El judici per l’acomiadament el passat 23 de gener de la responsable d’ensenyament de l’Ajuntament de Viladecavalls, Cesca Berenguer, es va celebrar el passat 12 de juny, i entre altres testigs aportats per la demandant van comparèixer l'actual portaveu del PSC; per la seva banda l’alcalde va portar a la seva companya de partit i tinent d’alcaldia, Regina Parellada que va incorre, al igual que ell mateix, amb continues contradiccions i faltes a la veritat que l’advocat de la demandant va posar de manifest.Amb el desenvolupament del judici es va anar acreditant que la treballadora, que durant el temps dels fets era membre de CIU, va ser acomiadada com a conseqüència de la “vendetta” que l’actual l’alcalde manté des de el començament del seu mandat contra el PSC i la resta de partits a l’oposició, però també i encara més agressivament, amb tot l’aparell del seu partit que formava part de l’equip de l’anterior alcalde, Fèlix Farre.
L’acomiadament va ser premeditat i conegut “veu populi” i es va tramar pel l’alcalde i la Regina Parellada durant el transcurs d’una baixa laboral d’una certa durada produïda pel precari estat d’ànim que la situació de pressió laboral va provocar a la treballadora; es va anar escampant el rumor del seu acomiadament, molt abans del 23 de gener que es va reincorporar al seu lloc de treball, quant efectivament se li va comunicar oficialment.,
L’acomiadament es va realitzat directament pel alcalde i la regidora Regina Parellada, que des de el primer moment van reconèixer la seva improcedència i li van oferir uns 70.000€, 45 dies de salari per any treballat. Per encobrir els motius el govern municipal va argumentar “razones de confiança” que amb el temps han derivat a una definició mes tècnica “raons objectives i necessitat d’amortitzar el seu lloc de treball”.
El jutge ordena a l’Ajuntament la readmissió al seu lloc i amb la seva categoria professional, de la treballadora Cesca Berenguer
A la sentencia es diu molt clarament que l’acomiadament res te a veure amb causes laborals y si per causes polítiques, i per tant discriminatòries, aquesta claredat de la sentencia, ve a coincidir con els arguments de la demandant, la executiva de CIU i el seu alcalde van quebrantar la Constitució, al acomiadar per dissidència política.
Altres veus s’han anat manifestant al llarg del procés, el PSC va ser molt bel·ligerant i al seu dia va presentar una moció, -per anular l’acomiadament i obrir un expedient informatiu per determinar si l’alcalde s’havia ajustat a dret, o s’havia extralimitat en les seves funcions, i la seva actuació podia estar compresa en la tipificació de assajament o mobbing laboral- que va ser rebutjada pels vots de CIU i PVA, ara es veu l’oportú de la moció i la validesa dels arguments dels socialistes.
El jutge no va admetre que la treballadora va estar sotmesa a mobbing i al desprestigi personal pel Sebastián Homs i la Regina Parellada, però al judici la fiscal del Ministeri Públic que compartia aquesta tesis, ja va expressar a la vista del que va sortir, que això no era competència de la sala; aquesta clau potser es la que te en compta l’alcalde quant ha declarat que acceptarà sentencia. Només faltaria; si es continua amb aquest desencerts podia ser que encara fora pitjor, ja que hi son molts els testimonis que poden declarar la veracitat de les actuacions despòtiques e impròpies que va patir Cesca Berenguer; la gent de CIU no va estalviar comentaris.
L’actual govern municipal pensa que el seu partit i l’Ajuntament es la mateixa cosa, per això qualsevol persona que no sigui de “confiança” i de “fidelitat” política, es sospitosa, això ja ho va manifestar reiteradament l’alcalde dient, amb relació als treballadors municipals, que no sent refiava de ningú; quant el PSC li va demanar explicacions, va deixar de dir aquestes barbaritats.
Ara s’obre una nova situació, veurem com es realitza la restitució del lloc de treball que “va ser amortitzat”, els diners dels cost de tot això i les responsabilitats que la condemna del jutge posen a taula.
