L'Agrupació Local del PSC de Viladecavalls volen desitjar unes bones festes de Nadal i un 2009 ple de Pau, progrès, felicitat i prosperitat

,

Viladecavalls s’ha de sumar al Pacte d’Alcaldes per reduir les emissions de CO2 a Europa

El 29 de gener de 2008 el Comissari Piebalgs va presentar, en nom de la Comissió Europea, el procediment per iniciar el Pacte d’Alcaldes, la iniciativa més ambiciosa fins ara que involucri als ciutadans en la lluita contra l’escalfament global. El Pacte consisteix en el comprimís formal de les ciutats pioneres, - més de 100 ciutats europees adherides al pacte- per anar més enllà dels objectius de la UE en termes de la reducció d’emissions de CO2 a través de la demanada d’energia i accions per l’energia renovable.
Destaca que del total de ciutats europees adherides la meitat són espanyoles i d’aquestes un gran número són catalanes.
Les ciutats adherides, es compromet formalment a reduir les seves emissions de CO2 almenys en un 20% pel 2020. Per tal d’assolir això desenvoluparan Plans d’Acció per l’Energia Sostenible dins de l’any següent a l’adhesió. Els ciutadans seran informats sobre els resultats de les seves ciutats a través d’informes periòdics, els quals podran ser analitzats per terceres parts.
La Comissió Europea donarà suport a tot el procés i a les ciutats creant una Secretaria del Pacte finançat a través del programa Energia Intel·ligent per a Europa. Fins els 15 de gener de 2009, les ciutats interessades poden adherir-se, d’acord amb el seus procediments, al Pacte d’Alcaldes.
En febrer de 2009, totes les ciutats adherides signants podran participar, conjuntament amb els màxims representants de les institucions de la UE, en la signatura de l’edició de 2009 de la Setmana de l’Energia Sostenible.

Cena con acento socialista en Viladecavalls

No llega a ser una tradición pero si es ya una costumbre que tiene una antigüedad de años, se trata de la cena que cercana la Navidad reúne en la mesa a la mayoría de socialistas con carnet de la localidad; hay muchos otros que no asisten pero de buen seguro que acompañan en la intención, al igual que los que están en el recuerdo de todos…
En un ambiente familiar y cercano, compañeros y compañeras socialistas cenaron con sobriedad, con satisfacción y alegría, con las ausencias normales de algunos amigos que por compromisos, de estas fechas, no pudieron estar presentes.
La cena ha confirmado el buen momento que vive la familia socialista en Viladecavalls, después de la reafirmación en su cargo del actual primer secretario y portavoz, junto a la reorganización de la ejecutiva de la agrupación y la modificación del funcionamiento de las estructuras de dirección.
La formación socialista ha superado la situación creada a raíz de la pérdida de un concejal en las pasadas elecciones municipales, y la posterior constatación de que los esfuerzos orientados a la constitución de una oposición y posterior alternativa de gobierno, de los partidos de la izquierda, no ha llevado mas que a una suma de decepciones...
El PSC ha recuperado nuevamente la ilusión y asienta el pulso político, y su futuro, en la confianza de su proyecto social; aquellos que pensaban anular al primer partido de la oposición, que aspira a liderar la mayoría, se han equivocado nuevamente; los socialistas están unidos y dispuestos más que nunca a trabajar por Viladecavalls.

Por la recuperación de la Memoria Histórica, también en Viladecavalls

Hemos conocido la noticia de las 114.266 detenciones ilegales de desaparecidos del franquismo, hombres y mujeres marginados durante muchos años del discurso oficial de nuestra democracia, que son rehabilitados ante nosotros gracias a las asociaciones para la Recuperación de la Memoria Histórica, los investigadores y familiares.

Sus vidas conmovedoras y su sacrificio a favor de la libertad y la democracia, junto a las de sus compañeros represaliados, deben ser reconocidos sin distinción por quienes se consideran sensibles y demócratas como parte inolvidable del sacrificio español del siglo XX. Les debemos reconocimiento a su esfuerzo y esperanza por un mundo mejor en los años más terribles de la historia europea.

Por ello, sin entrar en la causa "sub judice" que respetamos, es motivo de celebración el trabajo encomiable del titular del Juzgado de Instrucción número 5 de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón de tramitar este sumario de la época franquista tras la aprobación de la Ley de Memoria histórica, por lo que implica de reparación pendiente por nuestra democracia. Por ello lamentamos el desproporcionado ataque a su labor desde ámbitos determinantes que han creado alarma en nuestra sociedad e indefensión en los demandantes.

Quienes dignificaron la democracia con la inmolación de sus vidas forman parte de uno de los capítulos más generosos de la memoria española del siglo XX y por ello no queremos permanecer impasibles ante la evidencia de este crimen contra la humanidad que se perpetró contra ellos en nombre de un Estado golpista, ni ante las maniobras para separar del Juzgado competente este caso.

Si quieres apoyar este manifiesto envía tus datos personales a esta dirección de correo electrónico.

hemosconocidolanoticia@gmail.com

PROMOTORES DEL MANIFIESTO:

• ERNESTO SABATO
• ANTONIO GAMONEDA
• JOSE SARAMAGO
• JUAN GOYTISOLO
• JOSE MANUEL CABALLERO BONALD
• JOSE LUIS SAMPEDRO
• EMILIO LLEDÓ
• PACO IBÁÑEZ
• JOSÉ VIDAL BENEYTO
• IAM GIBSON
• BERNABÉ LÓPEZ GARCÍA
• CRISTINA ALMEIDA
• MANUEL RIVAS
• JORDI DAUDER
• JUAN CARLOS MESTRE
• SUSO DEL TORO
• PILAR DEL RIO
• OLGA LUCAS
• JULIA SANJUÁN
• FANNY RUBIO
• FERNANDO DELGADO
• JOAN OLEZA
• RAMÓN IRIGOYEN
• LIDIA FALCÓN O'NEILL
• JUANA VÁZQUEZ
• MONCHO ALPUENTE
• LUIS PASTOR
• ELISA SERNA
• MIGUEL GARCÍA POSADA
• MARIA BARRANCO
• SANTIAGO DE CÓRDOBA
• MATÍAS ALONSO
• PILAR BARDEM

Joan Baptista Humet

Joan Baptista Humet i Climent (Navarrés, Valencia, 4 de enero de 1950- Barcelona, 30 de noviembre de 2008), fue un compositor, músico y cantante español. Cantautor de corte singular, sus composiciones e instrumentación lo han desmarcado, desde sus inicios, de la canción de autor clásica. De cultura bilingüe, su obra consta de trabajos en castellano y en catalán.

Nacido en Navarrés, al poco tiempo vuelve a Tarrasa, ciudad catalana donde se encuentra afincada su familia. Hijo de un industrial del sector textil que tras la crisis industrial catalana de los años 50 tiene que vender su negocio. En 1968 se traslada a Barcelona con el fin de estudiar Arquitectura, pero la música y el arte de Joan Manuel Serrat, que en esa época ya emergía junto a otros cantautores, cambian su vocación y empieza a componer y a cantar sus propias canciones.

En 1968, con 18 años canta por primera vez en un teatro en Tarrasa, lo hace junto a Serrat. Las posibilidades en esos momentos eran magníficas para la Cançó catalana. Durante dos años actúa como telonero en los conciertos de Lluís Llach. Pero desde el primer momento Joan Baptista Humet tenía claro que con sus canciones lo que quería expresar eran sentimientos y sensaciones, huyendo de la política, pero sin dejar de lado las circunstancias sociales siempre vistas desde el lado mas humano.

Como describe Fernando G. Lucini en su libro Y la palabra se hizo Música. 50 años de Canción de Autor, a este artista “con frecuencia se le criticó (e incluso se le marginó), en ciertos círculos catalanistas, al considerar que sus creaciones y sus planteamientos eran demasiado comerciales; crítica que, en el fondo, enmascaraba, como ocurrió en el caso de Serrat, el rechazo (teñido de intolerancia) hacia la opción que un buen día tomó de cantar en castellano”.

Desde el comienzo de su vida artística la calidad de sus composiciones lo destacan como uno de los cantautores más respetados de España, sobre todo teniendo en cuenta que fue uno de los pocos artistas, junto a Joan Manuel Serrat, en mantener el bilingüismo en su obra, en tiempos de la dictadura y la transición española.

Joan Baptista Humet como artista se caracterizó por su estilo propio, sin etiquetas que pudieran enmarcarlo en una clasificación definida. Se trataba de un cantautor ajeno a grupos o corrientes, que durante toda su vida artística fue técnicamente por delante de su tiempo, no llegando a ser nunca un artista ni minoritario, ni de masas.
Producción artística

En 1970 edita sus primeras canciones, en singles y con la compañía Columbia, entre ellas destaca Gemma dedicada a su hermana pequeña, enferma de poliomielitis, que representa su primer gran éxito y que se ha convertido en un clásico de la canción en catalán. Ha sido considerada como una de las 100 mejores canciones en lengua catalana del último siglo por la revista Enderrock. Otra de las canciones publicadas en esta época es Kristine, con esta canción Kristine obtiene el premio Dorna de Vigo en 1971.

En 1973 se edita su primer LP, también con Columbia, el disco se titula Fulls (Hojas), todas las letras y músicas son propias y los arreglos de Josep Maria Bardagí. Este primer disco, basado en la experiencia vivida en un barrio marginal de Terrassa, donde impartía clases, refleja bien su carácter idealista y apasionado y ya muestra la gran calidad como autor y músico, que después va a demostrar en cada uno de sus trabajos publicados.

Tanto en su infancia y adolescencia como en su edad adulta convive con el bilingüismo, por lo que compone de manera natural tanto en castellano como en catalán, así en 1975 edita su segundo disco, esta vez en castellano y con la compañía Movieplay, lo titula Diálogos y en el intervienen como arreglistas Josep Maria Bardagí y Francesc Burrull. Este trabajo tuvo gran éxito en España y en México, y en él se encuentra una de sus canciones más carismáticas y que más fama ha conseguido Que no soy yo.

En 1977 publica con Movieplay un trabajo con un contenido de mayor dureza y compromiso social, Aires de Cemento, donde incluye temas sobre la realidad social de aquel momento, como Un Barrio, Compañero, Regresarás, junto a otros de extraordinaria delicadeza y sensibilidad como A Contraluz y su canción emblemática Terciopelo, que le acompañó después durante toda su carrera profesional.

En su siguiente disco vuelve a la composición en catalán, con Movieplay en 1979 publica Fins que el silenci ve (Hasta que el silencio llega) y que el propio autor considera como su trabajo mas elaborado, su mejor obra y en la que se sumerge en una profunda espiritualidad. Los arreglos son de Jordi Vilaprinyó y lo presenta en el Palau de la Música catalana, en aquellos momentos era el templo de la canción de autor. Esta obra fue compuesta con un planteamiento musical muy novedoso (se trata de una suite de 35 minutos), interviniendo 30 músicos en su interpretación. El tema principal comienza con una estrofa que resume la filosofía de este trabajo: I així com l’home té por i es destrueix per no escoltar la vida, així la vida el persegueix, el fa parar i el crida. Fora del temps, allá on les coses son simples moments i no hi ha angoixa (Y así como el hombre se asusta y se destruye por no escuchar la vida, así la vida lo persigue, lo detiene y lo convida.Más allá del tiempo, allí donde las cosas son simples momentos y no hay angustia).

En 1981, cambia de compañía discográfica, fichando por una multinacional, RCA. Publica uno de sus trabajos que más fama y reconocimiento le han dado a Joan Baptista Humet, Hay que vivir, donde recoge temas como Vaya con la vida, El extranjero, Dama de una noche, Hay que vivir y, sobre todo, Clara. La canción Clara trata sobre el drama de las drogas, reflejada en la vida de una joven, de la destrucción que representa en todos los sentidos. Esa canción tuvo un gran éxito en España y a la vez le abrió las puertas de Iberoamérica. Con Clara, Joan Baptista Humet alcanza los primeros puestos en las listas de éxitos de 1980 y se convierte en un artista inolvidable.

Su siguiente trabajo, Amor de aficionado (RCA, 1982), es un disco lleno de recuerdos, compuesto en Navarrés, su pueblo valenciano. Los temas de mayor repercusión fueron A mi adolescencia, Volvió, Otoño en Navarrés y, un tema fundamental, Yo no podría vivir sin ti.

El último disco publicado en este período es Sólo soy un ser humano, en 1984, y también con RCA, que recoge temas como Ana pregunta por ti, Entramos en Acuario, La hora de las brujas y Hoy la vi, pero la canción más conocida es la que da título al disco, Sólo soy un ser humano.

En 1986 la absorción de la compañía RCA por otra multinacional, Ariola, que impone sus nuevas reglas y políticas, anteponiendo a sus artistas sobre los de la compañía absorbida, impulsan a Humet a plantearse un período de descanso y alejamiento temporal de la industria musical y de la música.

Durante este período decide trabajar en temas de formación de empresas, lo que le llevó a distanciarse cada vez más de la música y al abandono del arte y de la composición.

Sin embargo en 2001, tras quince años alejado de la música, vuelve a componer y a crear canciones, que dan su fruto en 2004 con la publicación de un nuevo trabajo, Solo bajé a comprar tabaco, editado con su propio sello discográfico Validance, grabado en Barcelona con arreglos de Josep Mas "Kitflus". En el disco participan músicos de renombre, como David Palau, guitarrista del grupo de Alejandro Sanz, el percusionista Roger Blavia, integrante del grupo de jazz de Kitflus, el acordeonista Maurici Villavecchia o el guitarrista Miguel Pino.

En este último disco Humet mantiene su estilo apasionado y realista, presentando canciones llenas de amor, de ternura, de ironía y de denuncia social, con melodías límpias y armoniosas, interpretadas por la voz cálida y llena de matices que siempre ha caracterizado a este artista.

El tema primero y principal se titula El Regreso, donde el autor reflexiona e intenta explicar el significado de una huida y un difícil regreso donde resume con unos breves versos el espíritu de un cantautor: Ay, señor compositor y desaparecido, ¡que puede haber en los motivos de un desertor!....Ay señor compositor que has vuelto del olvido, ¡que puede haberle convencido, si no es amor! Joan Baptista Humet.
Falleció en su casa de Barcelona la noche del 30 de noviembre de 2008 víctima de un cáncer de estómago que le había sido diagnosticado un año y medio antes, fue enterrado en su población natal: Navarrés.

Fons Estatal d’Inversió Local, proposta socialista d’inversió a Viladecavalls

El Consell de ministres del govern de l’Estat va aprovat un Reial decret llei mitjançant el qual es creava el fons Estatal d’Inversió Local, amb l’import total de 8000 milions d’euros per finançar la realització projectes i actuacions, d’execució immediata, amb l’objectiu de crear 200.000 llocs de treball.
Els 8000 milions d’euros dels que disposa el fons es repartiran en els municipis fins un import màxim determinat a partir de la població municipal total, i els Ajuntaments podran presentar les sol•licituds de finançament dels seus projectes entre el 10 de desembre del 2008 i el 20 de gener del 2009.
L’import de cada projecte d’inversió a realitzar no podrà superar els 5 milions d’euros; a l’adjudicar els contractes s’hauran de valorar les ofertes de mes llocs de treball, i que el personal contractat per a la realització de les obres es trobi en atur.
Les obres que podran finançar-se a través del fons estan recollides al decret esmentat; la previsió per al nostre poble, si ens acollint, suposa una quantitat d’inversió de mes d’un milió d’euros.

El PSC va realitzar una proposta d’inversió a Viladecavalls, d’una coberta retràctil i climatització de la piscina municipal de la zona esportiva de Can Trias, així com adequació i millora del seu entorn.
El portaveu socialista va tramés a tot el Consistori una proposta per escrit, amb l’intenció de promoure el consens, del qual encara els portaveus dels Grups municipals,CIU, PVA, ERC, IC-V, s’han manifestat; pel contrari l’alcalde Sebastià Homs va comentar la proposta manifestant al representant socialista que el tema era important i es tindria de valorar.
A la proposta els socialistes recordaven al Consistori, la seva posició amb relació a la creació d’un equipament esportiu de natació, sempre favorable, i amb criteris molts concrets del perfil i les prestacions que creiem es necessari, per satisfer la demanda de necessitats, i realitzar un bon servei als usuaris públics.
Es recollia que l’execució del projecte de piscina actual encara pendent amb les fases de vestuari i altres detalls, suposa un avanç sense dubtes amb relació a la situació anterior d’absència d’equipament, però que l’equipament es a mig camí de les necessitats, ja que l’utilització de la piscina a partir de l’any proper, es només durant els tres mesos d’estiu; des de el punt de vista social no es resolen les necessitats, des de el esportiu no facilita l’extensió d’aquet esport, ni dona peu a l’associacionisme amb aquet àmbit. Des de la vesant econòmica i de manteniment, el cost i el segur dèficit de l’equipament no te sol.lució donat els condicionants d’utilització.
El PSC va insistir que la piscina publica municipal per acomplir necessitats i expectatives hauria d’esser coberta i climatitzada, i que el projecte actual recull la possibilitat d’adaptar una proposta de cobertura i climatització; d’altra banda la demanda ha segut sempre entesa pel l’equip de govern i l’única objecció sempre ha segut de limitació pressupostaria.

Els socialistes aportaven a la proposta una llista de raonaments
"La situació de recessió econòmica general repercutirà sense dubtes al pressupost, i sembla difícil que als propers anys es reculli un projecte de cobertura de la piscina municipal, d’altra banda les variades inversions dels projectes amb execució esgoten els esforços pressupostaris i augmenten la deute creditícia, però davant d’aquet horitzó, cal assenyalar que les mesures del govern de l’Estat i concretament la creació del fons d’Inversió Local ens dona aquesta possibilitat.
Algunes de les avantatges d’aquesta proposta:
-El projecte s’ha de presentar amb poc marge, del 10 de desembre al 20 de gener, però sembla suficient per enllestir-ho.
-El projecte s’ajusta a les condicions de la convocatòria.
-El projecte sol.luciona definitivament les necessitats del poble amb aquet àmbit esportiu.
-Els beneficis socials del projecte arriben al conjunt de la població de Viladecavalls.
-El fet de que la piscina actual no es pugui utilitzar fins a l’estiu, permet executar el nou projecte que d’acord amb la convocatòria s’ha de començar amb data límit del 13 d’abril del proper any.
-El projecte genera d’entrada 3 llocs de treball a temps complert: el/la responsable de l’equipament i manteniment del mateix, el/la responsable de taquilla i vestuaris, el/la socorrista.
-Aquest projecte suposa que a l’estiu Viladecavalls disposa d’una piscina municipal publica descoberta, i a l’hibern la mateixa, però coberta i climatitzada; l’utilització esta assegurada i això comporta tenir socis, cursets, implicació de les escoles i l’Institut, possibilitats associatives...
-Fer l’aposta per aquet projecte, va mes enllà del partit que ho proposa, mes enllà del govern municipal del moment, es la realització d’un projecte que realitza un Consistori que sap agafar les possibilitats que se li ofereixen i esta a prop de les necessitats dels seus ciutadans".

No val amagarse, davant les deslocalitzacions i situacións com la Sony a Viladecavalls, s’han de pendre posicions i decisións

Aquesta es la questió davant l’infatilesa d’algunes de les declaracións d’aquests dies realitzades per dirigents importants d’aquet pais com el conseller d'Innovació, Universitat i Empresa, Josep Huguet, que va assegurat que el govern de la Generalitat "no se sent enganyat" per Sony, pel fet que la companyia hagi anunciat que farà fora 275 treballadors de la planta de Viladecavalls dies després de la visita de Montilla, Carod i Huguet a la seu central de la companyia, a Tòquio; Huguet assenyala que “a la reunió al Japó no es va parlar de cap qüestió laboral", sinó de les possibilitats que Sony continuï a Catalunya apostant per fabricar-hi "productes d'alt valor afegit".
Segons Huguet, les declaracions que va fer després de la reunió el president de Sony España, Pedro Navarrete, van ser "fora del guió"; seguramente per aixó no es va comentar pel conjunt de personalitats politiques catalanes, l’anunci no tenia la importancia de mereixer una conversa, un comentari; total al guió no figurava…
Pero els fets diuen que el dilluns de la setmana passada, Navarrete va explicar als periodistes catalans que seguien el viatge de la comitiva de la Generalitat els plans de Sony per congelar el sou als treballadors de Viladecavalls. Va argumentar que era una mesura necessària per garantir la viabilitat de la planta; i una setmana després, Sony ha presentat un ERO per fer fora 275 empleats, a més de la congelació dels sous.
Quan Huguet era interrogat sobre el cas pels periodistes en la compareixença posterior a la reunió del govern català del dimarts, la consellera de Treball, Mar Serna, també present a la roda de premsa, va ajudar-lo i va acabat pitjor "Sony ja fa mesos que negocia amb els treballadors mesures per millorar la competitivitat de la planta de Viladecavalls, i d'això n'està completament desvinculat de la visita del president i del conseller Huguet al Japó". Naturalment. No era previst que Navarrete per compta dels seus caps aprofitase l’ocasió tal com a dit Josep Maria Alvarez, per “distorsionar groserament la visita del president de la Generalitat”, però va passar; i amagarse per mantenir el somriure de la multinacional i els seus inversors es donar l’esquena als treballadors afectats, i sumar precedents i validesa a les actuacions orientades a les deslocalitzacions realitzades per les multinacionals a Catalunya.

Les congelacions salarials no resolen cap crisis socialitzen la miseria, i les deslocalitzacións mostren la precarietat dels governs i la desorganització dels treballadors davant les estructures económiques del capitalisme
Als temps de crisis els sindicats apareixen com els únics capaços de asenyalar rutes, per aixo es una bona conclusió la dels responsables sindicals a Catalunya que han afirmat que “la congelació salarial no es una bona fórmula per solucionar la crisi econòmica”, i que els costos de la crisi "no els poden pagar els treballadors" reclamant als governs català i espanyol "més polítiques de formació i investigació"; el posicionament es important quant l’análisis de la situació actual esta marcada per la presentació de nombrosos expedients de regulació, especialment en els sectors de l'automoció i la construcció.
El secretari general d'UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, ha manifestat la seva "preocupació" per l'anunci de diverses empreses de la intenció de congelar sous per la crisi. Álvarez ha afirmat que "els sous no són els responsables de la situació de crisi sinó l'avarícia i la falta de control de la globalització. La moderació salarial a la Unió Europea pot ser un dels causants de la situació que tenim avui", ha advertit el dirigent sindical.
En una línia semblant s'ha posicionat el secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego, que ha manifestat la congelació salarial i la flexibilitat no són la solució, sinó que aquesta passa per la confrontació de postures en una taula de negociació que garanteixin la viabilitat futura de les empreses, els llocs de treball i les condicions de feina".
Altra veu amb menys contundencia a les seves declaracions però no menys important es la de Miguel Iceta, per dos raons, una perque es el viceprimer secretari d’una formació politica socialista que governa Catalunya a molts llocs i també a la Generalitat, i altra perque breument ha encarat la questió sense sortides facils, que a les alçades d’ara els treballadors oloren a la distáncia; Iceta ha lamentat l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) presentat per Sony i ha demanat que es miri amb "lupa" la seva justificació. Per començar d’aixo es tracta.

Cal mes valentia per afrontar les decisions que afecten a la vida de les persones
Des de juliol Sony plantejava la necessitat d'abaratir els costos de fabricació a Catalunya i ha advertit que si no troba l'acord per a reorientar aquesta situació posaria en perill 750 llocs de treball dels 1.300 fixos de la plantilla, que també té més de 700 treballadors temporals.
Segons la consellera, Mar Serna, la Generalitat encara no ha pogut valorar si l'ERO presentat per Sony és justificat o no. "Calen informes tècnics objectius per saber-ho. El que el govern desitja és que es busquin mesures no tan traumàtiques com els acomiadaments, poden ser suspensions temporals o l'adaptació dels contractes als canvis en el volum de producció, que són conjunturals".
Evidentment si es demostra que no calia l’expedient millor, però al marge d’això el que cal es trobar recursos i plantejar sortides a la gent si es necesiten i es necesitaran, perque la situació d’atur i precarietat ja no es questió de Sony; la secretària general d'Ocupació, Maravillas Rojo, es va mostrar ahir convençuda que la Generalitat està fent tot el possible per minimitzar l'impacte de l'expedient entre la plantilla, segurament però cal espavilarse mes i explicar les mesures.
Es tracta de dir coses claras entenibles per tothom, com el ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, que ha recordat que les empreses que, com Sony, presentin expedients de regulació d'ocupació (ERO) extintius no tindran ajudes públiques.
En resposta a una pregunta d'Entesa Catalana de Progrés a la sessió del control al Govern al Senat, Sebastián ha recordat que Sony va plantejar en un primer moment la possibilitat d'aplicar únicament una congelació salarial, i ha recordat que Indústria va considerar "raonable" aquesta decisió sempre que estigués pactada amb els sindicats, i exclogués la possibilitat de destruir llocs de treball.
Al dia d'avui Sony "no ha complert",

A Sony de Viladecavalls congelació dels sous, part de l’acomiadament de 8.000 persones, i ara l’empresa acomiada a 275

Un miler de treballadors de Sony es van manifestar dissabte per demanar transparència i explicacions a la multinacional japonesa, davant l’anunci de la congelació generalitzada dels sous a Viladecavalls i l’acomiadament de 8.000 persones a les 57 plantes que té distribuïdes a tot el món; ara Sony Viladecavalls va més enllà i suma, just un dia abans de començar les vacances de Nadal, l'acomiadament de 275 empleats a la congelació salarial, la reducció de un 10 o 15 % de tots els salaris, per sobre del conveni del sector a partir del 20 de febrer, i l’externalització dels serveis de logística.

Sony argumenta la presentació de l’expedient de regulació d'ocupació (ERO) que suposarà una reducció de plantilla de 275 treballadors del seu centre de Viladecavalls, que produeix televisors LCD, com a resposta als 5 mesos de negociacions amb els sindicats sense arribar a un acord sobre el pla de viabilitat del futur de la planta, on treballen 1.300 persones.
Sony ha decidit també aplicar una clàusula d'inaplicació de l'increment salarial del conveni del metall de les comarques de Barcelona, que es traduirà en una congelació salarial per a tots els treballadors.

Els treballadors de Sony van rebre el suport del Consistori de Viladecavalls a la manifestació del dissabte
La sortida es va realitzar des de les portes de la factoria i els manifestants, mes de un miler, van anar caminant pel vial San Jordi fins a l’Ajuntament on eren presents els regidors del Consistori; els portaveus del PSC, IC-V i ERC van anar amb els treballadors així com altres persones i veïns de Viladecavalls.
El Consistori, mitjançant l’alcalde Sebastià Homs, va anunciar que ha demanat una reunió amb el president de la Generalitat, José Montilla, per aclarir quina és la situació de la planta al municipi i quines són les solucions que es poden aplicar des el govern per as treballadors. Montilla es va reunir fa unes setmanes amb la cúpula de Sony a Tòquio per tal de defensar la permanència de l’empresa nipona a Catalunya.
El comitè d’empresa ha anunciat que les mobilitzacions es faran a nivell comarcal a partir del gener, els treballadors cridaven ‘Viladecavalls també és Sony’.

Els sindicats denuncien engany i traïció, el Comitè es mostra disposat a negociar la congelació salarial
Només fa una setmana, Sony Espanya afirmava després de la visita del president de la Generalitat, José Montilla, al Japó que congelaria els sous de la plantilla de la fàbrica de Viladecavalls, per evitar l'acomiadament de treballadors. Doncs ara s’ha vist que no eren només paraules, i a més oposició a les seves mesures, més duresa a les seves respostes; la refundació del capitalisme anunciada a la cimera americana, amb la tutela de Bush, combina velles practiques a innovacions dels nous temps, per arribar a la mateixa conclusió de sempre: son els treballador els que tenen de pagar les crisis, s’han de socialitzar les `pèrdues, però mai els beneficis.
Els sindicats amb mes representació a Sony, CCOO, UGT i USOC, mantenen una coincidència a l’analisis de l’estat de la qüestió: ha hagut engany, mentides i traïció als sindicats i a la administració; el Comitè d’empresa encara vol negociar la congelació salarial, si Sony presenta un pla de viabilitat de la factoria de Viladecavalls i la reducció de plantilla es basa amb baixes voluntàries e incetivades, es lo que toca però cal comptar amb una lluita mes dura i mes llarga…

L’alcalde de Viladecavalls va rebutjar la proposta que IC-V va presentar amb el suport del PSC i ERC, per ajudar als treballadors de Sony

La proposta va ser tramesa a l’alcalde a la llarg de la setmana passada, i es va tractar de que mitjançant una Junta de Portaveus o Ple extraordinari, el Consistori fixara posició d’ajuda als treballadors de l’empresa Sony. Sebastià Homs va manifestar per escrit que “el paper que li toca a l¡Ajuntament és el de rebre els treballadors i en el seu nom el Comitè, escoltar-los i dintre de les nostres competències fer arribar les seves demandes allà on calgui”.

La proposta proposada pels partits de l’oposició diu així:

Davant l’anunci de la Multinacional Sony d’acomiadar a 8.000 treballadors i treballadores abans de març de 2010, 275 dels quals correspondrien a llocs de treball de la planta situada a Viladecavalls, l’Ajuntament de Viladecavalls vol manifestar:

L’aposta clara pel diàleg entre la direcció de l’empresa i els sindicats com a via de solució dels conflictes que sorgeixen en temps de crisi com l’actual.

El rebuig cap a les velles receptes neoliberals proposades per Sony, com la congelació salarial, que davant la crisi aposten per reduir costos laborals i fer augmentar la precarietat. Cal recordar que durant tots els anys de creixement econòmic i de beneficis, els treballadors i treballadores, mai han deixat de patir una política de moderació salarial dins un mercat laboral basat en la temporalitat i la flexibilitat.

La recepta per augmentar la competitivitat ha de passar per un nou pacte solidari entre treballadors, empreses i el sector públic on tots es corresponsabilitzin.

Una practica generalitzada de reducció salarial es exactament el contrari del que necessitem en un moment en que el gran objectiu de les polítiques econòmiques ha de ser l’increment de la demanda, precisament per mantenir l’oferta de sectors industrials en crisi com ara els que representa Sony.

La solució a la crisi actual no passa per reduir els salaris, abaratir els acomiadaments i la inestabilitat laboral. Cal impulsar mesures per a la inserció laboral, la formació i la creació de nova ocupació.

Les administracions no han d’acceptar aquells acomiadaments que les empreses multinacionals plantegin de manera injustificada per reduir la plantilla, especialment en empreses altament competitives, tant a nivell productiu com de qualitat, i amb importants índexs de beneficis.

Els expedients de regulació d’ocupació no poden ser un xec en blanc per a les empreses i han d’anar acompanyats d’un pla social i d’un pla industrial.

Catalunya mai podrà competir amb països com la Xina o Índia pels baixos costos laborals. Aquest no és ni el problema ni la solució a la crisi.

Espanya és dels 15 països de la UE amb un treball en pitjor qualitat i en pitjors condicions

Cal apostar per un canvi de model productiu on empreses com Sony apostin per productes innovadors i amb valor afegit. Això és el que fa augmentar la competitivitat i no reducció de costos salarials.

Cal tenir, des del sector públic, una visió a mig i llarg termini i liderar el canvi de model cridant a la responsabilitat de tots els sectors, col·laborant amb el teixit industrial, però també amb exigència.

Viladecavalls va inaugurar el divendres el pessebre i l'enllumenat nadalenc

Viladecavalls va inaugurar el divendres el pessebre i l'enllumenat nadalenc, però no als carrers del poble; només als carrer que l’equip de govern ha triat: Viladecavalls Centre, als voltants del carrer central de Can Trias i detalls ficats a llocs determinats com la biblioteca, etc; l'acte oficial es va realitzar a la Plaça de la Vila on es va repartir xocolata calent i neules.
Enguany el pessebre està protagonitzat pels alumnes de les llars d'infants municipals Barromina i Can Trias, que aquest 2008 celebren el seu vint-i-cinquè aniversari.
Com es habitual l’acte no va ser notificat als regidors de la Corporació dels partits a l’oposició, ni van ser convidats; els regidors socialistes van manifestar la seva queixa per aquesta manera de fer, impròpia de la democràcia municipal, ja que l’acte era de caràcter institucional.
Es un fet que el govern municipal de CIU+PVA es van apropiant de mesures que no proposaven al seu programa, i si al del PSC, com l’ampliació i els canvis al enllumenat de Nadal; s’ha de dir que s’han realitzat petit canvis que milloren apreciablement els anys anteriors. S’hauria de anar amb aquet sentit de millora; pels socialistes que s’apliquin les mesures del seu programa es un reconeixement a la seva tasca.

Les treballadores i treballadors de SONY es manifestem demà, des de la factoria a l’Ajuntament de Viladecavalls

Les treballadores i treballadors de SONY es manifestem demà dissabte 13 des de la porta de SONY fins a la porta de l’Ajuntament de Viladecavalls on arribaran a les 12 hores, segons les previsions, per tenir una entrevista amb el Consistori i demanar el seu suport.

D’altra banda, els partits a l’oposició PSC, IC-V i ERC, treballen una proposta per ser aprovada pel conjunt del Consistori en Ple extraordinari o Junta de Portaveus, on es posiciona pel l’acord i el diàleg com a vies per evitar el conflicte, però rebutja les mesures de congelació salarial proposades per la direcció de la factoria.

Les crisis que es desenvolupen amb els sistemes capitalistes de llibertat de mercat, comencen a generar conflictes de grans proporcions, i els poders polítics locals, i de país s’han de mullar a la defensa dels interessos de la ciutadania, dels treballador i el manteniment i millora de la qualitat de vida.

Sony, un xantatge als treballador a cel obert

La empresa nipona proposa congelar el sou dels treballadors de la fàbrica de Viladecavalls “per fer la planta més competitiva i evitar acomiadaments”, aquest anunci va ser l’aperitiu de la visita del president Montilla (Generalitat de Catalunya) al Japó. Ara Sony ja ha concretat amb un comunicat que retallarà 8.000 llocs de treball de la seva divisió electrònica arreu del món davant els efectes negatius de la crisi econòmica global; els treballador pensen manifestar el proper dissabte a les portes de la factoria; es lo menys, i els sindicats moure una mica el cul i convocar a la seva gent i la ciutadania per emmarcar aquesta situació dintre d’una resposta sindical a l’ofensiva del capitalisme salvatge.
La multinacional retallarà 8.000 llocs de treball i també preveu una reducció del nivell d'inventaris, un ajustament de la producció i la reducció de costos operatius. Es desconeix l'afectació que la mesura pot tenir entre els treballadors de la planta de Viladecavalls (Vallès Occidental), on hi ha una plantilla de més de 2.000 persones i a qui es planteja congelar el sou durant l'exercici de l'any 2009, això coincideix amb el trasllat progressiu de la producció a la nova planta d'Eslovàquia, on els salaris son molt mes baixos que a Catalunya, i la resistències sindicals inexistents.
El comitè d'empresa de la planta vallesana, que mai s’ha oposat obertament a les directrius de Sony es troba amb una situació sense masses sortides i es mostra oberta a negociar, assegura que «des que l'empresa va decidir no aplicar els increments salarials correctament el 2007, tot ha estat un cúmul de despropòsits». Acusen la direcció de fer política de fets consumats: «Ens diuen que sobren més de 100 persones pel gener, però no ens diuen què en volen fer.»

Sony s’adapta a la refundació del nou capitalisme amb l’acomiadament massiu de treballadors
La planta de Viladecavalls, que va arribar a tenir uns 2.000 treballadors, compta en l'actualitat amb 1.300 empleats fixos, dels quals uns 275 podrien ser acomiadats, segons la companyia, si no fa una sèrie d'ajustaments com la congelació salarial de la plantilla, anunciada aquest dilluns pel president de Sony a Espanya, Pedro Navarrete.
Els 8.000 acomiadaments anunciats per Sony, d'una plantilla de 160.000 empleats arreu del món, es faran efectius abans del mes de març del 2010. La companyia també preveu reduir la plantilla de treballadors temporals.
En l'actualitat Sony té 57 fàbriques arreu del món i l'objectiu de l'empresa és elaborar un pla de reducció de la plantilla de prop del 10% fins al març del 2010. Entre les plantes que Sony podria tancar hi hauria la francesa Dax Technology Center.
La ciutadania s’hauria de començar a preguntar seriosament, on s’apliquen els milers d’euros de subvenció a les empreses multinacionals, com Sony, de les Institucions públiques, i on anirà el patrimoni de sol, quasi gratuït que al seu dia li van oferir per tal d’assegurar la seva implantació.

El Govern estatal dóna mes d’un milió d’euros a l´Ajuntament de Viladecavalls per fer inversions

El Fons Estatal d'Inversió Local tenen com a objecte la dotació de dos fons extraordinaris. Un destinat a promoure la realització, per part dels ajuntaments, d’inversions creadores d’ocupació, i un altre, la finalitat del qual és dur a terme actuacions encaminades a millorar la situació conjuntural de determinats sectors econòmics estratègics i portar a terme projectes amb un alt impacte en la creació d’ocupació.
Pel que respecta al primer dels fons esmentats, es crea per un import de 8.000.000.000 €, adscrit al Ministeri d’administracions Públiques. Aquest fons finançarà actuacions urgents a l’àmbit municipal en matèria d’inversions generadores d’ocupació i es distribuirà de manera proporcional a la població dels municipis, d’acord amb les dades del padró referides a 1 de gener de 2007. Concretament a l´Ajuntament de Viladecavalls li correspon mes d’un milió d’euros.
El socialistes de Viladecavalls valoren molt positivament aquest Fons Estatal, ja que posa de manifest la confiança del govern de José Luís Rodríguez Zapatero en els ajuntaments per fer polítiques actives d’ocupació, essent un pla excepcional per un moment excepcional i que cal aprofitar al màxim les seves possibilitats; també que aquesta mesura conjuntural no té res a veure amb la necessitat d’un nou finançament local.
Per tot això el PSC a través del Grup Municipal ha proposat al Consistori un projecte de cobertura retràctil de la piscina municipal de la zona esportiva de Can Trias i l’adequació del seu entorn, paral·lelament ha demanat a l’alcalde que de forma immediata convoqui una Comissió informativa o Junta de portaveus, per tal que el Govern municipal de CiU faci la petició i que es pugui elevar la proposta unitària del projecte a presentar per part de Ajuntament de Viladecavalls, i aconseguir aquest fons extraordinari.

La Diputació farà el inventari del patrimoni cultural i natural de Viladecavalls

La riquesa natural i cultural de Viladecavalls en imatges, dades i, fins i tot, en so. La Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Viladecavalls estan elaborant el primer mapa del patrimoni cultural i natural del municipi amb l'objectiu de fer un inventari de tots aquests béns per protegir-los, difondre'ls i donar-los rendibilitat social. La regidoria de Cultura, després de dècades d’inactivitat vol que tots els veïns que tinguin algun tipus de documentació, ja sigui gràfica, sonora o de text, relacionada amb el patrimoni del municipi el doni a conèixer al consistori perquè puguin fer l’inventario tan detallat com sigui possible; la prova de la deixadesa dels governs de CIU es que fins ara no s’ha recollit a cap lloc, tant els béns immobles (edificis, conjunts arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil) com els béns mobles (elements urbans, objectes i col·leccions, documentals, fons d'imatges i bibliogràfics), el patrimoni immaterial (manifestacions festives, tradició oral, música, danses i costumari) i el natural (zones d'interès i espècies botàniques).
Aquesta documentació es recollirà amb suport digital i inclourà fitxes de cada conjunt d'elements patrimonials i els situarà sobre un mapa topogràfic del municipi. Les fitxes descriuran la seva situació i història, i inclouran bibliografia relacionada, observacions i fotografies; el mapa, per tant, mostrarà de forma generalitzada i a primera vista com es troba distribuït el patrimoni arreu de la geografia de Viladecavalls i permetrà conèixer cadascun d’ells.
La intenció és tenir acabat el mapa patrimonial en el transcurs de l'últim trimestre del 2009 i deixar-lo a la biblioteca municipal Pere Calders.