Sense arrogància, però “con el tiempo que haga falta”

La dita “con el tiempo que haga falta” es va dir al ple municipal de Viladecavalls del 29 de novembre pel portaveu socialista, a la seva intervenció del punt 19 de l´ordre del dia, “Precs i preguntes”.

La dita es va recollir a l´acta de la sessió, però desproveïda del seu entorn, de la seva motivació queda deslluïda i fins i tot pretensiosa. Potser es aquesta impressió la que se li vol donar, quant no es recullin la majoria de coses de les discussions, - a vegades queden desfigurades per la sintetització de la “síntesis”- i si aquestes i altres expressions, que sense contexts, semblen fora de to.
El perquè de tot plegat.- La vigència i el sentit de la dita es dona quant després de 18 punts, amb la constant de l´autisme de l´equip de govern de CIU i l´autoritarisme dèspota de l´alcalde, -que nega els arguments, talla les paraules, no permet les repliques, i vota contra les mocions de l´oposició, “perquè no solucionen res ni aporten res”- al punt final de precs i preguntes, es vol que els portaveus a l´oposició passin de puntetes.

Les intervencions de menor a major comencen amb IC-V que anuncia que serà breu, -preveiem que li poden retallar l´intervenció- després ERC que assenyala que té només algunes preguntes, però les dos intervencions ocupen el seu temps, i es clar a les 12 de la nit CIU voldria tancar la paradeta i anar-se; però encara queda l´intervenció dels socialistes, l´ultima i la pressió es nota amb els nerviosismes d´alguns.

Pagarien per evitar-la, i en tot cas que fora un plis plas, però el portaveu del PSC sempre porta un plegat de questions. Arribar aquet moment, es quant el portaveu “sociata” molt conscient del moment diu la dita “con el tiempo que haga falta”.

Si ho volem d´altra manera que facin els deures, que per això cobren.- Bona part de les preguntes al ple es realitzen perquè no hi ha altre manera de posar en evidencia la mala fe política de l´alcalde, que no escolta les demandes, que no hi dona contesta a les peticions per instancia, que davant les sol•licituds d´informació les ignora.

Si CIU fos diligent, si l´alcalde fos competent, donaria les respostes, facilitaria l´informació. Però en realitat a mes a mes no es tracta tant de les mancances anteriors com el que Sebastià Homs , no diu res perquè la revenja encara li domina. El resultat es cada Ple te tot un rosari de demandes d´interès polític, les quals tot i resumides esquemàticament pel secretari, som una “pila”.

Aquestes son las del PSC de més de novembre: “El grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya, pregunta sobre les qüestions següents –amb un previ “con el tiempo que haga falta”:

1/ Fa esment a que el Sr. Alcalde temps enrere va parlar d´una conspiració en contra seva per part dels treballadors de l´Ajuntament, demana que identifiqui a quins treballadors o enllaços sindicals es referia quan va fer tals manifestacions.

2/ En segon lloc demana se li faciliti una relació del personal de l´Ajuntament, tant Regidors com càrrecs de confiança, que disposen de telèfon mòbil facilitat per l´Ajuntament, i en base a quins criteris de selecció se´ls hi atorgat.

3/ En tercer lloc, demana se li faciliti una còpia dels Decrets de l´alcaldia en base als quals s´ha procedit a la delegació de competències en els Regidors municipals.

4/ Seguidament demana se li facilitin còpies de les actes dels Consells d´administració celebrats per l´empresa municipals Viladecavalls Multigestió S.L:, així com del document de renúncia de l´anterior gerent de la mateixa.

5/ Demana tenir accés als expedients d´acomiadament dels ex treballadors municipals, senyors David Calvet i Marta Miró.

6/ Demana tenir accés a l´expedient mitjançant el qual es va procedir al nomenament del nou gerent de Viladecavalls Multigestió S.L., per tal de veure quins criteris de selecció es van seguir.

7/ També demana se´ls contesti a la instància presentada o se´ls informi en relació al tema de l´ermita de Sant Miquel de Toudell.

8/ Per últim, demana informació en relació a l´actuació que han tingut tant l´Ajuntament com els diferents serveis municipals en relació a la situació en que actualment es troba el Sr. Caballero

Set anys de l´assassinat de Paco Cano

El divendres es va commemora el setè aniversari de la mort del regidor de Viladecavalls, Francisco Cano Consuegra, en un atemptat de ETA a Terrassa. Dos dies després que el PP i el PSOE firmessin el pacte antiterrorista, ETA mata a Terrassa Francisco Cano Consuegra, lampista de professió i regidor del PP a Viladecavalls.

Una bomba col•locada al seu cotxe, sota el seient del conductor, va esclatar aquell 14 de desembre de l´any 2000, quan faltaven pocs minuts per a les 11 del matí. Tres hores més tard, el regidor moria a l´Hospital Mútua de Terrassa. Cano, va circular quatre hores amb la bomba dins del cotxe.

Francisco Cano vivia al barri de Can Tries de Viladecavalls i es guanyava la vida fent de llauner. La societat va condemnar de forma unànime la violència l'assassinat. Unes 6.000 persones, es van concentrat juntament amb autoritats tant locals com estatals, davant del consistori, ha segut la major concentració que s´ha fet mai a Viladecavalls. A Terrassa unes 150.000 persones es van aplegar en una manifestació en senyal de suport a la família de Francisco Cano i de rebuig a l´atemptat.

Els responsables de l´atentat, membres del Comando Barcelona, Liarni Armendáriz, José Ignacio Krutxaga i Fernando García Jodrà van ser condemnats per l´Audiència Nacional al 2004. Dos terrassencs també hi van estar implicats com a col•laboradors, Zígor Larredonda i Laura Riera. Tots dos estan complint condemna de 9 anys. Riera està actualment a la presó de dones Wad-Ras mentre que Larredonda es troba a Albacete.

Amb record del Paco l´Associació de Veïns de Can Boada del Pi, i el Grup de la Gent Gran de Can Roca, -les dues entitats de Terrassa- van fet el divendres a les 5 de la tarda al Casal civíc de Can Boada un acte de recordatori i condemna de la violència d´ETA.

A Viladecavalls no s´ha efectuat cap menció aquet any. Els primers anys CIU va tenir interès en mantenir la memòria del regidor. Per unanimitat del Consistori se li va posar el seu nom a l´únic equipament municipal semblant als Centres Cívics d´altres localitats. Hores d´ara a CIU se li va tenir que recordar i reclamar que reposes la foto del regidor, a la sala de plens, ja que amb motiu d´una reforma de la sala l´havia tret.

A Viladecavalls la mort del company de Consistori la varem notar tots els regidors, a nivell personal perquè el caràcter del Paco era molt obert, però també a nivell polític, 3 setmanes més tard de l´enterrament el PSC va formar part del govern municipal juntament a CIU, PVA, PP.

La noticia de l´acte va arribar nomes un parell d´hores abans, no varem poder ser presents, però de tot cor els socialistes donen recolzament al memorial del setè aniversari, i mantenir avui com ja ho varem fer al seu moment que:

-El dret a la vida és un dret fonamental i bàsic i està per sobre de qualsevol pràctica o objectiu polític. És així que condemnem la violència d´ETA, tot negant-li qualsevol legitimitat.

-El dret a les llibertats democràtiques és, conjuntament amb el dret a la vida, prioritari davant d´altres consideracions. La convivencia i el diàleg, sota aquestes premisses, formen l´únic marc possible on inscriure qualsevol via de solució dels conflicte.

-Demanem a tots els partits polítics, i a les altres organitzacions de la societat civil, que trobin solucions al conflicte basc, basades en el diàleg, la pau i el respecte a totes les idees polítiques expressades democràticament.

El dilema és clar, quan CIU guanya, Viladecavalls perd

Nou Ple municipal extraordinari per al 20 de desembre, gairebé “nochebuena”. Les propostes per al PUOSC, anualitat 2008-2012, i la finalització del termini per a presentar-les, al costat d'altres temes com el Pressupost municipal per a 2008, ho han fet possible.
Els misteris han estat desvetllats. Veritablement gens nous ni complicats per a escamotejar-los fins a última hora al PSC, ERC, i IC-V. EL govern municipal de CIU, o no té projectes o no està a l´altura de les necessitats plantejades per la ciutadania. En realitat hi ha de les dues coses, una prova és que encara no han fet públics els continguts del pacte amb el PVA, el regidor que els permet tenir la majoria. No ho poden fer públic perquè no hi ha continguts ni hi ha pacte més enllà d´un repartiment del poder i del pressupost.

Les propostes per al PUOSC són dos, sol·licitud de 100.000€ en el 2008 per a executar obres de rehabilitació i millora del carrer Antoni Soler Hospital, la de l´Ajuntament, i la plaça Pere Amat. En el 2009 sol·licitud de 550.000€ per a contribuir a la construcció d´una nova escola Bressol. Del 2009 al 2012 res de res.

No feien falta tants fanals per a tan poc enllumenat. La primera proposta és essencialment manteniment i rentat de cara d´una plaça que han tingut des de fa anys abandonada a la seva sort, i la segona és un projecte que CIU ve anunciant des de fa ja dues legislatures. Veurem si aquesta vegada es realitza, perquè el govern municipal canvia d´actitud com de jaqueta. No són gens formals ni fiables.

A la vista d´aquesta falta de projectes i perspectiva, s´entén la negativa que en el Ple municipal del passat mes de novembre, CIU+PVA van mantenir amb la proposta presentada pel PSC i IC-V, d´elaborar un Pla d´actuació municipal conjunt per al 2008-2011, partint dels objectius de treball prioritaris presents en les propostes electorals de totes les formacions polítiques.

La resposta del govern municipal a un emplaçament col·lectiu sobre objectius comuns va resultar democràticament desalentadora per a les aspiracions d´una ciutadania progressista, d´una banda el representant del PVA, va manifestar que encara estant d´acord amb el contingut essencial votarien en contra pels aspectes participatius de la mateixa, que al seu entendre ja havien demostrat ser un rotund fracàs, en l´experiència sobre pressupostos participatius de l´any 2005. La posició de CIU per boca de l´alcalde no es molestava a trobar raons, amb l´estil autoritari i en ocasions neo feixista que li agrada exhibir a Sebastián Homs, aquest es limitaria ha dir que la proposta era extemporánea, que no solucionava ni aportava res. El poder es manifesta amb poques paraules i la autocracia encara més.

Veritablement una proposta que entre altres coses contemplava que tota la Corporació treballés d´una manera integrada sobre objectius comuns clars i compartits, que precisava que l´acció de govern havia de ser de màxima transparència i obertura a la participació de les diverses forces polítiques, que requeria a la ciutadania per a l´articulació de propostes des de la base, sens dubte era i és massa ambiciosa per als interessos de CIU, que a Viladecavalls segueix ancorat a polítiques de caverna i campanar.

CIU no ajuda al progrés social, és una rémora que subsisteix gràcies a la cohesió d´un fort component d´interessos entrellaçats d´una part minoritaria de la població, però que segueix manan per la falta de cohesió de la resta, dimanant de l´execució de polítiques desiguals al tractament del territori i de les necessitats, segons rèdit electoral.

CIU va guanyar les passades eleccions municipals, però Viladecavalls ha perdut l´oportunitat durant el temps que els convergents governin, d´acompassar el seu rellotge al progrés social.

Vecinos de Can Pepet denuncian falta de información y claridad del gobierno municipal, en la modificación del PGO del sector, y su urbanización

Era en marzo de este mismo año cuando los vecinos de Can Pepet hacían públicas sus protestas sobre el mal estado de su urbanización. Señalaban que desde el año 1978 que pedían los servicio mínimos para el barrio habían pasado 29 años, y denunciaban que las calles estaban sin asfaltar, las cloacas seguían a cielo abierto, falta de luz en las calles, etc.
Posteriormente una octavilla recalcaba que dicho barrio también es de Viladecavalls, que pagan servicios que aún no disfrutan y se preguntaban cuanto tiempo tenían que esperar aún.
Con esos argumentos, ciertos, buena parte del barrio hizo presencia en el Pleno municipal del mismo mes de marzo, llevando muestras de hierbas, barro y aguas fecales, para sensibilizar al equipo de gobierno de CIU, que a lo largo de ese tiempo ha sido el interlocutor de los vecinos. Las declaraciones en la prensa concretaban más aún la situación, denunciando plagas de pulgas, gusanos y ausencia de limpieza perimetral, para eliminar malas hierbas y evitar la proliferación de insectos, por falta de presupuesto ya que “ese dinero fue invertido en otros conceptos” según José Maria Sánchez, ex presidente de la asociación de vecinos.

El pasado 12 de julio un Pleno municipal extraordinario aprobaba inicialmente la modificación puntual del PGO correspondiente al sector de Can Pepet, con la abstención del PSC, y en el Pleno municipal ordinario del pasado mes de noviembre, se aprobaba provisionalmente la modificación puntual antes citada, redactada por los servicios técnicos municipales de urbanismo, acordándose remitir el expediente a la Comisión Territorial de Urbanismo de la Generalitat, con la abstención nuevamente del PSC.
Ahora un grupo de vecinos se quejan de que toda la tramitación anterior ha sido realizada sin mediar información alguna a los afectados, y sin la realización de reunión pública, o vecinal, donde el gobierno municipal y los servicios de urbanismo explicaran el alcance la reforma del PGO y la incidencia y costes de la urbanización; también denuncian que el alcalde Sebastián Homs mantiene reuniones con José Maria Sánchez, cabeza de lista del Partido Popular de Viladecavalls, de las que no se informa al conjunto de afectados.
Según explican los vecinos indignados, parece que los rumores señalan que el coste de la urbanización se situaría en unos baremos de 5 millones de las antiguas pesetas, por cada 500m2, por lo que exigen claridad al alcalde, y así se lo piensan manifestar en una reunión que al parecer se ha convocado para el 12 de enero próximo. Mientras tanto las intenciones de este colectivo es sumar más vecinos a la protesta, reuniendo firmas y dotarse de asesoramiento jurídico independiente para preservar sus legítimos intereses.
La denuncia de estos vecinos vuelve a poner en cuestión la gestión urbanística del gobierno municipal de CIU, que cuando no está favoreciendo intereses particulares, como se puede desprender de la venta de la parcela de Can Mir “Caso Soriano”, se dedica a gestionar modificaciones del PGO, como el Pla del Centre de dudosa funcionalidad salvo favorecer las expectativas de las promotoras y constructoras inmobiliarias, o como en el caso de Can Pepet, encararando una urbanización del sector, sin ninguna duda necesaria, pero sin contar con el vecindario afectado.
El mantenimiento de la mayoría de CIU, tiene esas y otras consecuencias directas sobre el bienestar de los ciudadanos y ciudadanas de Viladecavalls, que deberían pensarlo bien antes de abstenerse en las elecciones municipales, como hicieron el pasado mayo.

Alcalde, esperar que cumpliera su palabra, era una apuesta en la que usted pierde

¿Acaso ha dado motivos para que desde su nombramiento, se pudiera pensar que las relaciones políticas, las llevaría con la corrección exigible a un alcalde que gobierna en democracia?.
¿Acaso sus diversas salidas de tono, sus desplantes, sus medidas con respecto a los grupos municipales en la oposición (PSC, ERC, IC-V) permitían pensar en un cambio a la normalidad, es decir, dejar de “castigar” a la oposición y tratarla con el respeto debido a quien, también tiene la legitimidad de representar a una parte de la población?

¿Acaso poner reuniones a horas en las que solo puedan asistir los liberados del equipo de gobierno, que cobran sueldo del presupuesto municipal, permitía pensar que eso no es más que seguir vengándose mezquinamente?.

No. Ni esas consideraciones, ni otras de las que surgen a diario, permitían pensar que Sebastián Homs cumpliera alguna de sus promesas más recientes: dar a conocer con antelación suficiente, las propuestas de actuaciones a incluir en la petición del PUOSC 2008-201, y la presentación del Presupuesto municipal para 2008, conforme se espera se haga en democracia. Conste que una cosa y otra, según había comentado estaba “pensada” y solo faltaba la concreción. En lo del PUOSC, su grado de “generosidad” llegaba más lejos por cuanto pensaba exponerlo, afín de “obtener el mayor consenso posible”.

La respuesta a sus ofrecimientos, viene también de su mano. Es el todopoderoso, igual que os puedo dar la vida, os la quito, debe pensar en sus delirios. Su manera de entender la democracia municipal, es convocarnos para el jueves 13, donde nos presentará el presupuesto municipal y sus propuestas para el PUOSC, pero aún no podremos acceder a la documentación, el viernes a media tarde nos enviará la convocatoria de Junta de Portavoces y Pleno municipal extraordinario, pero aún no podremos acceder a la documentación, será el próximo lunes cuando finalmente podamos acceder a conocer datos y propuestas sobre expediente. Si hay suerte y el Pleno es el jueves, aún se podrá disponer de 3 días. Si no hay suerte pues lo que toca…

Eso es el cumplimiento del compromiso del alcalde, de poner ha disposición de la oposición los proyectos. Lógicamente desde esa visión cabe suponer que si no obtiene el “consenso” se deberá sentir defraudado, aunque por otra parte Sebastián Homs acotaba la frase “obtener el mayor consenso posible” lo que venia a decir más o menos aquello de “eso es lo que hay, vosotros mismos”.

Desde luego que no ha dado en ningún momento motivos para pensar, que dejaría de ser lo que hasta ahora esta siendo, un alcalde prisionero de sus inclinaciones personales, de sus querellas, de sus venganzas, llevadas al punto de que satisfacerlas es lo importante. Y los demás de CIU son tan culpables como él mismo, por consentirlo.

La gracia está en el apéndice de su convocatoria, en la que con todo el formalismo posible señala: en caso de no poder asistir, le ruego lo comunique a la secretaria municipal, teléfono número… Pues eso es lo que le pide a uno el cuerpo, y quizás eso es lo que le gustaría al Sr. Homs, pero puede estar seguro que no contará ni con esa satisfacción, ni con otras…

L’alcalde de Viladecavalls no informa de l’estat de les obres del IV Cinturó, però si de bajanades

S’ha acomplert la norma i novament el convergent Sebastià Homs, parla del IV Cinturó per sortir als diaris, però no pas per informar a la ciutadania. Encara no s’ha informat amb reunió oberta i pública als afectats en general i als de Can Trias més concretament, de l’estat de les obres.
Tampoc ha posat en marxa les mesures aprovades per unanimitat del Ple al final de l’altra legislatura, això que el era l’alcalde com ara. Però es més fàcil “piular”als mitjans, per cert molt ben avinguts amb el poder municipal, sense constatar informació amb l’oposició per veure altres punts de vista.
Les mesures acordades per ajudar a minorar els problemes derivats de la execució del IV Cinturó, son importants per la població, anaven des de exigir sapiguer el pla d’obra, el qual encara es veu no ho coneix l’alcalde segon va comentar recentment, fins asta posar a disposició dels veïns afectats el recolzament i el mitjans de l’ajuntament. Dons com si no res.
A les mesures preventives, es va incloure la necessitat de fer una inspecció de l’estat dels habitatges propers a les obres. No es una qüestió baladí, si es atenen a les desgracies ocasionades a les obres de infraestructures a Barcelona, o fins i tot a les mesures preventives a Terrassa, amb el perllongament dels ferrocarrils de la Generalitat. Una revisió ara permet veure si es donen moviments de terres i sorolls, el grau d’afectació i demanar les reparacions e indemnitzacions. Això va ser una de les reivindicacions de la mateixa Associació de Veïns de Can Trias a l’Ajuntament, abans de les eleccions, que ara curiosament ni es comenta , ni es reivindica i fins i tot la associació es al silenci més absolut. Com si fos desapareguda.
Resulta també curiós que IC-V demani l’estat de la situació del IV Cinturó al Ple municipal, i la constitució d’una comissió especifica o la convocatòria de l’antiga comissió de l’agenda 21, per tractar aquests temes i l’alcalde no digui res. I ara faci comentaris i bajanades. Perquè s’ha de dir molt clarament que l’hipocresia del Sr. Homs es manifesta i la seva irresponsabilitat també. No només no informa als veïns, tampoc ho fa als grups municipals del PSC, ERC, IC-V.
A més quant parla amb els mitjans no es diu la veritat sencera, la autovia no serà coberta per Can Trias ni per enlloc, serà semi coberta, no es el mateix. Precisament “aquet detall” marca la diferencia del que es pot fer. I donat que no serà totalment cobert el tram de Can Trias, no es pot fer a sobre, equipaments com van prometre precisament CIU . De manera que això es mentir a la gent.
Si sobre la llosa es permet afegir uns 25 centímetres de terra vegetal, ja en direu quins equipaments es podem fer, per altra banda, al pressupost no hi ha cap consignació de quantitat més que per posar terra i potser arbustos.
L’alcalde, Sebastià Homs, sembla que va dir en la visita a les obres de finals del mes d’octubre, de les quals no informa, que Foment manté la data de finalització de les obres del tram Olesa-Viladecavalls per al 31 de desembre de 2008. Aquest tram té 6,1 quilòmetres de llargada i s’està construint en paral·lel al de 4,8 quilòmetres que va de Viladecavalls a Terrassa. Tot plegat té un pressupost de 173 milions d’euros.
¿A lo millor serà al final d’aquesta data quant l’alcalde pensa informar a la població?.

La situació dels treballadors del Diari de Terrassa, i l´orientació del Diari de Terrassa

Potser no s´hauria d´arribar a la situació límit a la que els treballador sense sortides per defensar les seves reivindicacions, s´han de plantejar passar a l´acció, però dit això cal felicitar-se perquè encara alguns col•lectius lluitin pels seus drets. Això es una bona noticia.
El comunicat de la redacció de Diari de Terrassa a l´opinió pública, expressa la seva situació i malestar: constant pèrdua de poder adquisitiu, salaris baixos i llargues jornades laborals. Els treballador davant l´actitud de l´empresa que no vol acceptar les seves demandes salarials després de deu mesos de negociacions, no signaran els articles.

La mesura es racional d´acord al plantejament de la situació des de una visió sindical de classe. A la fi, els col•lectius que es troben davant de prendre les decisions d´enfrontar-se o acceptar el que sigui, s´adonen que els canvis socials no son massa grans si es tracta de avançar veritablement a la redistribució del benestar.

L´esforç social i econòmic del manteniment de la democràcia, es suportat essencialment per les masses treballadores, i els sectors obrers no qualificats. Els altres actors socials, i en major mida, l´empresariat es queixa, però en realitat viu des de fa temps moments de bonança i mans lliures.

El caràcter renovador, obert i progressista que envolta el projecte modernista del Diari de Terrassa, es desdibutja amb aquesta altra realitat del tractament econòmic als seus treballador. Negar-se a cap millora per no posar en perill la seva viabilitat, es l´excusa rutinària. Els nou edifici, nova rotativa, i els nous productes, son les plusvàlues d´un esforç empresarial al qual els treballador, el capital humà, ha tingut molt a veure. Sense la professionalitat de la gent que fa possible que el Diari surti cada dia al carrer, les bones expectatives econòmiques dels propietaris no haurien arribat.

Potser que amb això que estic dient no em faci amics, però crec cada vegada mes que amb els temps que corren, s´han de dir les coses clares. I posats a comentar assenyalar que cal lamentar la poca vocació comarcalista del Diari de Terrassa, i a la vegada l´excesiu tractament benvolent a les noticies produïdes pels equips de govern dels pobles, que contrasten fortament amb el petit espai, o espai nul, que es dedica als grups politics a l´oposició.

Diari de Terrassa es el millor situat com mitja d´informació comarcal, però no es pas perquè s´ho treballi, es perquè no hi ha competència d´altres. Certament que Terrassa està ben coberta, i fins i tot Rubí i San Cugat, però als altres pobles, es dona poca informació i la que es dona, es monocolor. L´argument que fora dels govern municipals no es generen noticies, senzillament no es la veritat. Altra cosa es que el disseny del model informatiu, i l´orientació del Diari sigui aquesta.

Amb una aposta seriosa de bona cobertura informativa de comarca, Diari de Terrassa guanyaria mes lectors, i diners per l´increment de ventes, i per contractació de propaganda. El Diari, es a les millors condicions per assolir aquests objectius, però s´ha de ser empresarialment dinàmic i s´ha de comptar amb una plantilla motivada i ben retribuïda.

No cal dir que els treballador tenen a l´actual conflicte el suport dels socialistes de Viladecavalls, i que amb qualsevol projecte de millora de les actuals condicions informatives portat per la direcció del Diari, o els seus propietaris, també poden comptar amb nosaltres

Posición del PSC de Viladecavalls, sobre el llamado "Caso Soriano"

El PSC considera que la venta directa inmediata y sin más explicaciones, de la parcela municipal de Can Mir, no es el tratamiento que corresponde a una situación tan controvertida y polémica.
La venta directa sin aclarar previamente todos los aspectos del llamado “caso Soriano” es mantener la opacidad sobre probables lagunas de gestión, y presuntas irregularidades que pudieran desembocar en la adjudicación de responsabilidades de diverso orden, para los implicados en las mismas.
Las situaciones denunciadass y que no han sido clarificadas son:
1. Porque se concede licencia de obras de ampliación de nave industrial, referencia 283/03 a SORIANO 3H S.L. sobre una parcela que no era suya, ya que la cedieron al Ayuntamiento de Viladecavalls, en concepto de servitud de carretera, el 4 de diciembre de 1992.
2. Porque se otorga la licencia de obras sin haber verificado la propiedad de la parcela en tramitación, cuando la misma estaba afectada por la carretera B-120, y tampoco se hace posteriormente cuando se inicia la ejecución de las obras y estas son denunciadas por inspección de carreteras de la Generalitat, el Grupo Municipal del PSC, y hasta los servicios de inspección del Ayuntamiento.
3. Porque la Junta de Gobierno Local otorga la licencia de obras, sabiendo de las afectaciones de la B-120, y la condiciona a la aprobación de la Dirección General de Carreteras (DGC), pero cuando esta toma conocimiento y se opone (Exp. de la DGC CAB20050016) no paraliza la obra.
4.- Porque cuando la DGC abre expediente y la empresa LUIS SORIANO S.A., solicita al Ayuntamiento que reitere o no, la procedencia de la licencia de obras otorgada, y la inexistencia de circunstancias objetivas que impidan la edificación, el informe del Área técnica municipal de Urbanismo, coincide con las apreciaciones de LUIS SORIANO SA., aduciendo la inexistencia de razones objetivas suficientes para la denegación de obra.
5. Porque el Ayuntamiento pese a tener un informe propio de los servicios de inspección que concluía en la necesidad de paralizar las obras, no lo hace, hasta que tardíamente -se había ejecutado parte de la obra- tercia directamente la Dirección General de Urbanismo, a instancias de denuncia del PSC, y se paralizan.
6. Como es posible que desde enero de 2004 hasta concretamente la Junta de Gobierno Local de 20 de diciembre de 2005, no se admita que la propiedad de la parcela es municipal, y curiosamente se haga coincidir el hallazgo, que es tildado de sorprendente, como casual a raíz de la revisión y comprobación de documentos en poder del recién difunto secretario e interventor municipal.
7. Porque la parcela de propiedad municipal no figura en el catastro urbano de Viladecavalls, actualizado por el Ministerio de Economía y Hacienda en el año 2004, según explicita el informe del arquitecto municipal de fecha 20.12.2005.
8. Porque no solo no figuraba la parcela de propiedad municipal en el inventario del Patrimonio municipal, sino que el mismo inventario no existía, y es a raíz de un recurso de reposición que presenta el PSC, (sobre los fines de venta de la parcela consignados en una modificación presupuestaria, aprobada inicialmente en Pleno municipal de 27 de septiembre de 2007) que el Pleno extraordinario de 25 de octubre de 2007, aprueba la propuesta del “inventario del Patrimonio Municipal del suelo”.
9. Porque se vincula la toma de conocimiento de la parcela, como propiedad municipal, con la defunción del secretario-interventor, cuando este fallece en octubre de 2005 y el 12 de septiembre de ese mismo año, se celebra una reunión entre el alcalde, el asesor jurídico y el arquitecto municipal por parte del Ayuntamiento de Viladecavalls, y el secretario y vicesecretario general de la Diputación de Barcelona, donde se expuso “la problemática observada respecto a la titularidad de la finca y la controversia con la DGC”.
10. Porque no se pone en conocimiento de estos hechos, a los Grupos Municipales, especialmente el PSC, IC-V y PP, a la sazón fuera del gobierno municipal, en las Comisiones Informativas ordinarias que se celebraban mensualmente, o en Junta de portavoces.
11. Porque siendo un tema de calado suficiente para que fuera tratado por el conjunto del Consistorio, determinando el carácter y las acciones a desarrollar, no se informa de las gestiones realizadas por el equipo de gobierno, ni de que este ha decidido considerar el conjunto de situaciones, como errores administrativos, soslayando cualquier otra valoración o consideración de los hechos, tendente a esclarecer situaciones o delimitar responsabilidades si hubiera lugar.
12. Que razones tiene el equipo de gobierno de CIU para que se tarde hasta el mes de marzo de 2007, en informar por primera vez a los GG.MM. del PSC, ERC IC-V, de la existencia de un informe del servicio de asistencia Jurídica de la Diputación de Barcelona, con fecha 27 de febrero de 2007, y no es hasta el Pleno municipal ordinario de 27 de septiembre de 2007, cuando los citados GG.MM. tienen acceso propiamente al informe; que trata de la problemática suscitada con la parcela municipal, y propone soluciones, partiendo de la calificación de error aplicada a los hechos, por el equipo de gobierno de CIU.
Curiosamente, cuando hasta el informe del arquitecto municipal de fecha 20.12.2005, admite que “la resolución de esta problemática puede encaminarse de muy diversas maneras de acuerdo con la normativa vigente”, entre ellas la de restituir la realidad urbanística alterada, y proceder como corresponda en derecho contra SORIANO 3H S.L., por presunta mala fe.
13. Porque no se informa a los GG.MM. del PSC, ERC, IC-V en ningún estamento orgánico municipal, de la existencia de un Convenio entre el Ayuntamiento y el Departamento de Política Territorial i Obras públicas, firmado por el alcalde el 16.06.2007, por el que las franjas de afectación de la carretera B-120 tramos PK. 0+1370 a PK.3+1910, -en las que se sitúa la parcela- se ceden al Ayuntamiento, pasan a ser vía urbana y por tanto desaparece la afectación. Curiosamente no es hasta la preparación del Pleno municipal ordinario del mes de noviembre de 2007, que los ya citados GG.MM. acceden al conocimiento de dicho Convenio.
Todo lo expuesto, lleva a considerar seriamente la existencia de indicios razonables de presuntas situaciones irregulares en la gestión de la problemática expuesta, que pudieran comportar responsabilidades de distinto orden, -aparte de las políticas- si estas se confirmaran como constitutivas de delito.
Cabe decir que desde la paralización de las obras, el G. M. del PSC ha planteado de manera reiterada, en Comisiones Informativas y Plenos municipales, -de los cuales dan fe las actas- la necesidad de abordar por el conjunto del Consistorio, el esclarecimiento de hechos y situaciones, abonando un acuerdo consensuado sobre el tema.
La última solicitud en la dirección apuntada ha sido en el pasado Pleno municipal ordinario de 29 de noviembre, donde los GG.MM. del PSC, IC-V, solicitaron la retirada del punto, para poder tratarlo en un marco adecuado, sin menoscabo de que finalmente la decisión de conjunto coincidiera con la del equipo de gobierno, que se limita a la venta directa de la parcela como punto final del problema.
El oscurantismo, la ocultación de gestiones e información por parte del equipo de gobierno, las negativas a tratar la problemática suscitada, han incrementado si cabe la alarma del PSC sobre las motivaciones de tal proceder, cuando los GG.MM. sucintamente citados, han dado muestras de estar por una salida razonable no alarmista.
Los informes favorables a la venta directa de la parcela emitidos por el Servicio de Asistencia Jurídica de la Diputación de Barcelona, en fecha 27.02.2007, o la del departamento de Gobernación de la Generalitat, de fecha 15.11.2007, no modifican criterio, ya que no aclaran los interrogantes y lagunas originadas en la gestión del problema, centrándose en dar viabilidad jurídica a la venta directa de la parcela, partiendo de la consideración de errores administrativos fijada en su día por el equipo de gobierno de CIU, para calificar el conjunto de hechos y situaciones descritas.
Por todo ello:
1. Se conmina al equipo de gobierno a celebrar una reunión de Junta de portavoces, con carácter urgente, para debatir y determinar sobre los aspectos e interrogantes que se denuncian.
Caso de que una vez más se deniegue:
2. Presentación de Recurso de reposición al acuerdo de venta directa de la parcela, tomado por la mayoría de CIU+PVA, en el pasado Pleno de 29 de noviembre de 2007, proponiendo una vez más lo señalado en el punto 1.
Caso de de no ser aceptado el Recurso de reposición:
3. Presentació de una Moción al Pleno Municipal, solicitando la constitución de una Comisión de investigación compuesta por todos los GG.MM. para el esclarecimiento y la delimitación de responsabilidades, si se estimara.
Caso de no ser aprobada la Moción:
4. Presentación del caso a la Fiscalia Territorial de Barcelona, para que según su mejor proceder, valore y resuelva, lo que al día de hoy, constituyen indicios de la existencia de presuntas irregularidades que pudieran ser constitutivas de delito.

Torres mas altas cayeron... (Popular Siglo IXX

El alcalde con tozudez digna de mejor empeño, sigue privando a los Grupos Municipales en la oposición, (PSC, ERC, IC-V) de parte de sus derechos y obstaculizando otros. Como los antiguos señores feudales que oprimían, y castigaban a sus siervos con impunidad, Sebastián Homs desde el gobierno municipal de Viladecavalls quiere borrar todo vestigio opositor.
Que se lo haga mirar porque no ganara esa batalla, y en estas horas duras para los que son “desafectos” o considerados como tales, se puede afirmar con seguridad que perderá esa guerra, y en su momento, se ha de ver desposeído de la vara de mando que ridículamente exhibe los dos días anuales que acude a misa, para mostrar su ostentosidad, que no por devoción cristiana.
Del entorno de CIU pedían gestos que permitiera a su alcalde “rebajar penas por buena conducta”. Sin duda ahora estarán decepcionados, la propuesta del PSC en el Pleno municipal de noviembre, que abogaba por superar la actual situación elaborando un Plan de Actuación municipal partiendo de propuestas comunes, ha sido rechazada. Igual suerte ha corrido la de resolver la situación de vivienda, de los afectados de La Tendera. El alcalde no quiere soluciones, apuesta por sus apaños particulares.
Cuando hay coincidencia y se puede trabajar en común, curiosamente lo rechaza. Y es que quizás su objetivo es una gestión que favorezca no tanto a los intereses generales, como a los que tienen poder económico e intereses especulativos.
Hasta ahora, honestamente no se puede decir que haya probado lo contrario.

Sopar de socialistes

Ja tocava. Estava pendent des de juliol i ha servit també de felicitació de festes. Es faci com es faci, al final com sempre, no totes les persones de l'agrupació assisteixen, sempre hi ha situacions d'última hora.
El sopar de les 21. 30, a les 24 hores, en un bar d´estació sense trens ni viatgers. Fora d´horari. Recollits del fred i vent de les andanes, i la companyia excel·lent. Companys i companyes, comentant sosegadamente sobre els “miracles de la vida quotidiana i la cistella de la compra”, mentre l´amanida, les monchetas, butifarra, llom i panceta, passaven pel paladar regat generosament amb Rioja.

Afortunadament, els socialistes de Viladecavalls no tenen en els seus càrrecs representatius persones en les quals preval el protocol i la jerarquia, per contra fomenten la cohesió i els valors col·lectius. Evitar-se maitines i “doctrina de cullera” sempre és una sort. És a dir es va parlar de política, però no solament de política. I cadascú amb les seves preferències.

Arribat el moment dels cafès, es va brindar amb cava per les festes, el nou any, els presents i el futur, que esperem sigui millor. Amb un record per a tots aquell@s que volen fastiguejar-lo. Faltaria més.

Després la planteta floral, detall de la Comissió executiva, els comiats a peu dret malgrat el fred, el cotxe i la carretera, amb la nit per davant i els mossos esperant en els accessos a l´autopista.

Detenir la SIDA. Mantenir la promesa

En 1998 l'Assemblea General de l'ONU va expressar la seva profunda preocupació pel fet que la síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA) havia adquirit proporcions de pandèmia. AL prendre nota que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) havia declarat Dia Mundial de la SIDA el 1° de desembre de 1998, l'Assemblea va destacar la importància de l'observança adequada d'aquesta ocasió (resolució 43/15). En l'actualitat, més de 41 milions de persones estan afectades pel vIH/SIDA i ha acabat amb la vida de més de 25 milions.
Són 3.500 noves infeccions a l´any, en el conjunt de l´Estat, mentre augmenta el nombre d´infeccions de transmissió sexual, un indicador preocupant sobre la pràctica de sexe. Anualment moren unes 1.500 persones amb VIH, sent la fallada hepàtica la principal causa, per l´alta taxa d´infecció del virus de l´hepatitis C en aquest col·lectiu.

Les presons concentren les majors taxes de malalties infeccioses greus, molt més elevades que en el carrer. Un 4´2% de les persones preses tenen SIDA; el 18´6% està afectada pel vIH; un 41% té hepatitis i un 5%, tuberculosi. A aquest desolador panorama cal unir la incidència cada vegada major de la malaltia mental a la presó, al costat de l´augment de casos de patologia dual (malaltia mental i drogodependències). Un 25´7% dels presos sofreix trastorns psicopatológicos.

No obstant això, l´assistència sanitària que reben les persones preses malaltes és inadequada i insuficient, en un mitjà caracteritzat, a més, per l´amuntegament el personal sanitari de les presons és d´atenció primària i no està preparat per a tractar aquestes patologies. A més, depèn jeràrquicament d´Institucions Penitenciàries, el que interfereix en la seva labor mèdica, i és sens dubte insuficient (1 funcionari de seguretat per cada 5 presos, però tan sols 1 metge per cada 162 presos i 1 infermer per cada 127 reclusos)..

Ser portador o portadora del VIH continua sent un seriós problema per a accedir al treball, a la lliure circulació, a un habitatge digne, i fins i tot, a recursos públics, situació que s´agreuja quan es tracta de persones amb major vulnerabilitat, bé sigui per raó d´ètnia, procedència, sexe o forma de vida. La població migrant, homosexual, transexual, la privada de llibertat o que exerceix la prostitució; usuaris i usuàries de drogues, persones sota el llindar de la pobresa encara viuen situacions d´aquestes característiques.

El rebuig i la discriminació continuen. Si hi ha un aspecte a destacar d´aquesta malaltia és el prejudici i estigma que comporta, derivant en una discriminació sistemàtica entre homes i dones, nens i nenes.

La contribució econòmica de les Administracions Públiques en matèria de VIH/sida s´ha vist incrementada notablement en els últims anys, la qual cosa ha permès donar continuïtat o emprendre accions precises; no obstant això es fa necessari crear o revisar els mecanismes oportuns perquè les polítiques en aquest sentit es dirigeixin de manera més específica i eficaç a la normalització de la malaltia davant la societat, per un tracte sense diferències de les persones amb VIH, contribuint de manera determinant al canvi social i necessari, en termes de justícia social.