"Transcorreguts quatre anys des de la publicació dels Manifestos que reivindicaven l'abandonament de les polítiques identitàries i excloents per part de les institucions catalanes, la situació, com l'abstenció electoral i les enquestes d'opinió demostren, lluny de millorar s'ha vist agreujada per posicions polítiques més extremes, contràries al sentit comú i al sentir majoritari de la ciutadania catalana.
La principal característica de la societat catalana és la seva pluralitat; en ella hi conviuen persones nascudes a Catalunya, en altres Comunitats Autònomes i en altres indrets del món, ciutadans, en definitiva, que tenen diferent origen, cultura o llengua. D'esquenes a aquesta Catalunya real, els successius governs autonòmics han construït una Catalunya oficial, tancada i arcaïca, a través del control dels mitjans de comunicació, de les polítiques culturals, de l'educació i del clientelisme polític, amb la finalitat de crear una identitat col·lectiva homogènia que permeti justificar l'existència d'una nació catalana.
Per tot això, cal més que mai que els ciutadans que volem conviure i treballar en una societat cosmopolita, moderna i dinàmica defensem conjuntament des de la societat civil i des de les institucions, la Catalunya que desitgem per al present i per al futur: la Catalunya de tots.
En la Catalunya de tots, la cooficialitat de català i castellà, que garanteix la Constitució, es correspondrà amb el bilingüisme natural de la societat catalana, on els ciutadans conviuen utilitzant habitualment i indistintament ambdues llengües. La voluntat de les institucions públiques catalanes d'excloure del seu ús institucional una llengua oficial provoca una discriminació entre ciutadans.
En la Catalunya de tots s’haurà de considerar com cultura catalana tota aquella que es realitzi a Catalunya, sense distinció d'origen o llengua. Les institucions públiques han de reconèixer, ajudar i fomentar totes aquestes manifestacions culturals.
En la Catalunya de tots, les llengües vehiculars utilitzades en els centres d'ensenyament seran les dues llengües oficials, abandonant així, definitivament, l'errònia i discriminatòria política portada a terme pel règim franquista, que va imposar el castellà, i per la Generalitat, que ha imposat el català. Donades les necessitats del món actual, cal que s'afegeixi a aquestes dues llengües vehiculars l'idioma anglès, que s'ha convertit en un mitjà imprescindible de comunicació internacional.
En la Catalunya de tots, les institucions haurien de respectar la identitat individual dels seus ciutadans per sobre de suposades identitats o drets col·lectius, tal com succeeix quan es reparteixen “carnets de catalanitat” que distingeixen entre “bons i dolents” catalans en funció dels costums, tradicions, gustos musicals, aficions esportives, o dels mitjans de comunicació a través dels quals s'informen.
La Catalunya de tots necessita un govern capaç de representar a la seva majoria social, que no governi en clau identitària per a uns pocs, dividint entre nacionalistes i no nacionalistes, sinó en clau de qualitat de vida i prosperitat pensant en tots els seus ciutadans. Un govern que treballi per recuperar el dinamisme econòmic i el prestigi cultural i social dins del nostre país, però també a Europa i al món. I per a això, resulta imprescindible un canvi dràstic en la relació amb el conjunt d'Espanya; que les institucions treballin per a mantenir una excel·lent relació política, econòmica i social amb totes les Comunitats Autònomes, passant de l'enfrontament i el victimisme a la col·laboració i al reconeixement de l'interès comú entre tots els ciutadans espanyols.
En la Catalunya de tots, millorar la qualitat de vida dels catalans passa per tenir unes institucions compromeses amb l'excel·lència, que fomentin la creació i la instal·lació d'empreses a Catalunya, eliminant qualsevol barrera que dificulti l'arribada a la nostra Comunitat Autònoma de treballadors, funcionaris i empresaris competents.
La Catalunya de tots és, per tant, la Catalunya dels ciutadans, dels que no veuen cap incompatibilitat en ser catalans i espanyols; dels que són defensors de la democràcia, de l'Estat de Dret i de l'Estat de les Autonomies, entès com un àmbit de convivència solidària entre espanyols, rebutjant qualsevol procés de fractura social i divisió territorial entorn de processos independentistes; dels que volen una autèntica societat oberta, assumint que en ple segle XXI intentar aïllar-se o aixecar fronteres dins d'un país de la Unió Europea és anar en contra de la nostra prosperitat i del signe dels temps.
Ha arribat, doncs, el moment en què els ciutadans que creiem en aquest model inclusiu de societat fem escoltar la nostra veu amb llibertat, ens mobilitzem i treballem conjuntament des de les nostres ciutats, pobles i barris, des dels nostres centres de treball, empreses, escoles i universitats, des de les nostres associacions i entitats o des de la xarxa global, perquè, de la mà dels nostres representants a les institucions públiques, sigui possible l'imprescindible canvi de rumb que estem desitjant.
Perquè per als ciutadans que donem suport aquest manifest, CATALUNYA som TOTS"
Barcelona, octubre de 2009. http://www.catalunyasomtots.es/
La principal característica de la societat catalana és la seva pluralitat; en ella hi conviuen persones nascudes a Catalunya, en altres Comunitats Autònomes i en altres indrets del món, ciutadans, en definitiva, que tenen diferent origen, cultura o llengua. D'esquenes a aquesta Catalunya real, els successius governs autonòmics han construït una Catalunya oficial, tancada i arcaïca, a través del control dels mitjans de comunicació, de les polítiques culturals, de l'educació i del clientelisme polític, amb la finalitat de crear una identitat col·lectiva homogènia que permeti justificar l'existència d'una nació catalana.
Per tot això, cal més que mai que els ciutadans que volem conviure i treballar en una societat cosmopolita, moderna i dinàmica defensem conjuntament des de la societat civil i des de les institucions, la Catalunya que desitgem per al present i per al futur: la Catalunya de tots.
En la Catalunya de tots, la cooficialitat de català i castellà, que garanteix la Constitució, es correspondrà amb el bilingüisme natural de la societat catalana, on els ciutadans conviuen utilitzant habitualment i indistintament ambdues llengües. La voluntat de les institucions públiques catalanes d'excloure del seu ús institucional una llengua oficial provoca una discriminació entre ciutadans.
En la Catalunya de tots s’haurà de considerar com cultura catalana tota aquella que es realitzi a Catalunya, sense distinció d'origen o llengua. Les institucions públiques han de reconèixer, ajudar i fomentar totes aquestes manifestacions culturals.
En la Catalunya de tots, les llengües vehiculars utilitzades en els centres d'ensenyament seran les dues llengües oficials, abandonant així, definitivament, l'errònia i discriminatòria política portada a terme pel règim franquista, que va imposar el castellà, i per la Generalitat, que ha imposat el català. Donades les necessitats del món actual, cal que s'afegeixi a aquestes dues llengües vehiculars l'idioma anglès, que s'ha convertit en un mitjà imprescindible de comunicació internacional.
En la Catalunya de tots, les institucions haurien de respectar la identitat individual dels seus ciutadans per sobre de suposades identitats o drets col·lectius, tal com succeeix quan es reparteixen “carnets de catalanitat” que distingeixen entre “bons i dolents” catalans en funció dels costums, tradicions, gustos musicals, aficions esportives, o dels mitjans de comunicació a través dels quals s'informen.
La Catalunya de tots necessita un govern capaç de representar a la seva majoria social, que no governi en clau identitària per a uns pocs, dividint entre nacionalistes i no nacionalistes, sinó en clau de qualitat de vida i prosperitat pensant en tots els seus ciutadans. Un govern que treballi per recuperar el dinamisme econòmic i el prestigi cultural i social dins del nostre país, però també a Europa i al món. I per a això, resulta imprescindible un canvi dràstic en la relació amb el conjunt d'Espanya; que les institucions treballin per a mantenir una excel·lent relació política, econòmica i social amb totes les Comunitats Autònomes, passant de l'enfrontament i el victimisme a la col·laboració i al reconeixement de l'interès comú entre tots els ciutadans espanyols.
En la Catalunya de tots, millorar la qualitat de vida dels catalans passa per tenir unes institucions compromeses amb l'excel·lència, que fomentin la creació i la instal·lació d'empreses a Catalunya, eliminant qualsevol barrera que dificulti l'arribada a la nostra Comunitat Autònoma de treballadors, funcionaris i empresaris competents.
La Catalunya de tots és, per tant, la Catalunya dels ciutadans, dels que no veuen cap incompatibilitat en ser catalans i espanyols; dels que són defensors de la democràcia, de l'Estat de Dret i de l'Estat de les Autonomies, entès com un àmbit de convivència solidària entre espanyols, rebutjant qualsevol procés de fractura social i divisió territorial entorn de processos independentistes; dels que volen una autèntica societat oberta, assumint que en ple segle XXI intentar aïllar-se o aixecar fronteres dins d'un país de la Unió Europea és anar en contra de la nostra prosperitat i del signe dels temps.
Ha arribat, doncs, el moment en què els ciutadans que creiem en aquest model inclusiu de societat fem escoltar la nostra veu amb llibertat, ens mobilitzem i treballem conjuntament des de les nostres ciutats, pobles i barris, des dels nostres centres de treball, empreses, escoles i universitats, des de les nostres associacions i entitats o des de la xarxa global, perquè, de la mà dels nostres representants a les institucions públiques, sigui possible l'imprescindible canvi de rumb que estem desitjant.
Perquè per als ciutadans que donem suport aquest manifest, CATALUNYA som TOTS"
Barcelona, octubre de 2009. http://www.catalunyasomtots.es/
