martes, 31 de julio de 2007

El desinterés del alcalde Sebastián Homs y su socio Paco Vega, privan a Viladecavalls de la escultura de Roc Alabern “Dinosaurio”

El alcalde de Terrassa, Pere Navarro, presidió ayer el acto de inauguración de la escultura "Dinosaurio", del artista local Roc Alabern. Asistieron entre otras personas, la viuda del artista Montserrat Soler.
La obra que inicialmente fue realizada para la Fiesta Mayor de Terrassa del año 1986, donde fue expuesta, es claramente visible por sus grandes dimensiones, 16 metros de largo, 5 de ancho y 8 de altura y se ha situado en el nudo viario de la carretera n-150 delante del barrio de Vilardell.
Este acto seria solo una anécdota, sino desvelara con claridad la diferencia del talante cultural de ambos Ayuntamientos. Mientras que Terrassa se va nutriendo de un fondo cultural y artístico cada vez más importante, en el que las esculturas colocadas en espacios públicos forman ya un amplio catálogo, en Viladecavalls aún teniendo en cuenta su dimensión diferencial, se trabaja por lo contrario.
Las preocupaciones culturales de CIU de Viladecavalls nunca fueron más lejos, que las de promocionar algunas actividades que siempre tuvieran que ver con la rentabilidad electoral. Ha faltado y falta una política cultural abierta a la ciudadanía, pero CIU es una formación política agotada en si misma, sin trascendencia ni creatividad, en la que su radio de influencia se ciñe al colchón electoral de sus 850 a 1300 electores. Suficientes para que con el PVA gobiernen por el momento, pero no para afrontar retos que impliquen a los más de 7.000 habitantes de Viladecavalls.
Una muestra del desinterés cultural del gobierno de Sebastián Homs, es la perdida de la escultura "Dinosaurio" del reconocido artista Roc Alabern, la cual podíamos disfrutar su presencia, hasta hace muy poco tiempo, en la entrada jardín de la empresa Autotex, situada en el polígono industrial de Can Trias. Ha estado durante los últimos 20 años. Al cerrar la empresa el ejecutivo de Sebastián Homs podía haber trabajado para los intereses locales, manteniendo esta obra de reconocido prestigio en nuestro municipio, yermo de elementos singulares. Lugares no faltan.
La realidad es que no ha sido asi, y la responsabilidad recae en la indiferencia y desinterés del alcalde. La presencia en la recolocación de la obra, de Josep Rull, el parlamentario convergente que siempre saca "tajada" de su relación con Viladecavalls, a través de Sebastián Homs, viene a confirmar que quizás se ha dejado perder expresamente una ocasión única para Viladecavalls, en beneficio de Terrassa, una gran ciudad, pero que no es la nuestra.
La alegría de la recuperación pública de la excelente escultura de Alabern, se vuelve tristeza, delante de la poca capacidad operativa, la falta de viveza, el desinterés y también cierta ineptitud, de la que hace gala el ejecutivo municipal que lidera Sebastián Homs.
Terrassa una vez más ha jugado con habilidad sus intereses, y ha obtenido limpiamente el premio a su dedicación y constancia. No se puede decir lo mismo de quienes actualmente gobiernan Viladecavalls, pero que cabe esperar de quienes en vez de resolver problemas, suelen crearlos.
Trabajar para engrandecer el horizonte cultural de Viladecavalls es algo más complicado que subirse el sueldo lo que les ha dado la gana. Trabajar para elevar el nivel cultural de la ciudadanía es algo mas que ofrecer "fideuadas", butifarras, o pica picas, con los que llenar la tripa y adormecer conciencias de una parte de la ciudadanía, como sabemos tod@s, poco exigente.

jueves, 26 de julio de 2007

Les privatitzacions dels serveis bàsics i públics no son bones solucions

Les societats evolucionen, les configuracions polítiques dels estats també, atenent les demandes de les societats, però sembla que les empreses privades que tenen el control de molts serveis bàsics i estratègics d'una societat moderna, no s'adapten a les seves pròpies regles de joc, ni atenent tant al mercat quant s'ha d'invertir, ni adapten la seva oferta a les demandes del consum. Això es lo que es veu ara a Catalunya i la resta de Espanya amb el conflicte de la llum.
No s'han modernitzat lo que diuen, ni executen els seus propis preceptes de servei a la societat i el consumidor, però això era previsible des de que en un temps no gaire llunyà, aquestes empreses elèctriques van ser privatitzades, pel Partit Popular. Els "mandamases" de l'estat, amb l'Aznar al capdevant, van realitzar aquesta operació de regal d'un servei públic, un be comú bàsic i estratègic, amb una societat en la que casi tot funciona amb l'energia elèctrica.
Però després d'un temps de la privatització" els amos" de les elèctriques van demanar mes, i van rebre novament uns quants milions per adequar la seva infrastructura. ¿Dons que va passar amb tants calerons? Potser vam ampliar capital, comprar empreses a sud-america i "sanejar estructures" posant al carrer les plantilles, però sembla que posar al dia les infrastructures, No.
Els governs, uns mes que altres, s'han apuntat al neolliberalisme, volien estar a l'alçada d'altres països, però ni França ni Alemanya, per exemple, actuen d'aquesta manera. Les empreses energètiques als grans països europeus estan a les mans dels seus estats. Òbviament, això es una garantia potser no de funcionament, però si de que els interessos del país, de tots, no depenen de l'estadística de beneficis.
Cal demanar responsabilitats tant a FECSA-ENDESA com a RED ELÈCTRICA ESPAÑOLA, però també sembla oportú la demanda del mateix a les actuacions dels governs amb relació al control que s'ha de exigir i la gestió que han de realitzar aquestes empreses privatitzades, de gestió autònoma, però que afecten al país, les poblacions i els ciutadans.
La privatització deixa a les mans de la gent dels diners, el nostre benestar, però fins i tot aquesta decisió segur que va anar acompanyada de mesures de control. Dons s'han de aplicar i no precisament quant la llum peta.
Una mala conclusió seria que al finalitzar aquesta situació, les mobilitzacions publiques i raonables, -la llums es essencial al nostre model de vida- i el restabliment de la normalitat, els "amos" de les elèctriques s'aprofitaran una vegada més demanant subvencions o incrementant les tarifes de preus. Que naturalment justificarien amb la necessitat de "renovació de xarxes e infrastructures" Al temps.

martes, 24 de julio de 2007

18 de Juliol, 71è aniversari de la sublevació militar dels generals facciosos, traicionant el jurament de fidelitat constitucional a la República

Cal aclarir d'entrada que els exiliats de l'oposició republicana, els treballadors antifranquistes, els partits i els sindicats, mai han festejat el 18 de Juliol. Aquesta es la data de la sublevació feixista. Pel contrari, el 19 de juliol va ser quan els sindicats obrers, els treballadors, els partits d'esquerres, les forces populars.., van sortir al carrer i enfrentarse a les forces militars reaccionaries, i en molts casos (Barcelona, València, Madrid…) van guanyar la batalla a la rebel·lió, sense mitjans, amb el coratge dels sentiments i el valor de defensar les llibertats col·lectives.
Durant anys la data del 19 de juliol va tenir per molts dels que des de la clandestinitat, o l'anonimat lluitaven i ens oposaven a la dictadura de Franco, un compromís de reafirmació de valors i objectius socials ineludibles. Mai va faltar amb aquest anys que ara molts "demòcrates de tota la vida" assumeixen com a propis, i altres no volen sapigué res, la octaveta, el full, recordant l'univers carcelari i la falta de llibertats d'aquella Espanya (sense distincions dels territoris) que patia l'amenaça dels militars i l'exercit, la repressió del Sindicat Vertical, els militars, la Falange, els Ajuntaments feixistes, el Somaten, la Guardia Civil, els grisos, i els informador, chivatos i panxes plenes, dels adeptes al regímen.
Franco i els seus acòlits ho sabien, per això ells també li donaven una rellevància especial, dons sempre hi havia les manifestacions dels gregaris a l'estil de les grans concentracions hitlerianes, però a l'espanyola, es a dir, molts ignorants de cultura social portats dels latifundis per la gent de Falange i el Sindicat Vertical, aprofitats de tota mena que constituïen "la massa social del regímen " i les dones dels feixistes, ben numeroses i amb molts avaloris. Tots puntuals a la cita, després de la sortida de la missa.
Els que no hi participaven tenien altres opcions, a Catalunya, les platges eren plenes de gent treballadora, ja que es feien excursions amb qualsevol tipus de mitja de rodes(bus, camions descoberts, etc.) ja que la Guardia Civil en dia tan important no demanava papers, ni parava. Els que no van viure això poden recórrer per il.lustrarse al NODO. A més a més el paternalisme franquista va instaurar una paga econòmica anomenada del 18 de juliol, per mantenir el record del "glorioso alzamiento nacional"viu entre el poble i lligat al record dels diners. Formula que saben tots dona èxits.
Amb altre moment continuaré.., aquests records s'han fet presents al llegir amb uns dies de retard, el manifest de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) d'aquest any. M'agrada l'estil i el contingut fins al punt que el reproduiré, penso que l'Ideal republicà s'hauria d'assumir mes activament per part de l'esquerra en general i el socialisme en concret. El possibilisme necessari, no hauria de minvar una de les idees força del socialisme ibèric des de el seu inici.
"La JSC reitera el seu compromís amb la recuperació i el reconeixement de la memòria dels defensors i defensores de la democràcia i la República.
La Joventut Socialista de Catalunya considera plenament representatius del seu projecte els valors de la II República i reprova tot allò que va significar la dictadura feixista imposada pels vencedors de la guerra en tant que antítesi dels valors i el projecte republicà.
La República va significar pau, el cop d’Estat feixista va significar guerra i un llarg període de dictadura sagnant i repressora.
La República va suposar llibertat i democràcia, un període de llibertat que mai fins aleshores havia conegut la nostra societat. La guerra i la dictadura van suposar un retorn a l’opressió.
La República va treballar per una societat més igualitària, una societat en que tothom tingués les mateixes oportunitats per a desenvolupar les seves potencialitats i el seu projecte de vida independentment de la seva classe social o el seu gènere. La dictadura, per contra, es va caracteritzar per una immensa desigualtat social i de gènere.
La República era un règim polític indissociable de la modernitat i del progrés i va fer de la nostra una de les societats més avançades del moment. La dictadura, en canvi, propugnava el retorn al passat i a la seva fi va deixar una societat retardada i tancada en si mateixa, abocada a fer un gran esforç per assolir els reptes que es plantejaven en el darrer quart del segle XX i per adequar-se a un context cada vegada més globalitzat i interdependent.
Pau, llibertat, democràcia, igualtat, progrés aquests eren els valors de la República que la guerra va fer desaparèixer de la nostra societat. Aquests eren els valors pels que van lluitar i pels que van morir tantes i tantes persones. Perquè no oblidem el seu sacrifici i perquè aquests valors són, també, els nostres continuarem treballant dia a dia per la seva preeminència en la nostra societat. Aquest és, sense cap mena de dubte, el nostre millor homenatge.
Salut, Socialisme i República!".

"El Jueves" regresa a Internet

El jueves, al que se le secuestró la publicación judicialmente la semana pasada, acaba de regresar vía web a todos sus lectores. Y en este oportunidad, lo hace rectificando y ratificando con humor. Un caso que ha puesto en vilo a la libertad de expresión en España y sobre el cual se han pronunciado los principales medios de comunicación del planeta. El Jueves es una revista de humor y sátira política editada semanalmente en Barcelona. Su título completo es "El Jueves, la revista que sale los miércoles", aunque al principio era "El Jueves, la revista que sale los viernes".
El Jueves nace en 1977 y desde entonces ha salido a la venta todas las semanas. La revista ya ha superado los 1.500 números. El símbolo de la revista es un bufón, que aparece desde el principio en sus portadas

viernes, 20 de julio de 2007

Contra el secuestro de “El Jueves”

-La portada puede ser un espanto, pero la medida es inútil, porque han conseguido el efecto contrario y porque es arcaica y antidemocrática. La viñeta en sí puede ser un atentado a la inteligencia, pero el secuestro de la revista es un atentado a la libertad de expresión.
-Dudo que el secuestro sea la medida más adecuada. La portada de El Jueves es accesible en infinidad de páginas web gracias a una publicidad de la que, en buena parte, el juzgado Central de Instrucción 6 ha sido el principal agente.
-El juez Del Olmo es el mejor director de marketing que ha tenido El Jueves en su historia. Es una publicidad que no se puede pagar. Si el "Rey" o cualquier persona se ofende, que está en su derecho, debería poner una denuncia como cualquiera.
-Las personas públicas, como lo son los miembros de la familia real, por el hecho de serlo deben soportar una mayor incidencia de la libertad de expresión, que se puede traducir en mayores críticas. Del Olmo hace una interpretación extensiva del delito de injurias a la Corona y vuelve a una idea restrictiva de la libertad de expresión, sin la que no hay democracia.
-Los "Príncipes" no dejan de ser personas titulares de una institución pública y, por tanto, también deben estar sometidas a crítica, si se sienten afectados, pueden acudir a los tribunales.
-La medida es desproporcionada, puesto que afecta a toda una publicación y, por tanto, al derecho a la información, cuando en caso de haberse producido algún hipotético delito sólo cabría achacarlo a personas físicas.
-Aun en el supuesto de que hubiese habido extralimitación, o un posible atentado al honor, o un posible delito de ofensas, la vía adecuada sería la demanda judicial, nunca el secuestro de una publicación.
-Es incomprensible que se esté actuando contra algo referido al humor y no se esté actuando contra cosas auténticamente alevosas para la sociedad, como por ejemplo los salarios.
-El secuestro de la revista es un "atentado" contra la libertad de expresión cometido por el "búnker judicial" que deja a la Justicia en mal lugar. La decisión del juez Del Olmo demuestra "la debilidad" de la institución monárquica y la "complicidad" de la judicatura con la Corona.
-La prohibición de difusión de la revista, así como la orden de identificación de los autores de la viñeta pedida a la publicación, sin una sentencia emanada de un proceso judicial previo, no son procedimientos aceptables ni propios de una democracia moderna. La orden del juez Del Olmo es una sanción cautelar y menoscaba el derecho a la libertad de expresión aun cuando se trate de una caricatura.
Una revista satírica está para satirizar la vida pública, desde la política, la iglesia, las instituciones o al vecino de al lado, pero parece que existen instituciones que están por encima del bien y del mal. Es una regresión en las libertades y un hecho grave en sí mismo y por el precedente, que puede generar autocensura en los medios hacia ciertas instituciones.
Estas cosas dan que pensar -como las actuaciones de CIU y su alcalde Sebastian Homs en Viladecavalls- sobre el grado de libertades y garantias del actual momento democrático, aumque siempre puede salir alguien que "desde su pretendida imparcialidad e independencia" opine que es lo que se puede esperar que diga un rojo convencido, de izquierdas y republicano.

jueves, 19 de julio de 2007

La Planassa, Festa Major 2007



Gracies


Bones Festes

Visca la Festa Major




miércoles, 18 de julio de 2007

1er. Ple de la Era Sebastià Homs: irregularitats, carències democràtiques i il•legalitats

El Ple extraordinari del dijous 12 de juliol de 2007, sense dubtes passarà a l’historia política local del poble, per moltes coses, entre altres, les escasses o nul·les garanties democràtiques que va tenir l’oposició pel desenvolupament de la seva tasca.
L’ordre del dia de 31 punts, va arribar el 6 de juliol a la tarda, el mateix dia de la signatura del secretari, i cap dels punts de l’ordre del dia s’havien tractat amb l’alcalde, ja que des de les eleccions fins al moment del Ple, no va existir cap reunió de cap tipus, ni trucades ni res. Des de el 27 de maig fins al 12 de juliol el silenci, trencat només per les actuacions de revenja de l’alcalde que sortien a la premsa comarcal.
L’ambient i les consignes dels governants municipals es poden resumir amb “a l’oposició ni aigua”, ja que curiosament el dissabte 7 de juliol, ja era Festa major, el diumenge 8 també, i el dilluns 9, la mateixa cosa, així que el primer dia hàbil per consultar la documentació va ser el dimarts 10. Però el camí de pedres només començava.
Certament havia documentació del Ple ha disposició dels regidors, però no tota la documentació, ni totes les propostes, quan la qüestió està perfectament recollida al DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, al Capítol 1, Article 164.1 “Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l’alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 164.2 b) “Es tracti d’assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres.”.
Mes concretament a l’article 98, apartat b, entre altres coses diu...,”La documentació íntegra dels assumptes inclosos en l’ordre del dia que ha de servir de base per al debat i, si s’escau, la votació, ha d’ésser a disposició dels regidors en la secretaria de la corporació abans de l’expedició de la convocatòria.”
A la tarda, a les 18 hores, hi era la reunió mal anomenada de portaveus, ja que no podia ser Junta de Portaveus oficial, perquè precisament a l’ordre del dia , punt 5, figurava “Proposta d’acord sobre la constitució dels grups politics municipals i nomenament dels seus portaveus”. Es evident dons que el títol de la reunió no tenia cap caràcter determinant, i molt menys es pot al·ludir al supòsit de que si bé no hi eren constituïts el Grups Municipals, si ho estaven els portaveus; com es veuria al Ple, a les instancies dels divers Grups Municipals sol·licitant la constitució, nomes els socialistes concretaven el nom del portaveu.
El fet barroer, lamentable i estúpid de la suspensió de la reunió per l’alcalde Sebastià Homs, sense tenir en compte els drets de l’oposició i la funció de l’òrgan, essencialment de representació política, però recollit a l’ordenament jurídic de aplicació local, la carència de sentit comú, la airada reacció de l’alcalde no tenia justificació formal., li agradés o no la presencia dels dos representants de IC-V.
Menys sentit te quan encara no havia el portaveu socialista, que sí estava designat, i que a les 18 hores i tres minuts va arribar, va trucar i va trobar-se amb la resta de representants polítics que sortien de l’ajuntament. Al representant del PSC, l’alcalde no li va donar possibilitats, ni explicacions..
La situació documental va millorar una mica el mateix dia del Ple, el 12, però sense arribar mai a tenir el dossier ordinari dels temes i les propostes de l’ordre del dia, com es norma; on queda pales tota aquesta anormalitat es al mail que davant de les carències s’envia des de l’ajuntament a tots els regidors del Consistori, a les 13.40 hores, amb una presentació que textualment deia “Al efecte que disposeu de tota la informació que es tractarà en el Ple extraordinari d’avui us adjunto arxiu amb una preacta on consten redactades totes les propostes de l’ordre del dia.” Faltaven nomes 5 hores pel començament del Ple.
Del transcurs del Ple s’ha parlat i es parlarà durant temps, però concretant carències, e irregularitats de funcionament democràtic, assenyalar no ja la prepotència de l’alcalde, i les seves actituds totalitàries, no el que va treure la paraula una vegada al portaveu socialista i un parell al de IC-V, el pitjor es que no va respectar els drets d’intervenció i rèplica dels portaveus dient amb cinisme que “l’alcalde modera el debat”.
Veritablement aquesta afirmació la recull l’article 107.4 “Corresponen al president o presidenta les facultats d’ordenació i de direcció dels debats”, però va oblidar deliberadament, el 107.3 “Tots els membres de la corporació tenen dret a intervenir en els debats d’acord amb les regles d’ordenació i d’intervenció establertes pel ple, les quals han de garantir la màxima participació” aquet article es complementa amb el ROM on queden ben establert, els drets de rèplica dels regidors.
Amb les propostes de l’oposició sobre alguns punts, demanant la retirada, explicacions, etc. va fer el mateix, ignorar-les deliberadament, quan l’article 107.2 diu explícitament “Si s’hi han formulat vots particulars o esmenes, aquestes s’han de debatre en primer lloc i després passar a la discussió del dictamen o l'informe.”. Es va negar i va dir pretensiosament que “ells eren 7 i els altres 2” referint-se als divers Grups Municipals a l’oposició. Ningú respecte a la llei, però si utilitzar-la amb el seu benefici. Això es diu feixisme.
Al final dels 31 punts, finalitzat l’ordre del dia, l’alcalde va donar peu a veure el seu tarannà. No va aixecar la sessió i va anunciar que es debatríem dos punts més, els punts no eren qualsevol cosa, l’ampliació del polígon de Can Mir i l’aprovació del projecte de l’empresa FILVISA, aquí va ser quan el portaveu socialista va aixecar-se i sense veu airada li da dir a l’alcalde que considerava que al Ple no se donaven garanties de funcionament democràtic. Efectivament, l’article 103.4 ho deixa molt clar “En el cas de les sessions extraordinàries, no es poden tractar assumptes que no s’han inclòs en l’ordre del dia”, d’acord amb això l’alcalde va cometre obertament una il·legalitat.
Els dos regidors del PSC van sortir, i els de IC-V no van sortir paro també varen aixecar-se. Els de ERC van continuar al Ple, denunciat la situació.
Però encara es va donar altra situació poc democràtica amb el dret d’assistència pública al Ple.
Una vegada fora de la sala, el portaveu socialista va poder constatar per diverses persones, que no es donava accés a la sala del Ple , ja que la policia municipal sembla ser que tenia instruccions. Això encara es més trist. Les promeses de participació de la ciutadania fetes per CIU varen quedar desmentides per la realitat. Segurament l’alcalde va pensar que la gent podia arribar a manifestar el seu malestar i va voler tancar aquesta possibilitat. Cal dir que fonts convergents van explicar que s’havia mobilitzat per recolzar a l’equip de govern. Aquets si eren dintre.
Amb això també es va incorre en anormalitat democràtica donat que l’article 156.1, ho reconeix “Les sessions del ple de les corporacions locals són públiques”.

lunes, 9 de julio de 2007

10é Estiu de Cant Coral a Viladecavalls

El proppassat dijous dia 5 a les 10 del vespre a l’Esglesia Parroquial, el Cor Sant Martí de la localitat va oferir un concert que coincidia amb els primer actes de la Festa Major de Viladecavalls.
Els Estius de Cant Coral del Cor Sant Martí sumen els 10 anys i s’han caracteritzat per fer una aportació music-cultural de qualitat que encara te més mèrit, quant el mateix Ajuntament i el seu departament de cultura a les mans dels convergents de CIU des de fa més de 16 anys, son incapaços de posar en marxa una programació mínima d’activitats culturals continuades.
El recital del Cor Sant Martí sota la direcció de Rosa Ma. Ribera va tenir dos parts diferenciades, que al seu conjunt van rebre l’aprovació entusiasta del públic que omplia totalment l’Esglesia. A la primera part, amb el pianista Daniel Garcia, van cantar l’Himne a l’alegria de Beethoven, Cantique de Jean Racine de Fauré, i el Coro di zingari e canzone de Verdi.
La segona part el Cor Sant Martí va demostrar novament la seva capacitat, amb, "Ay linda amiga", un Anònim s.XVI, "Un Nom" de F. Vila, Blue Moon de Rodgers, "Enamorat de tu" de E. Presley, "Zorongo" Pop. Andalusa de Federico García Lorca, cantada amb molta sensibilitat, "La reina del placer" de Langrée, "Pirineu", el clasic de R. Martínez Valls, i "Cavaller enamorat" de J. Manent.
El Concert va acabar després que el Cor Sant Martí obsequies a l’assistència amb un bis. Cal ressenyar també dos curiositats significatives, la primera va ser la presencia inusual de l’Alcalde i la seva dona, fins ara absents d’aquestes manifestacions culturals, que van arribar just abans de començar; la segona la salutació del Cor Sant Martí, que entre altres coses va donar les gracies a l’assistència, col·laboradors, etc, com sempre, i també a "tots els regidors del Consistori", cosa que cal agrair, especialment en aquest moments de revenja política a Viladecavalls, que protagonitza l'alcalde Sebastià Homs.

jueves, 5 de julio de 2007

L’enllaç a la C-16 de Viladecavalls, els retards a la seva execució, i l'engreiment de CIU

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha obert el reivindicat enllaç per connectar la C-16 amb la carretera C-58 a Viladecavalls. La construcció de les dues rotondes a banda i banda del pont de la carretera B-245 que uneix la C-58 amb Viladecavalls permet poder venir i anar cap a Terrassa per l’autopista C-16, una maniobra fins ara impossible ja que només es podien fer els moviments des de i cap a Manresa.
Els treballs han significat una inversió d'1,6 milions i han consistit en la construcció dels dos nous giratoris i els dos ramals de sortida i incorporació a la C-16. El nou enllaç s'ha posat en funcionament el 2 de juliol passat després d’anys d'haver-se reivindicat des del municipi i les empreses del polígon de Can Mitjans, fins i tot a l'anterior govern de CiU a la Generalitat.
Certament el govern municipal de CIU, i el diputat convergent Josep Rull va utilitzar abastament el tema que es va iniciar al 2000 i confirmat al 2001, la previsió segons els convergents seria de 2 anys, curiosament fins al 2003 la Generalitat no va aprovar l’estudi d’impacte ambiental i a més va anunciar el començament de les obres, coincidint amb la proximitat de les municipals i les autonòmiques del mateix any.
El caire electoralista que CIU ha donat sempre al tema es demostra per si mateix, fem una mirada a la premsa comarcal, i les revistes municipals. Més que resultats el diputat Josep Rull volia fotos i protagonisme.
A la arribada del primer tripartit a la Generalitat presidit per Pasqual Maragall, CIU va quedar a l’oposició i això es va notar, a primer de gener de 2004 l’alcalde i Rull ja van manifestar la seva inquietud pel endarreriment i para evitar que “el proyecto se encalle o se transpapele”. Veritablement el projecte ja portava 1 any d’endarreriment, responsabilitat de la Generalitat de CIU, que atribuïa a la negociació amb Autema, concessionària de l’autopista.
Joaquim Nadal des de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va dinamitzar el projecte, posant de manifest les causes de l’endarreriment i la "tranquil·litat" amb la que els senyors de CIU es prenien aquestes coses. Va resultar sorprenent quant el mateix alcalde convergent Fèlix Farré, va manifestar a la Junta de Portaveus, que encara restaven per fer les expropiacions, etc..
Després i fins ara, els responsables de part dels endarreriments, com si no fora cosa seva, van anar aprofitant electoralment les noves dificultats que va trobant el projecte, i les complicacions sorgides a la mateixa execució. El nou alcalde Sebastià Homs i el parlamentari Rull ho van col·locar a la seva agenda, per quant no tenien altre cosa a dir; es digne d’esmentar que ni tan sols una de les queixes d’aquest "vigilants" fórem dirigides a una realitat, mai esmentada però que qualsevol veí de Viladecavalls podria corroborar: les mancances en la senyalització nocturna, i sobre tot en la il·luminació que no es va posar fins al final i insuficientment.
Això va mantenir una situació perillosa innecessària, durant moltes setmanes. Però aquesta qüestió "menor", no va tenir l’atenció del parlamentari Rull i molt menys de l'Alcalde Homs, mes preocupats per sortir a la foto, que pels problemes reals de la gent, l’apropiació del "mèrit" d’aquesta realització així ho demostra. ("el alcalde apuntó a los grupos local y parlamentario de CIU, como decisivos a la hora de acelerar esta apertura"). Cap menció a la resta de grups municipals (PSC, IC-V, ERC..) o del Consistori, res d’agraïments a les aportacions de molta gent, empreses, institucions, Generalitat..
Tot i l’obertura al trànsit d’aquest nou enllaç de l’autopista C-16 a Viladecavalls els treballs no estaran acabats de manera definitivament fins a l'hivern que ve, ja que s’ha de millorar el ramal de l'actual connexió entre la sortida de la C-58 venint de Terrassa cap a la B-245 per accedir a Viladecavalls. El retard es perquè les obres també impliquen l’eixamplament de l'actual pas per sobre de la línia de RENFE, ja que és a l’altura d’aquesta estructura on naixerà el nou ramal d’accés al municipi. La intenció és fer una sortida més directa fent un ramal de connexió de 280 metres de longitud., també perquè el Departament de Política Territorial i Obres Públiques estava pendent del permís de la companyia ferroviària per poder fer els treballs d’eixamplament del pont.

martes, 3 de julio de 2007

Governar amb honestedat i transparència.., que falsedats sr. Alcalde

En les 24 pàgines del programa de CIU a les municipals, de les quals 11 eres fotos i nomes 13 eren útils, els convergents no mencionaven com tractarien els temes de regim intern: contractacions, personal, promocions i mèrits, modernització de l’administració, formació, etc.. reptes que qualsevol organització municipal moderna ha de afrontar, i els candidats a gestionar tot aquet aparell al servei dels ciutadans, han de tractar d'oferir respostes a les necessitats...
Això no va passar a la proposta de CIU i sembla ser pels resultats obtinguts per aquesta formació, que tampoc va importar-les massa, en sentit genèric, als que li van votar..
Bé ara la caixa dels trons s’obre poc a poc, i la majoria obtinguda pel que demana el títol de il·lustríssim, l’alcalde Homs, juntament amb el soci de la plataforma nascuda per ajudar-li , deixa anar que pensa d’això de governar, primerament a la casa municipal...
Les prebendes i els favoritismes que abans de les eleccions donaven d’amagats, o dissimuladament, cal recordar els episodis repetitius de condonació de multes per exemple, ara amb la majoria no cal dissimular, amenaces a treballadors/es -la Cesca Berenguer es un clar exemple-, acomiadaments com el de la Marta Miró o David Calvet i les contractacions clientelars i d’amiguisme -exemples el Roger Mestres o Josep Faure- ja hi son presents amb tot els seu esplendor, com només CIU ho sap fer.
Les paraules honestedat, transparència.., que diu Sebastià Homs a la presentació de la Web de CIU, igual a les de presentació del seu programa, son falses; productes de mercat per embellir un vell discurs ranci i sense idees, mentides del moment...
Ho dit molt clar, les actituds politiques de l’alcalde Homs, al dia d’avui, no son honestes, i molt menys transparents, pel contrari son producte d’un estat anormal que situa el revenja per davant de qualsevol altra consideració.
La seva presentació a la Web convergent terminava dient que “els veïns i veïnes de Viladecavalls necessitem mirar el futur amb la tranquil·litat d’estar en bones mans” bona frase per acabar un plantejament obertament cínic, Homs no ha rebaixat, ni ho intenta, el nivell de crispació polític i d’enfrontament, ¿això dona tranquil·litat als veïns i veïnes?.
Hauria d’adonar-se que tot i que va tenir mes vots que altres partits, i més que el PSC, de les 3.200 paperetes emeses de vot, CIU només va obtenir 1.308. Així que menys vents i més treballar per tothom, i més tolerància als altres partits i humilitat amb el conjunt de la població.