El 12 de juny es va celebrar al jutjat social nº2 de Terrassa, el judici per l’acomiadament el passat 23 de gener de la responsable d’ensenyament de l’Ajuntament de Viladecavalls, Cesca Berenguer.El judici que ja s’havia ajornat una vegada per la part demandada, va ser conseqüència de la denuncia interposada per la treballadora municipal. A l'acte va quedar suficientment acreditat que Cesca Berenguer va ser acomiadada com a conseqüència de la “vendetta” que l’alcalde Sebastià Homs manté des de el començament del seu mandat contra el PSC i la resta de partits a l’oposició, però curiosament també i encara més agressivament, amb tot l’aparell del seu partit que formava part de l’equip de l’anterior alcalde, Fèlix Farre, del seu mateix color polític.
El sorprenent es que l’acomiadament va ser precedir per indicis de assajament/mobbing laboral, a un lloc de treball d’una administració pública com es l’Ajuntament apartidista per definició; els treballadors tenen de complir curosament amb les seves responsabilitats, però no tenen perquè ser o compartir els idearis polítics dels que, amb funció dels processos electorals, governen a cada moment.
L’acomiadament va ser premeditat i conegut “veu populi”
La cruesa de les pressions rebudes per la treballadora municipal van minar el seu estat d’ànim fins que va derivar amb una baixa laboral d’una certa durada. Durant el temps d’absència es va decidir el seu acomiadament, el qual molt abans del 23 de gener que es va reincorporar al seu lloc, ja hi era anunciat “veu populi” pels membres del nou aparell polític de CIU a la localitat.
L’acomiadament que des de el primer moment es va reconèixer pel mateix alcalde com a improcedent, es va intentar resoldre amb un oferiment de 70.000€, però es van trobar que no va acceptar el càstig, ni els euros, optant per una actitud decidida de reclamar el seu lloc de treball exercit durant mes de 15 anys, sense cap amonestació, queixa o expedient.
Això encara te mes importància quan a més de les tasques d’educació i cultura, portava els Plans d’Ocupació, l’Escola Taller, Gent Gran, el protocol municipal i la secretaria de l’alcalde…
Els partits de l’oposició van criticar l’acomiadament, presentant una proposta de reanimació del lloc de treball
El ple municipal del dijous 31 de gener va tractar la proposta de resolució presentada pel PSC i la resta de Grups a l’oposició, per confirmar en les funcions de la seva plaça a la treballadora municipal Cesca Berenguer i obrir un expedient informatiu per determinar si l’alcalde s’havia ajustat a dret, o s’havia extralimitat en les seves funcions, i la seva actuació podia estar compresa en la tipificació de assajament o mobbing laboral.
Donada la correlació de forces al Consistori, la majoria CIU+PVA es va imposar desestimant l’acord, però l’alcalde va tornar a reconèixer l’improcedencia de l’acomiadament que justifica amb un peregrí dret de poder disposar de persones de la seva confiança. Aquesta concepció impròpia d’un alcalde democràtic es carrega l’estatut dels treballadors i tota la legislació laboral vigent, ja que l’acomiadament i/o discriminació por idees polítiques es una vulneració fins i tot dels drets reconeguts a la Constitució espanyola, i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
El judici espera la sentencia del jutge
L’interès de rodejarse d’un equip afí, “de confiança” com va reiterar insistentment la defensa de l’alcalde, no es pot confondre amb la practica del despotisme i la dictadura. Es pot admetre remodelacións dels organigrames funcionals de l’Ajuntament que facin que l’entorn “de direcció”, sigui més “amable o fiable” per l’equip de govern, però això no comporta l’acomiadament de la gent que abans feia aquestes tasques. Amb les mongetes de la gent no es pot jugar per interessos miserables i mesquins. Això es de mala gent i ma llet, els treballadors de la funció pública no poden ser una mercaderia al servei del partit que governa.
L’Ajuntament de Viladecavalls no pot actuar fora de la llei perquè l’alcalde no vulgui tindré al treball a una persona, això no es seu. Encara s’ha de explicar veritablement les raons d’aquesta “razzia” contra persones del seu propi entorn, que han col·laborat activament al manteniment del poder que CIU encara disposa a nivell municipal, però que a la vegada han sabut també treballar amb clau de servei a la població.
L’advocat “municipal” no va presentar cap prova, ni argumentar raons, la feina se la va fer amb certa manera el ministeri fiscal. les realitats viscudes podem no ser encabides a la legislació, però son molt clares i entenedores; l’acomiadament de la Cesca Berenguer es un acte de prepotència i laminació de disidencies polítiques internes de CIU.
El jutge dirà la seva, perquè malauradament el Comitè d’empresa fins ara ha dit molt poca cosa; s’ha de dir que la por a perdre el treball, a ser acomiadat, a seguir la sort de Cesca Berenguer, es pot entendre però no ho justifica.
L’acomiadament va ser premeditat i conegut “veu populi”
La cruesa de les pressions rebudes per la treballadora municipal van minar el seu estat d’ànim fins que va derivar amb una baixa laboral d’una certa durada. Durant el temps d’absència es va decidir el seu acomiadament, el qual molt abans del 23 de gener que es va reincorporar al seu lloc, ja hi era anunciat “veu populi” pels membres del nou aparell polític de CIU a la localitat.
L’acomiadament que des de el primer moment es va reconèixer pel mateix alcalde com a improcedent, es va intentar resoldre amb un oferiment de 70.000€, però es van trobar que no va acceptar el càstig, ni els euros, optant per una actitud decidida de reclamar el seu lloc de treball exercit durant mes de 15 anys, sense cap amonestació, queixa o expedient.
Això encara te mes importància quan a més de les tasques d’educació i cultura, portava els Plans d’Ocupació, l’Escola Taller, Gent Gran, el protocol municipal i la secretaria de l’alcalde…
Els partits de l’oposició van criticar l’acomiadament, presentant una proposta de reanimació del lloc de treball
El ple municipal del dijous 31 de gener va tractar la proposta de resolució presentada pel PSC i la resta de Grups a l’oposició, per confirmar en les funcions de la seva plaça a la treballadora municipal Cesca Berenguer i obrir un expedient informatiu per determinar si l’alcalde s’havia ajustat a dret, o s’havia extralimitat en les seves funcions, i la seva actuació podia estar compresa en la tipificació de assajament o mobbing laboral.
Donada la correlació de forces al Consistori, la majoria CIU+PVA es va imposar desestimant l’acord, però l’alcalde va tornar a reconèixer l’improcedencia de l’acomiadament que justifica amb un peregrí dret de poder disposar de persones de la seva confiança. Aquesta concepció impròpia d’un alcalde democràtic es carrega l’estatut dels treballadors i tota la legislació laboral vigent, ja que l’acomiadament i/o discriminació por idees polítiques es una vulneració fins i tot dels drets reconeguts a la Constitució espanyola, i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
El judici espera la sentencia del jutge
L’interès de rodejarse d’un equip afí, “de confiança” com va reiterar insistentment la defensa de l’alcalde, no es pot confondre amb la practica del despotisme i la dictadura. Es pot admetre remodelacións dels organigrames funcionals de l’Ajuntament que facin que l’entorn “de direcció”, sigui més “amable o fiable” per l’equip de govern, però això no comporta l’acomiadament de la gent que abans feia aquestes tasques. Amb les mongetes de la gent no es pot jugar per interessos miserables i mesquins. Això es de mala gent i ma llet, els treballadors de la funció pública no poden ser una mercaderia al servei del partit que governa.
L’Ajuntament de Viladecavalls no pot actuar fora de la llei perquè l’alcalde no vulgui tindré al treball a una persona, això no es seu. Encara s’ha de explicar veritablement les raons d’aquesta “razzia” contra persones del seu propi entorn, que han col·laborat activament al manteniment del poder que CIU encara disposa a nivell municipal, però que a la vegada han sabut també treballar amb clau de servei a la població.
L’advocat “municipal” no va presentar cap prova, ni argumentar raons, la feina se la va fer amb certa manera el ministeri fiscal. les realitats viscudes podem no ser encabides a la legislació, però son molt clares i entenedores; l’acomiadament de la Cesca Berenguer es un acte de prepotència i laminació de disidencies polítiques internes de CIU.
El jutge dirà la seva, perquè malauradament el Comitè d’empresa fins ara ha dit molt poca cosa; s’ha de dir que la por a perdre el treball, a ser acomiadat, a seguir la sort de Cesca Berenguer, es pot entendre però no ho justifica.
