El Col·legi de Periodistes de Catalunya dóna suport als professionals de TV3 arrel de les crítiques del Departament d’Interior. El Col·legi manifesta que no és competència del Govern ni dels partits polítics decidir quines imatges es poden utilitzar en els serveis informatius de cap cadena de televisió, i això inclou les televisions públiques. Tampoc cap departament de la Generalitat no està facultat per intervenir en la feina dels càmeres i redactors, i menys encara per condicionar les informacions que els afecten políticament.
El CPC deixa constància del seu suport al Comitè Professional de Televisió de Catalunya, arrel de les declaracions del conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, en què culpava TV3 d’haver perjudicat la imatge dels Mossos d’Esquadra amb l’emissió reiterada de les càrregues policials en les manifestacions anti-Bolonya del març passat.
A més, el CPC rebutja qualsevol mena de protocol previ per informar d’aquest tipus de situacions, tal com ha suggerit el secretari general d’ERC, Joan Ridao, segons el qual un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) pot ajudar a “protocol·litzar el tractament informatiu”. Cap de les funcions del CAC no contempla aquesta mena d'orientacions als periodistes.
Els intents de retallar la llibertat d’informació
El Departament d'Interior va anunciar aquesta setmana que havia encarregat un informe al CAC amb la intenció de motivar una reflexió conjunta sobre la cobertura dels mitjans de comunicació, i en concret de les televisions, sobre els fets ocorreguts el 18 de març passat. El secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada, (ICV) va coincidir amb el conseller d'Interior, Joan Saura, (ICV) sobre la necessitat d'analitzar si la cobertura que van fer "totes" les televisions del desallotjament de la Universitat de Barcelona ha perjudicat la imatge dels Mossos d'Esquadra.
ICV es queixa del tractament que la gent li dona
El blocaire Cesc Serrahima, aborda amb fina ironia les lamentacions de ICV. “Com acostuma a succeir, en aquest país d’envejosos, al pobre Joan Saura ja li han plogut crítiques per totes bandes. Crítiques sense cap base, acusant al seu departament de voler “llegir-li la quartilla” – segons l’escaient expressió que ha fet servir el Secretari General d’Interior, Joan Boada – a la premsa o de “menystenir la llibertat i capacitat dels mitjans de comunicació d’informar del que vulguin i com vulguin”. Una acusació sense cap mena de fonament, impulsada de ben segur per la dreta malèvola, desinformada, sense sentiments ni sentit de país, que tan sols cerca recobrar el govern, al preu que sigui…
La inhumanitzada dreta catalana hauria de sentir vergonya, tanta vergonya com per a morir negats en ella, de moure’s només impulsada pels seus viciats i perversos interessos partidistes! Per què no aprèn de la nobilíssima esquerra catalana, que no dubta en assumir responsabilitats, en posar els seus càrrecs a disposició de les necessitats de Catalunya! I, el que és encara més lloable, no dubta ni un sol instant en acceptar el suprem sacrifici de mantenir els seus càrrecs – els dels seus imprescindibles assessors (i el d’alguns parents) – dins el nou Govern Tripartit…!
No cal ésser endeví per a preveure quin pot ésser el proper pas que prepara aquesta dreta sense ànima ni decència, que només pretén la destrucció de l’immaculada esquerra… Comptant amb la inadmissible connivència d’alguns periodistes que es presenten com a progressistes, ben segur que no dubtaran recórrer a la indignitat de comparar la seva idea de sol·licitar un informe al CAC amb l’aparell propagandístic leninista i stalinista. Amb aquella maquinària perfecta i esmolada que s’encarregava de reescriure la història i d’esborrar de les fotografies tots aquells falsos camarades burgesos que el Partit es va veure obligat a depurar per a impedir la pèrfida voluntat involutiva dels contrarevolucionaris”…
El CPC deixa constància del seu suport al Comitè Professional de Televisió de Catalunya, arrel de les declaracions del conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, en què culpava TV3 d’haver perjudicat la imatge dels Mossos d’Esquadra amb l’emissió reiterada de les càrregues policials en les manifestacions anti-Bolonya del març passat.
A més, el CPC rebutja qualsevol mena de protocol previ per informar d’aquest tipus de situacions, tal com ha suggerit el secretari general d’ERC, Joan Ridao, segons el qual un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) pot ajudar a “protocol·litzar el tractament informatiu”. Cap de les funcions del CAC no contempla aquesta mena d'orientacions als periodistes.
Els intents de retallar la llibertat d’informació
El Departament d'Interior va anunciar aquesta setmana que havia encarregat un informe al CAC amb la intenció de motivar una reflexió conjunta sobre la cobertura dels mitjans de comunicació, i en concret de les televisions, sobre els fets ocorreguts el 18 de març passat. El secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada, (ICV) va coincidir amb el conseller d'Interior, Joan Saura, (ICV) sobre la necessitat d'analitzar si la cobertura que van fer "totes" les televisions del desallotjament de la Universitat de Barcelona ha perjudicat la imatge dels Mossos d'Esquadra.
ICV es queixa del tractament que la gent li dona
El blocaire Cesc Serrahima, aborda amb fina ironia les lamentacions de ICV. “Com acostuma a succeir, en aquest país d’envejosos, al pobre Joan Saura ja li han plogut crítiques per totes bandes. Crítiques sense cap base, acusant al seu departament de voler “llegir-li la quartilla” – segons l’escaient expressió que ha fet servir el Secretari General d’Interior, Joan Boada – a la premsa o de “menystenir la llibertat i capacitat dels mitjans de comunicació d’informar del que vulguin i com vulguin”. Una acusació sense cap mena de fonament, impulsada de ben segur per la dreta malèvola, desinformada, sense sentiments ni sentit de país, que tan sols cerca recobrar el govern, al preu que sigui…
La inhumanitzada dreta catalana hauria de sentir vergonya, tanta vergonya com per a morir negats en ella, de moure’s només impulsada pels seus viciats i perversos interessos partidistes! Per què no aprèn de la nobilíssima esquerra catalana, que no dubta en assumir responsabilitats, en posar els seus càrrecs a disposició de les necessitats de Catalunya! I, el que és encara més lloable, no dubta ni un sol instant en acceptar el suprem sacrifici de mantenir els seus càrrecs – els dels seus imprescindibles assessors (i el d’alguns parents) – dins el nou Govern Tripartit…!
No cal ésser endeví per a preveure quin pot ésser el proper pas que prepara aquesta dreta sense ànima ni decència, que només pretén la destrucció de l’immaculada esquerra… Comptant amb la inadmissible connivència d’alguns periodistes que es presenten com a progressistes, ben segur que no dubtaran recórrer a la indignitat de comparar la seva idea de sol·licitar un informe al CAC amb l’aparell propagandístic leninista i stalinista. Amb aquella maquinària perfecta i esmolada que s’encarregava de reescriure la història i d’esborrar de les fotografies tots aquells falsos camarades burgesos que el Partit es va veure obligat a depurar per a impedir la pèrfida voluntat involutiva dels contrarevolucionaris”…
