La marxa de Joan Carretero obre la porta a una possible escissió al si d'ERC. L'anunci que Joan Carretero abandona no ha sigut cap novetat, però ha provocat un allau de reaccions. La direcció ha dit que 'afavoreix l'ordre intern' i la 'seriositat' , tots els “aparells” son el mateix, decideixen actuar amb formules stalinistes, deixen veure clarament el poc respecte que tenen per aquells que no diuen amén, als seus criteris.
La crisis a ERC es va accentuant, Jaume Renyer, altre persona important al món de d’aquest partit i dels independentistes, que havia estat candidat a la presidència d'Esquerra , i es va donar de baixa fa uns dies, per desacord, ja ha anunciat que s'uneix a Carretero; la migració ha començat, diversos militants significats d'ERC han fet pública també la seva decisió de deixar el partit republicà. Alguns, com l'alcalde de Rosselló (Segrià) Jaume Fernández, han reptat la direcció a expedientar-los també a ells.
A Facebook, mentrestant, ha aparegut un grup de suport a Joan Carretero que a primera hora del matí d'avui comptava amb prop mig miler d'adhesions; en general es considera un error l'expedient a Carretero.
La decisió de l'ex-conseller de Governació i ex-alcalde de Puigcerdà de ERC, es va fer pública ahir al migdia després que la direcció del seu partit decidís obrir-li un expedient i suspendre'l de militància per les seves opinions escrites a l'article Patriotisme i dignitat. En l'article Carretero defensava la creació d'una candidatura que proposés la proclamació unilateral de la independència. Tot i que en l'article no es deia enlloc que aquesta candidatura fos al marge d'ERC, els seus dirigents van opinar que proposava la creació d'un nou partit i va exigir explicacions. Aquest es va negar 'a sotmetre'm a cap judici sumaríssim' i la direcció va decidir expedientar-lo.
L’importáncia d’aquesta situació es posa de manifest davant els resultats de les passades eleccions internes a la presidència d'ERC, Joan Carretero va aconseguir el 37 per cent dels vots, i Jaume Renyer el 8 per cent.
Segur que al poble de Viladecavalls, que l’ERC local esmenta abastament, li interessa sapiguer el posicionament del ultra radical Lluís Soler, portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament
Amb la marxa de Carretero, ERC perd la quota de pluralitat interna imprescindible, a una formació que fins ara feia propaganda del seu asambleisme, també queda molt qüestionada la democràcia interna, el joc entre majories i minories...
Ben segur que les direccions dels partits polítics, ara per ara, son molt semblants, davant de tractar les discrepàncies, el cas mes proper es dona a Viladecavalls on la direcció de la comarcal del PSC, va decidir deixar fora del partit a tota l’agrupació i expediantar als seus líders orgànics i municipals, per signar un pacte de govern amb CIU, copia dels més de trenta que existeixen a Catalunya; la comarcal del PSC controlada des de sempre per Terrassa, va ser utilitzada per servir els seus interessos ja que a la ciutat veïna governen amb un tripartit, (PSC,ERC,ICV) i sembla que aquests partits van presionar a l’alcalde socialista, amb vistes als resultats de les properes municipals del 2011.
Però es evident que davant d’aquestes situacions irregulars des de l'aspecte democratíc, no tothom es posiciona igual; a l’intromisió ferotge dels membres del PSC de Terrassa des de la comarcal, la militància socialista de Viladecavalls va oposarse i tancar files perquè van veure que estava amb joc, la seva dignitat política i personal. Al conflicte d’ERC encara no se sap qui es el posicionament dels seus a la localitat, quant alguns dels seus membres es posen al capdavant d’actituds i propostes maximalistes dintre del seu partit, o liderant activitats clarament dirigides al trencament del model democràtic actual, o plantejant les seves posicions polítiques al municipi encarnizadament. Segur que al poble, -que l’ERC local esmenta abastament- li interessa sapiguer el posicionament del ultra radical Lluís Soler, portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament; a les alçades d’ara, potser que per al Lluís Soler, ja no siguin convictes de transfuguisme, com li agrada qualificar despectivament als socialistes locals, -supervivents del conflicte amb la direcció de la comarcal del PSC- potser que Carretero i els seus, siguin directament tractats de traïdors.
La crisis a ERC es va accentuant, Jaume Renyer, altre persona important al món de d’aquest partit i dels independentistes, que havia estat candidat a la presidència d'Esquerra , i es va donar de baixa fa uns dies, per desacord, ja ha anunciat que s'uneix a Carretero; la migració ha començat, diversos militants significats d'ERC han fet pública també la seva decisió de deixar el partit republicà. Alguns, com l'alcalde de Rosselló (Segrià) Jaume Fernández, han reptat la direcció a expedientar-los també a ells.
A Facebook, mentrestant, ha aparegut un grup de suport a Joan Carretero que a primera hora del matí d'avui comptava amb prop mig miler d'adhesions; en general es considera un error l'expedient a Carretero.
La decisió de l'ex-conseller de Governació i ex-alcalde de Puigcerdà de ERC, es va fer pública ahir al migdia després que la direcció del seu partit decidís obrir-li un expedient i suspendre'l de militància per les seves opinions escrites a l'article Patriotisme i dignitat. En l'article Carretero defensava la creació d'una candidatura que proposés la proclamació unilateral de la independència. Tot i que en l'article no es deia enlloc que aquesta candidatura fos al marge d'ERC, els seus dirigents van opinar que proposava la creació d'un nou partit i va exigir explicacions. Aquest es va negar 'a sotmetre'm a cap judici sumaríssim' i la direcció va decidir expedientar-lo.
L’importáncia d’aquesta situació es posa de manifest davant els resultats de les passades eleccions internes a la presidència d'ERC, Joan Carretero va aconseguir el 37 per cent dels vots, i Jaume Renyer el 8 per cent.
Segur que al poble de Viladecavalls, que l’ERC local esmenta abastament, li interessa sapiguer el posicionament del ultra radical Lluís Soler, portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament
Amb la marxa de Carretero, ERC perd la quota de pluralitat interna imprescindible, a una formació que fins ara feia propaganda del seu asambleisme, també queda molt qüestionada la democràcia interna, el joc entre majories i minories...
Ben segur que les direccions dels partits polítics, ara per ara, son molt semblants, davant de tractar les discrepàncies, el cas mes proper es dona a Viladecavalls on la direcció de la comarcal del PSC, va decidir deixar fora del partit a tota l’agrupació i expediantar als seus líders orgànics i municipals, per signar un pacte de govern amb CIU, copia dels més de trenta que existeixen a Catalunya; la comarcal del PSC controlada des de sempre per Terrassa, va ser utilitzada per servir els seus interessos ja que a la ciutat veïna governen amb un tripartit, (PSC,ERC,ICV) i sembla que aquests partits van presionar a l’alcalde socialista, amb vistes als resultats de les properes municipals del 2011.
Però es evident que davant d’aquestes situacions irregulars des de l'aspecte democratíc, no tothom es posiciona igual; a l’intromisió ferotge dels membres del PSC de Terrassa des de la comarcal, la militància socialista de Viladecavalls va oposarse i tancar files perquè van veure que estava amb joc, la seva dignitat política i personal. Al conflicte d’ERC encara no se sap qui es el posicionament dels seus a la localitat, quant alguns dels seus membres es posen al capdavant d’actituds i propostes maximalistes dintre del seu partit, o liderant activitats clarament dirigides al trencament del model democràtic actual, o plantejant les seves posicions polítiques al municipi encarnizadament. Segur que al poble, -que l’ERC local esmenta abastament- li interessa sapiguer el posicionament del ultra radical Lluís Soler, portaveu d’aquesta formació a l’Ajuntament; a les alçades d’ara, potser que per al Lluís Soler, ja no siguin convictes de transfuguisme, com li agrada qualificar despectivament als socialistes locals, -supervivents del conflicte amb la direcció de la comarcal del PSC- potser que Carretero i els seus, siguin directament tractats de traïdors.
