«He rebut en aquest infern la teva carta que ha estat per a mi tornar a la vida; aquí la meva situació és desesperada, com la de tothom. Ho he perdut tot, no puc ni canviar-me de roba interior, però he rebut d'Espanya una maleta amb coses teves. Si surto aviat te l'enviaré ràpidament...»
Ahir al Centre Cultural de Cabestany, Ángel Prieto amb veu serena i emoció continguda llegia un fragment de la carta que el seu pare, el pintor Miguel Prieto (Almodóvar del Campo 1907-Mèxic 1956), va escriure a la seva mare, Angelita Ruiz, des del camp de concentració de Sant Cebrià, on estava tancat. I el nombrós públic que omplia la sala es va emocionar encara més, perquè va comprendre que aquella era precisament la maleta que el ferroviari i sindicalista Adrien Grau s'havia trobat, un dia del mes de maig del 1939, a l'estació de Perpinyà i havia guardat a casa seva després d'intentar localitzar, infructuosament el seu propietari. Ahir, finalment, la restitució va ser possible: Germaine Grau, filla d'Adrien Grau i de Germaine Ambert, un matrimoni que va desplegar una solidaritat molt activa amb els refugiats republicans, va fer entrega de la maleta a Ángel Prieto, fill de Miguel Prieto, prestigiós artista compromès amb la causa republicana, i d'Angelita Ruiz, amb conviccions igualment sòlides –va col·laborar en l'evacuació de 150 nens mentre l'exèrcit franquista metrallava el camí cap a la frontera–. La feliç abraçada de tots dos il·lustra segurament el significat profund que la tinent d'alcalde de Cabestany, Núria Arabia, va remarcar en el seu parlament: «Una vegada més, la solidaritat d'uns i la generositat d'altres ens demostra que és possible recuperar el fil trencat de la memòria.» Germaine Grau, a qui l'alcalde Jean Vila va distingir amb la medalla de ciutadana d'honor de Cabestany es va mostrar especialment satisfeta per haver pogut complir l'encàrrec dels seus pares després de setanta anys: «Ho he viscut com un deute; ara sé que ells serien tan feliços com ho sóc jo.»
Per la seva banda, Ángel Prieto, després d'expressar el seu agraïment a tothom que ha contribuït a fer possible la recuperació del llegat del seu pare, va voler remarcar per què bona part de la família s'ha desplaçat amb tanta celeritat des de Mèxic i des d'Itàlia on resideixen: «Els fills dels exiliats tenim poques oportunitats d'explicar el compromís adquirit a través dels nostres pares per la llibertat del poble espanyol.» I ho va fer tot repassant la biografia de Miguel Prieto mitjançant la documentació recuperada: la seva participació en les Misiones Pedagógicas i en la companyia La Barraca de Federico García Lorca; les seves actuacions al front amb el guinyol La Tarumba i altres imatges inèdites; el viatge a Moscou tot representant la República al Festival de Teatre Soviètic, amb Miguel Hernández (en la foto, assegut), Francisco Martínez Allende, Casal Chapí, Gloria Álvarez Santullano i Cipriano Rivas Cherif; els cartells de propaganda i la il·lustració d'obres de teatre i de farses de guinyol, entre altres peces.
Ahir al Centre Cultural de Cabestany, Ángel Prieto amb veu serena i emoció continguda llegia un fragment de la carta que el seu pare, el pintor Miguel Prieto (Almodóvar del Campo 1907-Mèxic 1956), va escriure a la seva mare, Angelita Ruiz, des del camp de concentració de Sant Cebrià, on estava tancat. I el nombrós públic que omplia la sala es va emocionar encara més, perquè va comprendre que aquella era precisament la maleta que el ferroviari i sindicalista Adrien Grau s'havia trobat, un dia del mes de maig del 1939, a l'estació de Perpinyà i havia guardat a casa seva després d'intentar localitzar, infructuosament el seu propietari. Ahir, finalment, la restitució va ser possible: Germaine Grau, filla d'Adrien Grau i de Germaine Ambert, un matrimoni que va desplegar una solidaritat molt activa amb els refugiats republicans, va fer entrega de la maleta a Ángel Prieto, fill de Miguel Prieto, prestigiós artista compromès amb la causa republicana, i d'Angelita Ruiz, amb conviccions igualment sòlides –va col·laborar en l'evacuació de 150 nens mentre l'exèrcit franquista metrallava el camí cap a la frontera–. La feliç abraçada de tots dos il·lustra segurament el significat profund que la tinent d'alcalde de Cabestany, Núria Arabia, va remarcar en el seu parlament: «Una vegada més, la solidaritat d'uns i la generositat d'altres ens demostra que és possible recuperar el fil trencat de la memòria.» Germaine Grau, a qui l'alcalde Jean Vila va distingir amb la medalla de ciutadana d'honor de Cabestany es va mostrar especialment satisfeta per haver pogut complir l'encàrrec dels seus pares després de setanta anys: «Ho he viscut com un deute; ara sé que ells serien tan feliços com ho sóc jo.»
Per la seva banda, Ángel Prieto, després d'expressar el seu agraïment a tothom que ha contribuït a fer possible la recuperació del llegat del seu pare, va voler remarcar per què bona part de la família s'ha desplaçat amb tanta celeritat des de Mèxic i des d'Itàlia on resideixen: «Els fills dels exiliats tenim poques oportunitats d'explicar el compromís adquirit a través dels nostres pares per la llibertat del poble espanyol.» I ho va fer tot repassant la biografia de Miguel Prieto mitjançant la documentació recuperada: la seva participació en les Misiones Pedagógicas i en la companyia La Barraca de Federico García Lorca; les seves actuacions al front amb el guinyol La Tarumba i altres imatges inèdites; el viatge a Moscou tot representant la República al Festival de Teatre Soviètic, amb Miguel Hernández (en la foto, assegut), Francisco Martínez Allende, Casal Chapí, Gloria Álvarez Santullano i Cipriano Rivas Cherif; els cartells de propaganda i la il·lustració d'obres de teatre i de farses de guinyol, entre altres peces.
