Al Bloc del líder de ERC Carod Rovira, es troba una anotació interessant a l’octubre de l’any passat, relacionada amb la sociovergència, ja sabeu, el governament conjunt de les dues forces majoritàries a Catalunya, CIU i PSC. El càstig que l’executiva del PSC de la Comarca de Terrassa ha infringit als socialistes de Viladecavalls, i l’actualitat del tema justifica sobtadament, el resum del seu article.
“Es torna a parlar de sociovergència. I no ho fa el PSC, sinó CiU, de la mà de Josep A. Duran i Lleida. Una de les moltes virtuts del líder d’Unió és parlar clar i dir en públic allò que pensen i preveuen fer altres dirigents de CiU, però que ara com ara callen, perquè no convé explicar les autèntiques intencions de futur. Fa poc també apostava públicament per un govern sociovergent l’exconseller Josep Maria Cullell, recentment reincorporat a la direcció de CDC. (…) la sociovergència guanya partidaris al si de CiU. És significatiu que cap dirigent de CDC hagi sortit a desmentir frontalment Duran.
L’opció d’un govern sociovergent és la preferida pel PSOE des de fa molt de temps. Els socialistes espanyols han pressionat històricament el PSC per mirar d’afavorir una entesa amb CiU (…). Ara, amb l’excusa de la crisi econòmica, hi ha qui torna a airejar la sociovergència, no només des de Madrid, i no només des de la política, sinó també des de grups econòmics i mediàtics importants.”
Si l’executiva comarcal del PSC digués veritablement els motius de la seva negativa al pacte i la presa de mesures repressives als militants de l’agrupació de Viladecavalls, potser la qüestió es veuria d’altra manera, però ara per ara, la carència d’arguments sembla que els situa mes al costat del Carod, que no dels socialistes de la resta de Espanya, el PSOE, dels quals a Catalunya es reben la majoria de vots que dona la força al PSC.
“Es torna a parlar de sociovergència. I no ho fa el PSC, sinó CiU, de la mà de Josep A. Duran i Lleida. Una de les moltes virtuts del líder d’Unió és parlar clar i dir en públic allò que pensen i preveuen fer altres dirigents de CiU, però que ara com ara callen, perquè no convé explicar les autèntiques intencions de futur. Fa poc també apostava públicament per un govern sociovergent l’exconseller Josep Maria Cullell, recentment reincorporat a la direcció de CDC. (…) la sociovergència guanya partidaris al si de CiU. És significatiu que cap dirigent de CDC hagi sortit a desmentir frontalment Duran.
L’opció d’un govern sociovergent és la preferida pel PSOE des de fa molt de temps. Els socialistes espanyols han pressionat històricament el PSC per mirar d’afavorir una entesa amb CiU (…). Ara, amb l’excusa de la crisi econòmica, hi ha qui torna a airejar la sociovergència, no només des de Madrid, i no només des de la política, sinó també des de grups econòmics i mediàtics importants.”
Si l’executiva comarcal del PSC digués veritablement els motius de la seva negativa al pacte i la presa de mesures repressives als militants de l’agrupació de Viladecavalls, potser la qüestió es veuria d’altra manera, però ara per ara, la carència d’arguments sembla que els situa mes al costat del Carod, que no dels socialistes de la resta de Espanya, el PSOE, dels quals a Catalunya es reben la majoria de vots que dona la força al PSC.
