Ja s’havia parlat d’aquesta qüestió anteriorment. La alcaldessa d’acord amb la llei de Regim Local, hauria de constituir després del seu nomenament, -a la vegada que feia el nou cartipàs- l’òrgan municipal mes important després del Ple, concretament la Junta de Govern Local. Era la seva atribució, ja que pot anomenar a qui li sembli, però també la seva responsabilitat.
Regina Parellada va deixar de banda aquesta obligació amb la llei, cosa que sembla impossible de creure que no sigui conseqüència de la seva decisió, o del seu assessor, u assessors. Una vegada van passar les vacances van reunir-se amb una sèrie de gent, que després s’ha sabut eren els regidors d’Unió, i encara sense constituir la Junta de Govern van prendre acords. Es va vulnerar la Llei, que no emparava les dues reunions que van celebrar, ni els acords que van prendre.
Ningú de l’equip de govern, ni l’alcaldessa han donat explicacions fins ara.
Ningú de l’equip de govern, ni l’alcaldessa han donat explicacions fins ara.
L’obstinació de l’alcaldessa deixa sense llicencia la piscina municipal
Potser que aquesta renuncia a exercir d’acord amb la llei, fora només les urgències d’anar-se de vacances donat que Regina Parellada arriba a l’alcaldia el 28 de juliol, amb un estiu a Viladecavalls força calent amb temperatura ambient i moviments politics, però si aquesta es la raó, no la va encertar; quant es te aquesta responsabilitat s’ha d’estar a totes, no només per rebre el sou i sortir als mitjans.
Amb els condicionats mencionats, a la reunió que l’alcaldessa va realitzar el 2 de setembre, es va tractar: “informar favorablement l' exercici de l' activitat de piscina municipal a Can Trias...” i es va acordar per unanimitat dels presents.
Més enllà de si l’acord es vàlid, cal preguntar-se si es fora donat una situació fortuïta, amb perill o danys pels usuaris. Regina Parellada parla molt als diaris d’actuacions d’acord amb les lleis, etc. i esta molt bé. Cal que comenci a creure el que diu.
A Viladecavalls, l’Ajuntament, a tots, aquesta vegada ens ha acompanyar la sort. I s’ha d’agrair.