Vaig rebre una invitació personal, no ha estat la primera vegada que davant una invitació d’assistència als actes socials o politics d’entitats o partits utilitzo la meva independència per anar, però si es la primera que ho manifesto. Un excel·lent servei de transport i animada companyia va facilitar el desplaçament, i l’amabilitat de les persones van convertir la matinal amb una trobada de les que eren habituals als ambients politics del començament dels anys 80, però que amb l’uniformisme actual dels partits tradicionals ja no hi son: criteris, opinió, valoracions, discussió, autocrítica, projectes, sentiments, desigs de canvis, pensaments de futur… De fet, l’auditori va estar ple de gent amb molta diversitat, i la presentació de l’acte, sense rebombori, va estar digne i força be.Una vegada començat, Francesc de Carreras Serra, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una llarga intervenció personal i autocrítica de Ciutadans, que dubto molt que qualsevol altra partit, CIU, PSC, ERC, IC-V, etc. ho fora permetre; amb un silenci total i respectuós va anar desgranant amb una primera part la seva visió de Ciutadans des de el seu començament, i no va estalviar posar amb qüestió el que considerava errors de recorregut. La segona part es va dividir amb valoracions de la situació objectiva de Ciutadans, a l’actual moment polític de Catalunya i Espanya, i la ponderació de la encara mes validesa actual del projecte, que fa quatre anys.
Després es va passar lectura del manifest, i finalment el president de la formació Albert Ribera va realitzar una intervenció posant amb valor, el contingut del manifest, les expectatives que l’actual situació política a Catalunya ofereix al projecte de Ciutadans, i els desigs que animen la seva proposta i compromís.
Menció apart mereix els dos vídeos projectats, el primer amb diverses personalitats del món de la cultura, la política, l’informació, el dret… avalant el manifest de Ciutadans; destacaria l’intervenció de Pablo Castellanos, pel seu contingut, però sobre tot per la seva significació política; Pablo Castellanos per a molts politics llestos d’ara no representa res, però va ser un dels pocs que els anys durs del franquisme van representar l’esperança d’un veritable socialisme amb criteris socials, per a la nova Espanya que començaria acabada la dictadura. Després van passar moltes coses, però Pablo sempre s'ha mantingut amb el sentit autèntic de l’esquerra social i treballadora.
El segon vídeo desitjo que la gent ho conegui, les imatges parlen per si mateixes. La realitat d’una Catalunya amb tot el seu contingut; una critica sense paraules als que hi pensen que Catalunya només potser la seva botigueta.
