Fa uns dies el síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha reconegut que cada vegada més aquesta institució s’està acostumant a rebre queixes de diferents partits polítics que són oposició a l’ajuntament del seu poble i que denuncien la 'manca de democràcia' dels governs locals. Davant d’aquesta situació, el Síndic planteja millorar Rafael Ribó lamenta que son molts els casos on, als ajuntaments, l’oposició s’adreça al Síndic de Greuges per queixar-se de la manca de democràcia i transparència del govern municipal de torn, independentment del grup polític, per això ha proposat modificar la Llei Municipal per evitar aquestes situacions.
El Síndic no ha fet més que constatar una realitat que no es generalitzada, però que quant te trobes a la mateixa a l’ajuntament del teu poble es viu amb tristesa, perquè tots perden i el que més, l’institució , el poble i el sistema democràtic.
De vegades com el cas de Viladecavalls la crueltat es inusitadament injustificada dons al cap i la fi, l’alcalde quant té la majoria te assegurades les seves decisions, i no te perquè exercir com als temps del feudalisme menyspreant als seus companys del Consistori, -d’altra color polític- amagant informacions i treien drets.
Si els governs municipals practiquen la democràcia municipal: Convocatòries amb temps o pactades, accés a la informació, espais de reunió i mitjans per als Grups municipals, notificacions d’actes, participació pactada als mitjans de comunicació, a les retribucions del Consistori, etc, l’oposició es troba d’una manera molt diferent a quant, com el cas de Viladecavalls amb Sebastià Homs, s’ha d’estar permanentment a les trincheres.
I lo curiós del cas es que això del funcionament democràtics dels ajuntaments, que es cabdal per mantenir la credibilitat davant dels ciutadans de les virtuts dels sistema, no te gaires controls ni garanties, ja que ho deixa tot al llibre jocs de les majories i la suposada interpretació dels criteris democràtics del que mana.
¿A qui es pot recórrer si es vulnera la llei però a les petites coses, per la qual cosa no sembla operatiu judicialitzar el dia a dia municipal, a més de desmesurat i poc practic? ¿I quant son coses de mes volada però dins del tortuós camí de l’interpretació? ¿I quant afecten als compliments de llei o als incompliments d’acords?.
Les veus que consideren un error que un grup polític s’adreci al Síndic per resoldre temes polítics, ja que d’aquesta manera es perverteix el funcionament de les institucions i del mateix Síndic, haurien de posar el seu entusiasme en donar altres sortides; segurament te també a veure amb el posicionament el lloc on cadascú es troba, la gent que porta sempre abric no ha conegut mai ni té idea de com es el fred. La majoria dels que viuen als ajuntaments vendettas ferotges del que mana, -com a Viladecavalls- estarien d’acord amb aquet dit dels vells anarquistes de la CNT.
