S’ha acabat el pols que Sebastià Homs, l’alcalde de Viladecavalls mantenia amb el PSC, ERC, IC-V, per evitar la realització d’un Ple municipal extraordinari per tractar i debatre els fets del 10 de maig, quant el mur d’una obra, -en mig d’una forta pluja- va cedir i provocar un esvoranc de més de tres metres de fondària i 45 de llargada al mig del carrer Major.L’obra situada al carrer Major cantonada amb la carretera d’Olesa per construir habitatges, (/substitueix una de les poques torres modernistes que comptava la localitat en bon estat de conservació, però que no va resistir els embats de l’especulació immobiliària, ni l’Ajuntament a mans de CIU es va molestar amb preservar mitjançant la catalogació de la mateixa) ara es al centre de la polèmica ja que la pluja sense dubtes va tindré a veure molt, però les dubtes amb relació a la idoneïtat del mur son comentades per alguns dels afectats i del veïnat proper.
Més enllà de les mesures que es van anar prenen als primer moments, com la d’evacuar als veïns, l’absència de l’alcalde va planejat amb tot moment, no per la necessitat de la seva presencia, però si perquè el seu destí es va convertir per la gent de CIU primer amb secret d’estat, després amb un rumor malsonant, i després en riure per a tothom al conèixer la noticia, -que va ser confirmada posteriorment per el mateix- que era al camí del Rocio i no va pensar en tornar en cap moment.
Més enllà de les mesures que es van anar prenen als primer moments, com la d’evacuar als veïns, l’absència de l’alcalde va planejat amb tot moment, no per la necessitat de la seva presencia, però si perquè el seu destí es va convertir per la gent de CIU primer amb secret d’estat, després amb un rumor malsonant, i després en riure per a tothom al conèixer la noticia, -que va ser confirmada posteriorment per el mateix- que era al camí del Rocio i no va pensar en tornar en cap moment.
L’alcalde va fer incompliment de deures
La qüestió no era si no va estar present, si el perquè no va comunicar degudament la seva absència, sense especificar si s’anava de viatge oficial o privat. En qualsevol ca s’hauria de comunicar als regidors del Consistori i només ho va fer als seus, això juntament a que no es va avisar als regidors de l’oposició a cap de les reunions per tractar l’emergència del esvoranc, va recrear una situació d’ocultisme, que es va reflectir a les converses del veïnat. Novament l’Ajuntament , especialment l’alcaldia donava una imatge tercermundista i friki: si 6 del 13 regidor no sabien on era l’alcalde, ni eren convocats per tractar les mesures d’urgència, quin tipus d’Ajuntament es aquest?.
Aquesta deixadesa es la que va motivar que el PSC, ERC, IC-V, demanessin amb la llei a la ma un Ple extraordinari, i el PSC una moció d’amonestament de l’alcalde; quan aquest va vindré no va rectificar les errades, al contrari es va encoratjar va perdre l’oremus i va despotricar de l’oposició fins al punt de faltar al respecte amb qualificatius de miserables. Actitud impròpia del seu càrrec, que hauria d’haver posar mitjans per reduir la tensió, com la de trucar als portaveus i explicar la situació.
L’alcalde s’oposa per finalment cedir pel acabament dels seus recursos legals
Ho va intentar. Va negar que la petició de Ple extraordinari estigues argumentada, la gravetat de la situació no era prou suficient?.¿Potser necessitava alguns ferits o morts per adonarse de l’importancia del succeït?.
Gràcies a que la premsa es fa fer reso de la petició i això va tenir repercussions, a més de segurament el dels seus comissaris assessors que li aconsellarien que millor el Ple ara, que més tard amb la llei a la ma, finalment va cedir i ho tindrem pel proper 12 de juny: però abans d’arribar a l’acceptació ho va intentar novament celebrant una reunió extraordinària on va explicar des de el seu criteri, l’actuació de l’equip de govern, i naturalment les excel·lències d’aquesta actuació a més de justificar on va anar.
El cert es que ningú va refutar en cap moment l’obligació de l’alcalde d’informar de les seves absències, i el caràcter d’aquestes, amés del seu destí. Els socialistes tenen raó. L’alcalde pel contrari una vegada mes ha fet incompliment dels seus deures, perquè el desig de revenja pot més que la exemplaritat amb l’utilització del seu càrrec.
La qüestió no era si no va estar present, si el perquè no va comunicar degudament la seva absència, sense especificar si s’anava de viatge oficial o privat. En qualsevol ca s’hauria de comunicar als regidors del Consistori i només ho va fer als seus, això juntament a que no es va avisar als regidors de l’oposició a cap de les reunions per tractar l’emergència del esvoranc, va recrear una situació d’ocultisme, que es va reflectir a les converses del veïnat. Novament l’Ajuntament , especialment l’alcaldia donava una imatge tercermundista i friki: si 6 del 13 regidor no sabien on era l’alcalde, ni eren convocats per tractar les mesures d’urgència, quin tipus d’Ajuntament es aquest?.
Aquesta deixadesa es la que va motivar que el PSC, ERC, IC-V, demanessin amb la llei a la ma un Ple extraordinari, i el PSC una moció d’amonestament de l’alcalde; quan aquest va vindré no va rectificar les errades, al contrari es va encoratjar va perdre l’oremus i va despotricar de l’oposició fins al punt de faltar al respecte amb qualificatius de miserables. Actitud impròpia del seu càrrec, que hauria d’haver posar mitjans per reduir la tensió, com la de trucar als portaveus i explicar la situació.
L’alcalde s’oposa per finalment cedir pel acabament dels seus recursos legals
Ho va intentar. Va negar que la petició de Ple extraordinari estigues argumentada, la gravetat de la situació no era prou suficient?.¿Potser necessitava alguns ferits o morts per adonarse de l’importancia del succeït?.
Gràcies a que la premsa es fa fer reso de la petició i això va tenir repercussions, a més de segurament el dels seus comissaris assessors que li aconsellarien que millor el Ple ara, que més tard amb la llei a la ma, finalment va cedir i ho tindrem pel proper 12 de juny: però abans d’arribar a l’acceptació ho va intentar novament celebrant una reunió extraordinària on va explicar des de el seu criteri, l’actuació de l’equip de govern, i naturalment les excel·lències d’aquesta actuació a més de justificar on va anar.
El cert es que ningú va refutar en cap moment l’obligació de l’alcalde d’informar de les seves absències, i el caràcter d’aquestes, amés del seu destí. Els socialistes tenen raó. L’alcalde pel contrari una vegada mes ha fet incompliment dels seus deures, perquè el desig de revenja pot més que la exemplaritat amb l’utilització del seu càrrec.
