Acte 2. Segon va ser la sortida fora de to que va tenir l’alcalde , quan va qualificar de miserables i molt mesquins als grups municipals a l’oposició (PSC, ERC, IC-V). ¿Quina cosa podíem dir els representants de l’oposició, si no exposar la veritat?, l’alcalde no va estar present en cap moment i ningú va informar on anava.
Potser que demanar explicacions per l’absència no li sembles a l’alcalde de bon gust, però aquesta es una de les funcions a realitzar per l’oposició, el demanar explicacions i justificants de les accións de l'executiu. Si es fora avisat, informat o convocat a l’oposició, aquesta no tindria necessitat de reflexionar amb veu alta.
Acte 3. De la falta de respecte als grups del PSC, ERC, IC-V, l’alcalde va passar a desqualificar la petició que aquests li van demanar amb funció del que diu la llei. Sebastià Homs va acogir-se als privilegis del seu càrrec per denegar la celebració del Ple extraordinari, amb una nova exhibició davant de tothom d’abús de poder i desvergonyia: “"Ho intenten utilitzar com a una arma de desgast de l’equip de govern","esperaven que els truqués i no ho he fet, perquè no calia. Si volien informació, m’haurien d’haver trucat ells", "tenen un mal perdre i no han digerit que els ciutadans no els hi van donar la confiança necessària per governar"; es veu que l’esvoranc de
Acte 4. Davant l’argumentació que els partits, (PSC, ERC, IC-V) li van trames complimentant les seves exigències, l’alcalde Homs ja no tenia més recursos per evitar el Ple, però els seus comissaris-asessor, (Roger Mestre, Florido, Fàbregues, entre altres..) que cobren bons sous de l’Ajuntament, segurament li van aconsellar la realització d’una sessió informativa urgent, per intentar justificar nous avortaments de del Ple demanat per l’oposició.
Això si té molt de mesquí i miserable, i no cal dir una vegada més qui te la culpa
