No es bona propaganda per qualsevol ciutat, ni pels seus ciutadans, i es pot entendre que davant els fets, sectors politics interessats des de les diverses posicions, minorin l’importáncia, més si com es el cas, afortunadament, no hi danys personals; però això no treu l’alt grau de responsabilitat dels responsables directes, ni l’importància de l’acte amb si mateix. Un pas endavant molt significatiu qualitativament, amb les actuacions de gent que es mou a l’univers radical, i utilitza de cobertura la confluència ideològica del discurs antisistema i l’enfrontament amb el que diuen “ocupació espanyola” amb un imaginari de lluita permanent, -fins ara sense accions de guerrilla urbana”- per aconseguir les “llibertats de Catalunya”.
Aquesta acció mes enllà dels responsables directes, te altres responsables de caràcter polític per inducció, -la relectura dels diaris comarcals i algúns blocs d’abans dels fets som prou indicatius- i alguns per omissió. Però això no es tindrà amb compta; els “políticament correctes” trobaran raons per disculpar, -ja ho estan fent- o per diluir les responsabilitats; de fet només es pot trobar una opinió clarivident amb les manifestacions dels politics de Terrassa, es la del Jordi Laboria quant qualifica els fets de un acte …”que raya en el terrorismo”.
Aquesta acció mes enllà dels responsables directes, te altres responsables de caràcter polític per inducció, -la relectura dels diaris comarcals i algúns blocs d’abans dels fets som prou indicatius- i alguns per omissió. Però això no es tindrà amb compta; els “políticament correctes” trobaran raons per disculpar, -ja ho estan fent- o per diluir les responsabilitats; de fet només es pot trobar una opinió clarivident amb les manifestacions dels politics de Terrassa, es la del Jordi Laboria quant qualifica els fets de un acte …”que raya en el terrorismo”.
Una mostra de opinions, gens representativa però si expositiva de on caminen els vents
Raons per minorar responsabilitats, (articles):
..., "no s’hauria d’haver cremat, però tampoc és perquè Tele 5, aquesta cadena que permet que els seus col·laboradors insultin els catalans i que se suma a manifestos en favor de la supremacia del castellà sigui una demostració d’encert informatiu i respecte per la realitat plurinacional d'Espanya. Només cal recordar que Terrassa és per a ells un "pueblo" i que fa anys i panys que no emeten ni un sol mot en català”.
..., “ni som un bonic llogarret de pagès que pugui servir de decorat per rendibilitzar les inversions en drets esportius de Tele 5 ni, encara menys, un fons urbà i fumejant per a major glòria de l'espanyolisme mediàtic, que veu kale borroka per tot arreu. El govern municipal va comprar una idea provinciana (¿Tele 5 hauria considerat un "pueblo" Santander, Pamplona o Cartagena, totes elles ciutats més petites que Terrassa?) i la va aplicar, sense tenir en compte ni els sentiments d'una gran part de la ciutadania ni, curiosament, la voluntat dels seus socis de tripartit -que, per cert, se’n van assabentar per aquest diari- o del principal partit de l’oposició.”
..,”L’emplaçament ofert a Tele 5, del màxim valor simbòlic per als terrassencs, no pot ser cedit a una empresa -propietat de Silvio Berlusconi, que consti- que té un llarguíssim historial d’agressions directes a la llengua i la identitat d’aquest país. No hi va haver prou policia, ni prou escorcolls per impedir l'incendi, això és evident. Però, ¿hauria valgut la pena prendre policialment el Raval per fer-li un favor a Tele 5? ¿Eren necessàries les banderes amb el bou d'Osborne i els xicots fent la salutació romana al cor de Terrassa?”.
.., "L’esport és avui probablement la major fàbrica d’identitat o d’identificació emocional. Envoltat d’himnes i de banderes, l’esport construeix àmbits de pertinença i lleialtats que esdevenen polítiques. Ens pot agradar o no, però no podem fer veure que no ens en adonem. No és ingenu portar els Dragons Catalans a jugar a Barcelona un partit de rugbi, però tampoc és ingenu instal·lar una pantalla gegant al centre de Terrassa per un partit de la selecció espanyola, per dir dues coses de dissabte passat."
“…El que va passar dissabte a Terrassa no és tan diferent del que passa moltes setmanes als camps de futbol o en altres espais. Persones que tenen sentiments de pertinença i lleialtats nacionals diverses, en un mateix espai, fan xocar els seus símbols. Certament, poden passar coses preocupants. Quan això degenera en violència. Quan gent que va amb estelades crema coses. Quan gent que va amb banderes espanyoles fa la salutació romana, pròpia dels feixismes. Coses així passen cada setmana en molts camps de futbol, però ja ho tenim descomptat i ens sembla ja canalitzat. No es pot justificar cap mena de violència. Però hi ha problemes de fons mal resolts, alguna cosa mal cosida que s’escapa per les costures”.
.., "L’Ajuntament de Terrassa havia de promoure la instal·lació d’una pantalla gegant al centre de la ciutat per seguir un partit de la selecció espanyola? Ja em perdonaran, però si em diuen que això era un gest ingenu, no m’ho crec. Els faig més intel·ligents. Saben, com sabem tots, que hi ha un conflicte. Saben que això participa d’un xoc simbòlic. Saben a qui agradarà i a qui desagradarà. En una setmana en què s’ha dit públicament que els catalans que no animen Espanya són uns imbècils, en què s’ha convertit la leyenda roja en una èpica patriòtica amb efectes polítics, és obvi que hi ha una disputa simbòlica. I posar pantalles gegants és prendre partit. No és un gest ingenu. Encara que en Xavi sigui terrassenc."
"Mofa" i justificacions dels fets, (opinions):
"Ostres vam tenir diverses festivitats. Primer les falles amb la pantalla cremada i després els Sant Fermines tot déu correns jajajaja".
"va ser un cort-circuit".
"L'Ajuntament de Terrassa ha anunciat que el dia 23 de juny, la revetlla de Sant Joan d’aquest any queda suspesa. La raó és que dissabte 20 de juny ja es va plantar una gran foguera en el Raval de Montserrat, davant de l'Ajuntament i com que aquest any hi ha crisi, es volen estalviar les despeses d’organitzar dues revetlles amb tant sols tres dies d’antelació. . ."
"si ho haguessin fet al Parc Vallès o fins i tot a la plaça Nova, ningú els hagués dit res. Ha estat una cagada de l'ajuntament socialista i una provocació, pel fet de poder tornar a veure una munió de banderes espanyoles onejant al Raval com en els tristos anys de la dictadura. Realment Navarro i companyia us heu cobert de glòria. ."
"Canya contra españññññña! (Ja podeu censurar-me l’opinió. . jajajaj!)".
"SI VOLS CONVIVÈNCIA, QUE ELS ESPANYOLS APRENGUIN DE UNA PUNYETERA VEGADA A CONVIURE AMB ELS CATALANS, I NO ENS FOTIN MÉS MANIFESTOS, RETALLADES A ESTATUTS I EXPOLI FISCAL."
"Tele 5 en Terrassa retrasmitiendo un partido de la Seleccion espanola es una provocacion. . . desde que el PSOE y el PP gobiernan juntos la peste ya no hay quien la aguante. . . ."
"Gracias Tarrasa por encender la llama de la pasion por la roja. Tele-5".
"En tercer lloc, Feixisme? no no, resposta a una provocació de tipus nacional impositiva al nostre territori. Telecinco va signar el manifesto por la lengua común, dons la resposta és clara. Ara bé, estem en contra la "selección", dons uns si i altres no, però l’acte és principalment en contra de telecinco. I si volen promocionar al Xavi que ho facis quan vagi de blau-grana. Apa orgullós del "pueblo" on vaig néixer avui més que mai!".
"Abans del partit el locutor de Tele-5 deia coses com: - El partido está que arde - La llama española es imparable - Se está calentando el ambiente - La roja se caldea - Los vamos a freir - Esto es un infierno - Se está encenciendo la pasión. . . I va passar el que va passar. . ."
"Se necesita oficial de electricista. Nacionalidad Española. 25-50 años. Buena presencia. Especialista en evitar cortocircuitos en connexiones en pantallas gigantes de TV. Razón: Tele-5".
"No deixen que les nostres seleccions competeixin i a sobre hem d'aguantar les provocacions d'una televisió ultranacionalista? Doncs, què esperaven? Era una provocació evident. La putada és que ara ho aprofitaran, com sempre, per tractar-nos d'intolerants i violents, però són ells qui ens prenen els drets."
Les mostres son literals i s’han recollit d’un diari digital prou conegut, que s’edita a Terrassa.