A Viladecavalls hi ha coses que son difícils de realitzar no necessàriament per tenir una petita població, amb relació a la ciutat veïna, Terrassa. Potser una de les dificultats més importants es troba a la indiferencia de voluntats polítiques, econòmiques i socials en general i particularment el paper d’intrusisme i control partidista que porta a terme l’actual govern de Viladecavalls, el mateix que els anterior governs de CIU però amb perfils molt definides properes, -salvant diferencies d’idioma i lloc geogràfic- als models del PRI mexicà o el de Chavez a Veneçuela. Una d’aquestes coses que donen enveja, enveja sana però enveja, es l’actual procés innovador de Pla Estratègic de Participació Ciutadana que desenvolupen.Terrassa desenvolupa un procés innovador de Participació Ciutadana
Ahir es va realitzat un interessant debat a Canal Terrassa TV, al voltant dels mitjans de comunicació i si aquests afavoreixen la participació ciutadana, els convidats a taula, (Amparo Moreno, Catedràtica d’Història de la Comunicació i exregidora de l’Ajuntament de Tortosa; Manel Sarrau, Subdirector del programa “Els matins a TV3”; Salvador Cot, Director d’edicions del diari AVUI) van ser entretinguts e interessants, i seria bo que algunes de les seves aportacions es tinguin em compta pels poders municipals.
Com aquest programa es pot veure al http://www.linkstv.cat/tvt/, els interessats poden treure les seves pròpies conclusions; les meves van ser que mes que respostes a si els mitjans de comunicació afavoreixen la participació ciutadana, es van donar pistes de com estan les coses i per on s’hauria de caminar. Es va desenvolupar un debat amable al qual es va veure que l’Amparo Moreno insistia a la necessitat d’independència dels mitjans, però per sobre d’això la independència del periodista a les hores d’elaborar la informació. Informació veraç i de qualitat. Va lamentar que la majoria de l’informació que porten els diaris no ajuda al ciutadà a elaborar criteris.
Manel Sarrau també va posar de manifest que els mitjans s’han de fer ressò dels esdeveniments que afecten a la societat, però no han d’ésser únics ni prioritaris, per fer arribar (mitjançant l’amplificació del problema) la queixa als poder públics. De fet la taula va concloure que això passa molt sovint, (amb relació a les AAVV) i suposa un clar indici de carències als sistemes de participació existents.
Salvador Cot va resultar mes polèmic a algunes de les seves afirmacions, amb relació a les intervencions del públic, concretament Joan Lluch vinculat a l’AV de l’antic poble de Sant Pere i coneixedor de l’entorn dels mitjans de comunicació, i Manel Marquez historiador i vinculat a l’agencia alternativa “Kaos en la Red”.
A la intervenció de Manel Marquez posant de relleu, entre altres coses, el paper jugat pels mitjans alternatius davant de situacions com l’11M on la credibilitat dels mitjans “tradicionals” va ser qüestionada, Salvador Cot a diferencia de Manel Sarrau, (que concedia la mateixa credibilitat a tots els mitjans des de la concepció de que l’informació s’ha d’elaborar amb rigor i honestedat) va establir graus de credibilitat, amb funcions de les capçaleres. No cal dir que aquesta conclusió si mes no, te forats importants, ja que si el grau de difusió d’un mitja va lligat a la valoració de la credibilitat, la equació no es la correcta. Cada dia es poden trobar exemples de que grans capçaleres distorsionan l’informació en funció dels criteris editorials o dels grups financers que el financen.
Tampoc va estar gaire encertat quant es va tancar a una defensa aferrisada del Diari de Terrassa, quant ningú el va formalment qüestionar ja que l’al·lusió del Joan Lluch no va arribar a la categoria de critica. Mes ajustat va ser la conclusió de Manel Sarrau que va confirmar el que pensem molts, que el Diari Terrassa es un bon diari; però te carències algunes evidents i també es millorable amb divers aspectes, per exemple, la seva vocació de diari comarcal esta molt mes vinculada als equips de governs municipals que no a la resta del mon polític o social. Gaire bé inexistent a les seves pagines.
Van quedar coses als butxaques
Altres qüestions no van tenir temps per desenvoluparse, com podria ser, fins quin punt poden els interessos editorials pujar per sobre de la informació que arriba des de la vessant de la participació ciutadana, (entitats, particulars…); si es considera una bona practica professional matisar les informacions rebudes des de la ciutadania o les entitats, mitjançant la publicació dels criteris de l’administració, posat tot al mateix lloc; la autarquia imposada pels equips de govern municipals als butlletins municipals, on la seva oposició política no te cap intervenció amb els criteris d’elaboració o prioritat informativa i les 20 línies destinades a cobrir l’expedient, expressió d’un sistema només pensat pels guanyador; On queda la participació de la gent als mitjants públics….
Ahir es va realitzat un interessant debat a Canal Terrassa TV, al voltant dels mitjans de comunicació i si aquests afavoreixen la participació ciutadana, els convidats a taula, (Amparo Moreno, Catedràtica d’Història de la Comunicació i exregidora de l’Ajuntament de Tortosa; Manel Sarrau, Subdirector del programa “Els matins a TV3”; Salvador Cot, Director d’edicions del diari AVUI) van ser entretinguts e interessants, i seria bo que algunes de les seves aportacions es tinguin em compta pels poders municipals.
Com aquest programa es pot veure al http://www.linkstv.cat/tvt/, els interessats poden treure les seves pròpies conclusions; les meves van ser que mes que respostes a si els mitjans de comunicació afavoreixen la participació ciutadana, es van donar pistes de com estan les coses i per on s’hauria de caminar. Es va desenvolupar un debat amable al qual es va veure que l’Amparo Moreno insistia a la necessitat d’independència dels mitjans, però per sobre d’això la independència del periodista a les hores d’elaborar la informació. Informació veraç i de qualitat. Va lamentar que la majoria de l’informació que porten els diaris no ajuda al ciutadà a elaborar criteris.
Manel Sarrau també va posar de manifest que els mitjans s’han de fer ressò dels esdeveniments que afecten a la societat, però no han d’ésser únics ni prioritaris, per fer arribar (mitjançant l’amplificació del problema) la queixa als poder públics. De fet la taula va concloure que això passa molt sovint, (amb relació a les AAVV) i suposa un clar indici de carències als sistemes de participació existents.
Salvador Cot va resultar mes polèmic a algunes de les seves afirmacions, amb relació a les intervencions del públic, concretament Joan Lluch vinculat a l’AV de l’antic poble de Sant Pere i coneixedor de l’entorn dels mitjans de comunicació, i Manel Marquez historiador i vinculat a l’agencia alternativa “Kaos en la Red”.
A la intervenció de Manel Marquez posant de relleu, entre altres coses, el paper jugat pels mitjans alternatius davant de situacions com l’11M on la credibilitat dels mitjans “tradicionals” va ser qüestionada, Salvador Cot a diferencia de Manel Sarrau, (que concedia la mateixa credibilitat a tots els mitjans des de la concepció de que l’informació s’ha d’elaborar amb rigor i honestedat) va establir graus de credibilitat, amb funcions de les capçaleres. No cal dir que aquesta conclusió si mes no, te forats importants, ja que si el grau de difusió d’un mitja va lligat a la valoració de la credibilitat, la equació no es la correcta. Cada dia es poden trobar exemples de que grans capçaleres distorsionan l’informació en funció dels criteris editorials o dels grups financers que el financen.
Tampoc va estar gaire encertat quant es va tancar a una defensa aferrisada del Diari de Terrassa, quant ningú el va formalment qüestionar ja que l’al·lusió del Joan Lluch no va arribar a la categoria de critica. Mes ajustat va ser la conclusió de Manel Sarrau que va confirmar el que pensem molts, que el Diari Terrassa es un bon diari; però te carències algunes evidents i també es millorable amb divers aspectes, per exemple, la seva vocació de diari comarcal esta molt mes vinculada als equips de governs municipals que no a la resta del mon polític o social. Gaire bé inexistent a les seves pagines.
Van quedar coses als butxaques
Altres qüestions no van tenir temps per desenvoluparse, com podria ser, fins quin punt poden els interessos editorials pujar per sobre de la informació que arriba des de la vessant de la participació ciutadana, (entitats, particulars…); si es considera una bona practica professional matisar les informacions rebudes des de la ciutadania o les entitats, mitjançant la publicació dels criteris de l’administració, posat tot al mateix lloc; la autarquia imposada pels equips de govern municipals als butlletins municipals, on la seva oposició política no te cap intervenció amb els criteris d’elaboració o prioritat informativa i les 20 línies destinades a cobrir l’expedient, expressió d’un sistema només pensat pels guanyador; On queda la participació de la gent als mitjants públics….
