La persistencia de la pobresa i la desigualtat al món d’avui és totalment injustificable. Malgrat els esforços realitzats durant dècades, l’escletxa entre rics i pobres continua augmentant. Actualment, més de 3.000 milions de persones no poden gaudir d’una vida digna a causa de la pobresa. Fam, SIDA, analfabetisme, discriminació per raó de gènere, depredació de la natura, desigual accés a la tecnologia, desplaçaments massius a causa dels conflictes migracions provocades per la manca d’equitat en la distribució de la riquesa a nivell internacional.... són les diferents cares d’un mateix problema: la situació d’injustícia que pateix la major part de la població mundial.En aquest món globalitzat en què vivim res ens pot ser aliè. La problemàtica dels pobles del Sud, o Tercer Món, és cada dia més present en la consciència col·lectiva de la nostra societat. Tothom coneix la realitat d’aquests pobles d’Africà i Amèrica Llatina principalment, sovint oblidats, sempre marginats, que han estat saquejats durant segles per les potències colonials abans, i per les multinacionals avui. Pobles explotats també pels seus propis governs corruptes, al servei de minories dominants, nacionals o estrangeres.
Per donar resposta a aquesta situació, les Nacions Unides van demanar l’any 1960 que els països rics dediquessin com a mínim l’1% del seu Producte Interior Brut als països empobrits. Aquesta petició va ser reformulada l’any 1972 en el sentit que l’ajuda de caràcter oficial hauria de cobrir el 0’7% i la resta hauria de procedir d’organitzacions no governamentals o altres fonts particulars.
El Congrés dels diputats va subscriure aquesta recomanació el desembre de 1987, més tard ratificada pel Senat, i dissortadament encara no complerta. Recentment el president Rodríguez Zapatero ha reiterat la promesa d’aportar el 0’7 % per a la cooperació en la propera legislatura.
El govern català va ratificar el seu compromís del 0’7 el febrer del 1992, amb el consens de tots els grups parlamentaris, però fins ara tampoc la seva contribució ha experimentat augments significatius.
Més recentment, al setembre de l’any 2000, la Cimera del Mil·lenni reunia en la seu de l’Organització de les Nacions Unides en Nova York 189 Caps d’Estat i de Govern per demanar que l’eradicació de la pobresa al món havia de ser una prioritat per a tots el països. Tots els assistents van signar la Declaració del Mil·lenni en la qual es marquen els objectius a aconseguir abans del 2015. Els quatre primers Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni són: eradicació de la fam i la pobresa, educació primària universal, igualtat de gènere i reducció de la mortalitat infantil.
És necessari que des dels municipis siguin assumides aquestes peticions de les Nacions Unides, com ja han fet alguns municipis de Catalunya, que dediquen l’1 % del seu pressupost a la cooperació per al desenvolupament.
L’Ajuntament de Viladecavalls ha de atendre aquestes recomanacions de les gran institucions nacionals i internacionals.
Perquè aquesta solidaritat ha d’estar basada en una relació de cooperació, de relació i interacció mútua.
També s’hauria d’optar de manera preferent per la fórmula dels agermanaments amb poblacions subdesenvolupades perquè és una relació de cooperació directa, de poble a poble, sense intermediaris, que es fa entre persones amb cara i ulls, no entre ens anònims. L’agermanament ha de ser, a més a més, una relació d’intercanvi i enriquiment mutu; no pot ser únicament unidireccional. S’han de facilitar, doncs, les formes de comunicació i intercanvi de coneixements de les dues parts a través de visites, exposicions, informació a la gent en butlletins municipals, pàgina web, ràdio i TV locals...
Davant d’aixo el Grup Municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds – EuiA, recolzat pels GG.MM. del PSC i ERC, va presentar al Ple del 31 de gener de 2008 una moció, amb les següents propostes:
PRIMER.- L’Ajuntament de Viladecavalls, actualment destina el 0’8% dels ingressos municipals propis (capítol 1 i 2) a la cooperació per al desenvolupament dels països empobrits i té la voluntat i vetllarà per arribar a la destinació del 1% al llarg del present mandat de govern.
SEGON.- Promoure els valors de solidaritat internacional a través de campanyes estables d’educació per al desenvolupament i de sensibilització ciutadana.
TERCER.- Prioritzar la cooperació a través dels agermanaments amb poblacions del Sud, sense excloure altres formes de cooperació.
QUART.- Revitalitzar i dinamitzar la taula solidaria o Consell “Viladecavalls Solidari” que integri les diferents entitats implicades en el tema, amb representació de la Regidoria de solidaritat i Cooperació, el Pla Comarcal de ciutadania i immigració i les diferents formacions polítiques representades al Consistori. Aquest Consell participarà activament en les decisions econòmiques que portin a terme els acords de cooperació, així com el seguiment de l’execució d’aquests acords i l’avaluació i la difusió dels resultats obtinguts.
CINQUÈ.- Demanar al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat que compleixin els acords signats seguint les recomanacions de les Nacions Unides en l’àmbit de la cooperació i solidaritat internacionals.
SISÈ.- Traslladar aquest acord a totes les entitats de Viladecavalls que treballen per la solidaritat i al Consell Comarcal del Vallès Occidental.
CIU+PVA es van posicionar en contra en general i en concret al tema dels diners. La portaveu convergent amb un discurs molt poc solidari, no va tenir gaires problemes en manifestar que amb l’ajuda que ara es dona al tercer món es suficient, i va encobrir aquesta posició dient que altres institucions, encara no feien el 0,7%.
Dels altres qüestions:
-Res de demanar a les Institucions que compleixen els acords signats i les recomanacions de les Nacions Unides.
-Res de revitalitzar la Taula Solidaria de Viladecavalls.
-Res de promoure els valors de solidaritat internacional a través de campanyes estables d’educació.
CIU s’apunta al cero en Solidaritat. Y sense vergonya. Son així.
