Ja tocava. Estava pendent des de juliol i ha servit també de felicitació de festes. Es faci com es faci, al final com sempre, no totes les persones de l'agrupació assisteixen, sempre hi ha situacions d'última hora.El sopar de les 21. 30, a les 24 hores, en un bar d´estació sense trens ni viatgers. Fora d´horari. Recollits del fred i vent de les andanes, i la companyia excel·lent. Companys i companyes, comentant sosegadamente sobre els “miracles de la vida quotidiana i la cistella de la compra”, mentre l´amanida, les monchetas, butifarra, llom i panceta, passaven pel paladar regat generosament amb Rioja.
Afortunadament, els socialistes de Viladecavalls no tenen en els seus càrrecs representatius persones en les quals preval el protocol i la jerarquia, per contra fomenten la cohesió i els valors col·lectius. Evitar-se maitines i “doctrina de cullera” sempre és una sort. És a dir es va parlar de política, però no solament de política. I cadascú amb les seves preferències.
Arribat el moment dels cafès, es va brindar amb cava per les festes, el nou any, els presents i el futur, que esperem sigui millor. Amb un record per a tots aquell@s que volen fastiguejar-lo. Faltaria més.
Després la planteta floral, detall de la Comissió executiva, els comiats a peu dret malgrat el fred, el cotxe i la carretera, amb la nit per davant i els mossos esperant en els accessos a l´autopista.
