Potser no s´hauria d´arribar a la situació límit a la que els treballador sense sortides per defensar les seves reivindicacions, s´han de plantejar passar a l´acció, però dit això cal felicitar-se perquè encara alguns col•lectius lluitin pels seus drets. Això es una bona noticia.El comunicat de la redacció de Diari de Terrassa a l´opinió pública, expressa la seva situació i malestar: constant pèrdua de poder adquisitiu, salaris baixos i llargues jornades laborals. Els treballador davant l´actitud de l´empresa que no vol acceptar les seves demandes salarials després de deu mesos de negociacions, no signaran els articles.
La mesura es racional d´acord al plantejament de la situació des de una visió sindical de classe. A la fi, els col•lectius que es troben davant de prendre les decisions d´enfrontar-se o acceptar el que sigui, s´adonen que els canvis socials no son massa grans si es tracta de avançar veritablement a la redistribució del benestar.
L´esforç social i econòmic del manteniment de la democràcia, es suportat essencialment per les masses treballadores, i els sectors obrers no qualificats. Els altres actors socials, i en major mida, l´empresariat es queixa, però en realitat viu des de fa temps moments de bonança i mans lliures.
El caràcter renovador, obert i progressista que envolta el projecte modernista del Diari de Terrassa, es desdibutja amb aquesta altra realitat del tractament econòmic als seus treballador. Negar-se a cap millora per no posar en perill la seva viabilitat, es l´excusa rutinària. Els nou edifici, nova rotativa, i els nous productes, son les plusvàlues d´un esforç empresarial al qual els treballador, el capital humà, ha tingut molt a veure. Sense la professionalitat de la gent que fa possible que el Diari surti cada dia al carrer, les bones expectatives econòmiques dels propietaris no haurien arribat.
Potser que amb això que estic dient no em faci amics, però crec cada vegada mes que amb els temps que corren, s´han de dir les coses clares. I posats a comentar assenyalar que cal lamentar la poca vocació comarcalista del Diari de Terrassa, i a la vegada l´excesiu tractament benvolent a les noticies produïdes pels equips de govern dels pobles, que contrasten fortament amb el petit espai, o espai nul, que es dedica als grups politics a l´oposició.
Diari de Terrassa es el millor situat com mitja d´informació comarcal, però no es pas perquè s´ho treballi, es perquè no hi ha competència d´altres. Certament que Terrassa està ben coberta, i fins i tot Rubí i San Cugat, però als altres pobles, es dona poca informació i la que es dona, es monocolor. L´argument que fora dels govern municipals no es generen noticies, senzillament no es la veritat. Altra cosa es que el disseny del model informatiu, i l´orientació del Diari sigui aquesta.
Amb una aposta seriosa de bona cobertura informativa de comarca, Diari de Terrassa guanyaria mes lectors, i diners per l´increment de ventes, i per contractació de propaganda. El Diari, es a les millors condicions per assolir aquests objectius, però s´ha de ser empresarialment dinàmic i s´ha de comptar amb una plantilla motivada i ben retribuïda.
No cal dir que els treballador tenen a l´actual conflicte el suport dels socialistes de Viladecavalls, i que amb qualsevol projecte de millora de les actuals condicions informatives portat per la direcció del Diari, o els seus propietaris, també poden comptar amb nosaltres
