En 1998 l'Assemblea General de l'ONU va expressar la seva profunda preocupació pel fet que la síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA) havia adquirit proporcions de pandèmia. AL prendre nota que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) havia declarat Dia Mundial de la SIDA el 1° de desembre de 1998, l'Assemblea va destacar la importància de l'observança adequada d'aquesta ocasió (resolució 43/15). En l'actualitat, més de 41 milions de persones estan afectades pel vIH/SIDA i ha acabat amb la vida de més de 25 milions.Són 3.500 noves infeccions a l´any, en el conjunt de l´Estat, mentre augmenta el nombre d´infeccions de transmissió sexual, un indicador preocupant sobre la pràctica de sexe. Anualment moren unes 1.500 persones amb VIH, sent la fallada hepàtica la principal causa, per l´alta taxa d´infecció del virus de l´hepatitis C en aquest col·lectiu.
Les presons concentren les majors taxes de malalties infeccioses greus, molt més elevades que en el carrer. Un 4´2% de les persones preses tenen SIDA; el 18´6% està afectada pel vIH; un 41% té hepatitis i un 5%, tuberculosi. A aquest desolador panorama cal unir la incidència cada vegada major de la malaltia mental a la presó, al costat de l´augment de casos de patologia dual (malaltia mental i drogodependències). Un 25´7% dels presos sofreix trastorns psicopatológicos.
No obstant això, l´assistència sanitària que reben les persones preses malaltes és inadequada i insuficient, en un mitjà caracteritzat, a més, per l´amuntegament el personal sanitari de les presons és d´atenció primària i no està preparat per a tractar aquestes patologies. A més, depèn jeràrquicament d´Institucions Penitenciàries, el que interfereix en la seva labor mèdica, i és sens dubte insuficient (1 funcionari de seguretat per cada 5 presos, però tan sols 1 metge per cada 162 presos i 1 infermer per cada 127 reclusos)..
Ser portador o portadora del VIH continua sent un seriós problema per a accedir al treball, a la lliure circulació, a un habitatge digne, i fins i tot, a recursos públics, situació que s´agreuja quan es tracta de persones amb major vulnerabilitat, bé sigui per raó d´ètnia, procedència, sexe o forma de vida. La població migrant, homosexual, transexual, la privada de llibertat o que exerceix la prostitució; usuaris i usuàries de drogues, persones sota el llindar de la pobresa encara viuen situacions d´aquestes característiques.
El rebuig i la discriminació continuen. Si hi ha un aspecte a destacar d´aquesta malaltia és el prejudici i estigma que comporta, derivant en una discriminació sistemàtica entre homes i dones, nens i nenes.
La contribució econòmica de les Administracions Públiques en matèria de VIH/sida s´ha vist incrementada notablement en els últims anys, la qual cosa ha permès donar continuïtat o emprendre accions precises; no obstant això es fa necessari crear o revisar els mecanismes oportuns perquè les polítiques en aquest sentit es dirigeixin de manera més específica i eficaç a la normalització de la malaltia davant la societat, per un tracte sense diferències de les persones amb VIH, contribuint de manera determinant al canvi social i necessari, en termes de justícia social.
