lunes, 20 de noviembre de 2006

L'entesa a Catalunya i Viladecavalls

Els catalans i les catalanes van parlar a les urnes en unes eleccions lliures amb uns resultats clars. Correspon ara a les forces polítiques traduir el mandat de la ciutadania en un President i un govern a partir duna majoria parlamentària sòlida i estable . Així funciona el nostre sistema polític, basat en l´Estatut i les lleis catalanes.
Estimar Catalunya implica, en primer lloc, respectar les institucions i el nostre sistema polític. La majoria electoral a Catalunya la tenen les esquerres PSC, ERC, IC-V, sols cal veure els 70 diputats de les esquerres, contra els 46 de CIU. La victòria de CiU queda molt lluny de les seves expectatives que havien plantejat aquestes eleccions com a plebiscit contra el Govern catalanista i d’esquerres.
Aquesta majoria d’esquerres suposa una nova oportunitat per avançar en la construcció d’un país modern i sostenible, de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes.
La traducció d’aquesta realitat és la continuïtat a Catalunya del govern progressista d’esquerres que abans comandava Pascual Maragall i que ara a la nova entesa, encapçala José Montilla, essent el nou president e la Generalitat, estem convençuts que el GOVERN de l’ENTESA, lliurement decidit per la majoria de les forces polítiques catalanes és garantia d’èxit, en el marc del desenvolupament progressiu de l’Estatut. A Viladecavalls les esquerres novament són la majoria, davant els 928 vots obtinguts per CIU amb un percentatge del 32 %, les esquerres (PSC 768, ERC 391, IC-V 329) sumen un total de 1.488 vots que arriben al 50% dels vots emesos. Sense dubtes, la baixa participació, especialment a Can Trias, al voltant del 50 %, va afavorir CIU que, a les taules electorals del Casc Antic on la participació va arribar al voltant del 70 %, tenen sempre el seu major suport.
Curiosament els resultats de aquestes eleccions, majoria de les esquerres a Viladecavalls, coincideixen amb les celebrades el 2003 i també amb les municipals –sense fer comparacions- del mateix any. A Catalunya els nous temps porten el lideratge de les esquerres.