L’Ajuntament de Terrassa ha iniciat un procés de participació ciutadana per a la millora del Parc de Sant Jordi, per tal de definir aquest parc urbà, amb el qual estic participant des de el meu lloc de Coordinador del Districte. Aquest procés, vol conèixer i recollir les propostes de millora urbanística i d’usos dels ciutadans, del que va ser el primer parc públic de la ciutat.
El procés es va presentar el 13 de novembre a la Masia Freixa i ahir 27 de novembre, es va realitzar un altre acte, consistent en una conferència sobre l' Evolució dels jardins històrics al segle XXI, a càrrec de Jordi Chueca, director del Parc de Vallparadís. D'altra banda, està previst una visita als jardins de Santa Clotilde (parc de característiques similars al de Sant Jordi) el proper 16 de desembre, per tota la gent que participa, que en aquest moments passa de les 150 persones.
Després de Nadal tindran lloc les sessions de treball per exposar les diferents propostes per a millorar aspectes urbanístics i d’usos del parc, tenint en compte els elements que no es poden alterar perquè estan catalogats, com la Masia Freixa i el jardí històric.
El projecte de reforma del parc es redactarà dins del 2007, tenint en compte les propostes dels ciutadans amb el procés, al qual també participen tots els serveis municipals que hi tenen una relació directa (Turisme, manteniment, Cultura…) i serà sotmès de nou a debat abans de la seva redacció definitiva.
Cada vegada que tinc davant qualsevol procés participatiu, no puc deixa de recordar l’actitud ben diferent que de aquestes coses tenen els de CIU a Viladecavalls, concretament el que ara es l’alcalde, el Sebastià Homs.
Hi ha dos projectes al poble que han anat de la seva ma, des de el seu inici, la reforma de la Masia de Can Turu al Casc Antic i la reforma de la plaça del Roc Blanc, a Can Trias. En cap dels casos va permetre com a regidor responsable, processos de participació ciutadana, ni fins i tot valorar els criteris dels grups municipals a l’oposició.
Qualsevol que sàpiga de la situació anterior, ara veurà una millora, sense dubtes. Però la qüestió es que es podia fer d’altra manera, amb millors resultats, i amb consens amb el veïnatge i la resta de forces polítiques. Perquè les coses es poden fer d’altra manera diferent al “aquí mano jo” propi dels personatges autoritaris, i el Sebastià, almenys fins ara.
El procés es va presentar el 13 de novembre a la Masia Freixa i ahir 27 de novembre, es va realitzar un altre acte, consistent en una conferència sobre l' Evolució dels jardins històrics al segle XXI, a càrrec de Jordi Chueca, director del Parc de Vallparadís. D'altra banda, està previst una visita als jardins de Santa Clotilde (parc de característiques similars al de Sant Jordi) el proper 16 de desembre, per tota la gent que participa, que en aquest moments passa de les 150 persones.
Després de Nadal tindran lloc les sessions de treball per exposar les diferents propostes per a millorar aspectes urbanístics i d’usos del parc, tenint en compte els elements que no es poden alterar perquè estan catalogats, com la Masia Freixa i el jardí històric.
El projecte de reforma del parc es redactarà dins del 2007, tenint en compte les propostes dels ciutadans amb el procés, al qual també participen tots els serveis municipals que hi tenen una relació directa (Turisme, manteniment, Cultura…) i serà sotmès de nou a debat abans de la seva redacció definitiva.
Cada vegada que tinc davant qualsevol procés participatiu, no puc deixa de recordar l’actitud ben diferent que de aquestes coses tenen els de CIU a Viladecavalls, concretament el que ara es l’alcalde, el Sebastià Homs.
Hi ha dos projectes al poble que han anat de la seva ma, des de el seu inici, la reforma de la Masia de Can Turu al Casc Antic i la reforma de la plaça del Roc Blanc, a Can Trias. En cap dels casos va permetre com a regidor responsable, processos de participació ciutadana, ni fins i tot valorar els criteris dels grups municipals a l’oposició.
Qualsevol que sàpiga de la situació anterior, ara veurà una millora, sense dubtes. Però la qüestió es que es podia fer d’altra manera, amb millors resultats, i amb consens amb el veïnatge i la resta de forces polítiques. Perquè les coses es poden fer d’altra manera diferent al “aquí mano jo” propi dels personatges autoritaris, i el Sebastià, almenys fins ara.