Les societats evolucionen, les configuracions polítiques dels estats també, atenent les demandes de les societats, però sembla que les empreses privades que tenen el control de molts serveis bàsics i estratègics d'una societat moderna, no s'adapten a les seves pròpies regles de joc, ni atenent tant al mercat quant s'ha d'invertir, ni adapten la seva oferta a les demandes del consum. Això es lo que es veu ara a Catalunya i la resta de Espanya amb el conflicte de la llum.No s'han modernitzat lo que diuen, ni executen els seus propis preceptes de servei a la societat i el consumidor, però això era previsible des de que en un temps no gaire llunyà, aquestes empreses elèctriques van ser privatitzades, pel Partit Popular. Els "mandamases" de l'estat, amb l'Aznar al capdevant, van realitzar aquesta operació de regal d'un servei públic, un be comú bàsic i estratègic, amb una societat en la que casi tot funciona amb l'energia elèctrica.
Però després d'un temps de la privatització" els amos" de les elèctriques van demanar mes, i van rebre novament uns quants milions per adequar la seva infrastructura. ¿Dons que va passar amb tants calerons? Potser vam ampliar capital, comprar empreses a sud-america i "sanejar estructures" posant al carrer les plantilles, però sembla que posar al dia les infrastructures, No.
Els governs, uns mes que altres, s'han apuntat al neolliberalisme, volien estar a l'alçada d'altres països, però ni França ni Alemanya, per exemple, actuen d'aquesta manera. Les empreses energètiques als grans països europeus estan a les mans dels seus estats. Òbviament, això es una garantia potser no de funcionament, però si de que els interessos del país, de tots, no depenen de l'estadística de beneficis.
Cal demanar responsabilitats tant a FECSA-ENDESA com a RED ELÈCTRICA ESPAÑOLA, però també sembla oportú la demanda del mateix a les actuacions dels governs amb relació al control que s'ha de exigir i la gestió que han de realitzar aquestes empreses privatitzades, de gestió autònoma, però que afecten al país, les poblacions i els ciutadans.
La privatització deixa a les mans de la gent dels diners, el nostre benestar, però fins i tot aquesta decisió segur que va anar acompanyada de mesures de control. Dons s'han de aplicar i no precisament quant la llum peta.
Una mala conclusió seria que al finalitzar aquesta situació, les mobilitzacions publiques i raonables, -la llums es essencial al nostre model de vida- i el restabliment de la normalitat, els "amos" de les elèctriques s'aprofitaran una vegada més demanant subvencions o incrementant les tarifes de preus. Que naturalment justificarien amb la necessitat de "renovació de xarxes e infrastructures" Al temps.
