martes, 24 de julio de 2007

18 de Juliol, 71è aniversari de la sublevació militar dels generals facciosos, traicionant el jurament de fidelitat constitucional a la República

Cal aclarir d'entrada que els exiliats de l'oposició republicana, els treballadors antifranquistes, els partits i els sindicats, mai han festejat el 18 de Juliol. Aquesta es la data de la sublevació feixista. Pel contrari, el 19 de juliol va ser quan els sindicats obrers, els treballadors, els partits d'esquerres, les forces populars.., van sortir al carrer i enfrentarse a les forces militars reaccionaries, i en molts casos (Barcelona, València, Madrid…) van guanyar la batalla a la rebel·lió, sense mitjans, amb el coratge dels sentiments i el valor de defensar les llibertats col·lectives.
Durant anys la data del 19 de juliol va tenir per molts dels que des de la clandestinitat, o l'anonimat lluitaven i ens oposaven a la dictadura de Franco, un compromís de reafirmació de valors i objectius socials ineludibles. Mai va faltar amb aquest anys que ara molts "demòcrates de tota la vida" assumeixen com a propis, i altres no volen sapigué res, la octaveta, el full, recordant l'univers carcelari i la falta de llibertats d'aquella Espanya (sense distincions dels territoris) que patia l'amenaça dels militars i l'exercit, la repressió del Sindicat Vertical, els militars, la Falange, els Ajuntaments feixistes, el Somaten, la Guardia Civil, els grisos, i els informador, chivatos i panxes plenes, dels adeptes al regímen.
Franco i els seus acòlits ho sabien, per això ells també li donaven una rellevància especial, dons sempre hi havia les manifestacions dels gregaris a l'estil de les grans concentracions hitlerianes, però a l'espanyola, es a dir, molts ignorants de cultura social portats dels latifundis per la gent de Falange i el Sindicat Vertical, aprofitats de tota mena que constituïen "la massa social del regímen " i les dones dels feixistes, ben numeroses i amb molts avaloris. Tots puntuals a la cita, després de la sortida de la missa.
Els que no hi participaven tenien altres opcions, a Catalunya, les platges eren plenes de gent treballadora, ja que es feien excursions amb qualsevol tipus de mitja de rodes(bus, camions descoberts, etc.) ja que la Guardia Civil en dia tan important no demanava papers, ni parava. Els que no van viure això poden recórrer per il.lustrarse al NODO. A més a més el paternalisme franquista va instaurar una paga econòmica anomenada del 18 de juliol, per mantenir el record del "glorioso alzamiento nacional"viu entre el poble i lligat al record dels diners. Formula que saben tots dona èxits.
Amb altre moment continuaré.., aquests records s'han fet presents al llegir amb uns dies de retard, el manifest de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) d'aquest any. M'agrada l'estil i el contingut fins al punt que el reproduiré, penso que l'Ideal republicà s'hauria d'assumir mes activament per part de l'esquerra en general i el socialisme en concret. El possibilisme necessari, no hauria de minvar una de les idees força del socialisme ibèric des de el seu inici.
"La JSC reitera el seu compromís amb la recuperació i el reconeixement de la memòria dels defensors i defensores de la democràcia i la República.
La Joventut Socialista de Catalunya considera plenament representatius del seu projecte els valors de la II República i reprova tot allò que va significar la dictadura feixista imposada pels vencedors de la guerra en tant que antítesi dels valors i el projecte republicà.
La República va significar pau, el cop d’Estat feixista va significar guerra i un llarg període de dictadura sagnant i repressora.
La República va suposar llibertat i democràcia, un període de llibertat que mai fins aleshores havia conegut la nostra societat. La guerra i la dictadura van suposar un retorn a l’opressió.
La República va treballar per una societat més igualitària, una societat en que tothom tingués les mateixes oportunitats per a desenvolupar les seves potencialitats i el seu projecte de vida independentment de la seva classe social o el seu gènere. La dictadura, per contra, es va caracteritzar per una immensa desigualtat social i de gènere.
La República era un règim polític indissociable de la modernitat i del progrés i va fer de la nostra una de les societats més avançades del moment. La dictadura, en canvi, propugnava el retorn al passat i a la seva fi va deixar una societat retardada i tancada en si mateixa, abocada a fer un gran esforç per assolir els reptes que es plantejaven en el darrer quart del segle XX i per adequar-se a un context cada vegada més globalitzat i interdependent.
Pau, llibertat, democràcia, igualtat, progrés aquests eren els valors de la República que la guerra va fer desaparèixer de la nostra societat. Aquests eren els valors pels que van lluitar i pels que van morir tantes i tantes persones. Perquè no oblidem el seu sacrifici i perquè aquests valors són, també, els nostres continuarem treballant dia a dia per la seva preeminència en la nostra societat. Aquest és, sense cap mena de dubte, el nostre millor homenatge.
Salut, Socialisme i República!".