viernes, 11 de julio de 2008

L’alcalde de Viladecavalls signa avui un conveni a Rubí per demanar l’entrada a la Xarxa Eurocities, fora bo que per una vegada informi al Consistori

Onze municipis de la comarca signen avui un conveni per a impulsar la candidatura com a membre de ple dret de la Xarxa Eurocities. L´acte tindrà lloc al Castell de Rubí, i a més de l’ alcaldessa d’aquesta localitat, Carme García, es prevista l’assistència dels alcaldes i alcaldesses de Terrassa, Pere Navarro, Sant Cugat, Lluís Recoder, Sant Quirze del Vallès, Montserrat Mundi, Castellbisbal, Dolors Conde, Matadepera, Mireia Solsona, Viladecavalls, Sebastià Homs, Vacarisses, Carles Canongia, Sant Llorenç Savall, Ricard Torralba, Rellinars, Francesc Sales i Ullastrell, Jaume Rodó.
Amb aquest conveni, els 11 municipis acorden sol·licitar de forma conjunta l´ingrés com a membre de ple dret de la xarxa Eurocities, que només accepta nuclis de població de més de 250.000 habitants. La proposta s’anomena “Terrassa region cities” (ciutats de l´àrea de Terrassa), amb una població total d´uns 400.000 habitants. Eurocities és la xarxa de les principals ciutats europees. Fundada l´any 1986, actualment compta amb 130 municipis de 30 estats.

L’alcalde de Viladecavalls amaga l’informació del procés d’integració a la xarxa Eurocites, i del pla estratègic de l’E-9
L’alcalde amaga tot tipus d’informació encara que siguin bones, això passa amb el tema de la xarxa Eurocites i l’eix de l’E-9, on podia gaudir del recolzament dels socialistes; potser que sigui una actitud deliberada per mantenir un doble joc, el de assumir i acceptar davant de la resta d’alcaldes les propostes, i després a Viladecavalls no mantenir els compromisos e implicacions.
Això seria un engany i falta de respecte als altres municipis, però al no informar al Consistori, representant legítim del poble de Viladecavalls ja ho esta fent.
Es completament irregular que el Consistori de Viladecavalls, encara no tingui informació del Pla estratègic per desenvolupar l’eix viari de l’E-9.
La iniciativa del pla estratègic de l'E-9, s'emmarca en la discussió sobre el nou model territorial; la filosofia de l'eix de l'E-9 s'emmarca en la potenciació de l'euroregió i la connexió amb Tolosa, París i el nord d'Europa.
L’actuació sectària de l’alcalde i el suport d’aquesta política pel seu equip de govern treu oportunitats, possibilitats i profit a Viladecavalls. Això es molt senzill d’entendre.

jueves, 10 de julio de 2008

La encuesta mensual sostiene que la culpa del mal comportamiento del alcalde, es suya y de quienes se lo consienten

Las conclusiones de las anteriores encuestas determinan que el alcalde de Viladecavalls, ni entiende de derechos democráticos, ni respeta los derechos de la oposición, es totalitario, dictador y talibán.; por eso era necesario preguntar ¿quien tiene la culpa de ese comportamiento?

Con la participación de 74 personas que podían votar a la vez varias opciones, y un tiempo de 30 días, acaba la 3ª encuesta on line de este blog.

Admitiendo de antemano que solo es un muestreo de opinión en el que han participado un número reducido de personas con relación a los seis mil y pico habitantes de Viladecavalls, su valor es cuanto menos igual, que otros muestreos muchos más decisivos, (Presupuestos participativos de 2005) en el que con menos participación se decidió el 50 % del presupuesto municipal de inversiones en los proyectos resultantes.
Proyectos que algunos aún están pendientes de redactarse y otros de ejecutarse, siendo que la responsabilidad recae en CIU, ya que en esas fechas gobernaban y ahora también.

Son los mismos y casi las mismas personas, que ahora hacen demagogia queriendo olvidar un pasado de errores e incumplimientos, en el que destaca especialmente el anteriormente concejal y ahora alcalde Sebastián Homs.

Resultados a la pregunta: ¿Quién tiene la culpa de ese comportamiento? :

¿Solamente él? , 9 votos ( un 12%)

¿Su equipo de gobierno?, 9 votos (un 12%)

¿La oposición?, 4 votos (un 5%)

¿El y quienes se lo consienten?, 69 votos (un 93%)

En esta ocasión el resultado no deja lugar a dudas de lo que piensan los votantes. La respuesta casi absoluta, (69 votos, un 93%) es que la culpa del comportamiento del alcalde, la tiene él y quien se lo consienten.
Como se puede apreciar las preguntas de si solamente él tenia la culpa, o su equipo de gobierno , han quedado empatadas discretamente en 9 votos, un 12 %.
De igual manera la pregunta de si la culpa la podía tener la oposición, ha obtenido la puntuación más baja, 4 votos, (5%).

Los resultados apuntan a que los votantes han discernido con mucha precisión, la responsabilidad que piensan tiene cada cual. El señalar que la culpa la tiene tanto el alcalde como los que le consienten, es un toque de atención a las personas para que mantengan delante de cualquier tropelía su dignidad, y no se dejen arrebatar sus derechos ni que se les trate de cualquier forma.
Especialmente afectados por esa conclusión estarían los miembros del equipo de gobierno que sustenta al alcalde en lo político, pero en las actitudes, comportamientos y formas, al tolerarlas se hacen cómplices.

Arreglo a los resultados, por esos derroteros se formulará la siguiente encuesta. Gracias a todos y todas las personas que han participado, independientemente del sentido de su voto

miércoles, 9 de julio de 2008

Can Trias perd les ajudes del Pla de Barris de la Generalitat, que l’alcalde Sebastià Homs va prometre

La cinquena convocatòria dels ajuts de la llei de barris de la Generalitat ha tornat a beneficiar els municipis vallesans, i en aquesta ocasió els barris que es milloraran són la Maurina de Terrassa, la Muntanyeta de Can Sant Joan de Montcada i les Planes de Sant Cugat. Durant els pròxims quatre anys a la Maurina s'invertiran 16,02 milions d'euros, una xifra que a la Muntanyeta serà de 10,27 milions d'euros i que al districte de les Planes quedarà en 4,04 milions.
Viladecavallls com calia esperar ha quedat exclosa perquè no va presentar al seu dia cap projecte. No ho va intentar, tot i que l’alcalde es va comprometre als mesos inicials de seu mandat després d’establir un pacte verbal amb el PVA que li Orotava la majoria a l’Ajuntament; Sebastià Homs va difondre les possibilitats de la Llei de barris per beneficiar Can Trias, però com s’anat veiem ha deixar passar l’oportunitat per anar a la millora de l’entorn urbà de Can Trias, on se donen les condicions requerides a les bases d’acollida del Pla de Barris, especialment la zona dels pisos.

Can Trias perd l’oportunitat de millorar per les polítiques partidistes de CIU
L’argument de les recents actuacions de l’Ajuntament al barri no nega aquest fet, la capa de rodadura realitzada als carrers venia donada per l’estat dels mateixos després de més de 30 anys sense manteniment, però a més va ser imposada pel PVA, que volia demostrar als seus adeptes el poder que manté dintre del govern de CIU. Les obres de la piscina d’estiu es van començar perquè volíem donar un cop d’efecte del seu interès pel barri, i perquè després de la quantitat de promeses realitzades durant anys no podien anar enrera, i quant a la gespa del camp de futbol això va ser una mesura adoptada per varies raons: es el pagament pels ajuts de “la gent del futbol del Can Trias”, i també una directiva de llei de acompliment obligatori.
Can Trias es un barri descompensat urbanísticament perquè es composa de varies zones diverses i diferents, i les carreteres, l’autopista, el IV Cinturó, les vies de RENFE que la rodeja marginalitza cada vegada més l’urbanisme que s'ha anat degradant amb els anys i la convivència, a més com la resta de Viladecavalls pateix carències de serveis i la inexistència o precarietat del comerç; els Plans de barris actuen sobre l’entorn per evitar les fractures socials i també físiques de les zones d’actuació.
Les raons practiques de la renuncia de l’alcalde per presentar un projecte de millora de Can Trias, pot ser que la Llei obliga a l’ajuntament que subvenciona, a posar el 50 per % del cost del projecte; evidentment per CIU no es el mateix posar diners al barri de Viladecavalls Centre, que a Can Trias…

L’actual govern municipal juga sectàriament amb els interessos de Viladecavalls
Un govern que no fora sectari hauria aprofitar aquesta oportunitat per resoldre les mancances de Can Trias, a més es una irresponsabilitat que davant les carències d’equipaments del poble, algunes de les quals s’estan executant a Can Trias, no s’ha aprofiti l’oportunitat de recollir els diners que arribarien per resoldre el finançament.
Un Pla de millora de Can Trias, finançat per la Llei de Barris de la Generalitat podria actuar sobre la fractura física i social entre divers sectors del barri, especialment sobre els pisos. Millorar els espais urbans i públics, i la plaça Catalunya, construir un nou equipament social a definir, per dinamitzar les relacions socials del veïnatge, millorar la mobilitat interna i la comunicació amb Sant Miquel de Guanteres, reforçar el petit eix comercial, obrir línies d’ajuts per actuar sobre els elements comuns dels edificis, treballar per la cohesió social, dotar i renovar el mobiliari urbà, dissenyar zones d'aparcament, soterrar les torres d’alta tensió, impulsarà programes socials, acabar la urbanització dels carrers, millorar les condicions d'habitabilitat dels habitatges –fomentant la reparació de teulades, façanes i tanques–, millorar l'accessibilitat al barri, posar mes recursos socioeducatius per a infants i gent gran…

martes, 8 de julio de 2008

Viladecavalls al Congres del PSOE

El portaveu municipal i primer secretari dels socialistes de Viladecavalls, Francisco Garcia, va ser un de les mes de 5.000 persones delegats, invitats nacionals e internacionals, observadors, mitjans de comunicació acreditats i equips encarregats de la infrastructura tècnica i organitzativa, que van participar del 4 al 6 de juliol al 37 Congrés del PSOE; que es va celebrar al Palau de Congressos ubicat al Camp de les Nacions de Madrid.
Amb “La força del Canvi” el PSOE volia identificar els treballs del Congres, -major òrgan de direcció- per situar al socialisme amb aquesta nova etapa, a la pista de solucions i respostes als problemes que preocupen als ciutadans.
Al Congres van assistir 995 delegats, representant a totes les federacions regionals o de nacionalitats del partit, així com las de Ceuta, Melilla, Europa i Amèrica. Les quatre federacions que més delegats van aportar van ser: Andalusia amb 251, Comunitat Valenciana amb 103, Catalunya amb 96, i Madrid amb 79 delegats. També hi eren presents les Joventuts Socialistes, la corrent Esquerra Socialista, i les Organitzacions Sectorials del PSOE.
Es van acreditar mes de 3.000 invitats nacionals i internacionals y mes de 600 observadors, així com representants dels sindicats i la patronal CEOE. Per organitzar el desenvolupament del Congres van treballar mig miler de persones. Els mitjans de comunicació nacionals, internacionals i autonòmics per realitzar la cobertura informativa van superar els 200, amb més de 700 professionals. A més es van acreditar al Congres federal per primera vegada, 60 bloggers.

La delegació dels socialistes catalans sempre organitzada
Des de l’inici de les tasques precongresuals es va anant desenvolupant protocols organitzatius per facilitar l’estada i el treball dels delegats, observador i invitats; el transports utilitzat majoritàriament va ser l’AVE, l’anada i tornada va tenir molt “bon rotllo”. Les habitacions de bona qualitat, els menjars correctes però es pot millorar molt aquest camp, i “Madrid le nuit” de primera, sense dubtes.
Tot va rutllar, els delegats a les comissions i plenaris, els observadors prenen notes, comentant situacions, establint relacions amb altres federacions i posant en valor les propostes de la delegació; els invitats d’invitats donant vols per tot arreu.
L’exemple mes vistós del grau d’organització dels socialistes catalans es va donar la nit del dissabte, quant es va convocar a la 1 de la matinada reunió del plenari de la Delegació Catalana, per aprovar els 15 delegats proposats per formar part del Comitè Federal.
No va faltar cap delegat, observador ni invitat, ningú volia perdre el moment; al saló obert i escollit del Mèlia Castilla es va fer el silenci a la lectura dels noms i les intervencions del Daniel Fernández, José Saragossa, Iceta i Montilla; entre els proposats que formaran part del Comitè Federal com a delegats del PSC, es troba l’alcalde de Terrassa i primer secretari de la Federació del Vallés Oest, Pere Navarro.

“La força del canvi” noves maneres de fer
Es va aprovar una reforma dels Estatuts per crear la figura del "cibermilitant” una nova manera de perteneixer al partit i participar, pensada específicament pels milers de ciutadans que ja es relacionen amb l’organització mitjançant Internet.
El PSOE ofereix també als ciutadans la possibilitat de veure l’informació del 37 Congres mitjançant el canal socialista a Youtube (www.youtube.com/psoe); Al Congres tots els assistents van tenir a la seva disposició cámara i micròfon dels serveis de PSOE TV, per llançar el missatge que volien amb temps real pel canal socialista a Youtube, i a les innumerables pantalles distribuïdes por tot el Palau Municipal de Congressos de Madrid.

jueves, 3 de julio de 2008

CIU no logra convencer de su gestión al frente de la sociedad municipal de viviendas, Multigestió SL, en el Pleno extraordinario solicitado por el PSC

La cita fue el pasado 30 de junio a las 19 horas. El Pleno extraordinario convocado para revisar la gestión y las cuentas de la sociedad municipal Multigestió del pasado año 2007, acrecentaron aún más los recelos y desconfianza de 6 de los 13 miembros del Consistorio, no adscritos a CIU.
La sesión que se prolongó a lo largo de más de dos horas y media, puso de relieve la gestión envuelta por la polémica, traducida en acusaciones de vulneración de estatutos de la sociedad, faltas y errores de diversa importancia, y presuntas ilegalidades…
El Pleno se inicio con una exposición pormenorizada del gerente de la sociedad, Josep Faure, que fue en su mayoría contestada y rechazada, no faltando momentos de cierta tensión como cuando se denunció el uso de tarjetas de crédito y cobro por pertenencia/asistencia al Consell de administración, que no ha sido nunca autorizado por la Asamblea general de la sociedad ni conocia; el uso frecuente de restaurantes con un coste global importante, tambien fue especialmente criticado. A lo largo de las intervenciones se puso sobre la mesa una batería completa de situaciones que constatan que el funcionamiento de la sociedad no es democrático y se hace del mismo un uso partidista y sectario.

Los socialistas denuncian presuntos indicios de prevaricación, falta de garantías democráticas en la gestión, presunta indefensión de los intereses de la sociedad y defectos de forma e incumplimientos en la gestión, tramitación y recepción de documentos administrativos
1.-Presunta actuaciones y actitudes de prevaricación:
-Falta de representación del conjunto de la sociedad, que es la totalidad del Consistorio, ya que el Consell de Administración es monocolor de solo 2 grupos políticos, (ahora con la integración del PVA en CIU solo 1) de los 5 que cuenta el Consistorio.
-En el acta del Consell de Administración del 17 de septiembre, en el punto 3 “Renuncia y propuesta de nombramiento de Gerente” este renuncia al cargo, sin dar razón, los reunidos le agradecen la gestión y servicios y le expresan sus buenos deseos de cara a su futuro personal y profesional, sin embargo la dimisión estaba anunciada desde el Consell de Administración del 16 de Julio, en cuya acta se acuerda nombrar a Josep Faure.
No se recoge en el acta de esta reunión ni las siguientes, la contratación de ningún administrativo, sin embargo Eduardo Jimena perdida su condición de Gerente por renuncia, ejerce de administrativo en la sociedad y cobra lo mismo que en su día de Gerente.

2.-Falta de garantías democráticas en la gestión, y presunta indefensión de los intereses de la sociedad municipal, representada por la totalidad del Consistorio:
-No se notifica y somete a ratificación por la Asamblea general de la sociedad, ni del Pleno municipal en funciones, el nombramiento de los apoderados, Josep Faure, Sebastián Homs y Paco Vega, ni la composición del Consell de Administración.
-No se ha pasado por Consejo de Administración, Asamblea general, ni Pleno en funciones, la contratación de Eduardo Jimena como administrativo de la sociedad, con el mismo sueldo que detentaba siendo Gerente.
-En la propuesta efectuada en su día por el Consell de Administración al Pleno municipal en funciones de Asamblea general de la sociedad, para el nombramiento del Gerente Josep Faure, no se entregaron las actas de la reunión del Consell de Administración donde se le propuso, (16 de julio y 17 de septiembre del 2007).
-Nunca se ha hecho mención, ni informado del documento de poderes otorgado a Josep Faure, recogido como anexo en el acta del Consell de Administración del 16 de julio del 2007.
-En el acta del Consell de Administración del 16 de julio del 2007, se informa que el proyecto de promoción de pisos del Pla de l’Esglesia contempla la cesión de un derecho de superficie por 35 años, decisión que no ha sido informada ni tratada en Asamblea general o Pleno en funciones.
-Desde la primera reunión del Consell de Administración de la sociedad el 16 de julio de 2007, no se ha hecho llegar acta alguna de las reuniones de dicho organismo a 3 de los 5 Grupos municipales que constituyen el Consistorio, que a su vez representa a la totalidad del accionariado de la sociedad municipal.

3.- Defectos de forma e incumplimientos en la gestión, tramitación y recepción de documentos administrativos:
-En el Consell de Administración del día 31 de julio de 2007 se incumple el acuerdo del Consell de Administración del 16 de julio, ya que no se incluye en el orden del día el acuerdo tomado de que “en la próxima reunión de la Junta de la sociedad se proponga el nombramiento de Gerente a Josep Faure y no se recoge ninguna explicación de las razones.
-No existe control propio de fecha de recepción y entrega de documentación administrativa.
- En la diversa documentación de licitaciones aportada por los adjudicatarios, se aprecia un alto grado de imprecisiones y lagunas, por la falta de firmas y logos en documentación original acreditativa, y por la amplia y reiterada presencia de documentos fotocopiados sin compulsa alguna sobre su autenticidad.

miércoles, 2 de julio de 2008

Un jutge ordena la readmissió de la treballadora de l’Ajuntament de Viladecavalls, que va acomiadar l’alcalde, per dissidència política

El judici per l’acomiadament el passat 23 de gener de la responsable d’ensenyament de l’Ajuntament de Viladecavalls, Cesca Berenguer, es va celebrar el passat 12 de juny, i entre altres testigs aportats per la demandant van comparèixer l'actual portaveu del PSC; per la seva banda l’alcalde va portar a la seva companya de partit i tinent d’alcaldia, Regina Parellada que va incorre, al igual que ell mateix, amb continues contradiccions i faltes a la veritat que l’advocat de la demandant va posar de manifest.
Amb el desenvolupament del judici es va anar acreditant que la treballadora, que durant el temps dels fets era membre de CIU, va ser acomiadada com a conseqüència de la “vendetta” que l’actual l’alcalde manté des de el començament del seu mandat contra el PSC i la resta de partits a l’oposició, però també i encara més agressivament, amb tot l’aparell del seu partit que formava part de l’equip de l’anterior alcalde, Fèlix Farre.
L’acomiadament va ser premeditat i conegut “veu populi” i es va tramar pel l’alcalde i la Regina Parellada durant el transcurs d’una baixa laboral d’una certa durada produïda pel precari estat d’ànim que la situació de pressió laboral va provocar a la treballadora; es va anar escampant el rumor del seu acomiadament, molt abans del 23 de gener que es va reincorporar al seu lloc de treball, quant efectivament se li va comunicar oficialment.,
L’acomiadament es va realitzat directament pel alcalde i la regidora Regina Parellada, que des de el primer moment van reconèixer la seva improcedència i li van oferir uns 70.000€, 45 dies de salari per any treballat. Per encobrir els motius el govern municipal va argumentar “razones de confiança” que amb el temps han derivat a una definició mes tècnica “raons objectives i necessitat d’amortitzar el seu lloc de treball”.

El jutge ordena a l’Ajuntament la readmissió al seu lloc i amb la seva categoria professional, de la treballadora Cesca Berenguer
A la sentencia es diu molt clarament que l’acomiadament res te a veure amb causes laborals y si per causes polítiques, i per tant discriminatòries, aquesta claredat de la sentencia, ve a coincidir con els arguments de la demandant, la executiva de CIU i el seu alcalde van quebrantar la Constitució, al acomiadar per dissidència política.
Altres veus s’han anat manifestant al llarg del procés, el PSC va ser molt bel·ligerant i al seu dia va presentar una moció, -per anular l’acomiadament i obrir un expedient informatiu per determinar si l’alcalde s’havia ajustat a dret, o s’havia extralimitat en les seves funcions, i la seva actuació podia estar compresa en la tipificació de assajament o mobbing laboral- que va ser rebutjada pels vots de CIU i PVA, ara es veu l’oportú de la moció i la validesa dels arguments dels socialistes.
El jutge no va admetre que la treballadora va estar sotmesa a mobbing i al desprestigi personal pel Sebastián Homs i la Regina Parellada, però al judici la fiscal del Ministeri Públic que compartia aquesta tesis, ja va expressar a la vista del que va sortir, que això no era competència de la sala; aquesta clau potser es la que te en compta l’alcalde quant ha declarat que acceptarà sentencia. Només faltaria; si es continua amb aquest desencerts podia ser que encara fora pitjor, ja que hi son molts els testimonis que poden declarar la veracitat de les actuacions despòtiques e impròpies que va patir Cesca Berenguer; la gent de CIU no va estalviar comentaris.
L’actual govern municipal pensa que el seu partit i l’Ajuntament es la mateixa cosa, per això qualsevol persona que no sigui de “confiança” i de “fidelitat” política, es sospitosa, això ja ho va manifestar reiteradament l’alcalde dient, amb relació als treballadors municipals, que no sent refiava de ningú; quant el PSC li va demanar explicacions, va deixar de dir aquestes barbaritats.
Ara s’obre una nova situació, veurem com es realitza la restitució del lloc de treball que “va ser amortitzat”, els diners dels cost de tot això i les responsabilitats que la condemna del jutge posen a taula.


lunes, 30 de junio de 2008

Del Chikilicuatre a la Eurocopa

¿Cuántos millones de espectadores sumaban ayer delante la TV siguiendo la evolución de un partido de fútbol, histórico en juego y resultados?. Quizás no sean 100 como en el festival de Eurovisión, o quizás sí?. Alguien debería contarlos, pero había muchos; y en España, si se quiere él “estado español” incluidos Euzkadi y Catalunya, muy pocos se quedaron al márgen,
Poco a poco como la canción del Chiki Chiki, los resultados de la selección nacional han aportado estados de ánimo y victorias, mediante un excelente juego y un meritorio esfuerzo de jugadores de todas partes, (la aportación de Catalunya ha sido significativa con Xavi, Pujol, Fabregas..) unidos por un sentimiento de dignidad colectiva y de entrega común gestionado por Luis Aragonés, que ha derrochado sapiencia y saber estar. Se hace difícil entender que se valla después del triunfo.
El ganar la Eurocopa por 1 a cero, pero que debieron ser al menos dos más, hace sentir un bienestar inusual y desconocido a millones de personas, no todas seguidoras o amantes de este deporte que definitivamente ayer, ganaba la partida de la estimación general.
Muy pocos de los 44 millones que integran el estado español fueran querido otra cosa, en esa minoría minoritaria están aquellos que confunden rábanos con zanahorias, y los sectarios y cegatos que por oponerse a supuestos “imperialismos” presentes en su imaginario particular, no son capaces de compartir con los demás la historia real de los pueblos, son aquellos que las cosas son suyas o de nadie.. y que afortunadamente la sociedad los reduce a residuos testimoniales.

Del Chikilicuatre a la Eurocopa
Rodolfo Chikilicuatre defendia sin complejos el "Chiki Chiki" en el estadio Arena de Belgrado, con su tupé, su vestuario rockabilly y sus bailarinas, lo hizo bien, no gano el concurso que todos sabían “arreglado” pero si la simpatía general; y el favor del público que lo tiene como favorito en su particular lista de éxitos de este verano.
Los “críticos” señalan que es una canción hortera y de mal gusto, por el contrario la mayoría considera que es divertida y gamberra; una prueba del sentido del humor que nos gastamos.
Por encima de cualquier otra cuestión el Chiki Chiki es un resultado de la democracia, ya que había sido abrumadamente votada vía popular. Por eso nadie se ha rasgado las vestiduras ni se ha entonado las "meas culpas", porque la decisión fue suficientemente compartida por la sociedad.
La selección nacional ha estado bailando el Chiki Chiki y además ha ganado merecidamente, ese triunfo es hoy ampliamente compartido por el País, independientemente de que la bandera que ondea sea la roja y gualda, o que el Rey aprovechara tirón. Hay otras banderas y otras personas que pueden representar mejor a determinados segmentos sociales, pero ayer y hoy la roja y gualda representa a todos por igual. No hay matices y la honestidad y la grandeza está en reconocerlo.

viernes, 27 de junio de 2008

Els socialistes de Viladecavalls demanen que les forces polítiques revisin conjuntament l’avantprojecte del Pla Territorial Metropolità de Barcelona

Amb ocasió de que l’avantprojecte del Pla Territorial de Barcelona, es troba actualment amb exposició pública el Grup municipal del PSC ha demanat al govern local la celebració d’una Comissió Informativa monogràfica, amb l’assessorament dels serveis d’urbanisme de l’Ajuntament.
L’intenció dels socialistes es a cordar les esmenes de conjunt, -independentment de les que cada Grup faci particularment- que con Ajuntament es presenten a l'esmentat Pla.
Els arguments per la sol·licitud assenyalen que el Pla tindrà una forta incidència al territori en general, i cal valorar les afectacions per Viladecavalls, la qual cosa va més enllà d’un aposició de partit, per això proposen sumar coincidències “i si cal conèixer les discrepàncies” del conjunt de forces municipals.

jueves, 26 de junio de 2008

¿Que es lo que CIU no quiere que se sepa de Viladecavalls Multigestió?

Después que el Pleno municipal del pasado 29 de mayo se acordara a propuesta del PSC, celebrar una Comisión Informativa o Pleno monográfico, parecía que se iniciaba un tímido giro de timón de CIU para dar explicaciones de la situación de la empresa municipal de habitatge Multigestió, gestión de las más oscuras y controvertidas desde el comienzo del mandato.
Lamentablemente no es eso, efectivamente se ha convocado un Pleno extraordinario en funciones de Asamblea General, pero no para debatir ni aclarar el estado actual de la sociedad, solo se trata de que la Ley establece que al no estar representado el conjunto del Consistorio en el Consejo de Administración se hace obligatoria la Asamblea. Parece ser que la petición del PSC les hizo sonar las alarmas. Menuda organización.

El gerente de Multigestió que es a la vez presidente de CIU en la localidad, se niega a que se efectúen fotocopias de la documentación

La Comisión Informativa de Pleno estuvo asistida por el gerente y el resto de cargos de confianza de CIU, que negó el derecho de hacer fotocopias de la documentación necesaria para la labor del Grupo municipal del PSC, incluso de las actas del Consejo que no han sido entregadas desde hace un año; aumque posteriormente el secretario municipal le rectificase en cuanto a las actas, no puede dejar de reconocerse que la retención premeditada de dicha documentación es una tropelia arbitraria, que realiza el gerente de la sociedad desde una posición absolutamente sectaria, amparado por CIU del cual es el presidente. Quizás habría que mirar si hay material punible para el juzgado por indicios de prevaricación..
La Junta de Portavoces se convocaba a continuación de la Comisión Informativa, una filigrana falaz para cumplir con la ley pero sin ánimos de dar cuentas, ya que sin documentación previa poco se podía opinar en una y otra; en el repaso del informe oral se puso de manifiesto incongruencias, situaciones mal reflejadas como la de considerar que el PSC no está en el Consejo de la sociedad porque no quiere, cuando la propuesta y votación de CIU en su día no lo permitía, y olvidos importantes como el estado actual del accidente ocurrido en su día en los pisos de la calle Rosario. El gerente negaba que tuviera relación con la sociedad pero a la insistencia del portavoz socialista termino confesando que se le había llamado a declarar al juzgado…

CIU no quiere dar explicaciones solo pasar el trámite que la ley obliga, y eso es seguir con una gestión no democrática a sabiendas
No quieren aclarar ni dar explicaciones, una vez más solo tratan de justificarse en vez de informar, amparados en la mayoría que ostentan, eso es legal pero no es democrático; eso no hace pueblo no-suma esfuerzos en la misma dirección y hace gastar enormes esfuerzos merecedores de mejor empleo; habrá que concluir que además de carencias democráticas existen lagunas no definidas de intereses, en discrepancia con los que un Ayuntamiento debe defender.
Resulta duro tener que admitir que quizás el equipo gobernante ve Multigestió como una tapadera para dar de comer a los afectos y gestionar intereses en esa misma dirección.

jueves, 19 de junio de 2008

¿Apartheid político en Viladecavalls?. Sin duda

El apartheid, que significa "separación" en afrikaans, fue un sistema social impuesto por los gobiernos de minoría blanca en Sudáfrica durante el siglo XX. Bajo este sistema los grupos étnicos estaban separados, y a la mayoría no blanca se le negaban numerosos derechos.
El propósito del apartheid era no sólo apartar a los habitantes que no eran blancos de los blancos, sino, además, a los distintos grupos de no blancos entre sí, es decir, hacer extensiva la segregación también a las otras etnias que poblaban la región.
El sistema que se impuso en Sudáfrica se distingue particularmente por la forma sistemática en que fue implementado por el Partido Nacional, que llegó al poder en 1948…
El sistema del apartheid, -una de las expresiones de la aplicación selectiva del fascismo- está siendo imitado y aplicado en Viladecavalls contra el PSC y el resto de partidos en la oposición, -en cuanto a su filosofía y en aquellas aplicaciones posibles- por el actual gobierno de CIU, especialmente por su alcalde Sebastián Homs, desde el inicio del mandato electoral en mayo del 2007.
El recorte de derechos, el escamoteo de las informaciones, el ocultamiento de la verdad, como en el caso del deslizamiento de tierras de la calle Mayor suele ser habitual, otra prueba del intento de borrar del imaginario colectivo la presencia de otras fuerzas políticas divergentes de CIU, pero legitimas y votadas por el pueblo, como el PSC, está en las entregas de abril y junio del boletín municipal que pagamos todos pero sirve solo a CIU.
El alcalde Sebastián Homs en 16 hojas del boletín, se nombra 3 veces en abril y 13 veces en junio; su socio del PVA y primer teniente de alcalde 1 en abril y 1 en junio; el PSC cero veces en abril y cero en junio.
El alcalde Sebastián Homs en 16 hojas del boletín, tiene 5 fotos en abril y 6 fotos en junio; su socio del PVA y primer teniente de alcalde 1 en abril y 1 en junio; el PSC cero veces en abril y cero en junio; las diferencias aumentan en cada número.
De bien seguro no es lo que quiere el pueblo, pero es lo que hay, cada cual saque sus cuentas.

miércoles, 18 de junio de 2008

L’acomiadament per dissidència política d'una treballadora municipal, porta al jutjat a Sebastià Homs, l’alcalde de Viladecavalls

El 12 de juny es va celebrar al jutjat social nº2 de Terrassa, el judici per l’acomiadament el passat 23 de gener de la responsable d’ensenyament de l’Ajuntament de Viladecavalls, Cesca Berenguer.
El judici que ja s’havia ajornat una vegada per la part demandada, va ser conseqüència de la denuncia interposada per la treballadora municipal. A l'acte va quedar suficientment acreditat que Cesca Berenguer va ser acomiadada com a conseqüència de la “vendetta” que l’alcalde Sebastià Homs manté des de el començament del seu mandat contra el PSC i la resta de partits a l’oposició, però curiosament també i encara més agressivament, amb tot l’aparell del seu partit que formava part de l’equip de l’anterior alcalde, Fèlix Farre, del seu mateix color polític.
El sorprenent es que l’acomiadament va ser precedir per indicis de assajament/mobbing laboral, a un lloc de treball d’una administració pública com es l’Ajuntament apartidista per definició; els treballadors tenen de complir curosament amb les seves responsabilitats, però no tenen perquè ser o compartir els idearis polítics dels que, amb funció dels processos electorals, governen a cada moment.

L’acomiadament va ser premeditat i conegut “veu populi”
La cruesa de les pressions rebudes per la treballadora municipal van minar el seu estat d’ànim fins que va derivar amb una baixa laboral d’una certa durada. Durant el temps d’absència es va decidir el seu acomiadament, el qual molt abans del 23 de gener que es va reincorporar al seu lloc, ja hi era anunciat “veu populi” pels membres del nou aparell polític de CIU a la localitat.
L’acomiadament que des de el primer moment es va reconèixer pel mateix alcalde com a improcedent, es va intentar resoldre amb un oferiment de 70.000€, però es van trobar que no va acceptar el càstig, ni els euros, optant per una actitud decidida de reclamar el seu lloc de treball exercit durant mes de 15 anys, sense cap amonestació, queixa o expedient.
Això encara te mes importància quan a més de les tasques d’educació i cultura, portava els Plans d’Ocupació, l’Escola Taller, Gent Gran, el protocol municipal i la secretaria de l’alcalde…

Els partits de l’oposició van criticar l’acomiadament, presentant una proposta de reanimació del lloc de treball
El ple municipal del dijous 31 de gener va tractar la proposta de resolució presentada pel PSC i la resta de Grups a l’oposició, per confirmar en les funcions de la seva plaça a la treballadora municipal Cesca Berenguer i obrir un expedient informatiu per determinar si l’alcalde s’havia ajustat a dret, o s’havia extralimitat en les seves funcions, i la seva actuació podia estar compresa en la tipificació de assajament o mobbing laboral.
Donada la correlació de forces al Consistori, la majoria CIU+PVA es va imposar desestimant l’acord, però l’alcalde va tornar a reconèixer l’improcedencia de l’acomiadament que justifica amb un peregrí dret de poder disposar de persones de la seva confiança. Aquesta concepció impròpia d’un alcalde democràtic es carrega l’estatut dels treballadors i tota la legislació laboral vigent, ja que l’acomiadament i/o discriminació por idees polítiques es una vulneració fins i tot dels drets reconeguts a la Constitució espanyola, i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

El judici espera la sentencia del jutge
L’interès de rodejarse d’un equip afí, “de confiança” com va reiterar insistentment la defensa de l’alcalde, no es pot confondre amb la practica del despotisme i la dictadura. Es pot admetre remodelacións dels organigrames funcionals de l’Ajuntament que facin que l’entorn “de direcció”, sigui més “amable o fiable” per l’equip de govern, però això no comporta l’acomiadament de la gent que abans feia aquestes tasques. Amb les mongetes de la gent no es pot jugar per interessos miserables i mesquins. Això es de mala gent i ma llet, els treballadors de la funció pública no poden ser una mercaderia al servei del partit que governa.
L’Ajuntament de Viladecavalls no pot actuar fora de la llei perquè l’alcalde no vulgui tindré al treball a una persona, això no es seu. Encara s’ha de explicar veritablement les raons d’aquesta “razzia” contra persones del seu propi entorn, que han col·laborat activament al manteniment del poder que CIU encara disposa a nivell municipal, però que a la vegada han sabut també treballar amb clau de servei a la població.
L’advocat “municipal” no va presentar cap prova, ni argumentar raons, la feina se la va fer amb certa manera el ministeri fiscal. les realitats viscudes podem no ser encabides a la legislació, però son molt clares i entenedores; l’acomiadament de la Cesca Berenguer es un acte de prepotència i laminació de disidencies polítiques internes de CIU.
El jutge dirà la seva, perquè malauradament el Comitè d’empresa fins ara ha dit molt poca cosa; s’ha de dir que la por a perdre el treball, a ser acomiadat, a seguir la sort de Cesca Berenguer, es pot entendre però no ho justifica.

martes, 17 de junio de 2008

Can Trias en fiestas, tiempos nuevos y nuevos tiempos

El fin de semana estuvo cargado de celebraciones en Can Trias, se realizaba la Fiesta Mayor del barrio con aires desacostumbrados hasta ahora; este año no había feria y eso es menos ingresos, pero al parecer no se ha notado por las contrataciones realizadas, la más espectacular la de Regina do Santos; sin duda todo eso ha significado un gran esfuerzo personal de la Asociación vecinal merecedor del reconocimiento del vecindario.
La fiesta se ha hecho coincidir con varios eventos que tienen una cierta repercusión en el barrio, por fin la Junta vecinal parece que tiene eco y protagonismo al caminar con la actual mayoría de gobierno municipal; tantos años de desapego, desencuentros y discordias con el Ayuntamiento, sin encontrar la fórmula adecuada, y solo se trataba de bailar el agua a CIU, los de siempre. Algunos deben pensar cuanto tiempo perdido…
Lógicamente cada cosa en su momento, no se trataba de enturbiar la celebración sacando a colación los problemas que la ejecución del IV Cinturón esta comportando, tampoco los resultados de las visitas realizadas de manera poco ortodoxa, a determinados propietarios de viviendas cercanas o lindantes con las obras.
Sin duda la degradación de la plaza del Roc Blanc, en el ajardinamiento, pinturas incívicas de los bancos, no reposición del arbolado, falta de losetas en el escenario.., a tan solo un año de su inauguración pasaría inadvertida para la mayoría de los que, lógicamente, asistían a los actos lúdicos del momento y luego ya no vuelven…
Tampoco se trataba de rebajar el logro de que las calles del barrio, después de casi 25 años de dejadez, dispongan de una nueva capa de rodadura, aunque bien ligera, tanto que se nota; el que los bordillos sean los mismos y en estado inapropiado, o que existan partes del barrio que no se han "beneficiado" tampoco es destacable.
Lo del campo de hierba si que merece mención, la necesidad, el deseo, la oportunidad y el momento se dieron cita. Un campo de hierba artificial es una mejora importante, decisiva para los que hacen uso de ella, para los demás, la inmensa mayoría no tanto. Curioso que no se aborde la falta de condiciones del campo de fútbol en si, como la falta de espacio para tribunas laterales, espacios perimetrales auxiliares.. la ampliación es una necesidad; si se compara con otras necesidades más de primer orden, estas cuestiones pierden su urgencia y parte de su validez, pero se trata de no comparar..
Es lo mismo que en la piscina pendiente, en realidad una pileta de verano que no resuelve la necesidad de Viladecavalls ni del barrio, de un equipamiento de este tipo. Pero el tema es enseñar que se hace algo, como CIU debe pensar que para quienes está dirigido ya vale, y los halagos que tiene se lo confirman, pues ya esta. No se trata de calentarse la cabeza y pelear para tener un equipamiento de piscina cubierta, un servicio completo que genere iniciativas como un Club de Natación, o que permita incorporar esa actividad a los planes escolares, y también reduzca los costes de mantenimiento..
No. La fiesta es la fiesta y las cosas han salido bien, de acuerdo a las previsiones y un pelin de exageración. Afortunadamente la lluvia no molestó exageradamente y por el contrario la Junta de la Asociación pudo estar en la inauguración de la hierba del campo de fútbol, como señalaba en el libreto de fiestas, a cargo del alcalde Sr. Sebastià Homs; también en la colocación de la 1ª piedra de los pisos de la Avda. Barcelona, con la asistencia del equipo de gobierno del Ayuntamiento, que así se precisa en la propaganda; aumque esta vez el resto del Consistorio, que no es gobierno, tenia como corresponde invitación propia por su propia rango, y porque el alcalde, -las cosas como son- las hizo llegar en tiempo y forma.
La presencia de la Junta codeándose con el gobierno municipal es indiscutible, la fuerza de la Asociación ya es otra cosa, y está aparcada desde el tiempo en que sus representantes planteaban poner un contencioso o lo que fuera, a Fomento, movilizando al barrio por el IV Cinturón. Pero eso era mucho antes de estas fiestas.