En Viladecavalls comienza hoy la Fiesta Mayor, en Can Trias los vecinos llevan una semana sin agua, y nadie quiere dar explicaciones, ni admiten queja

No dan explicaciones ni admiten quejas, así de claro. La Mina de aguas de Terrassa, un Consorcio del que forma parte el Ayuntamiento de esa localidad, no da explicaciones del porque los vecinos de Can Trias llevan una semana padeciendo cortes de agua prolongados, y una falta de presión manifiesta. Cogen el teléfono de tanto en tanto, pero ni se disculpan, ni informan, ni admiten quejas o reclamaciones. Menudo servicio de atención al cliente.

Con estas calores la situación a que están sometidos los vecinos y vecinas de Can Trias es inadmisible, de que va este monopolio que cada año sube tarifas, por encima de las que se pagan en Terrassa, pero las mejoras no se dejan ver. Hasta que punto creen que pueden tener a las personas desinformadas y sin agua, ¿acaso el no ser de Terrassa nos sitúa como ciudadanos de segunda clase?.

Y la desvergüenza de perder miles de litros de agua diarios, cuando solo hace un año se exigía un sacrificio brutal a las familias en el ahorro de agua. A que viene esa propaganda machacona de esta empresa, de hacer del consumo del agua un bien sostenible, cuando ellos la dilapidan alegremente.

Y que hace para remediarlo el Ayuntamiento, la señora alcaldesa Regina Parellada y el equipo de Unió, -que rige el gobierno municipal desde que realizaron la movida de la traición a su alcalde convergente hace ahora un año- pues dedicarse a preparar su Fiesta Mayor, porque es eso, ya que no cuentan con actividades descentralizadas que permitan participar de ella a las urbanizaciones, y seguramente preocuparse por realizar sus reservas de vacaciones.
De realizar un seguimiento de las obras que hacen las compañías nunca han comentado nada, por otro lado todos los de Unió que gobiernan bajo las siglas de CIU, no viven en Can Trias.

C’s presentació de la campanya, “Catalunya som tots”, avui al teatre Villarroel de Barcelona

Vaig rebre una invitació personal, no ha estat la primera vegada que davant una invitació d’assistència als actes socials o politics d’entitats o partits utilitzo la meva independència per anar, però si es la primera que ho manifesto. Un excel·lent servei de transport i animada companyia va facilitar el desplaçament, i l’amabilitat de les persones van convertir la matinal amb una trobada de les que eren habituals als ambients politics del començament dels anys 80, però que amb l’uniformisme actual dels partits tradicionals ja no hi son: criteris, opinió, valoracions, discussió, autocrítica, projectes, sentiments, desigs de canvis, pensaments de futur… De fet, l’auditori va estar ple de gent amb molta diversitat, i la presentació de l’acte, sense rebombori, va estar digne i força be.

Una vegada començat, Francesc de Carreras Serra, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una llarga intervenció personal i autocrítica de Ciutadans, que dubto molt que qualsevol altra partit, CIU, PSC, ERC, IC-V, etc. ho fora permetre; amb un silenci total i respectuós va anar desgranant amb una primera part la seva visió de Ciutadans des de el seu començament, i no va estalviar posar amb qüestió el que considerava errors de recorregut. La segona part es va dividir amb valoracions de la situació objectiva de Ciutadans, a l’actual moment polític de Catalunya i Espanya, i la ponderació de la encara mes validesa actual del projecte, que fa quatre anys.

Després es va passar lectura del manifest, i finalment el president de la formació Albert Ribera va realitzar una intervenció posant amb valor, el contingut del manifest, les expectatives que l’actual situació política a Catalunya ofereix al projecte de Ciutadans, i els desigs que animen la seva proposta i compromís.

Menció apart mereix els dos vídeos projectats, el primer amb diverses personalitats del món de la cultura, la política, l’informació, el dret… avalant el manifest de Ciutadans; destacaria l’intervenció de Pablo Castellanos, pel seu contingut, però sobre tot per la seva significació política; Pablo Castellanos per a molts politics llestos d’ara no representa res, però va ser un dels pocs que els anys durs del franquisme van representar l’esperança d’un veritable socialisme amb criteris socials, per a la nova Espanya que començaria acabada la dictadura. Després van passar moltes coses, però Pablo sempre s'ha mantingut amb el sentit autèntic de l’esquerra social i treballadora.

El segon vídeo desitjo que la gent ho conegui, les imatges parlen per si mateixes. La realitat d’una Catalunya amb tot el seu contingut; una critica sense paraules als que hi pensen que Catalunya només potser la seva botigueta.