La agrupación socialista independiente de Viladecavalls, condena los atentados de ETA, y exige al gobierno municipal una declaración de condena

29 de julio, cuatro de la madrugada
Una furgoneta bomba de ETA hizo explosión junto a la casa cuartel de la Guardia Civil en Burgos, entre la calle de Jerez y la avenida de Cantabria, fuentes policiales confirmaron la existencia de hasta 65 heridos, entre ellos varios guardias civiles, dos mujeres embarazadas y seis niños, si bien todos ellos de carácter leve.

La mayoría de los heridos sufrieron el alcance de cristales rotos de estos inmuebles; 49 de ellos fueron trasladados al hospital General Yagüe y posteriormente dados de alta. La banda no avisó de la colocación de la bomba.
El vehículo, que fue aparcado a eso de las 2.00 horas en la parte posterior del cuartel, donde residen los agentes con sus familias, provocó un enorme cráter en el suelo así como cuantiosos daños en el mismo edificio, afectando a sus 14 plantas, de las que las dos primeras quedaron totalmente destrozadas. El vehículo estaría cargado con 80 kilos de explosivo, aunque otras fuentes elevan esta cantidad a 200.
Asimismo, la onda expansiva causó destrozos en varios edificios colindantes, entre ellos las oficinas de la Policía Local y se rompieron algunas canalizaciones de agua. En total, fueron evacuadas 118 personas.

30 de julio, las 13.50 horas
Dos Guardias Civiles han fallecido en la explosión de una bomba-lapa adherida a los bajos de un vehículo con distintivo del Instituto Armado que se ha producido frente al Cuartel de la Benemérita en Calvià, Mallorca. La deflagración ha provocado también varios heridos de gravedad.
Los terroristas activaron con un mando a distancia la bomba lapa colocada en los bajos del vehículo después de que lo dejara un brigada y lo cogieran dos jóvenes agentes con el fin de llevarlo a un garaje para una revisión de mantenimiento; todo hace indicar que los terroristas se encontraban a escasos metros del cuartel de la Guardia Civil vigilando con el fin de hacer explotar el dispositivo en el momento en el que los dos guardias civiles se montaron en el vehículo.
El todoterreno llevaba aparcado desde las 10 de la mañana en el mismo lugar. El vehículo estaba aparcado en la calle frente a un edificio que sirve de sede a la Policía Local, Correos y la Oficina de Denuncias de la Guardia Civil.

Acaso el nuevo gobierno municipal de Viladecavalls, no tiene tiempo para la solidaridad con las victimas, o no quiere comprometerse en condenar los culpables
Cuando se gobierna hay que dar la talla y los que tienen la máxima responsabilidad, como es el caso de la alcaldesa Regina Parellada, no pueden limitarse a realizar horario de oficina, ni a ignorar todo lo que no pase alrededor de los primeros 50 metros de su entorno. Si justo ayer, 29 de julio, olvidaba firmar el decreto de cese del hasta entonces el primer teniente de alcalde, cosa bien cercana, parece natural que sea incapaz de estar al día para saber que por razones de solidaridad democrática, -y también porque Viladecavalls tiene en su haber varias situaciones de carácter público que han motivado la solidaridad de infinidad de pueblos, instituciones y personas- hay que pronunciarse cada vez que hay un atentado a la convivencia, con una condena fuerte y clara. Así lo entiende cualquier demócrata.

La agrupación socialista independiente de Viladecavalls, condena los atentados y expresa su pesar a los familiares de las victimas
Los dos concejales municipales de la agrupación socialista y su Comisión Ejecutiva, condenan enérgicamente los atentados y expresan su pesar a los familiares y amigos de las victimas, a los heridos y sus familiares, y los afectados por las explosiones.
La AGRUPACIÓN SOCIALISTA INDEPENDIENTE DE VILADECAVALLS, llama a la unidad de las fuerzas democráticas para acabar con la violencia y con ETA, y exige del actual gobierno municipal de Unió, un posicionamiento urgente claro y contundente de condena a los recientes atentados.

Michelle Obama, algo mas que la mujer del presidente

Michelle LaVaughn Robinson Obama, abogada, es la primera afroamericana en ser Primera Dama de Estados Unidos; nació el 17 de enero de 1964 en Illinois. Su padre, Fraser Robinson era empleado en una planta de agua, mientras que su madre, Marian Shields Robinson se desempeñaba como secretaria. Entre su ascendencia familiar se encuentra Jim Robinson, un esclavo nacido en Carolina del Sur, donde aún conserva gran parte de su familia.
Michelle Obama nació y se crió en Chicago. Se graduó de la escuela secundaria en 1981. Luego se dedicó a estudiar sociología y Estudios afroamericanos en la Universidad de Princeton, donde en 1985 recibiría honores cum laude ; su tesis de graduación, en Princeton, se denominó "Princeton - Negros educados y la comunidad negra".
En 1988, Michelle se gradúa de Harvard en calidad de abogada. Fue en Harvard donde participó en participaciones políticas, reclamando para que las autoridades universitarias empleasen a profesores miembros de minorías.
Luego de concluir con sus estudios universitarios, retornó a Chicago y comenzó a trabajar en la firma de abogados Sidley Austin mientras, a su vez, trabajaba para el alcalde de Chicago, Richard M. Daley, así como también para la Universidad de Chicago.
Conoció a Barack Obama en la firma de abogados para la cual ambos trabajaban. En 1992 contrajeron matrimonio, y en 1998 nació su primera hija, Malia Ann. Tres años después, en el 2001 nació su segunda y última hija, Natasha.
http://michelleobamawatch.com

El desván de la historia espera a Bush

Aunque es posible que cuente con el perdón de Barack Obama, que ha respondido a las peticiones de investigar a Bush diciendo que su instinto le aconseja "mirar hacia adelante y no hacia atrás", W. Bush parece un personaje condenado para siempre al desván de la historia estadounidense y goza de un rechazo casi unánime en el mundo -quizá se pueden excluir algunos países asiáticos y otros africanos, favorecidos por la ayuda norteamericana a la lucha contra el sida.
El peso de dos guerras inacabadas, si no perdidas, y la peor crisis económica que ha conocido el mundo caen sobre su gestión de una manera tan demoledora que es difícil rebuscar en otros ámbitos de su presidencia los logros que, al menos, atenúen el calificativo de peor presidente de la historia. La página web de la Casa Blanca ha hecho un resumen de los ocho años de Bush en el que intenta destacar lo positivo. Se menciona lo del sida, una reforma educativa conocida como No child left behind que recibió algunos aplausos en su primer año de mandato, pequeños avances en el seguro público de salud y retórica sobre la expansión de la libertad en Irak y Afganistán.
La guerra contra el “terrorismo” ha marcado como ninguna otra circunstancia la gestión del 43º presidente de Estados Unidos. En nombre de esa guerra, para la que, en un principio, contó con un enorme apoyo dentro y fuera del país, esta Administración quebrantó los principios de la Constitución de tal manera que todavía hace sonrojar a sus propios compatriotas. Los episodios de la prisión de Abu Ghraib, Guantánamo, las cárceles secretas de la CIA, las escuchas sin protección judicial, las torturas... ponen trágicamente el sello sobre esta presidencia.

Bush ha conseguido sumarle al deshonor la incompetencia
Incompetencia o negligencia son términos que nos remiten inmediatamente al manejo de la tragedia del Katrina, donde el crédito que le quedaba al presidente se hundió junto a los casi 2.000 norteamericanos muertos.
Pero su más importante y polémica decisión como gobernante, la guerra de Irak, es el mejor y más completo ejemplo de la gestión de Bush. Al error inicial sobre la inexistencia de armas de destrucción masiva (aceptando la palabra de Bush de que todas las agencias de espionaje del mundo creían, como él, que Sadam Husein las escondía), se sumó una calamitosa cadena de decisiones tácticas equivocadas, desde la disolución del Ejército iraquí hasta el cálculo sobre el número de tropas, que convirtieron Irak en un infierno en el que murieron decenas de miles de civiles iraquíes y más de 4.200 soldados norteamericanos.
El desastre militar de Irak no era más que la consecuencia de la división y la falta de liderazgo dentro de la propia Administración en Washington. Superado por una situación a la que intentó ponerle énfasis patriótico pero que nunca supo gobernar, Bush cedió de hecho el poder a Dick Cheney, quien se convirtió en el vicepresidente más influyente de la historia, y fue incapaz de imponer su autoridad en los enfrentamientos continuos entre las principales figuras del Gabinete. Donald Rumsfeld, secretario de Defensa durante seis años, siempre ignoró a Colin Powell y Condoleezza Rice, los dos secretarios de Estado, y construyó por su cuenta un centro de poder ideológico en el Pentágono con Douglas Feith y Paul Wolfowitz, que irritó y marginó a los militares. Mientras, el principal asesor de Bush, Karl Rove, aumentaba su poder en la sombra y convertía la presidencia en una fortaleza ante el acoso del Congreso y de los medios de comunicación.

Mucha fachada pero poco valor, además de una vida de complejos
Para ser el matón que a veces decían, aceptó con mucha diplomacia las exigencias de China y de Rusia en numerosas circunstancias. Y para ser el bastión antiterrorista de que presume, se ha ido dejando a Irán más cerca de poseer capacidad nuclear. Sus principios liberales no fueron impedimento tampoco para utilizar los recursos del Estado en el rescate del sistema financiero, a fin de contener una crisis económica que acabó por arruinar del todo su legado.
George Bush nunca se manifestó con espontaneidad. No era el escogido por su padre para extender la saga familiar de presidentes ni renunció a la vida frívola de un niño rico hasta que se le encendieron las luces de alarma por el exceso de alcohol. Después consiguió ser en Tejas un político cálido y cercano que despertaba simpatías entre el ciudadano común. Esa imagen quedó rápidamente borrada en la Casa Blanca, a la que llegó con mal pie gracias a una decisión del Supremo para desempatar unas elecciones en las que Al Gore se impuso en el cómputo global de votos, aunque perdió por unos pocos el decisivo Estado de Florida; cuando mañana Bush aborde el Marine One para emprender rumbo a Crawford, la imagen más cercana será la de Richard Nixon agitando la mano en aquel famoso adiós en medio del bochorno general.

EL PSC de Viladecavalls proposa que la piscina municipal de Can Trias, s’anomene Sarai Gascon

Els socialistes entre altres propostes a plantejar al Ple municipal d'avui 27 de novembre, proposen que la recient inaugurada piscina d’estiu de Can Trias porti el nom de Sarai Gascon, veina de Ca Trias i nedadora paraolimpica del Club natació Terrassa.
El portaveu del PSC assenyala que la proposta pot arribar a tenir el consens del Consistori, per la qual cosa no cal posar de manifest els mèrits de Sarai Gascon, ja que des de de l’Ajuntament fins a l’Institut del poble, li han fets reconeixements merescuts que s’ha guanyat amb la seva constància i el seu esforç.
A la seva proposta, els socialistes exposan que el nom de Sarai Gascón és molt oportú vista la seva especialitat esportiva, i representa un reconeixement a la projecció esportiva de Viladecavalls; tambe cal tenir en compte que el proper 3 de desembre és celebra el dia Internacional de les persones amb discapacitat, -Sarai Gascon pateix una amputación en el seu avantbraç esquerre- segon l’acord de l'Assemblea General dels Nacions Unides. Aquesta diada és una presa de consciència i de mesures orientades a la millora de la situació de les persones amb discapacitats i a la consecució de la igualtat d'oportunitats.
El portaveu socialista Francisco Garcia és optimista amb el resultat, la proposta és presenta amb el consentiment de Sarai Gascón i la seva família, -una de les condicions de IC-V i ERC per donarli suport- i no dubta del vot de CIU i PVA , a mes de contar amb els bons auspicis del Club Natació Terrassa, la Federació d'esports amb discapacitat fisica (FEDDF) i el Comitè Paraolimpic (CPE).
La execució de l’acord podria coincidir amb l’apertura de la piscina a l’estiu del proper any.

A Viladecavalls mes que les festes de San Martí, s’han celebrat les festes del Menjar

El divendres 7 de novembre van començar amb la inauguració de l’exposició dels 25 anys de la Llar d’Infants municipal de Can Trias. No massa assistència. Cal dir també que en realitat la Llar d’Infants, segons els vells de Can Trias porta més anys dels 25, però només s’han tingut en compte els “oficials”; els anys que la Llar d’Infants va existir per l’interès i la força del veïnat organitzat, -no com ara- es veu que no cal recordatori. Com sempre la historia la escriuen els vencedors.

Al final del "discurset" de l’alcalde lloant el seus esforços, sucs, galetes i xocolata.
Una mica més tard de la visita a Can Trias, va tocar la inauguració de l’exposició dels 25 anys de la Llar d’Infants municipal de Viladecavalls Centre, Barromina. Menys gent encara que a Can Trias.
Al final del "discurset" de l’alcalde, copia del realitzat a Can Trias, sucs, galetes i xocolata.
Inaugurades les exposicions tocava la presentació del Pla Local d’Habitatge. Encara menys gent que a les exposicions, però al final de la presentació, els discursos, la propaganda partidista de l’alcalde i els seus companys de govern, “un tente en pie” generós, per la qualitat i la quantitat: cava i charcuteria, a més de dues tipus de pernil. La gent va quedar mes satisfeta del menjar que de la presentació.

El dissabte ja va començar al mati amb un esmorzar per a tota la gent gran del municipi, -calia estar empadronat- tota la gent de l’equip de govern, els assessor i els carrers de confiança, i la que els volien. CIU confraternitzant amb la gent gran i treballant "el cassette convergent"; a l’horitzó, les eleccions municipals. Els únics que no poden estar son els regidors dels partits que no governen, amb el argument peregrí de que “farien política”. Ostres.
També es va realitzar una caminada popular d’una durada aproximada de 4 hores. Al final el refrigeri de rigor.
A la tarda al Centre Cívic de Can Trias es realitzava la IX exposició de bolets, una activitat bonica i curiosa, a la qual la gent pot porta els seus bolets, i els experts fan la tria.
A Viladecavalls Centre, a la carpa instal·lada al carrer de les Orenetes, es feien activitats per nens i nenes, la més espectacular l’actuació de “Un parell de nassos” grup d’animació infantil.
El Berenar de pa amb xocolata, -xocolata que alguna gent deia que era pitjor que el servit a les exposicions del dia anterior- va reunir un bon plegat de mainada.
A la nit la cita a la carpa municipal, ja portava el títol de “Sopar de germanor” on cadascú es portava el que volia menjar, això amenitzat amb la orquestra “La Principal de La Bisbal”.
S’ha de ressenyar que al pati de l’escola Rosella, es va realitzar una “Festa Jove” del Consell de Joves, que començava a les 23 hores. Aquí no va menjar ningú.

Al diumenge van continuar el menjar, un “Dinar Popular” amb escudella, carn d’olla, mandonguilles amb sípia, -la sípia amagada- coques, fruit secs i vi dolç. 10 euros el menú, la música d’orquestra amb ball, el plat, taules i cadires.
Alguna gent s’ha queixat del preu. Veritablement s’ha pujat molt amb relació al cost de l’any anterior. Es “popular” mes popular que cobrar 15€ si. Però si es la festa de Sant Martí i l’Ajuntament tira de carpa amb cost milionari, i amb orquestres de renom, dons el preu de l’any passat fora estat be. Així també es podia aproximar a la llegenda de Sant Martí, de ajudar als pobres, i suavitzar la voracitat financera manifestada a la aprovació de les ordenances fiscal de 2009.
Fins al final de les festes el menjar va ser el protagonista. Després de la “Missa solemne de Sant Martí” ahir mateix, amb la participació del Cor Sant Martí i el prevere de Montserrat, cava i dolços, -de nevera- sense que el programa digues, qui convidava.
La pista la van donar l’alcalde i la seva tropa, que van actuar d’amfitrions, no pagaven els, com sempre el cost per l’Ajuntament, el pressupost, els veïns...

¡Hallowey, vigilia del día de todos los Santos.., que lo llamen como quieran; si se quiere siempre hay un buen momento para compartir!

Salir a la calle era toda una aventura, no por los disfraces de Hallowey, ni lo más tradicional las representaciones de don Juan Tenorio, -casi inexistentes en todas partes- en el erial de la cultura urbana. Tampoco por el respeto que imponían las capas, y los espadachines de ocasión bajo el reflejo de las luces tenues de las ensortijadas esquinas…

Caía el agua a chorros en Viladecavalls, desde primeras horas de la tarde del viernes 31 de octubre. En Viladecavalls y buena parte de Catalunya. En el barrio de La Planassa estaba prevista una cena y una fiesta y muchos se preguntaban que pasaría?.
El tiempo no se despejó pero si las dudas, cuando poco a poco se fue llenando de personas el local de la Asociación de Vecinos, ellos por su parte habían habilitado una especie de campamento a cubierto para preparar una excelente y apetitosa carne a la cazadora, en la inmensa paellera que disponen.
No se amilanaron y en pleno temporal, el grupo de cocineros de “plantilla” en la entidad y los “pinches” voluntarios ,demostraron una vez más que la mayoría de las cosas pueden realizarse con voluntad y sacrificio, para ofrecer a sus convecinos unas horas lúdicas de fraternidad, alegría y buen humor, mientras fuera la lluvia apretaba…,pero afuera.

Buen aperitivo, excelente carne, panellets, boniatos,castañas, vino, cava, cafés y copa, por una aportación módica, que prueba que lo importante en la entidad, es compartir. Son un buen ejemplo de buenas prácticas, desde hace años, y eso en estos tiempos es aún más meritorio.
La lluvia no dejó de tintinear sobre los frágiles chambaos de uralita, en los lugares donde la ciudad pierde su nombre; los fantasmas, Don Juan y Doña Inés debían sentirse molestos en sus aposentos forzados, pero en La Planassa con el caraoke, los asistentes se encontraban inmunes a la fuerza desatada de los elementos…

Un año mas y con numerosa asistencia, se celebra el Aplec de Sant Miquel de Toudell de Viladecavalls

La explanada de la ermita de Sant Miquel de Toudell, en el barrio de Can Mir de Viladecavalls, albergó la semana pasada el tradicional Aplec, con una concurrida asistencia de personas muchas de las cuales recorrieron el camino a pie desde la plaza de la Iglesia de la localidad.

Una hora de caminata que permitiría visualizar los entornos forestales de Viladecavalls, algunos aún con refrescante belleza y otros, -como es el caso de las naves industriales sobre la carretera B-120, llamadas del “Soriano” y otras actuaciones urbanísticas- muestran el grado de descontrol permitido por el gobierno municipal, y los efectos de la especulación de terrenos.

Una excelente jornada con misa, coca y mistela, paella, animación infantil, sardanas, buen rollo y la constitución de la Asociación Amics de Sant Miquel
La misa a la entrada de la ermita que resultó muy participativa con los cantos de los asistentes, dio paso a una jornada donde destacó la buena relación y la excelente climatología, que facilitó la realización de los actos.
Desde la coca con mistela, excelente, hasta las super paellas, las entretenidas animaciones infantiles, o el baile de sardanas, todo fue satisfactorio. En el curso de la jornada se constituyó la Asociación Amics de Sant Miquel.

A Viladecavalls els socialistes avançen, ara també amb les joventuts

Desprès de varis intents des de fa uns 5 anys, el projecte de constitució de les Joventuts Socialistes de Viladecavalls va arrancar aproximadament al més d’abril, de manera definitiva , i va culminar el darrer dissabte, amb l’acte de constitució formal, als baixos de la biblioteca.
L’acte realitzat pels joves del nucli impulsor, i les Joventuts Socialistes de Catalunya, va tenir el suport de l’Agrupació local i la Federació Vallés Oest del PSC, amb la presencia dels respectius primers secretaris, Pere Navarro i Francisco García, que juntament amb els representants comarcals i nacionals de les JSC, amb el recent nomenat 1er secretari local, Manel Martínez, van dirigir unes paraules a la concorreguda assistència.

La JSC una eina del socialisme, posat a l'abast dels joves de Viladecavalls
La constitució de l’agrupació local de les Joventuts socialistes de Viladecavalls no es només una fita important amb el seu projecte d’implantació al territori. Pels socialistes de Viladecavalls i el PSC en concret, la nova organització juvenil es una eina del socialisme essencial per treballar amb els joves de Viladecavalls. Les JSC son la primera organització juvenil amb presencia a la localitat, això dona moltes expectatives i facilita les oportunitats, però també es un repte.
Les organitzacions polítiques d’esquerres, encara mes les socialistes, tenen la seva raó d’existència amb la necessitat de proposar i treballar polítiques per resoldre els problemes de la població dels divers sectors socials, del conjunt de la ciutadania…

La Festa de la Rosa a Gavà, l’univers socialista a Catalunya

Un any mes el PSC de Viladecavalls, ha participat de la XIX edició de la Festa de la Rosa, diada de germanor del socialisme català. Aquesta vegada la assistència ha sigut amb mes gent que mai, dintre de la modèstia d’una petita agrupació.
El temps, a la Pineda de Gavà ha acompanyat, i s’ha pogut gaudir d'una jornada de convivència amb els companys i amics d'arreu del país..

L’alcalde de Viladecavalls no forma part de la visita institucional a Tolosa

Una delegació de 10 municipis encapçalada per l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, visitarà els propers dilluns i dimarts la ciutat de Tolosa. La visita s’emmarca en les relacions que mantenen ambdues ciutats i en el marc de la consolidació de l’eix de l’E-9, la via europea que uneix Terrassa i Toulouse. La delegació està formada per alcaldes i representants de municipis de l’eix de l’E-9, els portaveus dels grups municipals de l’Ajuntament de Terrassa, tècnics municipals i representants de diferents entitats i empreses de la ciutat.

Els municipis representats a la delegació, a més de Terrassa, són : Barcelona; Manresa; Navarcles; Puigcerdà; Sant Cugat del Vallès; Sant Quirze del Vallès; Sant Llorenç; Savall; Ullastrell i Vacarisses.

Viladecavalls no forma part de la delegació
Ni Viladecavalls està representada a la delegació, ni l’alcalde Sebastià Homs hi serà present, tot i que la localitat es veïna de Terrassa, i al mig del camí Terrassa, Vacarisses, Manresa, etc, l’anomena’t eix de l’E-9. Aquestes absències que es venen donant als volta’ns dels afers que tenen a veure amb la projecció comú dels municipis de l’entorn de Terrassa, son mostres de la poca implicació del govern local que no creu a les potencialitats que ofereixen aquestes accions.
L’Ajuntament de Terrassa ha donat un impuls decisiu a les relacions entre els municipis de l’eix de l’E-9, la via europea que enllaça Barcelona amb París passant per Terrassa i Tolosa. El passat mes de maig, representants de 28 d’aquests municipis es van reunir a Terrassa per a posar en comú estratègies per a potenciar aquest eix i van aprovar la Declaració de Terrassa, un document que recull l’aspiració d’aquests municipis d’accelerar la modernització i potenciació de l’eix viari per tal que esdevingui una alternativa real a l’AP-7 i, d’aquesta manera, un veritable canal de comunicació de persones, bens i idees entre Catalunya i Europa.
Llàstima que els actuals governants de Viladecavalls, el seu alcalde Sebastià Homs pensi d’altra manera, perjudicant al nostre poble.

Nova edició ampliada del vídeo de la Festa Major de La Planassa

S'ha penjat a You Tube una ampliació del vídeo realitzat al seu dia, al qual es recull divers moments de les activitats del cap de setmana de festa, que abans no sortien , aportades per l’entitat veïnal.

Igualment es recull una entrevista amb el president de l’associació, a la qual realitza una valoració de les seves activitats.

L’alcalde de Viladecavalls, Sebastià Homs, rebutja posar el nom del seu antecessor al carreç, Fèlix Farré, a la primera piscina municipal

La nova piscina, la primera municipal a Viladecavalls situada al barri de Can Trias, no portarà el nom de l’anterior alcalde Fèlix Farré també membre de CIU, ja que Sebastià Homs l’actual alcalde, va rebutjat la proposta que li van fer els socialistes.
El PSC va registrar el 4 de setembre a l’Ajuntament juntament amb altres instàncies, la proposta, però cap de les sol·licituds van ser ateses, ni amb contesta fins ara. El PSC va deixar de banda cap interès partidista ja que la sol·licitud a l’alcalde era l’adopció de l’acord en nom de tot el Consistori.
Com ja es habitual al comportament de l’alcalde, no va tenir la deferència, ni el detall de comentar la proposta amb el portaveu socialista, però si va realitzar declaracions a la premsa amb les manides ximpleries de sempre, incapaç de donar una resposta coherent i seriosa per justificar la seva negativa.

Sebastià Homs considera que proposar el nom de Fèlix Farré, “no es constructiu, no va enlloc, vol crispar l’ambient i lo millor es obviarla”
El tarannà d’aquestes declaracions ja posa de manifest el que cal esperar d’aquest alcalde, que no sap guardar les seves aversions personals, fins i tot amb els seus companys de partit, bona prova d’això va estar el tractament a Jordi Salvador, -el regidor convergent que va tenir de ma dreta- la secretaria d’alcaldia que va despatxar, el seu home de confiança a la brigada durant anys…
Ningú pot negar que Fèlix Farré ha sigut una figura de màxima rellevància al municipi i té suficients mèrits acreditats perquè tothom els reconegui, les excuses de Sebastià Homs dient que “este tipo de medidas se suelen poner en práctica cuando la persona en cuestión ha fallecido” el ridiculitzen i menyspreen l’institució amb evident mal gust.
La seva funció correcta fora el comentar la proposta amb el Consistori, i tractarla. A cap lloc s’ha escrit que les persones s’han de morir perquè els seus conciutadans el reconeguin els seus mèrits. Això es la visió d’una burgesia tronada i carrinclona, que no pot suportar els valors de altres persones més que quant son morts, i no els molesten.

La decisió d’honorar des de l’Ajuntament als ciutadans només la té el Consistori
Cal remarcar la desvergonyia de l’actual alcalde demanant al seu antecessor, Fèlix Farré, si volia que la piscina portes el seu nom. Es clar que no va acceptar. Cap persona seriosa i formal ho acceptaria d’aquesta manera.
La capacitat d’honorar des de l’Ajuntament als ciutadans de Viladecavalls la té el Consistori, ningú més. Si s’acorda meritar un ciutadà del municipi, es perquè els representants del poble, elegits democràticament asi ho estimen. Es l’únic criteri vàlid.
Els socialistes ja deien que el reconeixement a Fèlix Farré no devia ni podia quedar silenciat per interessos mesquins i partidistes, això sembla que finalment s’ha imposat. Curiosament el dia 12 de setembre una foto al diari Terrassa, -la proposta es va plantejar el dia 4- venia a voler dia el contrari, sense massa convicció.
Al terreny de la correcció Fèlix Farré es un mestre del qual sembla que tots vàrem aprendre alguna cosa, menys el seu company Sebastià Homs. Quan alegre i mentider diu a la premsa, que el portaveu del PSC li manifestava rancor al 2007, s’hauria d’examinar prèviament dels seus prejudicis i la seva aprensió, reduiria la seva rancúnia als altres i veuria que els suposats rancors dels altres, eren producte de la seva imaginació.

Els socialistes de Viladecavalls i l'Onze de Setembre

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) a Viladecavalls, amb motiu de la celebració de l´Onze de Setembre d´enguany, vol manifestar el següent:

-El nostre reconeixement i homenatge a totes les persones, i especialment als catalans i a les catalanes, que van treballar per a la recuperació de les llibertats democràtiques i als que van patir persecució per les seves idees i pel seu patriotisme.

-El nostre compromís amb totes les persones que viuen i treballen a Catalunya, especialment las de Viladecavalls, i la nostra voluntat de seguir avançant millorant la societat, per que sigui més lliure i més segura, més pròspera i més justa, en la que prevalgui la justícia social i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d'Espanya, d'Europa i del món.

La Festa Major de Can Corbera de 2008

Va començar el divendres a la nit amb la lectura del Prego per part del president de l’ONG Vida i Pau , que va incidir als valors socials de les comunitats, la necessitat d’unió i la utilització, a vegades inadequada del sentit d’aquesta frase.

La festa va continuar amb un sopar, actuacions i ball posterior.
El dissabte la pluja va incidir al punt que es van suspendre activitats, però el diumenge es va continuar amb més alegria i empenta, per la gran quantitat de persones que van participar als actes, especialment a la paella del mig dia, on es va repartir 250 racions.
Al divendres va semblar que els dos grups polítics majoritaris a Viladecavalls, el PSC i CIU es van posar d’acord per estar presents als actes, donada la forta presencia de persones vinculades als esmentats partits, entre altres els regidors del PSC, la majoria de regidors de CIU i fins i tot l’alcalde.

El saldo de la festa, segons la apreciació dels assistents, va resultar francament positiu i l’organització va funcionar prou be. Cal destacar l’innovador disseny del llibret de la festa, realitzat per professionals de Viladecavalls, concretament l’impremta Arcas.

Festa a La Planassa i a Sant Miquel de Guanteres

El divendres van començar les celebracions de les festes dels barris de La Planassa i Sant Miquel de Guanteres, en el cas de Sant Miquel de Guanteres, l'Associació de Veïns s'ha refet i torna a estar operativa amb un seguit d’activitats de la festa: cercavila, discoteca mòbil, gimcana de bicicletes, un vermut popular, espectacles d’animació infantil, barbacoa popular i la música de l'orquestra Salamandra.

A la Planassa la “paellada popular” va omplir l’espai recentment remodelat de l’equipament

A les vuit del vespre del divendres van començar amb el ball dels seus gegants i el pregó de Festa Major.
El sopar de germanor i la nit de ball amb el grup de Country van concloure aquesta primera jornada a la que van assistir, a títol personal, els dos regidors del PSC de la localitat.
El dissabte es van realitzar diverses activitats pels nens i nenes al llarg de tot el dia, un concurs de truites al migdia i un campionat de petanca per parelles, i una exposició d’obres d’artesania realitzades per les dones de l’entitat. A la nit, ball amb la música de l'orquestra Forunn.
El diumenge va ser el dia on els veïns i els “polítics” van participar mes àmpliament, regidors i ex-regidors de CIU, PSC i ER hi eren presents a la 'paellada popular' al migdia que va omplir l’espai recentment remodelat de l’equipament.
Pastis, cafès i Karaoque van arrodonir unes activitats que amb clau de barri van mostrar novament, l’excel·lent grau d’enteniment i organització de l’entitat.

San Sebastián siempre…

Se puede estar por placer, por turismo, por negocios, por trabajo.., te acoge igual con el largo brazo de su ría y la bahía de la Concha, que ofrece la mirada al mar y alarga al caminante por el paseo inmenso del rompeolas..
San Sebastián ofrece espacios diversos y distintos, lecturas e interpretaciones diferentes de su realidad simple y compleja, salpicada en detalles señoriales, capitalinos y bohemios. Todas coexisten, unas se entrelazan otras van en paralelo.
Lo oficial no deja de ser real, y lo real es mucho, fluye a borbotones, pero no cuenta con el boletín oficial ni el libro de los decretos, así que se asoma en lo que le dejan, y en lo que prefiere…
Menos acentuada, si se quiere, San Sebastián vive el dilema de la sociedad vasca, que quema energías a diario para mantenerse en un pulso permanente entre ciudadanos, que les perjudica a todos.
El discurso de la calle es poderoso pero se pierde en los interminables senderos de la prevención, los equívocos, los rechazos y las renuncias. No tienen necesariamente razón quienes representan las instituciones, a sabiendas que en buena parte se aguantan, vacías de contenido y continentes, reflejo de inercias de la representación del poder.
La ciudad puede con todo, lo carga, lo sobrelleva y en ocasiones lo luce con atractivo especial.

Viladecavalls, una de las muchas delegaciones presentes en el XI congreso del PSC

El delegado local Francisco García, ha participado durante el fin de semana en las resoluciones aprobadas por el Congreso, entre las que se encuentra la petición de una reforma federal de la Constitución Española que dé voz propia a Cataluña ante las instituciones y los organismos europeos; la resolución cita la Conferencia de Presidentes autonómicos, la "regulación de las conferencias sectoriales" y la participación de las CCAA en las instituciones de la Unión Europea, pero siempre a través de la representación del Gobierno español.

El Congreso del PSC ha elegido también a Isidre Molas, un veterano militante, como nuevo presidente del partido relevando así a Pasqual Maragall, que dejó el cargo y el partido hace dos años cuando quedó descabalgado como cartel electoral del PSC en las autonómicas.

Catalanidad y centralidad política
Con relación a Catalunya el Congreso declara: "afirmamos nuestra realidad nacional", lo que significa un "compromiso cotidiano con la lengua y la cultura catalanas", que es "plenamente compatible con el respeto a la lengua castellana que forma parte" del patrimonio cultural de Cataluña. En la declaración, se reitera que "la lucha por el socialismo y la libertad nacional de Cataluña son objetivos inseparables" del proyecto político del PSC, desde una vocación "internacionalista y solidaria con todos los pueblos del mundo".
EL Congreso del PSC sitúa a esta formación política en el centro derecha, con relación al reciente Congreso del PSOE el cual refrendó un giro a la izquierda de las políticas socialistas de los próximos años; las diferencias más evidentes se encuentran en la aplicación de la laicidad en las políticas Institucionales.

Algunas fechas siempre nos recuerdan cosas

El 19 de julio de 1936 comenzaba la Guerra Civil Española. Un golpe militar, inscripto bajo el avance del fascismo en Europa, tolerado por las democracias occidentales, que prefirieron “dejar actuar a Franco” que aceptar la existencia de una España “Roja”. Una acción brutal, contra un gobierno legítimamente electo y un pueblo, sin los recursos suficientes para enfrentarlo con éxito.

Pero el 19 de julio daba comienzo también un proceso revolucionario que muchos historiadores consideran la revolución social más profunda de los últimos siglos. Una revolución que no estaría dirigida por la KOMINTERN (IC- Internacional Comunista),

La revolución surgida en 1936, con todas las limitaciones impuestas, fue la única revolución exclusivamente obrera que conoce la historia, a pesar que otras se hayan apoyado en el proletariado. Esta transformación social, fue llevada adelante en forma espontánea por los obreros sin la iniciativa específica de sus organizaciones. Fue una revolución plasmada por la base obrera de la sociedad, por la “masa obrera”, elemento que la caracteriza especialmente, y no por una minoría audaz y vanguardista que la representara.
Esta situación revolucionaria no era novedad. Importantes movimientos insurreccionales (1909-1917-1934), protagonizados principalmente por los trabajadores y los campesinos, ya habían irrumpido con fuerza en la vida nacional.

19 de julio del 1936 en Barcelona
A las cuatro y cuarto de la madrugada se subleva el grueso de la guarnición de Barcelona, como lo hicieran el día anterior las tropas en Marruecos, plazas de la Península y las Islas Canarias. Los insurrectos intentan tomar los puntos estratégicos de la ciudad, pero fracasarán por la resistencia de elementos civiles, pertenecientes en su mayoría a los sindicatos CNT-FAI, -cuyo Comité de Defensa hace sonar las sirenas de todas las fábricas de Barcelona llamando a sus afiliados a empuñar las armas- la Policía de Asalto y la Guardia Civil, leales a los gobiernos de la Generalitat y de la República.

Barcelona 19 de julio de 2008, XI Congreso del PSC
2º día del XI Congreso del PSC, con la asistencia 1.324 delegados. Este Congreso reafirma 30 años de partido. El 1er secretario, José Montilla, ha remarcado que el partido es fuerte, amplio y abierto, pero que tiene que mejorar mas la capacidad de representación, de relación y de movilización social, para interpretar permanentemente la realidad social, las ambiciones y las expectativas de los ciudadanos.
El PSC plantea en este Congreso una reforma del Estado más federal que la del propio PSOE, pero en los asuntos religiosos es mucho más cauto, menos atrevido. En el reciente Congreso del PSOE, se aprobaron resoluciones a favor de retirar la simbología religiosa del espacio público y de los actos oficiales, ( si bien se rechazó revisar los acuerdos entre el Estado español y la Santa Sede, como pedían algunas de las enmiendas que se debatieron) y se abogó por impulsar desde el Gobierno central una ley de plazos sobre el aborto y abordar para más adelante el debate sobre la eutanasia, dos aspectos que cuentan con la firme oposición de la jerarquía católica.
En la ponencia oficial que se está debatiendo en este congreso, se plantea una ambiciosa reforma del Estado en el sentido federal --con cambios en el Senado y la descentralización del poder judicial--, pero en los asuntos religiosos sólo se habla directamente de laicidad en lo relativo a la educación, aunque se han presentado enmiendas partidarias de avanzar hacia el laicismo.

L’alcalde de Viladecavalls aprova al Consell Comarcal el 1er. Pla estratègic de infrastructures a la Comarca, a esquenes del Consistori

L’acord es produïa ahir al Consell d’alcaldes, on entre altres propostes es va aprovar “L’informe sobre les infrastructures i la seva planificació a la Comarca” que segons les informacions de premsa, recull les reivindicacions del territori.

Amb el seu comportament autàrquic i autoritari, l’alcalde aprova la proposta a esquenes del Consistori ja que no s’ha informar de l’existència ni el contingut d’aquest Pla, tot i que el mateix s’anat elaborant des de l’octubre del proppassat any.
El conjunt de propostes d’aquest Pla serà traslladat a la Generalitat, patronals, cameres de comerç i sindicats, perquè es tingui en compta als divers instruments de planificació com l’anteprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona. A les demandes es recull la millora de la connexió del IV Cinturó ,(ara Ronda Vallés) als municipis del seu recorregut, concretament a les Aymerigues de Terrassa, una estació de l’AVE a la Comarca, i la creació d’una nova connexió ferroviària Vallés-Barcelona mitjançant el túnel de Horta.

Uns busquen el consens tractant amb tothom, i altres com Sebstiá Homs ho rebutgen
L’acord de l’alcalde al Pla estratègic Comarcal realitzat a esquenes del Consistori, comporta amb clau local mes gravetat que l’utilització dictatorial de l’alcaldia, davant dels interessos comuns del poble; ja fa tres setmanes que els socialistes li van demanar una Comissió Informativa monogràfica per tractar conjuntament l’avantprojecte del Pla Territorial de Barcelona. Sense resposta.
La petició registrada per instància volia treballar com a Consistori una postura comuna, davant la forta incidència al territori en general, i les possibles afectacions per Viladecavalls. Sembla mentida que el govern de CIU no doni resposta, (sense tenir en compta la Llei de procediment administratiu) i pel contrari prengui acords sense coneixement del Consistori que puguin condicionar els interessos de la Vila.
La petició de millora del traçat del IV Cinturó a l’altura de les Aymerigues de Terrassa, colindant amb Can Pepet de Viladecavalls, es en realitat una entrada/sortida que no va ser contemplada al projecte, però que Terrassa veu com necessària i poc a poc va anant fent realitat.
Això demostra que els canvis i les aportacions al projecte si son possibles, si se sap treballar, si es plantegen seriosament i pacientment; per molts anys que Sebastià Homs estigui a l’alcaldia de Viladecavalls, mai es podrà treure de sobra que no va ser capaç de negociar cap reivindicació alternativa al No cobriment de l’espai del IV Cinturó a Can Trias, des de la B-120 fins a les vies de RENFE.

Festa Major de Viladecavalls

Encara s’està realitzant però ja es poden fer algunes reflexions al voltant de la festa, la programació i els criteris del govern local abans que, la nota de premsa d’alcaldia, decreti que ha sigut la mes participativa.., la més concorreguda..., la més plena d’actes.., la més de la més; l’oficialisme no necessita padrins...

El primer que s’ha de dir es que cal rebutjar l'argument-excusa del govern local per justificar davant de qualsevol critica; dir que la definició i programació depèn o ha sigut realitzada per una Comissió d’entitats, es una mentida a mitges. Les pitjors. Aquesta Comissió es incomplerta, no massa representativa, amb poc marge de maniobra i menys de decisió.., i amb qualsevol cas la responsabilitat dels actes i la festa es de l’Ajuntament, que posa els cales.

Aquest any es nota que el pressupost te la caixa buida. Cap novetat, una festa que hauria de ser de tots només es d’una minoria, una festa d’anar per casa, però de CIU. No pas del conjunt de la població:
-No s’ha fet cap acte fora de la plaça de la Masia de Can Turu, la petita entrada de l’església, -amb pretensions de plaça- i el pregó davant de l’Ajuntament, que realitzat per la gent de les llar d’Infants va ser el més emotiu, proper i participatiu dels actes de la festa major d’enguany.
-La qualitat, quantitat i organització d’alguns àpats, -ben presents a la programació ja que forma part de l’estratègia de CIU de omplir barreges- ha baixat ostensiblement, especialment el “Aperitiu popular de Festa Major"
Es va realitzat a la porta de l’església i a continuació de la “missa solemne de Festa Major”, lligant la celebració seglar de la festa, amb la litúrgia de l’església. Mala cosa. Podia semblar un premi per la gent que va assistir però la mala organització, -ni va estat preparat al seu moment, ni la beguda era fresca- la va convertir en un càstig.
-Poca propaganda i ornamentació als carrers de sempre, carrer Major, Antoni Soler i del Baix, amb uns nous llençols ridículs pel tamany i amb un gust horrorós. Es veu que l’escut del poble ja no omple el pit de l’alcalde potser perquè “ja no s’apassiona” tant per Viladecavalls al viure fora del poble.
La resta de carrers i barris sense noticies que es feia la festa. Cap cartell. Altres anys era “imprescindible” ¿aquest any no s´ha fet concurs?. El mercadal era un bon lloc informatiu. La gent de Can Trias davant l’indiferencia municipal creu que la seva festa va ser la realitzada per Terrassa la setmana passada. ¿Potser es fomenta l’idea de la segregació del barri?.
-L’austeritat de la programació es contradiu amb l’ostentositat d’algunes coses, com el fet de que tots els càrrecs de confiança de CIU, i son uns quants, disposaven d’un pins nou de trinca, que els distingia de la resta de la gent, igual que els regidors, però de plata; només que alguns regidors no ho tenen perquè s’ha perdut amb els anys, i al començament de la legislatura l’alcalde els va estalviar.
-La contractació del grup musical Els Pets” com plat fort es altra mostra,del sectarisme de CIU, ja que l’actuació va dirigida a un sector de població i públic determinat i minoritari, no es un “acte per tots els públics” i no fomenta la cohesió territorial ni social; potser que el fet que gent d’altres municipis, afins cultural i musicalment pugui assistir i es vegi gent, sigui suficient per alguns; els que estimen de veritat Viladecavalls amb la seva gent com es, amb les seves realitats, no volen això, la festa ha de ser de tota la població, no dels cascs urbà, els actes han de reflectir les realitats del poble. Així es participarà.
-L’epílogue es de mal gust. Com cada any aquest dilluns al mig dia es celebra la “Diada de Germanor per a la Gent Gran”, les entrades son exclusives per majors de 60 anys jubilats i empadronats a la localitat. Ningú més pot anar perquè diuen que l’acte no es per fer política, això ho fam any rera any. Ningú mes, menys l’alcalde i la seva comitiva de regidors, parelles, càrrecs de confiança i amics.
Els regidors socialistes no hi son dintre d’aquesta llista i no volen la cadira i l’àpat perquè ningú digui que s’aprofiten, però el vergonyós del assumpte es que CIU no te cap mirament ni escrúpol , en anar, imposar la seva presencia i pagar amb els diners del municipi.
A la gent que pregunta perquè els regidors del PSC no hi son, sals hauria de dir la veritat. CIU utilitza el menjar per fer la seva propaganda i “treballar als avis” i amb els socialistes no el podrien fer. Per això no les deixen estar presents.