El divendres 7 de novembre van començar amb la inauguració de l’exposició dels 25 anys de la Llar d’Infants municipal de Can Trias. No massa assistència. Cal dir també que en realitat la Llar d’Infants, segons els vells de Can Trias porta més anys dels 25, però només s’han tingut en compte els “oficials”; els anys que la Llar d’Infants va existir per l’interès i la força del veïnat organitzat, -no com ara- es veu que no cal recordatori. Com sempre la historia la escriuen els vencedors.Al final del "discurset" de l’alcalde lloant el seus esforços, sucs, galetes i xocolata.
Una mica més tard de la visita a Can Trias, va tocar la inauguració de l’exposició dels 25 anys de la Llar d’Infants municipal de Viladecavalls Centre, Barromina. Menys gent encara que a Can Trias.
Al final del "discurset" de l’alcalde, copia del realitzat a Can Trias, sucs, galetes i xocolata.
Inaugurades les exposicions tocava la presentació del Pla Local d’Habitatge. Encara menys gent que a les exposicions, però al final de la presentació, els discursos, la propaganda partidista de l’alcalde i els seus companys de govern, “un tente en pie” generós, per la qualitat i la quantitat: cava i charcuteria, a més de dues tipus de pernil. La gent va quedar mes satisfeta del menjar que de la presentació.
Una mica més tard de la visita a Can Trias, va tocar la inauguració de l’exposició dels 25 anys de la Llar d’Infants municipal de Viladecavalls Centre, Barromina. Menys gent encara que a Can Trias.
Al final del "discurset" de l’alcalde, copia del realitzat a Can Trias, sucs, galetes i xocolata.
Inaugurades les exposicions tocava la presentació del Pla Local d’Habitatge. Encara menys gent que a les exposicions, però al final de la presentació, els discursos, la propaganda partidista de l’alcalde i els seus companys de govern, “un tente en pie” generós, per la qualitat i la quantitat: cava i charcuteria, a més de dues tipus de pernil. La gent va quedar mes satisfeta del menjar que de la presentació.
El dissabte ja va començar al mati amb un esmorzar per a tota la gent gran del municipi, -calia estar empadronat- tota la gent de l’equip de govern, els assessor i els carrers de confiança, i la que els volien. CIU confraternitzant amb la gent gran i treballant "el cassette convergent"; a l’horitzó, les eleccions municipals. Els únics que no poden estar son els regidors dels partits que no governen, amb el argument peregrí de que “farien política”. Ostres.
També es va realitzar una caminada popular d’una durada aproximada de 4 hores. Al final el refrigeri de rigor.
A la tarda al Centre Cívic de Can Trias es realitzava la IX exposició de bolets, una activitat bonica i curiosa, a la qual la gent pot porta els seus bolets, i els experts fan la tria.
A Viladecavalls Centre, a la carpa instal·lada al carrer de les Orenetes, es feien activitats per nens i nenes, la més espectacular l’actuació de “Un parell de nassos” grup d’animació infantil.
El Berenar de pa amb xocolata, -xocolata que alguna gent deia que era pitjor que el servit a les exposicions del dia anterior- va reunir un bon plegat de mainada.
A la nit la cita a la carpa municipal, ja portava el títol de “Sopar de germanor” on cadascú es portava el que volia menjar, això amenitzat amb la orquestra “La Principal de La Bisbal”.
S’ha de ressenyar que al pati de l’escola Rosella, es va realitzar una “Festa Jove” del Consell de Joves, que començava a les 23 hores. Aquí no va menjar ningú.
Al diumenge van continuar el menjar, un “Dinar Popular” amb escudella, carn d’olla, mandonguilles amb sípia, -la sípia amagada- coques, fruit secs i vi dolç. 10 euros el menú, la música d’orquestra amb ball, el plat, taules i cadires.
Alguna gent s’ha queixat del preu. Veritablement s’ha pujat molt amb relació al cost de l’any anterior. Es “popular” mes popular que cobrar 15€ si. Però si es la festa de Sant Martí i l’Ajuntament tira de carpa amb cost milionari, i amb orquestres de renom, dons el preu de l’any passat fora estat be. Així també es podia aproximar a la llegenda de Sant Martí, de ajudar als pobres, i suavitzar la voracitat financera manifestada a la aprovació de les ordenances fiscal de 2009.
Fins al final de les festes el menjar va ser el protagonista. Després de la “Missa solemne de Sant Martí” ahir mateix, amb la participació del Cor Sant Martí i el prevere de Montserrat, cava i dolços, -de nevera- sense que el programa digues, qui convidava.
La pista la van donar l’alcalde i la seva tropa, que van actuar d’amfitrions, no pagaven els, com sempre el cost per l’Ajuntament, el pressupost, els veïns...
