A Salou el PSC manté pacte amb CIU, donen rodes de premsa, i tracten junts els mateix assumptes, això a Viladecavalls es pecat, manda collons…

Les executives del PSC, CDC, UDC i RDS es reuneixen per valorar el pacte de govern municipal, el canvi d´alcaldia i el futur del pacte.
El primer secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Francisco Rubio; la presidenta de Convergència Democràtica de Catalunya a Salou (CDC), Carme Orts; el president d´Unió Democràtica de Catalunya a Salou (UDC), Germán Merino; i el secretari de Renovació Democràtica de Salou (RDS), Paco Gaya, us convoquen a una roda informativa que tindrà lloc el pròxim dimarts, dia 17 de març, a les 11:00 hores, en la què faran un resum dels diversos temes que està previst que s´abordin el mateix dimarts a la tarda, a la reunió conjunta de totes les executives dels partits que formen part del Govern municipal de Salou.

Una reunió en la què es preveu que hi assisteixin una cinquantena de persones, integrants de les executives de tots els partits esmentats. Dita reunió se celebrarà a la Sala Costa Daurada del Centre Cívic de Salou i s´iniciarà a les 19.30 hores.
L´ordre d´intervenció serà el següent:
- Antonio Banyeres, cap de llista del PSC de Salou; Pablo Otal, cap de llista de RDS i Salvador Pellicé, cap de llista de CiU: faran una valoració del pacte de govern.
- Francisco Rubio, primer secretari del PSC de Salou; Carme Orts, presidenta de CDC; Germán Merino, president d´UDC i Paco Gaya, secretari de RDS: parlaran sobre les perspectives de futur del pacte.
- Zacarias Henar, secretari d´Educació del PSC; Martina Fourrier (CiU) i José Marcos (RDS): parlaran sobre el canvi d´alcaldia.
- Rosa Pasquina, adjunta a la secretaria de Política Social i Salut (PSC); Marc Montagut (CiU) i Ferran Martí (RDS): parlaran sobre els entrebancs a la gestió política i la situació econòmica amb què es va trobar l´Ajuntament a l´inici de la legislatura.

Al final de les intervencions hi haurà un torn obert de paraules. Per acabar, se servirà un petit pica-pica al vestíbul de la Sala Costa Daurada. Esperem poder comptar amb la vostra assistència. La reunió serà oberta als mitjans de comunicació.

Los socialistas pueden pactar en Euzkadi con el PP, pero en Viladecavalls no se puede pactar con CIU, manda huevos...

La Web del PSOE, reproduce una entrevista a Zapatero, realizada por “El correo Digital” en el que se recogen las claves socialistas para la interpretación del actual momento en Euzkadi. “José Luis Rodríguez Zapatero está convencido de que el próximo lehendakari será Patxi López (...) insiste en que será el candidato del PSE el que tome la decisión final sobre los pactos”.

Pregunta: ¿Pero la decisión final sobre cómo pactar tras las elecciones estará en manos del PSE?

Respuesta: Sin duda. Y contará con mi apoyo.


Presión en el PSOE para pactar con el PP
“El diariomontañes.es” en un articulo con el titular “Presión en el PSOE para pactar con el PP” dice, “En la legislatura pasada nadie lo planteó; al comienzo de esta pocas y tímidas voces lo pedían; tras las elecciones vascas y gallegas, las opiniones en el PSOE a favor de sellar un gran pacto con el PP han adquirido un peso apreciable entre diputados y presidentes autonómicos. La estabilidad parlamentaria y las respuestas a la crisis son los dos grandes argumentos que esgrimen los socialistas partidarios de esta tesis.., Euskadi es el banco de ensayo de la primera alianza de socialistas y populares en una autonomía. Una experiencia que, según dirigentes del PSOE, puede ser «la palanca» para hacer lo propio en Madrid. Si el acuerdo es posible para desalojar al PNV del Gobierno vasco, sostienen los defensores del pacto, por qué no se va a poder fraguar en el Congreso (...) Los ciudadanos, además, no comprenden que PSOE y PP anden a la greña por sus intereses particulares ante tamaña depresión".

Primer encuentro entre el PSE y el PP
El periódico gratuito "20 minutos.Barcelona" publica: "El PSE y el PP han mantenido contactos desde la noche electoral, pero su primera reunión fue el pasado día 12 de marzo.
Tras la cita, ambos partidos manifestaron su satisfacción. El PP se mostró convencido
de que hay bases para abrir una nueva etapa en Euzkadi. El PSE explicó que han acordado continuar negociando.

El trato del PSC a su gente en Viladecavalls, que priorizo su pueblo antes que a su ejecutiva comarcal, genera debate entre los partidos de Terrassa

El conflicto entre la agrupación del PSC de Viladecavalls y la ejecutiva Comarcal, -quizás mas concretamente de algunos de sus miembros más influyentes- ha puesto de manifiesto aspectos poco edificantes en el comportamiento de los partidos políticos a la hora de tratar situaciones de desacuerdo mediante mecanismos de democracia interna; una vez mas se ha aplicado la tradicional “manu militari” propia de las épocas del dogmatismo marxista, las purgas de Stalin, y la ejecución sin apelación posible de las ordenes emanadas de la Komintern.


Parece impropio de estos tiempos, donde el desapego al compromiso tiene carta de normalidad, y donde las instituciones pugnan diariamente por establecer políticas ciudadanas de valores cívicos, que un partido como el PSC que gobierna en una gran parte de Catalunya y la Generalitat, de muestras relevantes de actuaciones poco edificantes, cuando no teñidas de absolutismo y “el ordeno y mando”.


En cada casa hay un traje, puede que sea el motivo del porque un tema tan candente como él si los partidos han de servir a la ciudadanía, o servirse de ella, no genere más reacciones que las ajustadas al entorno donde se suscita la cuestión; sin embargo parece que hay excepciones, o bien que se amplio el debate, como demuestra el articulo aparecido en el digital Terrassa.net, de un partido politico de Terrassa, el único que hasta el momento se ha pronunciado abiertamente.

Eva La Yerbabuena

La bailaora, nacida en Alemania y crecida en Granada, lleva diez años al frente de su compañía y presentando espectáculos distintos. Ahora puede decirse que está en la cumbre de su arte. Y tamaña seguridad le ha llevado a idear e interpretar un montaje evolutivo del género, con variados efectos escénicos y una serie de apliques que entran y salen del escenario para apoyar los cambios argumentales. Lo que supone que estamos ante un espectáculo flamenco de los más teatralizados de los últimos tiempos, y en el que los dos primeros cuadros están basados en la danza contemporánea para seguidamente ofrecer dos coreografías nuevas, y sumamente originales, sobre la taranta y la milonga, que dejan patente la capacidad creativa de La Yerbabuena.

Los socialistas de Viladecavalls informan sobre el conflicto con la Comarcal de Terrassa

La todavía Comisión Ejecutiva de la Agrupación del PSC de Viladecavalls, reunida en sesión extraordinaria para resolver sobre los acontecimientos que afectan al conjunto de la militancia local, -desde el decreto de la alcaldía de Viladecavalls, de 9 de febrero, en el que CIU rompía el pacto de gobierno que mantenía con el PVA, cesando al primer teniente de alcalde- estima necesario informar a la militancia del PSC, a los órganos del partido, y a la opinión pública lo siguiente:

-Nuestra Agrupación es pequeña en número de afiliados/militantes, pero igual o mayor a las existentes en otras poblaciones vecinas, con igual o superior numero de habitantes, y resiste la comparación con las ciudades grandes de la Comarca de Terrassa, de acuerdo al cálculo de proporcionalidad.

-Desde el relanzamiento de la Agrupación en el año 1999, el esfuerzo de sus miembros ha sido recompensado por la población, situándonos en la primera fuerza política del municipio en las elecciones generales y europeas, y la segunda en las autonómicas y las municipales, con tendencia al alza en votos y en porcentaje.
En la oposición con tres concejales, en las municipales de 2007 perdimos 150 votos quedando reducido a dos concejales el Grupo municipal; en igual proporción la pérdida de votos afecto en Viladecavalls al resto de fuerzas políticas de la izquierda, (ERC, ICV) y también al PSC en la Comarca de Terrassa, en localidades como San Cugat, o Matadepera, con pérdidas de concejales...

-La Agrupación del PSC de Viladecavalls, pese a desenvolverse siempre con medios muy precarios, sin local social y sin ayuda logística, económica, o presencial, -que han recibido otras agrupaciones- ha mantenido siempre con dignidad y orgullo, su pertenencia a la familia socialista, defendiendo la política general del partido y cumpliendo con el pacto federativo.

-Queremos significar que la relación con CIU y el pacto suscrito está exclusivamente centrado en el ámbito de Viladecavalls, y las reuniones y negociación han sido realizadas siempre por tres miembros de la ejecutiva mas el primer secretario. Inmediatamente después de cada una de ellas se ha informado al resto de la ejecutiva.
Admitimos poder habernos equivocado o tener errores en la forma, no en la diagnosis ni en la solución. Estamos dispuestos a explicar cuantas veces haga falta, y donde sea preciso, los beneficios que reporta al pueblo este pacto: gobernación política y social estable hasta el fin al del mandato con una mayoría amplia para gobernar en positivo, eliminación de la crispación política situando el desencuentro entre partidos en la normal discrepancia democrática, gestión de gobierno mas trasparente, mas protagonismo social y político a entidades y partidos, unidad política y social ante la crisis económica, políticas de saneamiento y austeridad en la economía municipal, planificación y priorización de las necesidades en equipamientos…

-Es verdad que hemos puesto por encima de cualquier otra consideración de partido los intereses del pueblo, la propuesta del pacto con CIU fue tratada en la asamblea de la Agrupación, -informada de la importancia de la decisión- y la aprobación fue mayoritaria, salvo una abstención; pese a que algunos cargos de la ejecutiva comarcal piensen que nuestra Agrupación no pinta nada, nosotros como socialistas y de acuerdo a la estructura federal del PSC (PSC-PSOE), pensamos que en nuestro ámbito local lo es todo.
Sin prescindir de las orientaciones y aportaciones del resto del PSC, los socialistas que vivimos en Viladecavalls, que militamos en este municipio y sabemos de sus carencias y necesidades, creemos razonable considerar que somos los más calificados para saber que le conviene; las decisiones que afectan directamente a Viladecavalls han sido hasta ahora, siempre tomadas directamente desde Viladecavalls, por lógica, criterio federal y principio de subsidiariedad. ¿Por qué este cambio?.
No se entiende ni se explica esta negativa rotunda por parte de la secretaria de organización y primera secretaria de la Ejecutiva de la Federación del Vallés Oest, a pactar con CIU, cuando en Catalunya existen otros casos iguales al de Viladecavalls que están demostrando su viabilidad.

-Lamentamos que pese a tener una media general de 10 años de antigüedad, la militancia de la Agrupación se ha tenido que enterar, -lo mismo que la Comisión Ejecutiva y Grupo municipal- por los medios de prensa de decisiones que afectan su continuidad, y declaraciones que cuestionan su honestidad, su dignidad y sus convicciones. Eso es impropio de un comportamiento socialista. El secretario de organización de la Comisión Ejecutiva de la Comarcal, Josep Ballart, nos ofende con este proceder cruel y mezquino, y ofende también a nuestros familiares, amigos y electorado, que nos está manifestando su comprensión y apoyo.

-Denunciamos abierta y públicamente, las contradicciones entre las cartas enviadas a los militantes, concejales y secretario municipal, y las declaraciones del secretario de organización de la Comisión Ejecutiva comarcal, Josep Ballart, con las del viceprimer secretario y portavoz del PSC, Miquel Iceta.
La disolución de la Agrupación del PSC de Viladecavalls no puede llevarse a cabo, mientras que los órganos internos competentes del partido,-Consejo de Federación, Consejo Nacional del PSC y la Comisión de Garantías) no ratifiquen las decisiones tomadas a priori por la Comisión Ejecutiva de la Federación del Vallés Oest y la Comisión Ejecutiva Nacional del PSC; otra cosa es mentir, y no respetar la democracia interna del partido, vulnerando los derechos de los militantes mediante la imposición de hechos consumados.

-El tramo de la carta del secretario de organización de la Comisión Ejecutiva comarcal, Josep Ballart, dirigida a los militantes de la Agrupación, donde se explicita que si no se es “parte implicada” pueden continuar su militancia después de personarse en el local del PSC comarcal, se parece sospechosamente al bando decretado por Franco, -recién acabada la guerra civil- en el que se aseguraba que los “rojos” que no tuvieran las manos manchadas no tenían nada que temer, previo paso por la sede de la Falange local y sus tribunales de depuración; los mismos que enviaron a la cárcel y al paredón a miles de honestos ciudadanos, por mantenerse fieles a los ideales de la República.

-Independientemente de las actuaciones que la Comisión Ejecutiva de la Federación del Vallés Oest realice, la Agrupación de Viladecavalls y su Comisión Ejecutiva nos sentimos socialistas, honestos y de izquierdas; reivindicamos nuestra pertenencia al PSC, (PSC-PSOE), a la espera de la resolución de los órganos competentes, o a las decisiones que sobre su futuro decida en su momento, la Asamblea de la Agrupación.

La Comisión Ejecutiva de la Agrupación local del PSC de Viladecavalls, a cinco de marzo del dos mil nueve.

La vila de Cabestany s'aplega per retornar a Ángel Prieto el valuós llegat del seu pare perdut a l'estació de Perpinyà anant cap a l'exili

«He rebut en aquest infern la teva carta que ha estat per a mi tornar a la vida; aquí la meva situació és desesperada, com la de tothom. Ho he perdut tot, no puc ni canviar-me de roba interior, però he rebut d'Espanya una maleta amb coses teves. Si surto aviat te l'enviaré ràpidament...»
Ahir al Centre Cultural de Cabestany, Ángel Prieto amb veu serena i emoció continguda llegia un fragment de la carta que el seu pare, el pintor Miguel Prieto (Almodóvar del Campo 1907-Mèxic 1956), va escriure a la seva mare, Angelita Ruiz, des del camp de concentració de Sant Cebrià, on estava tancat. I el nombrós públic que omplia la sala es va emocionar encara més, perquè va comprendre que aquella era precisament la maleta que el ferroviari i sindicalista Adrien Grau s'havia trobat, un dia del mes de maig del 1939, a l'estació de Perpinyà i havia guardat a casa seva després d'intentar localitzar, infructuosament el seu propietari. Ahir, finalment, la restitució va ser possible: Germaine Grau, filla d'Adrien Grau i de Germaine Ambert, un matrimoni que va desplegar una solidaritat molt activa amb els refugiats republicans, va fer entrega de la maleta a Ángel Prieto, fill de Miguel Prieto, prestigiós artista compromès amb la causa republicana, i d'Angelita Ruiz, amb conviccions igualment sòlides –va col·laborar en l'evacuació de 150 nens mentre l'exèrcit franquista metrallava el camí cap a la frontera–. La feliç abraçada de tots dos il·lustra segurament el significat profund que la tinent d'alcalde de Cabestany, Núria Arabia, va remarcar en el seu parlament: «Una vegada més, la solidaritat d'uns i la generositat d'altres ens demostra que és possible recuperar el fil trencat de la memòria.» Germaine Grau, a qui l'alcalde Jean Vila va distingir amb la medalla de ciutadana d'honor de Cabestany es va mostrar especialment satisfeta per haver pogut complir l'encàrrec dels seus pares després de setanta anys: «Ho he viscut com un deute; ara sé que ells serien tan feliços com ho sóc jo.»


Per la seva banda, Ángel Prieto, després d'expressar el seu agraïment a tothom que ha contribuït a fer possible la recuperació del llegat del seu pare, va voler remarcar per què bona part de la família s'ha desplaçat amb tanta celeritat des de Mèxic i des d'Itàlia on resideixen: «Els fills dels exiliats tenim poques oportunitats d'explicar el compromís adquirit a través dels nostres pares per la llibertat del poble espanyol.» I ho va fer tot repassant la biografia de Miguel Prieto mitjançant la documentació recuperada: la seva participació en les Misiones Pedagógicas i en la companyia La Barraca de Federico García Lorca; les seves actuacions al front amb el guinyol La Tarumba i altres imatges inèdites; el viatge a Moscou tot representant la República al Festival de Teatre Soviètic, amb Miguel Hernández (en la foto, assegut), Francisco Martínez Allende, Casal Chapí, Gloria Álvarez Santullano i Cipriano Rivas Cherif; els cartells de propaganda i la il·lustració d'obres de teatre i de farses de guinyol, entre altres peces.

Catalunya té en l'actualitat mes de 7 milions d'habitants, però per a alguns, sol són necessaris 10.000 per a decidir el seu futur

Alguns continguts del nou pacte de govern a Viladecavalls

L’acord de govern a Viladecavalls, de CIU i PSC, ha provocat multitud d’intervencions de “suposats ciutadans” a la red digital, mitjans i blocs, i paral·lelament l’actuació del secretariat permanent de la Comarcal del PSC del Vallés Oest, -fins al punt d’iniciar expedients i avencar-se a les decisions del Consell de Federació, Consell Nacional del PSC i Comissió de Garanties- anunciant la dissolució de l’Agrupació del PSC de Viladecavalls.

El cert es que les critiques manifestades pels contraris al pacte, que ha prioritzat les necessitats de la població pel damunt del PSC, -que encara no ha donat les raons de la seva postura- es manifesten amb relació a l’estètica de l’acord i no als continguts.


Acords que definiexen el pacte

1. El present Pacte de Govern té la voluntat de refermar i assumir amb normalitat totes aquelles transformacions esdevingudes a la Vila i seguir avançant cap el progrés, la modernització, la millora dels barris i dels serveis municipals, la construcció d’habitatge i la proximitat de l’administració a les persones, és a dir, tots aquells aspectes que repercuteixin immediatamet i positivament en la quotidianitat.

2. El pacte és un conjunt de projectes polítics a partir dels programes de les dues formacions, potenciant el valor afegit que suposa la suma dels esforços de CIU i PSC, compromesos a treballar en equip sobre la base del consens, supeditant els interessos de partit als interessos del poble amb projectes comuns per Viladecavalls, en la pluralitat i en el manteniment dels espais polítics de cadascú.

3. L'acord es fonamenta a partir dels valors essencials de la democràcia, en el respecte a les legítimes diferències i, així mateix, en el respecte als principis de lleialtat, solidaritat, corresponsabilitat amb les decisions que col•legiadament adopti el govern des de qualsevol dels seus òrgans; compromís i transparència per explicar i defensar-les, tant davant dels ciutadans com en el sí de les respectives formacions polítiques; participació, transversalitat, eficiència i eficàcia, per executar els projectes i accions que el govern acordi en cada moment; la participació, la vocació de servei a les persones i entitats, la igualtat d’oportunitats i la promoció del treball per a la millora del benestar i la qualitat de vida de totes les persones de la Vila.

4. El pacte de govern CIU-PSC, esdevé un compromís amb el poble, per això seran públics els acords als quals s’arriba per tal de formar govern, i els seus representants seran portaveus de l’Ajuntament, visualitzant l’acord de les dues forces politiques a tots i cadascú dels esdeveniments de la gestió, la governació i els actes públics.

5. Les dues formacions polítiques coincideixen que l’acció del govern municipal s’ha de centrar en:

-El foment de les polítiques de cohesió social i la convivència, i, donada l’amplitud de la crisi econòmica, molt especialment totes aquelles relacionades amb el benestar social, l’educació i l’ocupació.

-La inversió en polítiques de millora de l’espai públic, equipaments i el medi ambient.

-El foment de l’equilibri territorial i el desenvolupament econòmic del municipi.

El eixos prioritaris, pel nou govern, són:

-Urbanisme i habitatge.

-Serveis socials.

-Transport, mobilitat i aparcaments.

-Cultura.

-Esports.

-Ensenyament

-Joventut

-Participació i comunicació.

-Promoció econòmica.

-Sanitat i Salut pública.

-Seguretat pública i protecció civil.

-Cooperació. Cultura de la pau.

-Sostenibilitat.

-Dona

-Gent gran

-Administració local.

-Nova ciutadania.

6. Coincideixen que s’han de planificar les accions i els projectes a desenvolupar en cada un dels eixos estratègics esmentats, prenent com a base les aportacions programàtiques de cada partit, per l’actuació municipal 2009-2011.

7. L’acord de govern de CIU i PSC, té la voluntat de consolidar una nova etapa política a Viladecavalls basada en el diàleg i el respecte a tothom, que prioritzi en l’acció del govern les preocupacions i aspiracions majoritàries de la ciutadania, enfortint la relació entre els seus governants i les persones. Una nova etapa on les forces polítiques sotasignants es comprometen, a vetllar perquè les relacions institucionals i polítiques amb la resta de grups municipals es desenvolupin amb correcció i respecte mutu.

8. L'Equip de Govern mantindrà una estreta comunicació interna que faciliti el

treball en equip. A tal efecte es fixaran reunions amb la presència de tots els regidors on es debatran tots els temes per tal de planificar objectius i coordinar actuacions.

9. Dins del marc del model de gestió i organigrama directiu definit, a l’Ajuntament de Viladecavalls els regidors del nou govern municipal disposaran dels mitjans tècnics i humans necessaris per recolzar la gestió de les seves responsabilitats i poder desenvolupar la seva tasca amb garanties.

10. Els grups polítics signants del pacte tindran llibertat de vot en el moment de plantejar aspectes generals, a nivell nacional, estatal o mundial, i podran expressar públicament els seus arguments sense que això tingui que perjudicar l’acord de govern.

11. Per la confecció dels pressupostos anuals de la Corporació, es farà una reunió especifica entre les dues formacions per tal d’establir criteris generals,

atenent a les prioritats establertes.

12. Som conscients que hi haurà decisions importants on serà difícil arribar a un acord global que satisfaci les parts. L’objectiu serà consensuar aquestes decisions mitjançant els àmbits i les reunions que calguin.

A Viladecavalls, el pacte de govern PSC-CIU ja es operatiu

Avui s’ha publicat el decret d’alcaldia 2009/117 que dona operativitat al nou cartipàs municipal, producte del pacte dels socialistes i els convergents a Viladecavalls:

Nou cartipàs

Sebastià Homs i Padrisa
Alcaldia
Comunicació
Obres i Serveis
Governació
Participació ciutadana (compartida amb Francisco Garcia i Cano)
Urbanisme (compartida amb Francisco Garcia i Cano)

Francisco García i Cano
Primer Tinent d’Alcalde
Habitatge
Participació ciutadana (compartida amb Sebastià Homs i Padrisa)
Urbanisme (compartida amb Sebastià Homs i Padrisa)

Regina Parellada i Canals
Segona Tinent d’Alcalde
Ensenyament
Cultura

Jose Valero i Hernández
Tercer Tinent d’Alcalde
Esports

Antoni Raso i Serrano
Quart Tinent d’Alcalde
Hisenda
Promoció econòmica
Noves tecnologies

Conchi Martínez i Carrero
Cinquena Tinent d’Alcalde
Cooperació
Solidaritat
Cultura de pau

Esperança Peralta i Yáñez
Benestar social
Dona
Sanitat
Joventut

Santi Griera i Gusi
Medi Ambient
Turisme

Pacte de govern del PSC i CiU, a Viladecavalls

El divendres 27 de Febrer de 2009, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Viladecavalls, va tenir lloc l'acte de formalització del pacte del nou govern integrat per les formacions polítiques de CiU i PSC a la localitat.
La signatura, realitzada per part del PSC pel seu primer secretari, el president de l’agrupació i el secretari de política municipal, i per la part de CIU, el seu cap de llista i portaveu, el president d’Unió i el president de CDC, finalitzava un procés de negociació, el qual s’havia aprovat prèviament per las bases de les dues formacions politiques locals; al cas dels socialistes per la seva executiva i per assemblea de l’agrupació.
La polèmica va acompanyar l’acte, ja que per part socialista, l’executiva comarcal va mostrar la seva disconformitat amb el pacte, que des de la vesant local es va estimar com necessari; la col·lisió d’interessos, els de partit defensats pel secretari d’organització i primer secretari de l’executiva de la Comarcal, -encara desconeguts- i els que defensa l’executiva del PSC de Viladecavalls, l’agrupació, executiva i regidors: pacte com una eina necessària per acabar amb l’inestabilitat política, eliminar o reduir el nivell de conflictivitat al Consistori, fer front a la crisis econòmica, i començar una nova etapa a la política local, des de la suma d’esforços politics i socials de les dues formacions majoritàries.


La negació del pacte per la Comarcal no s’acompanya mes que de raons de partit, que tampoc es fan públiques
Abans i després del pacte, les critiques dels partits a l’oposició ERC, ICV i PVA, i la seva gent , s’ha anat engrescant a la mesura que veuen l’horitzó sense perspectives; d’altra banda l’equip format pel secretari d’organització i primer secretari de la Comarcal del PSC, va arrastrar a les seves tesis, a l’executiva Comarcal, demanant recolzament a la comissió executiva del partit; el portaveu de l’executiva del PSC, Miquel Iceta, va declarar a començaments de setmana que el pacte "no compta ni amb el suport de l'executiva de la federació del Vallès ni amb el de la comissió executiva del partit", també anunciava la dissolució de l’agrupació i el trasllat del tema a la comissió de garanties del partit, per expedientar als dos regidors socialistes locals.
Els socialistes locals mantenen fins ara la voluntat de pertinença al PSC, tot i que les accions dels òrgans comarcal i nacional no han estat comunicades, i es mitjançant la premsa que s’estan assabentant. Aquesta opacitat impròpia al funcionament d’un partit democràtic esta donant peu a tota mena de hipòtesis; sense dubtes es molt rellevant que d’una banda es digui que l’agrupació esta dissolta, i d’altra es vulgui posar als regidors a la comissió de garanties i obrir expedient.
Els regidors son membres de l’agrupació, si aquesta està dissolta i axó suposa que per la comarcal i nacional s’acabat el PSC de Viladecavalls, també s’ha d’incloure als dos regidors; si es dissolt a l’agrupació però com s’ha dit, els regidors si queden al PSC fins que la comissió de garanties es pronuncia, (expedientar, expulsar, etc) per acatar les decisions de l’assemblea de l’agrupació, seria lògic que aquesta tingues el mateix tractament que els regidors...
Els socialistes locals, el que demanen es serietat i democràcia al seu partit, i que òrgans com el Comarcal no utilitzin el llenguatge ofensiu i barroer que posen de manifest les informacions de premsa; amb aquet sentit les declaracions d’Iceta son un exemple de com s’ha d’informar.
El PSC de Viladecavalls espera que les decisions que afecten al seu futur siguin preses per tots els òrgans normatius corresponents, i tenir possibilitat de explicar les seves raons per signar i mantenir el pacte amb CIU. Les decisions preses amb passió, jugant amb la complicitat de les afinitats de certs mitjans, però sense l’aval dels òrgans corresponents, o sense donar coneixement formal amb resolucions amb paper signat, ni tenen credibilitat, ni suposen la fi de la crisis, ni ajuden a resoldre l’embolic d’aquesta situació.

Pepe Rubianes

Aquest migdia s'ha fet el funeral per l'actor i director teatral Pepe Rubianes, mort ahir d'un càncer de pulmó. El funeral s'ha celebrat en intimitat, per desig de la família. Pel tanatori hi han passat amics i companys de professió, que han recordat la seva llibertat. A Rubianes, nascut a Vilagarcía de Arousa (Galícia) el 1947 (vídeo), li van diagnosticar un càncer l'abril passat. Aleshores va anunciar que deixava temporalment l'escenari.

José Rubianes Alegret, més conegut per Pepe Rubianes, va néixer a Vilagarcía de Arousa (Galícia) el 2 de setembre del 1947, però de ben petit va anar a viure a Barcelona. Artísticament, s'havia especialitzat en mim, monòleg i comèdia, i sempre s'havia destacat per la ironia, un àcid sentit de l'humor i una incontenible xerrameca, farcida de paraulotes.

Estudiant dret a la Universitat de Barcelona va començar a familiaritzar-se amb els escenaris vinculats a grups de teatre universitari. Més endavant, a partir del 1977, va treballar professionalment en obres de Dagoll Dagom ('No hablaré en clase' i 'Antaviana') i els Joglars ('Operación Ubú').


L'any 1981 va emprendre el seu camí en solitari amb l'estrena de l'espectacle 'Pay-Pay', que va representar durant tres anys. El 1984 va estrenar la seva segona obra, 'Ño'. Tres anys més tard va estrenar 'Sin palabras' i el 1988 'En resumidas cuentas...', antologia dels millors moments dels seus tres primers espectacles. Amb l'estrena de 'Scumm!' (1992) es va consolidar com un dels monologuistes més reconeguts. A més, durant la dècada del 1990 va començar a col·laborar amb mitjans de comunicació, i això li va atorgar una gran popularitat. El 1995 va estrenar a Barcelona l'espectacle 'Rubianes: 15 años', que va aplegar els millors fragments dels seus espectacles en solitari des del 1980. El 1997 va estrenar 'Rubianes, solamente', l'espectacle de l'actor amb més èxit, que va representar fins el 2006. Aquell mateix any, aprofitant que se celebrava el setantè aniversari de Federico García Lorca, va estrenar l'espectacle 'Lorca eran todos'.


El gener del 2008 va presentar el seu últim espectacle, 'La sonrisa etíope', que va interpretar fins a l'abril, quan li van diagnosticar un càncer de pulmó. Va cancel·lar immediatament les funcions previstes del Club Capitol i la ronda de més de seixanta actuacions que havia de fer l'estiu passat.

Tot i haver anul·lat les actuacions de la seva última obra, Rubianes va participar en el muntatge musical de l'obra del Tricicle 'Monty Python's Spamalot' amagat darrere la veu en off de Déu. Rubianes va enregistrar el juliol de l'any passat les seves intervencions en l'obra, que encara es representa al Teatre Victòria de Barcelona.

Primer manual de buenas prácticas para los “periodistas de fuentes”

El Colegio de Periodistas de Catalunya ha presentado esta semana el manual “Criteris de Bones Practiques Professionals”, elaborado por la Comisión de Gabinetes de Comunicación del CPC. En la presentación ha participado la directora de TV3, Mónica Terribas; la presidenta de la Comisión de Gabinetes de Comunicación, Pilar Casanova; i el decano del Colegio, Josep Carles Rius.
Después de años de pedirlo, los periodistas que trabajan en gabinetes de comunicación estrenan nombre -periodistas de fuentes- y reconocimiento por parte de la profesión.
Los Criterios de Buenas Prácticas Profesionales definen y regulan el ejercicio de la profesión y las relaciones entre los periodistas de fuentes y los periodistas de medios. El texto, largamente debatido y consensuado, recoge lo más esencial del colectivo de periodistas de fuentes: definiciones, derechos y deberes, incompatibilidades. Siendo un documento del Colegio, se rige por los mismos principios de ética y de respeto al código deontológico. Se calcula que un 30 por ciento de los miembros del Colegio de Periodistas de Catalunya, son periodistas de fuentes. No hay precedentes en Europa de ningún documento como el que acaba de entrar en vigencia.


Criterios de buenas prácticas profesionales
La creciente importancia de la comunicación como factor estratégico de gestión de las organizaciones, la propia demanda social de información que registra este inicio de siglo y el incremento de profesionales del periodismo que han enfocado su trayectoria a través de los gabinetes de prensa y comunicación, ha hecho necesaria una reflexión sobre esta tarea.
Esta reflexión, impulsada por la Comisión de Gabinetes de Comunicación del Colegio de Periodistas de Catalunya y asumida plenamente por la Junta de Gobierno, se ha traducido en un primero resumen de definiciones y de expresión de buenas prácticas que, aunque no pretende agotar el tema, si que puede servir de comienzo de un proceso de clarificación del sector, que, según los propios impulsores y el Colegio, empieza a ser bastante urgente.
Las líneas que siguen deben entenderse, pues, como una propuesta para situar la práctica de los periodistas que desarrollan su tarea profesional en los gabinetes de comunicación. Y para establecer criterios de regulación de esta especialidad periodística, la de los denominados “periodistas de fuentes”, el Colegio de Periodistas de Catalunya cree conveniente establecer unas pautas.
Porque los gabinetes de comunicación prestan un servicio de información y de comunicación social; de acuerdo con las premisas deontológicas del periodismo, así como con las principales funciones que tiene encomendadas el Colegio, bien recogidas el artículo 2 de sus estatutos: “trabajar en beneficio de una sociedad más libre y democrática, y salvaguardar esta de informaciones que tiendan a deformar voluntariamente la realidad de los hechos”.


Definiciones básicas
Los gabinetes de comunicación - GdC - son una fuente y un canal de información. La generan y/o la gestionan. Y, generalmente, están integrados por equipos multidisciplinarios en los cuales juega un papel decisivo el conocimiento y la experiencia de los periodistas.
Los periodistas que trabajan a los gabinetes de comunicación - GdC – son “periodistas de fuentes” y pueden ser de gabinetes públicos o privados, internos o externos.
Los periodistas que trabajan a los medios de comunicación social son “periodistas de medios” y pueden desarrollar su tarea en la prensa escrita, las agencias de noticias, la prensa digital, la radio, la televisión u otras.
Los gabinetes de comunicación públicos dependen de administraciones y organismos públicos.
Los gabinetes de comunicación privados son empresas privadas que no dependen orgánicamente de ninguna administración ni organismo público.
Los gabinetes de comunicación internos son aquellos que dependen directamente de la empresa o institución a la cual sirven y de la cual forman parte orgánica y estructuralmente.
Los gabinetes de comunicación externos son organizaciones independientes (incluidas las de carácter unipersonal) que sirven a una cartera de clientes públicos o privados. No tienen ninguna tipo de relación de dependencia orgánica.


Características y funciones
Los gabinetes de comunicación - GdC - asesoran profesionalmente a empresas o instituciones (y a sus dirigentes) en las tareas de información y comunicación, creación de opinión pública, y proyección social; que realizan, fundamentalmente, a través de los medios de comunicación contribuyendo también a satisfacer el derecho a la información de los ciudadanos.
Los gabinetes de comunicación - GdC - generan información de las entidades, instituciones o empresas para las cuales trabajan. Esta comunicación puede ser interna (dentro la misma organización) o externa (hacia otros públicos).
Los - GdC - también hacen tareas de asesoría y consultoría personal, en determinados casos en los que son requeridos por personas que tienen, o quieran tener, una imagen pública debido a su dimensión profesional, empresarial, institucional, científica o artística.
Los gabinetes de comunicación - GdC - pueden ser de carácter público o privado.
Los gabinetes de comunicación públicos tienen como función principal la de informar de la actividad que genera la administración de la cual dependen, satisfaciendo así el derecho a la información de los ciudadanos (por la vía de los medios de comunicación y de las herramientas propias de los gabinetes como son las webs, boletines impresos o electrónicos) y el deber de las administraciones a comunicar su actividad.
Los gabinetes de comunicación (principalmente los privados) son unidades de trabajo pluridisciplinar en los cuales, y más allá de la faceta estrictamente periodística, a menudo conviven profesionales de diversa procedencia académica como la publicidad, el marketing, la economía, el diseño gráfico, las relaciones públicas, etc.… El Col!legi de Periodistes reconoce dicha naturaleza, pero considera que aquellas personas de la empresa que actúan de interlocutoras con los periodistas de los medios también deben ser periodistas titulados. Y preferentemente colegiados.


Como trabajan los periodistas de fuentes
Los periodistas de fuentes analizan las obligaciones, las necesidades y las oportunidades de comunicación de los clientes, establecen los Planes de Comunicación, construyen los mensajes en base a su interés informativo, y buscan las mejores herramientas y los canales más adecuados por transmitirlos. Habitualmente, los canales más utilizados son los medios de comunicación social. Aunque existan otros canales.