L’alcalde de Viladecavalls no informa de l’estat de les obres del IV Cinturó, però si de bajanades

S’ha acomplert la norma i novament el convergent Sebastià Homs, parla del IV Cinturó per sortir als diaris, però no pas per informar a la ciutadania. Encara no s’ha informat amb reunió oberta i pública als afectats en general i als de Can Trias més concretament, de l’estat de les obres.
Tampoc ha posat en marxa les mesures aprovades per unanimitat del Ple al final de l’altra legislatura, això que el era l’alcalde com ara. Però es més fàcil “piular”als mitjans, per cert molt ben avinguts amb el poder municipal, sense constatar informació amb l’oposició per veure altres punts de vista.
Les mesures acordades per ajudar a minorar els problemes derivats de la execució del IV Cinturó, son importants per la població, anaven des de exigir sapiguer el pla d’obra, el qual encara es veu no ho coneix l’alcalde segon va comentar recentment, fins asta posar a disposició dels veïns afectats el recolzament i el mitjans de l’ajuntament. Dons com si no res.
A les mesures preventives, es va incloure la necessitat de fer una inspecció de l’estat dels habitatges propers a les obres. No es una qüestió baladí, si es atenen a les desgracies ocasionades a les obres de infraestructures a Barcelona, o fins i tot a les mesures preventives a Terrassa, amb el perllongament dels ferrocarrils de la Generalitat. Una revisió ara permet veure si es donen moviments de terres i sorolls, el grau d’afectació i demanar les reparacions e indemnitzacions. Això va ser una de les reivindicacions de la mateixa Associació de Veïns de Can Trias a l’Ajuntament, abans de les eleccions, que ara curiosament ni es comenta , ni es reivindica i fins i tot la associació es al silenci més absolut. Com si fos desapareguda.
Resulta també curiós que IC-V demani l’estat de la situació del IV Cinturó al Ple municipal, i la constitució d’una comissió especifica o la convocatòria de l’antiga comissió de l’agenda 21, per tractar aquests temes i l’alcalde no digui res. I ara faci comentaris i bajanades. Perquè s’ha de dir molt clarament que l’hipocresia del Sr. Homs es manifesta i la seva irresponsabilitat també. No només no informa als veïns, tampoc ho fa als grups municipals del PSC, ERC, IC-V.
A més quant parla amb els mitjans no es diu la veritat sencera, la autovia no serà coberta per Can Trias ni per enlloc, serà semi coberta, no es el mateix. Precisament “aquet detall” marca la diferencia del que es pot fer. I donat que no serà totalment cobert el tram de Can Trias, no es pot fer a sobre, equipaments com van prometre precisament CIU . De manera que això es mentir a la gent.
Si sobre la llosa es permet afegir uns 25 centímetres de terra vegetal, ja en direu quins equipaments es podem fer, per altra banda, al pressupost no hi ha cap consignació de quantitat més que per posar terra i potser arbustos.
L’alcalde, Sebastià Homs, sembla que va dir en la visita a les obres de finals del mes d’octubre, de les quals no informa, que Foment manté la data de finalització de les obres del tram Olesa-Viladecavalls per al 31 de desembre de 2008. Aquest tram té 6,1 quilòmetres de llargada i s’està construint en paral·lel al de 4,8 quilòmetres que va de Viladecavalls a Terrassa. Tot plegat té un pressupost de 173 milions d’euros.
¿A lo millor serà al final d’aquesta data quant l’alcalde pensa informar a la població?.

La situació dels treballadors del Diari de Terrassa, i l´orientació del Diari de Terrassa

Potser no s´hauria d´arribar a la situació límit a la que els treballador sense sortides per defensar les seves reivindicacions, s´han de plantejar passar a l´acció, però dit això cal felicitar-se perquè encara alguns col•lectius lluitin pels seus drets. Això es una bona noticia.
El comunicat de la redacció de Diari de Terrassa a l´opinió pública, expressa la seva situació i malestar: constant pèrdua de poder adquisitiu, salaris baixos i llargues jornades laborals. Els treballador davant l´actitud de l´empresa que no vol acceptar les seves demandes salarials després de deu mesos de negociacions, no signaran els articles.

La mesura es racional d´acord al plantejament de la situació des de una visió sindical de classe. A la fi, els col•lectius que es troben davant de prendre les decisions d´enfrontar-se o acceptar el que sigui, s´adonen que els canvis socials no son massa grans si es tracta de avançar veritablement a la redistribució del benestar.

L´esforç social i econòmic del manteniment de la democràcia, es suportat essencialment per les masses treballadores, i els sectors obrers no qualificats. Els altres actors socials, i en major mida, l´empresariat es queixa, però en realitat viu des de fa temps moments de bonança i mans lliures.

El caràcter renovador, obert i progressista que envolta el projecte modernista del Diari de Terrassa, es desdibutja amb aquesta altra realitat del tractament econòmic als seus treballador. Negar-se a cap millora per no posar en perill la seva viabilitat, es l´excusa rutinària. Els nou edifici, nova rotativa, i els nous productes, son les plusvàlues d´un esforç empresarial al qual els treballador, el capital humà, ha tingut molt a veure. Sense la professionalitat de la gent que fa possible que el Diari surti cada dia al carrer, les bones expectatives econòmiques dels propietaris no haurien arribat.

Potser que amb això que estic dient no em faci amics, però crec cada vegada mes que amb els temps que corren, s´han de dir les coses clares. I posats a comentar assenyalar que cal lamentar la poca vocació comarcalista del Diari de Terrassa, i a la vegada l´excesiu tractament benvolent a les noticies produïdes pels equips de govern dels pobles, que contrasten fortament amb el petit espai, o espai nul, que es dedica als grups politics a l´oposició.

Diari de Terrassa es el millor situat com mitja d´informació comarcal, però no es pas perquè s´ho treballi, es perquè no hi ha competència d´altres. Certament que Terrassa està ben coberta, i fins i tot Rubí i San Cugat, però als altres pobles, es dona poca informació i la que es dona, es monocolor. L´argument que fora dels govern municipals no es generen noticies, senzillament no es la veritat. Altra cosa es que el disseny del model informatiu, i l´orientació del Diari sigui aquesta.

Amb una aposta seriosa de bona cobertura informativa de comarca, Diari de Terrassa guanyaria mes lectors, i diners per l´increment de ventes, i per contractació de propaganda. El Diari, es a les millors condicions per assolir aquests objectius, però s´ha de ser empresarialment dinàmic i s´ha de comptar amb una plantilla motivada i ben retribuïda.

No cal dir que els treballador tenen a l´actual conflicte el suport dels socialistes de Viladecavalls, i que amb qualsevol projecte de millora de les actuals condicions informatives portat per la direcció del Diari, o els seus propietaris, també poden comptar amb nosaltres

Posición del PSC de Viladecavalls, sobre el llamado "Caso Soriano"

El PSC considera que la venta directa inmediata y sin más explicaciones, de la parcela municipal de Can Mir, no es el tratamiento que corresponde a una situación tan controvertida y polémica.
La venta directa sin aclarar previamente todos los aspectos del llamado “caso Soriano” es mantener la opacidad sobre probables lagunas de gestión, y presuntas irregularidades que pudieran desembocar en la adjudicación de responsabilidades de diverso orden, para los implicados en las mismas.
Las situaciones denunciadass y que no han sido clarificadas son:
1. Porque se concede licencia de obras de ampliación de nave industrial, referencia 283/03 a SORIANO 3H S.L. sobre una parcela que no era suya, ya que la cedieron al Ayuntamiento de Viladecavalls, en concepto de servitud de carretera, el 4 de diciembre de 1992.
2. Porque se otorga la licencia de obras sin haber verificado la propiedad de la parcela en tramitación, cuando la misma estaba afectada por la carretera B-120, y tampoco se hace posteriormente cuando se inicia la ejecución de las obras y estas son denunciadas por inspección de carreteras de la Generalitat, el Grupo Municipal del PSC, y hasta los servicios de inspección del Ayuntamiento.
3. Porque la Junta de Gobierno Local otorga la licencia de obras, sabiendo de las afectaciones de la B-120, y la condiciona a la aprobación de la Dirección General de Carreteras (DGC), pero cuando esta toma conocimiento y se opone (Exp. de la DGC CAB20050016) no paraliza la obra.
4.- Porque cuando la DGC abre expediente y la empresa LUIS SORIANO S.A., solicita al Ayuntamiento que reitere o no, la procedencia de la licencia de obras otorgada, y la inexistencia de circunstancias objetivas que impidan la edificación, el informe del Área técnica municipal de Urbanismo, coincide con las apreciaciones de LUIS SORIANO SA., aduciendo la inexistencia de razones objetivas suficientes para la denegación de obra.
5. Porque el Ayuntamiento pese a tener un informe propio de los servicios de inspección que concluía en la necesidad de paralizar las obras, no lo hace, hasta que tardíamente -se había ejecutado parte de la obra- tercia directamente la Dirección General de Urbanismo, a instancias de denuncia del PSC, y se paralizan.
6. Como es posible que desde enero de 2004 hasta concretamente la Junta de Gobierno Local de 20 de diciembre de 2005, no se admita que la propiedad de la parcela es municipal, y curiosamente se haga coincidir el hallazgo, que es tildado de sorprendente, como casual a raíz de la revisión y comprobación de documentos en poder del recién difunto secretario e interventor municipal.
7. Porque la parcela de propiedad municipal no figura en el catastro urbano de Viladecavalls, actualizado por el Ministerio de Economía y Hacienda en el año 2004, según explicita el informe del arquitecto municipal de fecha 20.12.2005.
8. Porque no solo no figuraba la parcela de propiedad municipal en el inventario del Patrimonio municipal, sino que el mismo inventario no existía, y es a raíz de un recurso de reposición que presenta el PSC, (sobre los fines de venta de la parcela consignados en una modificación presupuestaria, aprobada inicialmente en Pleno municipal de 27 de septiembre de 2007) que el Pleno extraordinario de 25 de octubre de 2007, aprueba la propuesta del “inventario del Patrimonio Municipal del suelo”.
9. Porque se vincula la toma de conocimiento de la parcela, como propiedad municipal, con la defunción del secretario-interventor, cuando este fallece en octubre de 2005 y el 12 de septiembre de ese mismo año, se celebra una reunión entre el alcalde, el asesor jurídico y el arquitecto municipal por parte del Ayuntamiento de Viladecavalls, y el secretario y vicesecretario general de la Diputación de Barcelona, donde se expuso “la problemática observada respecto a la titularidad de la finca y la controversia con la DGC”.
10. Porque no se pone en conocimiento de estos hechos, a los Grupos Municipales, especialmente el PSC, IC-V y PP, a la sazón fuera del gobierno municipal, en las Comisiones Informativas ordinarias que se celebraban mensualmente, o en Junta de portavoces.
11. Porque siendo un tema de calado suficiente para que fuera tratado por el conjunto del Consistorio, determinando el carácter y las acciones a desarrollar, no se informa de las gestiones realizadas por el equipo de gobierno, ni de que este ha decidido considerar el conjunto de situaciones, como errores administrativos, soslayando cualquier otra valoración o consideración de los hechos, tendente a esclarecer situaciones o delimitar responsabilidades si hubiera lugar.
12. Que razones tiene el equipo de gobierno de CIU para que se tarde hasta el mes de marzo de 2007, en informar por primera vez a los GG.MM. del PSC, ERC IC-V, de la existencia de un informe del servicio de asistencia Jurídica de la Diputación de Barcelona, con fecha 27 de febrero de 2007, y no es hasta el Pleno municipal ordinario de 27 de septiembre de 2007, cuando los citados GG.MM. tienen acceso propiamente al informe; que trata de la problemática suscitada con la parcela municipal, y propone soluciones, partiendo de la calificación de error aplicada a los hechos, por el equipo de gobierno de CIU.
Curiosamente, cuando hasta el informe del arquitecto municipal de fecha 20.12.2005, admite que “la resolución de esta problemática puede encaminarse de muy diversas maneras de acuerdo con la normativa vigente”, entre ellas la de restituir la realidad urbanística alterada, y proceder como corresponda en derecho contra SORIANO 3H S.L., por presunta mala fe.
13. Porque no se informa a los GG.MM. del PSC, ERC, IC-V en ningún estamento orgánico municipal, de la existencia de un Convenio entre el Ayuntamiento y el Departamento de Política Territorial i Obras públicas, firmado por el alcalde el 16.06.2007, por el que las franjas de afectación de la carretera B-120 tramos PK. 0+1370 a PK.3+1910, -en las que se sitúa la parcela- se ceden al Ayuntamiento, pasan a ser vía urbana y por tanto desaparece la afectación. Curiosamente no es hasta la preparación del Pleno municipal ordinario del mes de noviembre de 2007, que los ya citados GG.MM. acceden al conocimiento de dicho Convenio.
Todo lo expuesto, lleva a considerar seriamente la existencia de indicios razonables de presuntas situaciones irregulares en la gestión de la problemática expuesta, que pudieran comportar responsabilidades de distinto orden, -aparte de las políticas- si estas se confirmaran como constitutivas de delito.
Cabe decir que desde la paralización de las obras, el G. M. del PSC ha planteado de manera reiterada, en Comisiones Informativas y Plenos municipales, -de los cuales dan fe las actas- la necesidad de abordar por el conjunto del Consistorio, el esclarecimiento de hechos y situaciones, abonando un acuerdo consensuado sobre el tema.
La última solicitud en la dirección apuntada ha sido en el pasado Pleno municipal ordinario de 29 de noviembre, donde los GG.MM. del PSC, IC-V, solicitaron la retirada del punto, para poder tratarlo en un marco adecuado, sin menoscabo de que finalmente la decisión de conjunto coincidiera con la del equipo de gobierno, que se limita a la venta directa de la parcela como punto final del problema.
El oscurantismo, la ocultación de gestiones e información por parte del equipo de gobierno, las negativas a tratar la problemática suscitada, han incrementado si cabe la alarma del PSC sobre las motivaciones de tal proceder, cuando los GG.MM. sucintamente citados, han dado muestras de estar por una salida razonable no alarmista.
Los informes favorables a la venta directa de la parcela emitidos por el Servicio de Asistencia Jurídica de la Diputación de Barcelona, en fecha 27.02.2007, o la del departamento de Gobernación de la Generalitat, de fecha 15.11.2007, no modifican criterio, ya que no aclaran los interrogantes y lagunas originadas en la gestión del problema, centrándose en dar viabilidad jurídica a la venta directa de la parcela, partiendo de la consideración de errores administrativos fijada en su día por el equipo de gobierno de CIU, para calificar el conjunto de hechos y situaciones descritas.
Por todo ello:
1. Se conmina al equipo de gobierno a celebrar una reunión de Junta de portavoces, con carácter urgente, para debatir y determinar sobre los aspectos e interrogantes que se denuncian.
Caso de que una vez más se deniegue:
2. Presentación de Recurso de reposición al acuerdo de venta directa de la parcela, tomado por la mayoría de CIU+PVA, en el pasado Pleno de 29 de noviembre de 2007, proponiendo una vez más lo señalado en el punto 1.
Caso de de no ser aceptado el Recurso de reposición:
3. Presentació de una Moción al Pleno Municipal, solicitando la constitución de una Comisión de investigación compuesta por todos los GG.MM. para el esclarecimiento y la delimitación de responsabilidades, si se estimara.
Caso de no ser aprobada la Moción:
4. Presentación del caso a la Fiscalia Territorial de Barcelona, para que según su mejor proceder, valore y resuelva, lo que al día de hoy, constituyen indicios de la existencia de presuntas irregularidades que pudieran ser constitutivas de delito.

Torres mas altas cayeron... (Popular Siglo IXX

El alcalde con tozudez digna de mejor empeño, sigue privando a los Grupos Municipales en la oposición, (PSC, ERC, IC-V) de parte de sus derechos y obstaculizando otros. Como los antiguos señores feudales que oprimían, y castigaban a sus siervos con impunidad, Sebastián Homs desde el gobierno municipal de Viladecavalls quiere borrar todo vestigio opositor.
Que se lo haga mirar porque no ganara esa batalla, y en estas horas duras para los que son “desafectos” o considerados como tales, se puede afirmar con seguridad que perderá esa guerra, y en su momento, se ha de ver desposeído de la vara de mando que ridículamente exhibe los dos días anuales que acude a misa, para mostrar su ostentosidad, que no por devoción cristiana.
Del entorno de CIU pedían gestos que permitiera a su alcalde “rebajar penas por buena conducta”. Sin duda ahora estarán decepcionados, la propuesta del PSC en el Pleno municipal de noviembre, que abogaba por superar la actual situación elaborando un Plan de Actuación municipal partiendo de propuestas comunes, ha sido rechazada. Igual suerte ha corrido la de resolver la situación de vivienda, de los afectados de La Tendera. El alcalde no quiere soluciones, apuesta por sus apaños particulares.
Cuando hay coincidencia y se puede trabajar en común, curiosamente lo rechaza. Y es que quizás su objetivo es una gestión que favorezca no tanto a los intereses generales, como a los que tienen poder económico e intereses especulativos.
Hasta ahora, honestamente no se puede decir que haya probado lo contrario.

Sopar de socialistes

Ja tocava. Estava pendent des de juliol i ha servit també de felicitació de festes. Es faci com es faci, al final com sempre, no totes les persones de l'agrupació assisteixen, sempre hi ha situacions d'última hora.
El sopar de les 21. 30, a les 24 hores, en un bar d´estació sense trens ni viatgers. Fora d´horari. Recollits del fred i vent de les andanes, i la companyia excel·lent. Companys i companyes, comentant sosegadamente sobre els “miracles de la vida quotidiana i la cistella de la compra”, mentre l´amanida, les monchetas, butifarra, llom i panceta, passaven pel paladar regat generosament amb Rioja.

Afortunadament, els socialistes de Viladecavalls no tenen en els seus càrrecs representatius persones en les quals preval el protocol i la jerarquia, per contra fomenten la cohesió i els valors col·lectius. Evitar-se maitines i “doctrina de cullera” sempre és una sort. És a dir es va parlar de política, però no solament de política. I cadascú amb les seves preferències.

Arribat el moment dels cafès, es va brindar amb cava per les festes, el nou any, els presents i el futur, que esperem sigui millor. Amb un record per a tots aquell@s que volen fastiguejar-lo. Faltaria més.

Després la planteta floral, detall de la Comissió executiva, els comiats a peu dret malgrat el fred, el cotxe i la carretera, amb la nit per davant i els mossos esperant en els accessos a l´autopista.

Detenir la SIDA. Mantenir la promesa

En 1998 l'Assemblea General de l'ONU va expressar la seva profunda preocupació pel fet que la síndrome d'immunodeficiència adquirida (SIDA) havia adquirit proporcions de pandèmia. AL prendre nota que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) havia declarat Dia Mundial de la SIDA el 1° de desembre de 1998, l'Assemblea va destacar la importància de l'observança adequada d'aquesta ocasió (resolució 43/15). En l'actualitat, més de 41 milions de persones estan afectades pel vIH/SIDA i ha acabat amb la vida de més de 25 milions.
Són 3.500 noves infeccions a l´any, en el conjunt de l´Estat, mentre augmenta el nombre d´infeccions de transmissió sexual, un indicador preocupant sobre la pràctica de sexe. Anualment moren unes 1.500 persones amb VIH, sent la fallada hepàtica la principal causa, per l´alta taxa d´infecció del virus de l´hepatitis C en aquest col·lectiu.

Les presons concentren les majors taxes de malalties infeccioses greus, molt més elevades que en el carrer. Un 4´2% de les persones preses tenen SIDA; el 18´6% està afectada pel vIH; un 41% té hepatitis i un 5%, tuberculosi. A aquest desolador panorama cal unir la incidència cada vegada major de la malaltia mental a la presó, al costat de l´augment de casos de patologia dual (malaltia mental i drogodependències). Un 25´7% dels presos sofreix trastorns psicopatológicos.

No obstant això, l´assistència sanitària que reben les persones preses malaltes és inadequada i insuficient, en un mitjà caracteritzat, a més, per l´amuntegament el personal sanitari de les presons és d´atenció primària i no està preparat per a tractar aquestes patologies. A més, depèn jeràrquicament d´Institucions Penitenciàries, el que interfereix en la seva labor mèdica, i és sens dubte insuficient (1 funcionari de seguretat per cada 5 presos, però tan sols 1 metge per cada 162 presos i 1 infermer per cada 127 reclusos)..

Ser portador o portadora del VIH continua sent un seriós problema per a accedir al treball, a la lliure circulació, a un habitatge digne, i fins i tot, a recursos públics, situació que s´agreuja quan es tracta de persones amb major vulnerabilitat, bé sigui per raó d´ètnia, procedència, sexe o forma de vida. La població migrant, homosexual, transexual, la privada de llibertat o que exerceix la prostitució; usuaris i usuàries de drogues, persones sota el llindar de la pobresa encara viuen situacions d´aquestes característiques.

El rebuig i la discriminació continuen. Si hi ha un aspecte a destacar d´aquesta malaltia és el prejudici i estigma que comporta, derivant en una discriminació sistemàtica entre homes i dones, nens i nenes.

La contribució econòmica de les Administracions Públiques en matèria de VIH/sida s´ha vist incrementada notablement en els últims anys, la qual cosa ha permès donar continuïtat o emprendre accions precises; no obstant això es fa necessari crear o revisar els mecanismes oportuns perquè les polítiques en aquest sentit es dirigeixin de manera més específica i eficaç a la normalització de la malaltia davant la societat, per un tracte sense diferències de les persones amb VIH, contribuint de manera determinant al canvi social i necessari, en termes de justícia social.

PSC e IC-V proposen l´adjudicació directa de 17 habitatges municipals, pels afectats de les expropiacions del IV Cinturó a La Tendera

La proposta es tractarà al Ple ordinari d´aquesta tarda, a l´Ajuntament, a les 21 hores. La proposta es basa als següents criteris i arguments:
Vist que la Revisió del Pla General d´Ordenació, aprova definitivament per la Comissió territorial d´urbanisme de Barcelona en sessió de 16 d´octubre de 2002, recollia les afectacions viaries pel pas del Quart Cinturó en el sector del disseminat de La Tendera.

Atès que les últimes estimacions de dades del sector de La Tendera donen 47 edificacions i annexes, que queden afectades per aquesta infraestructura de les quals 17 corresponen a edificacions auxiliars, coberts de quadres i recintes d´animals de granja i 30 habitatges.

Vist que l´informe del àrea tècnica d´urbanisme, signat pel l´arquitecte municipal de data 23 d´abril d´aquet any, concreta en 37 les persones censades a La Tendera , distribuïdes en 19 habitatges, si bé l´alcalde declara a un mitja de premsa comarcal en data 12 de setembre, que son 17 el total de les famílies afectades.

Atesa la voluntat del Consistori de donar una sortida humanitària i correcta, socialment sostenible, al conjunt de les famílies afectades amb un nombre destacable de persones que superen els 65 anys, encara que la majoria dels habitants de La Tendera ultrapassa els 45 anys, i en general amb dificultats per obtenir recursos per instal•lar-se a qualsevol indret del nostre poble.

Atès que amb data 7 d´octubre es va posar la primera pedra dels 48 pisos de promoció municipal que s´aixecaran en dos anys al carrer de les Orenetes, i que qualsevol altra acció com podria ser la creació d´un nou emplaçament de vivendes trigaria mes temps, dons suposaria una modificació del PGO i posterior redacció d´un Pla Parcial, que pel número de persones i vivendes afectades, no se justifica.

Per tot això els GG. MM del PSC-PM i ICV-EA proposen acordà:

1. L´adjudicació directa d´igual número de pisos municipals del carrer de les Orenetes que número de famílies de La Tendera, afectades per les expropiacions del Quart Cinturó.

2. L´establiment d´una Comissió amb representació de tots els Grups Municipals, Viladecavalls Multigestió i representació dels veïns, que faci el seguiment de les tasques a realitzar i faciliti la relació amb els afectats, vetllant pel acompliment dels acords des de ara fins a la finalització del procés d´ocupació dels nous habitatges.

3. Ajustar el preu dels habitatges adjudicats als damnificats de La Tendera, per tal de facilitar l´adquisició, i si fos necessari avalar els crèdits financers.

El PSC pide que se aclare el grado de implicación del alcalde, en el caso de Antonio Caballero Luna

Desde que en septiembre la prensa se hizo eco de la situación de Antonio Caballero Luna, -propietario de una finca de más de 10.000m2 en parte afectada por el IV Cinturón- que no fue convocado para las actas de expropiación del terreno, firmadas por otro propietario colindante, el PSC ha seguido las evoluciones del caso.
Ante los interrogantes que la operación de expropiación plantea y el hecho de que buena parte de la confusión viene originada por la firma de ratificación que en su momento el alcalde realiza sobre las expropiaciones, dándolas por buenas, el Grupo municipal socialista quiere tener respuestas que permitan evaluar la actuación municipal.
-¿Como una persona, con escrituras de propiedad no es convocada a las actas de expropiación de terrenos para el 4º Cinturón, entre los que se encuentran parte los suyos?.
-¿Como es posible que otro propietario firme expropiaciones de sus terrenos incluyendo en los mismos la propiedad de Antonio Caballero Luna?.
-¿Como el alcalde que conoce de la propiedad de Antonio Caballero, por vías diversas (urbanismo, expedientes, solicitudes, impuestos..) acepta ratificar las actas de expropiación, sin siquiera darle conocimiento de los hechos?.
-¿Por qué el representante de Todifar S.L. que firma la expropiación de sus terrenos y los que son de Antonio Caballero, pretende comprarlos posteriormente?
-¿Que documentos eran los que se quería que Antonio Caballero firmara en el Ayuntamiento, pero no le dejaban leer ni hacer copia?.
-¿Si desde el Ayuntamiento se informa a demanda de Antonio Caballero, que el incremento del IBI sobre sus terrenos se debe a la puesta en vigor del nuevo PGO, con lo que parte de sus terrenos de carácter no urbanizable pasan a urbanizables, porque ahora se afirma que todos son no urbanizables?
El papel del alcalde Sebastián Homs es relevante, hasta el punto de que Antonio lo considera pieza esencial en la lista de responsables. ¿Que implicaciones tiene?.
El PSC ya se lo ha pedido por escrito en tres ocasiones, solicitando la realización de una reunión informativa urgente, con los responsables municipales de urbanismo.
Las respuestas no se ajustan a la petición, el alcalde intenta eludir el problema, descargando responsabilidades en la oficina tributaria de la Diputación en Viladecavalls. Ante la insistencia la contestación es aún más cerrada, “..no cal consultar-vos (…) no cal convocar els serveis d’urbanisme” la sensación de que se intenta ocultar algo es manifiesta.
¿Qué se esconde tras tantas negativas?.
Qué tiene este asunto para que después de varios meses que el alcalde anuncia en la premsa que quiere ayudar a esclarecerlo, finalmente convoque a Caballero, lo reciba, no se aclare nada salvo que proponen legalizar aproximadamente la mitad de los 10.000m2, y curiosamente buena parte de la reunión sea dedicada a intentar convencerle de que “los socialistas lo están manipulando”.
¿Es esa la función del Ayuntamiento, es ese el comportamiento de un alcalde?. Si ha habido manipulación, intento de expolio o prevaricación..,que no se sabe y por eso el PSC exige aclaraciones, todo apunta a que el alcalde, presuntamente, tiene parte de las respuestas.
La negación del alcalde a los requerimientos del PSC, dejan públicamente en mal lugar el papel de la Institución, por otro lado las peticiones son normalizadas y están plenamente legitimadas en el ordenamiento jurídico, encuadrándose en los derechos que asisten a los concejales electos.
Sugiero que se lo piense.

A Viladecavalls, CIU no té interès a realitzar actes el dia Internacional envers les Dones

Si algú creia que l’equip de govern de CIU, es faria ressò del dia Internacional contra la violència envers les Dones, ja ha pogut comprovar el seu error. Com ja resulta habitual, els convergents, que tenen a una dona regidora, segona tinent d’alcalde i portaveu del seu grup municipal, pasen d’aquestes “sutiletzes”.
L’alcade Sebastià Homs i la seva regidora Regina Parellada, s’estimen mes, segon s’ha pogut constatar, promoure festetes i petits actes, com el del dissabte a Can Trias, on poden treure suc i estabilitat electoral, sense la presencia “fastigosa” dels membres del PSC, ERC, IC-V, els quals no hi som invitats.
L’alcalde té predilecció per els esmorzar amb la Gent gran, on les convocatòries realitzades pel l’ajuntament versus equip de govern de CIU son restrictives i amb apercebiment de que només son “per la Gent gran” i no poden anar els regidors de l’oposició "a fer política". Els de CIU si poden, ¿perquè?. Dons ja ho diuen, els no fan política. ¿Es prou entenedor oi?.
En el cas de Viladecavalls, els convergents a l’ajuntament es dediquen a menjar, practiquen la antropofàgia, amb els caps de la gent que es deixa o busca medrar, amb les butxaques dels ciutadans mitjançant els impostos, i sobre tot escalfant cadires i cobrant del pressupost municipal.

La celebració de qualsevol significació que no doni l’oportunitat de treure al carrer les “vares de manar”, com per exemple les Festes de Sant Martí on les van lluir per segona vegada, amb el trajecte d’anar i retornar de la església, i durant la cerimònia, no cal tenir-los en compta.
Ara be, s’ha de tenir la coartada a punt, per si s’escampa algun mort dir que els no tenen a veure. Per això al Ple municipal ordinari previst per al dijous d’aquesta setmana, es presentarà el manifest subscrit per l'Institut Català de les Dones, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya. Després de la lectura potser fins i tot que proposin un minut de silenci.

Dos dies per debatre les infraestructures, l´habitatge i la convivència

La VI Conferència Nacional del PSC que s´ha desenvolupat a Girona ja s´ha acabat amb els dictàmens i les resolucions politiques votades pel Plenari per unanimitat. Pot semblar que això es votacions a la búlgara, però no. L´entusiasme de tothom, delegats e invitats es aclaparador.
Els 800 delegats i delegades que han estat escollits per les seves respectives agrupacions s´han currat el debat de 1.800 esmenes a les 3 comissions:

1. Infraestructures per a Catalunya (284 delegats).

2. Habitatge: un dret per a tothom (236 delegats).

3. Convivència: unes ciutats en canvi (305 delegats).

Al llarg de les darreres setmanes anteriors a la Conferencia Nacional, s´han realitzat diverses conferències preparatòries. Des del mes de setembre, han tingut lloc trobades a Mataró (infraestructures), Barcelona (convivència) i Cornellà (habitatge).

De ben segur que molts altres parlaran al detall del que ha sortit, així que potser valdria la pena destacar altres aspectes d´aquet “evento”.

-Catalunya no ha cobert dèficits estructurals. Catalunya té un parc d´infraestructures per quatre milions d´habitants perquè els que van governar la Catalunya dels sis milions no van dotar-la d´infraestructures per a sis milions.

-El PSC es l´únic partit a Catalunya, que assumeix el risc de pensar i dir en veu alta el que pensa.

-Els socialistes son els únics que s´atreveixen a fer jornades com aquestes, sense esperar als congressos per interrogar-se per les grans qüestions que preocupen al país, com les infraestructures, l´habitatge i la immigració.

-CiU afegint-se a les protestes sobre la situació de les infraestructures aspira a tapar les seves pròpies mancances històriques, que no han sapigut defensar quan han tingut responsabilitats de Govern.

-Els socialistes volem donar resposta a les necessitats de vuit milions de persones, mitjançant politiques adequades a desenvolupar pel Govern.

Buenaventura Durruti, el tiempo y la memoria

Un amigo con años, de aquellos con los que en su momento habíamos compartido ilusiones, inquietudes y zozobras, en la tarea de librar a la sociedad de la dictadura franco-fascista, me recordaba que el 20 de noviembre tenía también otros recordatorios y otras lecturas.
Efectivamente. Ligada con la muerte, la fecha del 20 de noviembre tiene la coincidencia de ser el día que murieron en años distintos y formas diferentes, Buenaventura Durruti Dumange, muerto por una bala anónima en la madrileña, Ciudad Universitaria, José Antonio Primo de Rivera, fusilado en el patio de una prisión, y el sempiterno recordado chacal Francisco Franco Bahamonde, lleno de tubos que intentaban mantenerlo con vida.
La mediocridad de Franco, aún se resiente más, al esbozar cualquier intento de equiparación con José Antonio, o Buenaventura Durruti, figuras que al margen de cualquier valoración, tienen una dimensión social por encima de partidismos que se asienta en la memoria colectiva, y de la historia.
Mi amigo no se refería tanto a Primo de Rivera, como a Durruti, el genuino ejemplo del revolucionario internacionalista, que practicaba en su tiempo la fórmula acuñada en nuestros días, de pensar globalmente y actuar localmente, bajo el grito de "ni Dios, ni Patria, ni Rey".
Ropa interior para una muda, dos pistolas, unas gafas de sol y unos prismáticos. Eso es todo lo que dejó al morir. Eso y su leyenda, que excede con mucho su biografía, que habla de un héroe proletario, de un Cristo rojo, de un Espartaco cuya controvertida muerte acrecienta el mito.
El historiador británico Hugh Thomas, recuerda que Durruti era calificado por sus enemigos como malhechor y rufián, sin embargo son múltiples los testimonios de familiares y conocidos, de su modestia económica destinando todo el dinero recaudado a los presos y a la lucha social.
Buenaventura Durruti nacía el 14 de julio de 1896 en León, este 20 de noviembre de 2007 se han cumplido 71 años de la muerte y también se cumplen los 110 de su natalicio.
Su primer trabajo fue de aprendiz de mecánico y su maestro en esta tarea fue Melchor Martínez, que tenía en León una gran reputación como revolucionario. (Llamaba la atención por leer «El Socialista» en público). De hecho, fue el primer mentor ideológico que Durruti tuvo. «Voy a hacer de tu hijo un buen mecánico, pero también un buen socialista», decía Melchor Martínez al padre de Durruti.
Durruti merece ser recordado por su vida más que por su muerte, su vida es su mejor regalo a la emancipación del hombre, una vida de valor, humildad, compromiso y lo más importante en estos dubitativos tiempos: MORAL.
Durruti fue duro y valiente sin ser machista, fue libre sin perder los valores y la moral, fue leal a su causa sin ser fanático, Durruti es de aquellos que nos hacen pensar en la humanidad.Durruti murió de pie frente al combate, de cara a la lucha, cuando muchos otros perdían minutos en debates estériles. Su despedida la había hecho su compañero, Francisco Ascaso, en un carta escrita desde el barco – prisión "Buenos Aires", en 1932:

"Queridos amigos: Parece que empiezan a quitarle el polvo a la brújula. Partimos. He aquí una palabra que dice muchas cosas. Partir – según el poeta- es morir un poco. Pero para nosotros, que no somos poetas, la partida fue siempre un símbolo de vida. En marcha constante, en caminar perenne como eternos judíos sin patria; fuera de una sociedad en que no encontramos ambiente para vivir; pertenecientes a una clase explotada, sin plaza en el mundo todavía, la marcha fue siempre indicio de vitalidad. ¿Qué importa que partamos si sabemos que continuamos aquí, en el ama y en el espíritu de nuestros hermanos? Además, no es a nosotros a quienes se quiere desterrar, sino a nuestras ideas; y nosotros podremos marcharnos, pero las ideas quedan. Y serán ellas quienes nos harán volver, y son ellas las que nos dan fuerzas para partir.

¡Pobre burguesía que necesita recurrir a estos procedimientos para poder vivir! No es extraño. Está en lucha con nosotros y es natural que se defienda. Que martirice, que destierre, que asesine. Nadie muere sin lanzar zarpazos. Las bestias y los hombres se parecen en eso. Es lamentable que esos zarpazos causen víctimas, sobre todo cuando son hermanos los que caen. Pero es una ley ineluctable y tenemos que aceptarla. Que su agonía sea leve.

Las planchas de acero no bastan para contener nuestra alegría cuando pensamos en ello, porque sabemos que nuestros sufrimientos son el principio del fin. Algo se desmorona y muere. Su muerte es nuestra vida, nuestra liberación. Sufrir así no es sufrir. Es vivir, por el contrario, un sueño acariciado durante mucho tiempo; es asistir a la realización y desarrollo de una idea que alimentó nuestro espíritu y llenó el vacío de nuestras vidas.¡Partir es, pues, vivir! ¡He aquí nuestro saludo cuando os decimos no adiós, sino hasta pronto!
Seguramente hay ha quienes no les gustará, pero cuando Zapatero profundiza en su imaginario socialista, y lo define como Socialismo Libertario, enlaza con la tradición socialista más aceptada por el conjunto de pueblos que integran la península Ibérica, que es también la que da más sentido y contenido al socialismo.
Lo menos que puede decirse de Durruti es que tuvo una vida excepcional, con sus luces y sus sombras, que bien merece recordarse.

PSC i IC-V de Viladecavalls, proposan elaborar un Pla d’Actuaciò Municipal (PAM) 2008-2011

Els Grups Municipals del PSC i IC-V han presentat la proposta al Ple del proper 29 de novembre, en base als següents criteris:
Atès que al punt primer de la Comissió Informativa del dia cinc de novembre de 2007, es van exposar una sèrie de propostes de projectes per executar durant el present mandat..
Vist que les propostes presentades, en termes generals, ja hi eren als programes electorals del PSC i ICV-EA:
-Ampliació i millores dels locals socials de les entitats.
-Construcció d’una nova Llar d’infants.
-Remodelació edifici Casa Consistorial.
-Millora dels carrers.
-Millora de les places.
-Construcció del nou Consultori mèdic.
-Construcció nou locutori Radio Vila.
-Inversió reparació capa de rodadura dels divers barris.
Atès les coincidències de tots els GG.MM del consistori amb les propostes.
Atès que per l’articulació d’aquests i altres projectes es imprescindible un pla, no només per cohesionar la seva acció, sinó també per aconseguir la màxima coherència operativa en totes les adaptacions i correccions que sigui necessari realitzar per mantenir-lo actualitzat.
Atès que un pla d’actuació és un document estratègic on, de manera escrita, s’especifica quina és la missió a aconseguir, per part d’una determinada corporació municipal, i a través de quines accions s’intentarà dur-la a terme.
Atès que les entitats i la ciutadania volen participar de les decisions que afecten al seu benestar, i el Pla d’Actuació Municipal (PAM) és un instrument de treball de gran importància que cal posar en mans dels vilatans i vilatanes per tal que aquests puguin fer aportacions, millores i seguiment de l’acció de govern i demanar als seus representants que l’acompleixin.
Els GG. MM del PSC-PM i ICV-EA proposen:
A) Que tot l’Ajuntament treballi d’una manera integrada al voltant d’objectius comuns, clars i compartits.
B) Que l’acció del govern municipal, sigui de màxima transparència i apertura a la participació dels GG.MM., i ciutadans en els afers públics.
I per tot això s’ha acorda:
1. Elaborar un Pla d’Actuaciò Municipal (PAM) 2008-2011
2. Convocar a la ciutadania i les entitats, per treballar conjunta i participativament el PAM, tenint en compte les propostes dels GG.MM, i a partir de quatre eixos fonamentals:
A) Les persones, principal eix d’actuació . Els joves, els més grans, les famílies i els nens i nenes, com a col·lectius més sensibles, suposen la principal preocupació a la Vila.

B) La transformació del territori . Minimitzar els desequilibris territorials i millorar tots i cadascun dels barris de Viladecavalls.

C) Una bona convivència . Treballar la cohesió social i la lluita contra l’exclusió i la discriminació, juntament amb la garantia de la capacitat dels individus per intervenir en la gestió de nostra Vila.

D) Una Vila sostenible . El compromís amb el medi ambient, l’aprofitament de les energies netes i renovables i el foment de l’ús del transport públic, i d’altres mesures.
3. Encarregar la tasca del procés participatiu, a l’equip tècnic que va desenvolupar el projecte dels pressupostos participatius, o d’altres que siguin solvents.