18 de Juliol, 71è aniversari de la sublevació militar dels generals facciosos, traicionant el jurament de fidelitat constitucional a la República

Cal aclarir d'entrada que els exiliats de l'oposició republicana, els treballadors antifranquistes, els partits i els sindicats, mai han festejat el 18 de Juliol. Aquesta es la data de la sublevació feixista. Pel contrari, el 19 de juliol va ser quan els sindicats obrers, els treballadors, els partits d'esquerres, les forces populars.., van sortir al carrer i enfrentarse a les forces militars reaccionaries, i en molts casos (Barcelona, València, Madrid…) van guanyar la batalla a la rebel·lió, sense mitjans, amb el coratge dels sentiments i el valor de defensar les llibertats col·lectives.
Durant anys la data del 19 de juliol va tenir per molts dels que des de la clandestinitat, o l'anonimat lluitaven i ens oposaven a la dictadura de Franco, un compromís de reafirmació de valors i objectius socials ineludibles. Mai va faltar amb aquest anys que ara molts "demòcrates de tota la vida" assumeixen com a propis, i altres no volen sapigué res, la octaveta, el full, recordant l'univers carcelari i la falta de llibertats d'aquella Espanya (sense distincions dels territoris) que patia l'amenaça dels militars i l'exercit, la repressió del Sindicat Vertical, els militars, la Falange, els Ajuntaments feixistes, el Somaten, la Guardia Civil, els grisos, i els informador, chivatos i panxes plenes, dels adeptes al regímen.
Franco i els seus acòlits ho sabien, per això ells també li donaven una rellevància especial, dons sempre hi havia les manifestacions dels gregaris a l'estil de les grans concentracions hitlerianes, però a l'espanyola, es a dir, molts ignorants de cultura social portats dels latifundis per la gent de Falange i el Sindicat Vertical, aprofitats de tota mena que constituïen "la massa social del regímen " i les dones dels feixistes, ben numeroses i amb molts avaloris. Tots puntuals a la cita, després de la sortida de la missa.
Els que no hi participaven tenien altres opcions, a Catalunya, les platges eren plenes de gent treballadora, ja que es feien excursions amb qualsevol tipus de mitja de rodes(bus, camions descoberts, etc.) ja que la Guardia Civil en dia tan important no demanava papers, ni parava. Els que no van viure això poden recórrer per il.lustrarse al NODO. A més a més el paternalisme franquista va instaurar una paga econòmica anomenada del 18 de juliol, per mantenir el record del "glorioso alzamiento nacional"viu entre el poble i lligat al record dels diners. Formula que saben tots dona èxits.
Amb altre moment continuaré.., aquests records s'han fet presents al llegir amb uns dies de retard, el manifest de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) d'aquest any. M'agrada l'estil i el contingut fins al punt que el reproduiré, penso que l'Ideal republicà s'hauria d'assumir mes activament per part de l'esquerra en general i el socialisme en concret. El possibilisme necessari, no hauria de minvar una de les idees força del socialisme ibèric des de el seu inici.
"La JSC reitera el seu compromís amb la recuperació i el reconeixement de la memòria dels defensors i defensores de la democràcia i la República.
La Joventut Socialista de Catalunya considera plenament representatius del seu projecte els valors de la II República i reprova tot allò que va significar la dictadura feixista imposada pels vencedors de la guerra en tant que antítesi dels valors i el projecte republicà.
La República va significar pau, el cop d’Estat feixista va significar guerra i un llarg període de dictadura sagnant i repressora.
La República va suposar llibertat i democràcia, un període de llibertat que mai fins aleshores havia conegut la nostra societat. La guerra i la dictadura van suposar un retorn a l’opressió.
La República va treballar per una societat més igualitària, una societat en que tothom tingués les mateixes oportunitats per a desenvolupar les seves potencialitats i el seu projecte de vida independentment de la seva classe social o el seu gènere. La dictadura, per contra, es va caracteritzar per una immensa desigualtat social i de gènere.
La República era un règim polític indissociable de la modernitat i del progrés i va fer de la nostra una de les societats més avançades del moment. La dictadura, en canvi, propugnava el retorn al passat i a la seva fi va deixar una societat retardada i tancada en si mateixa, abocada a fer un gran esforç per assolir els reptes que es plantejaven en el darrer quart del segle XX i per adequar-se a un context cada vegada més globalitzat i interdependent.
Pau, llibertat, democràcia, igualtat, progrés aquests eren els valors de la República que la guerra va fer desaparèixer de la nostra societat. Aquests eren els valors pels que van lluitar i pels que van morir tantes i tantes persones. Perquè no oblidem el seu sacrifici i perquè aquests valors són, també, els nostres continuarem treballant dia a dia per la seva preeminència en la nostra societat. Aquest és, sense cap mena de dubte, el nostre millor homenatge.
Salut, Socialisme i República!".

"El Jueves" regresa a Internet

El jueves, al que se le secuestró la publicación judicialmente la semana pasada, acaba de regresar vía web a todos sus lectores. Y en este oportunidad, lo hace rectificando y ratificando con humor. Un caso que ha puesto en vilo a la libertad de expresión en España y sobre el cual se han pronunciado los principales medios de comunicación del planeta. El Jueves es una revista de humor y sátira política editada semanalmente en Barcelona. Su título completo es "El Jueves, la revista que sale los miércoles", aunque al principio era "El Jueves, la revista que sale los viernes".
El Jueves nace en 1977 y desde entonces ha salido a la venta todas las semanas. La revista ya ha superado los 1.500 números. El símbolo de la revista es un bufón, que aparece desde el principio en sus portadas

Contra el secuestro de “El Jueves”

-La portada puede ser un espanto, pero la medida es inútil, porque han conseguido el efecto contrario y porque es arcaica y antidemocrática. La viñeta en sí puede ser un atentado a la inteligencia, pero el secuestro de la revista es un atentado a la libertad de expresión.
-Dudo que el secuestro sea la medida más adecuada. La portada de El Jueves es accesible en infinidad de páginas web gracias a una publicidad de la que, en buena parte, el juzgado Central de Instrucción 6 ha sido el principal agente.

-El juez Del Olmo es el mejor director de marketing que ha tenido El Jueves en su historia. Es una publicidad que no se puede pagar. Si el "Rey" o cualquier persona se ofende, que está en su derecho, debería poner una denuncia como cualquiera.

-Las personas públicas, como lo son los miembros de la familia real, por el hecho de serlo deben soportar una mayor incidencia de la libertad de expresión, que se puede traducir en mayores críticas. Del Olmo hace una interpretación extensiva del delito de injurias a la Corona y vuelve a una idea restrictiva de la libertad de expresión, sin la que no hay democracia.

-Los "Príncipes" no dejan de ser personas titulares de una institución pública y, por tanto, también deben estar sometidas a crítica, si se sienten afectados, pueden acudir a los tribunales.

-La medida es desproporcionada, puesto que afecta a toda una publicación y, por tanto, al derecho a la información, cuando en caso de haberse producido algún hipotético delito sólo cabría achacarlo a personas físicas.
-Aun en el supuesto de que hubiese habido extralimitación, o un posible atentado al honor, o un posible delito de ofensas, la vía adecuada sería la demanda judicial, nunca el secuestro de una publicación.

-Es incomprensible que se esté actuando contra algo referido al humor y no se esté actuando contra cosas auténticamente alevosas para la sociedad, como por ejemplo los salarios.

-El secuestro de la revista es un "atentado" contra la libertad de expresión cometido por el "búnker judicial" que deja a la Justicia en mal lugar. La decisión del juez Del Olmo demuestra "la debilidad" de la institución monárquica y la "complicidad" de la judicatura con la Corona.

-La prohibición de difusión de la revista, así como la orden de identificación de los autores de la viñeta pedida a la publicación, sin una sentencia emanada de un proceso judicial previo, no son procedimientos aceptables ni propios de una democracia moderna. La orden del juez Del Olmo es una sanción cautelar y menoscaba el derecho a la libertad de expresión aun cuando se trate de una caricatura.

Una revista satírica está para satirizar la vida pública, desde la política, la iglesia, las instituciones o al vecino de al lado, pero parece que existen instituciones que están por encima del bien y del mal. Es una regresión en las libertades y un hecho grave en sí mismo y por el precedente, que puede generar autocensura en los medios hacia ciertas instituciones.

Estas cosas dan que pensar -como las actuaciones de CIU y su alcalde Sebastian Homs en Viladecavalls- sobre el grado de libertades y garantias del actual momento democrático, aumque siempre puede salir alguien que "desde su pretendida imparcialidad e independencia" opine que es lo que se puede esperar que diga un rojo convencido, de izquierdas y republicano.

La Planassa, Festa Major 2007

Gracies


Bones Festes

Visca la Festa Major

1er. Ple de la Era Sebastià Homs: irregularitats, carències democràtiques i il•legalitats

El Ple extraordinari del dijous 12 de juliol de 2007, sense dubtes passarà a l’historia política local del poble, per moltes coses, entre altres, les escasses o nul·les garanties democràtiques que va tenir l’oposició pel desenvolupament de la seva tasca.

L’ordre del dia de 31 punts, va arribar el 6 de juliol a la tarda, el mateix dia de la signatura del secretari, i cap dels punts de l’ordre del dia s’havien tractat amb l’alcalde, ja que des de les eleccions fins al moment del Ple, no va existir cap reunió de cap tipus, ni trucades ni res. Des de el 27 de maig fins al 12 de juliol el silenci, trencat només per les actuacions de revenja de l’alcalde que sortien a la premsa comarcal.
L’ambient i les consignes dels governants municipals es poden resumir amb “a l’oposició ni aigua”, ja que curiosament el dissabte 7 de juliol, ja era Festa major, el diumenge 8 també, i el dilluns 9, la mateixa cosa, així que el primer dia hàbil per consultar la documentació va ser el dimarts 10. Però el camí de pedres només començava.
Certament havia documentació del Ple ha disposició dels regidors, però no tota la documentació, ni totes les propostes, quan la qüestió està perfectament recollida al DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, al Capítol 1, Article 164.1 “Tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l’alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció. 164.2 b) “Es tracti d’assumptes inclosos en l’ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats dels quals són membres.”.
Mes concretament a l’article 98, apartat b, entre altres coses diu...,”La documentació íntegra dels assumptes inclosos en l’ordre del dia que ha de servir de base per al debat i, si s’escau, la votació, ha d’ésser a disposició dels regidors en la secretaria de la corporació abans de l’expedició de la convocatòria.”
A la tarda, a les 18 hores, hi era la reunió mal anomenada de portaveus, ja que no podia ser Junta de Portaveus oficial, perquè precisament a l’ordre del dia , punt 5, figurava “Proposta d’acord sobre la constitució dels grups politics municipals i nomenament dels seus portaveus”. Es evident dons que el títol de la reunió no tenia cap caràcter determinant, i molt menys es pot al·ludir al supòsit de que si bé no hi eren constituïts el Grups Municipals, si ho estaven els portaveus; com es veuria al Ple, a les instancies dels divers Grups Municipals sol·licitant la constitució, nomes els socialistes concretaven el nom del portaveu.
El fet barroer, lamentable i estúpid de la suspensió de la reunió per l’alcalde Sebastià Homs, sense tenir en compte els drets de l’oposició i la funció de l’òrgan, essencialment de representació política, però recollit a l’ordenament jurídic de aplicació local, la carència de sentit comú, la airada reacció de l’alcalde no tenia justificació formal., li agradés o no la presencia dels dos representants de IC-V.
Menys sentit te quan encara no havia el portaveu socialista, que sí estava designat, i que a les 18 hores i tres minuts va arribar, va trucar i va trobar-se amb la resta de representants polítics que sortien de l’ajuntament. Al representant del PSC, l’alcalde no li va donar possibilitats, ni explicacions..
La situació documental va millorar una mica el mateix dia del Ple, el 12, però sense arribar mai a tenir el dossier ordinari dels temes i les propostes de l’ordre del dia, com es norma; on queda pales tota aquesta anormalitat es al mail que davant de les carències s’envia des de l’ajuntament a tots els regidors del Consistori, a les 13.40 hores, amb una presentació que textualment deia “Al efecte que disposeu de tota la informació que es tractarà en el Ple extraordinari d’avui us adjunto arxiu amb una preacta on consten redactades totes les propostes de l’ordre del dia.” Faltaven nomes 5 hores pel començament del Ple.
Del transcurs del Ple s’ha parlat i es parlarà durant temps, però concretant carències, e irregularitats de funcionament democràtic, assenyalar no ja la prepotència de l’alcalde, i les seves actituds totalitàries, no el que va treure la paraula una vegada al portaveu socialista i un parell al de IC-V, el pitjor es que no va respectar els drets d’intervenció i rèplica dels portaveus dient amb cinisme que “l’alcalde modera el debat”.
Veritablement aquesta afirmació la recull l’article 107.4 “Corresponen al president o presidenta les facultats d’ordenació i de direcció dels debats”, però va oblidar deliberadament, el 107.3 “Tots els membres de la corporació tenen dret a intervenir en els debats d’acord amb les regles d’ordenació i d’intervenció establertes pel ple, les quals han de garantir la màxima participació” aquet article es complementa amb el ROM on queden ben establert, els drets de rèplica dels regidors.
Amb les propostes de l’oposició sobre alguns punts, demanant la retirada, explicacions, etc. va fer el mateix, ignorar-les deliberadament, quan l’article 107.2 diu explícitament “Si s’hi han formulat vots particulars o esmenes, aquestes s’han de debatre en primer lloc i després passar a la discussió del dictamen o l'informe.”. Es va negar i va dir pretensiosament que “ells eren 7 i els altres 2” referint-se als divers Grups Municipals a l’oposició. Ningú respecte a la llei, però si utilitzar-la amb el seu benefici. Això es diu feixisme.
Al final dels 31 punts, finalitzat l’ordre del dia, l’alcalde va donar peu a veure el seu tarannà. No va aixecar la sessió i va anunciar que es debatríem dos punts més, els punts no eren qualsevol cosa, l’ampliació del polígon de Can Mir i l’aprovació del projecte de l’empresa FILVISA, aquí va ser quan el portaveu socialista va aixecar-se i sense veu airada li da dir a l’alcalde que considerava que al Ple no se donaven garanties de funcionament democràtic. Efectivament, l’article 103.4 ho deixa molt clar “En el cas de les sessions extraordinàries, no es poden tractar assumptes que no s’han inclòs en l’ordre del dia”, d’acord amb això l’alcalde va cometre obertament una il·legalitat.
Els dos regidors del PSC van sortir, i els de IC-V no van sortir paro també varen aixecar-se. Els de ERC van continuar al Ple, denunciat la situació.
Però encara es va donar altra situació poc democràtica amb el dret d’assistència pública al Ple.
Una vegada fora de la sala, el portaveu socialista va poder constatar per diverses persones, que no es donava accés a la sala del Ple , ja que la policia municipal sembla ser que tenia instruccions. Això encara es més trist. Les promeses de participació de la ciutadania fetes per CIU varen quedar desmentides per la realitat. Segurament l’alcalde va pensar que la gent podia arribar a manifestar el seu malestar i va voler tancar aquesta possibilitat. Cal dir que fonts convergents van explicar que s’havia mobilitzat per recolzar a l’equip de govern. Aquets si eren dintre.
Amb això també es va incorre en anormalitat democràtica donat que l’article 156.1, ho reconeix “Les sessions del ple de les corporacions locals són públiques”.

10é Estiu de Cant Coral a Viladecavalls

El proppassat dijous dia 5 a les 10 del vespre a l’Esglesia Parroquial, el Cor Sant Martí de la localitat va oferir un concert que coincidia amb els primer actes de la Festa Major de Viladecavalls.
Els Estius de Cant Coral del Cor Sant Martí sumen els 10 anys i s’han caracteritzat per fer una aportació music-cultural de qualitat que encara te més mèrit, quant el mateix Ajuntament i el seu departament de cultura a les mans dels convergents de CIU des de fa més de 16 anys, son incapaços de posar en marxa una programació mínima d’activitats culturals continuades.
El recital del Cor Sant Martí sota la direcció de Rosa Ma. Ribera va tenir dos parts diferenciades, que al seu conjunt van rebre l’aprovació entusiasta del públic que omplia totalment l’Esglesia. A la primera part, amb el pianista Daniel Garcia, van cantar l’Himne a l’alegria de Beethoven, Cantique de Jean Racine de Fauré, i el Coro di zingari e canzone de Verdi.
La segona part el Cor Sant Martí va demostrar novament la seva capacitat, amb, "Ay linda amiga", un Anònim s.XVI, "Un Nom" de F. Vila, Blue Moon de Rodgers, "Enamorat de tu" de E. Presley, "Zorongo" Pop. Andalusa de Federico García Lorca, cantada amb molta sensibilitat, "La reina del placer" de Langrée, "Pirineu", el clasic de R. Martínez Valls, i "Cavaller enamorat" de J. Manent.
El Concert va acabar després que el Cor Sant Martí obsequies a l’assistència amb un bis. Cal ressenyar també dos curiositats significatives, la primera va ser la presencia inusual de l’Alcalde i la seva dona, fins ara absents d’aquestes manifestacions culturals, que van arribar just abans de començar; la segona la salutació del Cor Sant Martí, que entre altres coses va donar les gracies a l’assistència, col·laboradors, etc, com sempre, i també a "tots els regidors del Consistori", cosa que cal agrair, especialment en aquest moments de revenja política a Viladecavalls, que protagonitza l'alcalde Sebastià Homs.

L’enllaç a la C-16 de Viladecavalls, els retards a la seva execució, i l'engreiment de CIU

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha obert el reivindicat enllaç per connectar la C-16 amb la carretera C-58 a Viladecavalls. La construcció de les dues rotondes a banda i banda del pont de la carretera B-245 que uneix la C-58 amb Viladecavalls permet poder venir i anar cap a Terrassa per l’autopista C-16, una maniobra fins ara impossible ja que només es podien fer els moviments des de i cap a Manresa.

Els treballs han significat una inversió d'1,6 milions i han consistit en la construcció dels dos nous giratoris i els dos ramals de sortida i incorporació a la C-16. El nou enllaç s'ha posat en funcionament el 2 de juliol passat després d’anys d'haver-se reivindicat des del municipi i les empreses del polígon de Can Mitjans, fins i tot a l'anterior govern de CiU a la Generalitat.
Certament el govern municipal de CIU, i el diputat convergent Josep Rull va utilitzar abastament el tema que es va iniciar al 2000 i confirmat al 2001, la previsió segons els convergents seria de 2 anys, curiosament fins al 2003 la Generalitat no va aprovar l’estudi d’impacte ambiental i a més va anunciar el començament de les obres, coincidint amb la proximitat de les municipals i les autonòmiques del mateix any.
El caire electoralista que CIU ha donat sempre al tema es demostra per si mateix, fem una mirada a la premsa comarcal, i les revistes municipals. Més que resultats el diputat Josep Rull volia fotos i protagonisme.
A la arribada del primer tripartit a la Generalitat presidit per Pasqual Maragall, CIU va quedar a l’oposició i això es va notar, a primer de gener de 2004 l’alcalde i Rull ja van manifestar la seva inquietud pel endarreriment i para evitar que “el proyecto se encalle o se transpapele”. Veritablement el projecte ja portava 1 any d’endarreriment, responsabilitat de la Generalitat de CIU, que atribuïa a la negociació amb Autema, concessionària de l’autopista.
Joaquim Nadal des de la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat va dinamitzar el projecte, posant de manifest les causes de l’endarreriment i la "tranquil·litat" amb la que els senyors de CIU es prenien aquestes coses. Va resultar sorprenent quant el mateix alcalde convergent Fèlix Farré, va manifestar a la Junta de Portaveus, que encara restaven per fer les expropiacions, etc..
Després i fins ara, els responsables de part dels endarreriments, com si no fora cosa seva, van anar aprofitant electoralment les noves dificultats que va trobant el projecte, i les complicacions sorgides a la mateixa execució. El nou alcalde Sebastià Homs i el parlamentari Rull ho van col·locar a la seva agenda, per quant no tenien altre cosa a dir; es digne d’esmentar que ni tan sols una de les queixes d’aquest "vigilants" fórem dirigides a una realitat, mai esmentada però que qualsevol veí de Viladecavalls podria corroborar: les mancances en la senyalització nocturna, i sobre tot en la il·luminació que no es va posar fins al final i insuficientment.
Això va mantenir una situació perillosa innecessària, durant moltes setmanes. Però aquesta qüestió "menor", no va tenir l’atenció del parlamentari Rull i molt menys de l'Alcalde Homs, mes preocupats per sortir a la foto, que pels problemes reals de la gent, l’apropiació del "mèrit" d’aquesta realització així ho demostra. ("el alcalde apuntó a los grupos local y parlamentario de CIU, como decisivos a la hora de acelerar esta apertura"). Cap menció a la resta de grups municipals (PSC, IC-V, ERC..) o del Consistori, res d’agraïments a les aportacions de molta gent, empreses, institucions, Generalitat..
Tot i l’obertura al trànsit d’aquest nou enllaç de l’autopista C-16 a Viladecavalls els treballs no estaran acabats de manera definitivament fins a l'hivern que ve, ja que s’ha de millorar el ramal de l'actual connexió entre la sortida de la C-58 venint de Terrassa cap a la B-245 per accedir a Viladecavalls. El retard es perquè les obres també impliquen l’eixamplament de l'actual pas per sobre de la línia de RENFE, ja que és a l’altura d’aquesta estructura on naixerà el nou ramal d’accés al municipi. La intenció és fer una sortida més directa fent un ramal de connexió de 280 metres de longitud., també perquè el Departament de Política Territorial i Obres Públiques estava pendent del permís de la companyia ferroviària per poder fer els treballs d’eixamplament del pont.

Governar amb honestedat i transparència.., que falsedats sr. Alcalde

En les 24 pàgines del programa de CIU a les municipals, de les quals 11 eres fotos i nomes 13 eren útils, els convergents no mencionaven com tractarien els temes de regim intern: contractacions, personal, promocions i mèrits, modernització de l’administració, formació, etc.. reptes que qualsevol organització municipal moderna ha de afrontar, i els candidats a gestionar tot aquet aparell al servei dels ciutadans, han de tractar d'oferir respostes a les necessitats...
Això no va passar a la proposta de CIU i sembla ser pels resultats obtinguts per aquesta formació, que tampoc va importar-les massa, en sentit genèric, als que li van votar..
Bé ara la caixa dels trons s’obre poc a poc, i la majoria obtinguda pel que demana el títol de il·lustríssim, l’alcalde Homs, juntament amb el soci de la plataforma nascuda per ajudar-li , deixa anar que pensa d’això de governar, primerament a la casa municipal...

Les prebendes i els favoritismes que abans de les eleccions donaven d’amagats, o dissimuladament, cal recordar els episodis repetitius de condonació de multes per exemple, ara amb la majoria no cal dissimular, amenaces a treballadors/es -la Cesca Berenguer es un clar exemple-, acomiadaments com el de la Marta Miró o David Calvet i les contractacions clientelars i d’amiguisme -exemples el Roger Mestres o Josep Faure- ja hi son presents amb tot els seu esplendor, com només CIU ho sap fer.
Les paraules honestedat, transparència.., que diu Sebastià Homs a la presentació de la Web de CIU, igual a les de presentació del seu programa, son falses; productes de mercat per embellir un vell discurs ranci i sense idees, mentides del moment...

Ho dit molt clar, les actituds politiques de l’alcalde Homs, al dia d’avui, no son honestes, i molt menys transparents, pel contrari son producte d’un estat anormal que situa el revenja per davant de qualsevol altra consideració.
La seva presentació a la Web convergent terminava dient que “els veïns i veïnes de Viladecavalls necessitem mirar el futur amb la tranquil·litat d’estar en bones mans” bona frase per acabar un plantejament obertament cínic, Homs no ha rebaixat, ni ho intenta, el nivell de crispació polític i d’enfrontament, ¿això dona tranquil·litat als veïns i veïnes?.

Hauria d’adonar-se que tot i que va tenir mes vots que altres partits, i més que el PSC, de les 3.200 paperetes emeses de vot, CIU només va obtenir 1.308. Així que menys vents i més treballar per tothom, i més tolerància als altres partits i humilitat amb el conjunt de la població.

CIU menteix, a Viladecavalls només tenint el 49.62 % de cobertura de la TDT

Una de les promeses que va vendre insistentment a Can Trias, el Sebastià Homs, Antoni Florido, Valero, Regina i altres de la candidatura de CIU, era la del repetidor de TDT (Televisió Digital Terrestre), pel qual tot el poble de Viladecavalls ja podia sintonitzar amb total nitidesa els nous canals i gratuïtament.

Jugaven brut amb la resta de partits, ja que aquesta informació la tenien preparada i amagada de feia temps, ja que CIU hi era al govern municipal i no van informar, com era la seva obligació per ètica i decència política.

Una prova clara del aprofitament partidista d’aquesta acció es que realitzat el porta a porta pels convergents, a Can Trias, justament se va instal·lar el repetidor per l’empresa Abertis Telecom: van publicar la noticia a la Web de l’Ajuntament i la de CIU http://www.ciu.cat/minisite_seccio.php?entities=143&type=AL&sec_ID=1563 i un enllaç amb la Web de la Generalitat molt suggerent, remarcant la nova oferta de canals de TDT per Viladecavalls (“més de 20 canals de programació, entre els quals podem trobar la programació actual i nous canals que momes es poden veure en l’entorn de la TDT”)

Cal dir que encara quan ho van fer públic des de CIU i l’Ajuntament, amb la foto de rigor de l’Alcalde en funcions Sebastià Homs, els portaveus del partits de l’oposició PSC, ERC, IC-V no tenien aquesta informació, molt important en campanya electoral.
Però la premeditació i la carència d’ètica es va fer palesa, quant a cavall d’això, des de l’Ajuntament es va repartir per la totalitat del poble, un díptic amb total luxe de detalls de les avantatges de la TDT.

Díptic que necessariament va ser encarregat a l’impremta molt abans de d’instal·lació del repetidor, i que tot i que va ser pagat amb diners públics, es pot afirmar que va ser dissenyat per l’equip de campanya de CIU, ja que fins i tot no van dubtar en usar els seus colors.

La reflexió de tot això ve donada ara, perquè consultant amb la web de la Generalitat http://www.tdt.cat/tdtcat/AppPHP/cat/tinc_coberturatdt.php?comarca=Vallès%20Occidental&municipi=Viladecavalls, al buscador que diu l’estat de la cobertura, resulta que el muntatge de CIU va ser una mentida, ja que la veritat segons la Generalitat que es la que sap mes veritablement, al Valles Occidental i concretament a Viladecavalls només tenint de cobertura el 49.62 %, distant molt de “tot el poble” segons la propaganda convergent.

Aigua passada no mou molí, però restituir la veritat, aclarir les falsedats, i denunciar les actuacions totalitàries, sempre son una bona higiene democràtica que caldria practicar amb mes quotidianitat.

Cuando las cosas no son como uno desearía

Me hice la intención formal, de no convertir mi blog en un medio más de combate de partido, aunque sea el que represento, ("no deseo convertir el blog en una repetición de boletines militantes"). No me parece mal que quien quiera lo haga.
Hasta ahora he cumplido, me he limitado a comentar algunos aspectos político sociales de orden general, y justamente he preferido no publicar, antes que embarcarme en las polémicas continuas de la acción política en Viladecavalls, centrada especial y singularmente en las actuaciones de CIU y sus alcaldes en el gobierno municipal. Incluso en la Web ordinaria del PSC de Viladecavalls se ha mantenido una cierta laxitud en las informaciones con relación al pueblo, primando un carácter institucional, no digamos de la Web electoral especial del candidato del PSC local, yo mismo, que durante su vigencia pese a tener como cometido especial “incidir” en la política local, ha priorizado un tono razonable y un carácter informativo constructivo.
Lo dicho hasta ahora sitúa el meollo de este escrito, que he creído conveniente explicar al posible lector de estas líneas. Sigo pensando lo mismo, pero la situación ha cambiado. Los resultados de las recientes elecciones municipales, con la continuidad de Sebastián Homs al frente de la alcaldía, y sus acciones desde ese momento, plantean un panorama desolador para la democracia en Viladecavalls.
Un alcalde que desde las elecciones hasta ahora no se ha puesto en comunicación con el resto de fuerzas políticas, salvo su socio el PVA, tiene un problema importante de comunicación y un complejo relacional bastante grande, no son de de extrañar sus actos de narcisismo autoritario, que rallan en un comportamiento neofascista.
Sebastián Homs no está dando muestras de querer acabar con la crispación, más bien al contrario, no está dando oportunidad de mantener una relación gobierno-oposición en la discrepancia pero con modos y comportamiento democrático, ha cerrado todas las vías y cortado todos los puentes. De hecho está empujando claramente a las barricadas a los partidos de la oposición, que coinciden con ser el conjunto de la izquierda de Viladecavalls.
En esta nueva situación las izquierdas, sin paños calientes, han de fajarse en la trinchera, ojala pudiera ser de otra forma. Mientras el alcalde considere los actos de la oposición, en su papel democrático del control del poder, como “agravios” a su persona, no se puede esperar variaciones.
Se trata pues de adaptarse, pegarse al terreno y hacer oposición democrática a quien parece creerse el Zar de las Rusias Imperiales, con tics de soberbia, pretenciosidad y megalomanía, como el de exigir el trato de Ilustrísima. En tal tesitura la voz y el pensamiento son esenciales, y cualquier ventana que revierta en la ciudadanía imprescindible; más cuando no se disponen de medios, y el contrario cuenta con todos y una administración que maneja, lo ha probado, al ritmo de sus intereses.
Desde ahora, intentando no caer en lo vulgar y chabacano, comentare en el blog todo aquello que considere necesario de la política municipal de Viladecavalls. Así entre otras cosas, el que quiera saber mi opinión la tendrá firmada.

Un particular reclama 450 m2 ubicats al camp de futbol de Can Trias

Segons el Sr. Salvador Llorens Masoliver, es titular propietari d’un solar de 450 m2 ubicat al Poliesportiu que acull el camp de futbol de Can Trias i sol·licita es reconegui el seu dret de propietat. La reclamació la va plantejar mitjançant escrit a l’Ajuntament en data 2 d’abril de 2006 i va ser tractada per la Junta de Govern Local, el 21 de maig de 2007.

La demanda va ser desestimada, per considerar que de la propietat reclamada l’Ajuntament te suficientment acreditada la procedència i ubicació, tot i que el reclamant Sr. Llorens el 3 d'abril de 2007, va demanar un aixecament topogràfic, que des de l’ajuntament diuen que no es necessari.

El Sr. Salvador Llorens sol·licita el reconeixement de la propietat i la permuta o expropiació, assenyalant que això es en reclamació prèvia a la via contenciós administrativa. Cal assenyalar que el Poliesportiu de Can Trias va generar polèmica amb els grups politics de l’Ajuntament, vinculada a determinades gestions i tràmits legals i financers, realitzats per CIU per executar la seva construcció, sent regidor d’esport l’actual cap de llista del PVA i soci de CIU, Francisco Vega i Aragón.
Si la reclamació tira endavant no cal descartar que tot plegat acabi als jutjats, considerat que l’actual reclamació es una més de les coses a sumar. coneguda ara, que al seu dia van ser posades amb qüestió.

La secretaria del Ayuntamiento de Viladecavalls, renuncia

La renuncia a ejercer en el Ayuntamiento viene a corroborar la situación anormal en la que se está llevando a cabo la labor de los trabajadores de la plantilla municipal.

La “caza de brujas” orquestada por el alcalde en funciones, Sebastián Homs, crea incertezas y miedos (dado el alto índice de trabajadores temporales) en unos trabajadores, cuya labor, en poco tiempo se ha convertido en elemento de desconfianzas para el alcalde.

Lo cierto es que si ha tomado decisiones que no debía y algunas no podía al estar en funciones, incluso las ha declarado a la prensa, seguramente eso no estimula una plantilla de la cual, probablemente siga al frente después del Pleno de constitución del nuevo Consistorio.

La renuncia de Maria Luz Bruno secretaria del Ayuntamiento, que ha dado muestras sobradas de su profesionalidad, esta encuadrada en esa situación. El respeto a las normas y la ley, independientemente de si trataba con el equipo de gobierno o la oposición, ha formado parte de la labor de la secretaria que hizo el relevo al fallecido José Maria Castellanos. En ese cometido se han dado ocasiones en las que los valores que la secretaria del Ayuntamiento representa, han prevalececido como corresponde a un Estado de derecho, sobre otros criterios, que no se ajustaban. Sin duda la presión a la que ha estado sometida, y un marco de trabajo poco alentador, ha tenido que ver con su decisión de renunciar.

Quiero dejar muy claro, que el Ayuntamiento ha tenido en Maria Luz Bruno una persona que desde el principio ha trabajado intensamente por los intereses de Viladecavalls, sin entrar en el juego de la prestación partidista de nadie; sólo las actuaciones reprobables y reprobadas por Pleno municipal, del actual alcalde, primando sus intereses electorales y ahora, identificando el Ayuntamiento y sus trabajadores como una extensión de su partido, nos ha dejado sin los servicios de una buena profesional.

Ojala se acabara aquí, pero lo sucedido con Cesca Berenguer, otra trabajadora municipal, sumado a lo dicho en alguna ocasión por el mismo Sebastián Homs, y su tercero de Lista, Valero, sobre lo de “acabar con las malas hierbas (…) hay trabajadores que van a ir a la calle” dan pistas sobre el “nuevo estilo de política” de Sebastián Homs.